The Hives actuaran el 4 d’octubre a Barcelona

Per
Primera Fila
-
the-hives-actuaran-el-4-d’octubre-a-barcelona

The Hives anuncien un nou concert a Barcelona, pràcticament un any després de la darrera visita a la capital catalana. El directe tindrà lloc el 4 d’octubre a la Sala Razzmatazz, en el marc de la seva nova gira, on presentaran el seu primer treball en onze anys.

El nou disc es dirà “The Death of Randy Fitzsimmons” i es publicarà l’11 d’agost. La banda ha assegurat que seguirà la línia musical que els ha convertit en un dels grups amb millor directe.

Les entrades es posaran a la venda aquest divendres a través de Ticketmaster, amb prevenda el dia abans a LiveNation.es.

L’entrada The Hives actuaran el 4 d’octubre a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Maurici Jiménez: «Hem de millorar les infraestructures de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i treballar de manera conjunta amb la resta de municipis»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Maurici Jiménez, alcaldable de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró pel Partit Socialista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura per a aquestes eleccions. Bon dia senyor, Jiménez. 

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

En tres paraules. Com estem parlant de política i de projecte de poble, parlaré de passió, parlaré de carinyo i parlaré de lideratge.

També m’agradaria que digués tres coses positives que ha fet el seu govern durant aquesta legislatura.

Jo crec que una l’hem de posar sobre la taula perquè així és atacar les emergències. Ha sigut una legislatura d’emergències per la Covid, pel temporal Glòria, per la situació bèl·lica a Ucraïna en aquest darrer any i penso que hem estat a l’alçada. No només el govern, sinó tots els tècnics. Penso que tot el plenari, perquè en aquests moments de dificultat hem intentat anar tots de la mà i crec que això ens ho hem de posar tots en valor. Per tant, aquesta és la primera.

La segona, degut a aquests reptes, penso que és positiu poder dir que hem assolit projectes que teníem com a objectiu de mandat que tot i les complicacions, hem pogut tirar endavant. I és amb això, doncs, que hem pogut renovar infraestructures, que hem pogut renovar equipaments i que hem pogut millorar serveis.

I crec que aquest és un valor. I com a tercer penso que és una feina interna i que costa més de veure. Però l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro necessitava un pas endavant cap a la reorganització, diguéssim, de les mateixes unitats de treball que havia d’anar obligatòriament amb la incorporació d’eines digitals i d’eines que milloressin la relació amb el ciutadà.

Això s’ha produït. Això ho hem incorporat, De fet, en aquest mes de març passat, doncs, hem pogut veure inaugurada la web del ciutadà en la que hem treballat en els darrers tres anys. I això significa doncs, que penso que hem assolit una bona part dels objectius marcats a l’inici de legislatura.

I podria mencionar tres coses que potser han faltat assolir en aquesta legislatura?

A mi em queda una, em queda una cosa pendent que sí que és veritat que hem començat a treballar però que que penso que hem d’actuar amb molta més determinació en un proper mandat, que és per la gran necessitat que tenim de posar en el mercat habitatge per als nostres joves, habitatges per a les famílies diguéssim que volen fer el seu projecte de vida a casa nostra i que per les característiques del nostre poble turístic, doncs ho tenen molt complicat. 

Aquest problema de l’habitatge és veritat que l’hem afrontat en aquest mandat amb la creació de borsa de lloguer social. Hem posat en marxa sis pisos, diguéssim, d’habitatge de protecció. Hem posat en marxa ajudes al lloguer, ajudes al lloguer per a joves per l’emancipació i per tant, no puc dir que no ho hageum fet. Però no he quedat satisfet perquè penso que és un repte encara no complert i que en el projecte de següent mandat estic segur que formarà part d’un dels objectius clars que hem d’intentar lluitar des del primer moment.

L’altra qüestió penso que és la renovació del nostre, del nostre litoral. I quan parlo del litoral parlo de recuperar patrimonialment el que és el nostre frontal marítim. Hem acabat o gairebé enllestit les obres de diguéssim, del que és la restauració del camí de ronda de S’Agaró. Vam poder respondre amb una obra d’emergència el que va ser el temporal Glòria i hem iniciat una restauració de mínims en aquest marc del passeig. Però ens queda afrontar una gran intervenció en el passeig de Mar en tota la nostra platja gran, que és veritat que haurà d’anar a continuació sí o sí, del que ja sabem que serà una realitat a partir de finals d’aquest any, que és la passera més l’acabament del passeig marítim fins al Port d’Aro, però que òbviament no ens podrem donar per satisfets fins que realment puguem veure que el nostre frontal marítim ha quedat plenament renovat.

I per l’altra, a mi em queda particularment un regust de que hi ha una feina pendent important en el que és la revalorització del nostre patrimoni natural. I sí que és veritat que hem fet una feina important amb l’ampliació del Parc dels Estanys, que és un espai, òbviament de biodiversitat i també de la cultura des d’un punt de vista de espai expositiu. Però per mi, per exemple, doncs penso que tenim un espai com és Mas Pinell, un espai com és la nostra Ruta de les Fonts a Castell d’Aro, que són espais que hem anat dignificant, sobretot a Castell d’Aro, hem treballat. Doncs, malauradament, després del darrer incendi de l’estiu passat, doncs per anar restaurant en mica en mica a tot aquell entorn. Però és veritat que tenim un espai molt proper com és Pinell, que penso que des d’un punt de vista de natura pot aportar un valor important per al nostre municipi i que tenim feina a fer per dignificar-lo.

I a part d’aquestes accions, quines altres accions creu que són prioritàries al municipi de cares a la legislatura que ve?

L’habitatge està clar que és un altre, com t’he comentat, com un dels deutes pendents i el poso com un dels primers objectius d’aquest proper, d’aquest proper mandat. Penso que hem de parlar també del paradigma del que és el nou turisme o la dinamització econòmica, en un municipi turístic com el nostre. I això ho hem anat veient amb una feina feta en els darrers quatre anys de treball de la mà de la Universitat de Girona, amb unes enquestes a l’estiu que ens permet veure el visitant també com va evolucionant i veiem que per allò que venia, Platja d’Aro continua tenint un valor, però comença des de fa un temps i penso que la pandèmia i la Covid han pogut afectar, comença a buscar altres coses, comença a posar altres prioritats. I per tant, tot i que penso que conservem la capitalitat comercial en el Baix Empordà en tant que el referent de serveis i productes que tenen els nostres comerciants a les seves botigues, és veritat que el visitant que s’apropa a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró doncs, cada vegada posa més en valor què li podem oferir en el marc del nostre patrimoni natural, el nostre patrimoni històric, en el nostre espai públic, que ha de ser cada vegada més, més accessible, més sostenible. Nosaltres pensem que si volem que el comerç funcioni, necessitem una ciutat atractiva i ser una ciutat atractiva avui segurament és molt diferent del que era una ciutat atractiva, doncs als anys seixanta, als anys vuitanta o fins i tot el 2000. I creiem amb fermesa que el que hem d’aconseguir és que el visitant i el propi ciutadà vulgui passar com més estona millor en el nostre espai públic. Primer per gaudir-lo. I segon, perquè si aconseguim que la gent vingui a gaudir del nostre espai públic, com més temps passes en un espai, més més consum es produeix i per tant, això de retruc, afecta a comerciants i restauradors i allotjaments turístics, en el nostre cas.

Per tant, en el marc de la dinamització econòmica, penso que en tant que administració pública ens toca que allò que és la nostra principal competència, que és el que oferim en el marc del nostre espai públic, doncs ha d’estar a l’alçada del que volem ser com a ciutat. Ha d’anar acompanyat també d’activitats. Ha d’anar acompanyat de propostes turístiques que faci que el visitant que ve a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró se senti atret perquè passen coses. I passen coses no és allò que cada dia podem trobar una cosa petita, sinó que al llarg de tot l’any tinguem la capacitat de programar cultura.

Penso que la cultura, primer, que fa poble cohesiona poblacions, cohesiona veïns. Però, a més a més, la cultura compartida fa que altres veïns d’altres localitats i altres visitants, fins i tot altres països, ens coneguin molt millor. I per tant, quan parlo de cultura penso que hem de poder parlar de programacions culturals que ja estan establertes, com és el jazz a la nostra platja Gran o com són les nostres exposicions pictòriques i escultòriques, tant els Estanys com el Castell de Benedormiens, que penso que són programacions de primer nivell, però hi hem de sumar jo penso que els festivals musicals de primer ordre i òbviament crec que hem de poder fer apostes decidides per la música, per el teatre i per una cultura amb una visió molt més àmplia. I en això penso que tenim deures amb la propera legislatura per poder fer que el nostre visitant no es vegi només atret per el nostre municipi en els tres mesos que pot durar l’estiu perquè el sol i la platja, doncs, criden i ajuda a que la gent vulgui venir a casa nostra, sinó que quan parlem d’aquella famosa desestacionalització ho faci perquè òbviament tenim un atractiu comercial, tinguem un atractiu pel fet de les programacions culturals que s’hi puguin portar a terme. Però també, i aquest és un altre eix de treball per a la dinamització esportiva del nostre territori.

Una dinamització esportiva que penso que en els últims anys hem fet una aposta important per l’atracció, diguéssim, d’activitats de triatlons, diguéssim, de competicions d’àmbit nacional i d’àmbit estatal que crec que ens han ajudat, doncs, a atraure una tipologia de públic. Primer que ens han conegut molts d’ells per primera vegada. I això significa que a partir d’aquí ens pot seguir visitant fora d’un entorn competitiu. I segon, que quan nosaltres generem en l’escenari, en la ment, diguéssim del visitant doncs que el nostre municipi és atractiu per a l’esportista de primer nivell, aquell esportista amateur també es veu cridat a descobrir el nostre territori en aquest sentit. I aquí, doncs, hem de posar en valor els nostres carrils bici en les nostres rutes de senderisme, els nostres espais pel passeig, per córrer i per descobrir el nostre municipi des d’una altra perspectiva que no és la que històricament havíem posat per davant.

Penso que quan parlem de dinamització econòmica és aquesta i òbviament, dinamització econòmica també és estar al costat del petit i mitjà empresari. Continuar amb una línia de cogovernança que ja vam començar anys enrere i, per tant, seguir treballant amb ells, doncs en un entorn com és el Consell Local de Dinamització Econòmica on ens trobem cada mes, doncs per poder decidir quines són les accions a emprendre per la dinamització econòmica del nostre poble.

Però, a més a més, amb propostes que el mateix empresariat està posant sobre la taula com és el Costa Brava Village, amb propostes com són els a peus en el marc de les galeries comercials. Penso que són dues iniciatives que surten de la voluntat privada de voler vendre un municipi, de voler vendre un territori i que aquí les administracions no podem donar l’esquena, sinó que ens hem de sumar.

I, per tant, aquesta cogovernança i aquesta voluntat que moltes vegades a nivell polític expliquem que és la col·laboració publicoprivada que ens emplenem la boca, però, significa que això s’ha de consolidar d’alguna manera. Iniciatives com aquesta la posen al davant i, òbviament, a nosaltres penso que ens han de trobar com a municipi, que volem continuar siguent punters en l’àmbit de l’atracció de turistes i de visitants de casa nostra, com perquè empreses de la mà de l’Ajuntament tinguem la capacitat de generar aquesta atracció.

I al igual que comentàvem, aquesta part de dinamització econòmica. Penso que els nostres ciutadans valoren positivament quins són els serveis que reben amb relació a la pressió impositiva que podem estar donant. Sóc plenament conscient que una família, doncs que d’alguna manera fa la seva vida a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró paga els seus impostos, treballa en el seu municipi o a fora, posa en valor tots els serveis que donem, sobretot a la nostra mainada. Parlo des de la primera infància fins a la joventut. Perquè, evidentment, som un municipi que donem serveis de suport molt important a les nostres escoles, el nostre institut, en el que són espais lúdics com el que és la nostra Casa Lila, amb projectes que es venen renovant en els últims anys.I penso que amb això podem dir que estem fent un acompanyament a les famílies important.

Però penso que quan hem d’acompanyar els nostres ciutadans no podem pensar només en les famílies. Hem de pensar. Jo penso amb un col·lectiu que cada vegada té a dia d’avui una presència molt important i cada vegada la tindrà més, que és la nostra gent gran. Aquest col·lectiu està creixent. Estem en un moment que en els propers anys, doncs, vindran un volum de jubilacions importants d’una generació que va ser el baby boom que precisament va tenir doncs un creixement molt important numèric en aquella època que conforme van complint anys, passaran a ser una generació que quedarà doncs, jubilada i que obtindrà unes noves necessitats que fins a dia d’avui segurament no acabaven d’existir.

És a dir, quan fa 20 anys parlàvem de gent gran, moltes vegades posaven sobre la taula debats. Sobre espais de concertació perquè la gent gran pogués tenir espais residencials i espais de cura. Primer de tot, jo penso que avui cal afirmar que la gent gran vol estar-se a casa seu. I això és una realitat. Per tant, segurament hem de deixar-nos estar, de parlar d’espais residencials que per a alguns col·lectius específics són necessaris, però que majoritàriament per a una persona de la tercera edat el que vol és tenir serveis a casa seu que l’ajudin a seguir sent independent. I aquí és on a l’Ajuntament hem d’apostar.

Nosaltres hem treballat per al servei d’àpats a domicili. Hem estat treballant perquè hi hagi una sèrie de visitadores de les educadores socials per poder fer seguiment de casos específics. Durant la pandèmia vam fer més de 2.000 trucades per veure com teníem la nostra gent gran que vivia sola a casa seu o els hi anàvem a fer la compra o anàvem a la farmàcia. I a dia d’avui, per exemple, tenim actiu un servei que està funcionant molt bé. Què és un servei de transport a medida perquè puguin apropar-se a tots els espais lúdics, com pot ser el centre Cívic, com pot ser el Casal de la Gent Gran doncs per passar una tarda amb la gent del seu col·lectiu o per anar a una formació o per anar a una activitat lúdica al centre Cívic. I això ho fem amb un transport que hem pactat amb els taxistes del municipi que els van a recollir a casa seu, que els poden aportar fins a fins a aquest tipus d’activitats. I ajuda que tota aquesta gent pugui sortir de casa i sentir sentir-se que segueix formant part social del poble, que segueix enxarxada amb la gent del seu col·lectiu i que vegi que continuadament estem oferint activitats perquè aquestes persones, doncs, mantinguin, a més a més, la salut.

I aquesta és una part important. Parlem de la salut física i parlem també de la salut mental. Perquè, és clar, hem de tenir en compte que nosaltres podem oferir un espai esportiu per a la gent gran, per fer ioga, per fer gimnàstica de manteniment, per fer fins i tot piscina i per tant, un tema més físic a nivell aquàtic. Però també fem tallers de memòria o també fem tallers de risoteràpia. I això ajuda moltíssim a que les persones grans se sentin actives i segueixin aprenent. Tenim moltíssimes persones grans fent cursos de català. I no, i no ho fan perquè hagin de justificar, no per anar òbviament a treballar, sinó que ho fan perquè volen aprendre. I és molt important que una persona gran tingui encara a dia d’avui la aquella, aquella brillantor de voler encara incorporar coneixement i habilitats en la seva vida. Nosaltres hem d’intentar que això sigui possible. Per tant, penso que quan nosaltres diguem hem d’acompanyar tots els veïns a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró en el seu, en el seu procés vital dintre del nostre municipi. Es clar que significa donar serveis d’extraescolars en el marc educatiu i en el marc de l’acompanyament familiar en infants, joves i famílies. Però també toca pensar en tota aquesta gent gran que també estan en un procés vital molt diferent, però que també necessiten d’aquest suport que com a Ajuntament, òbviament posem sobre la taula.

Penso que és principalment en aquests marges, en el de l’habitatge, en el de l’acompanyament, diguéssim, a les famílies de la nostra gent gran. Òbviament, en tota aquesta part de dinamització econòmica on tenim els eixos de treball principal. I amb un únic accent més, si em permets, penso que tenim un deure molt important i jo a principis del 2019, en una de les primeres entrevistes a l’alcalde que feia en aquell moment, jo resumia com havíem de fer el pas de Platja d’Aro al segle XXI. I és que quan parlàvem de les nostres infraestructures, gairebé totes elles havien estat construïdes en el segle anterior i no havien estat renovades.

Quan parlo d’infraestructures parlo de tot el sanejament que durant tot l’any ’19, ’20 i ’21 hem estat refent en el centre de Platja d’Aro. Però parlo també de tot el nostre enllumenat. A dia d’avui tenim un projecte aprovat a punt d’anar a concurs per poder renovar tot l’enllumenat del municipi i passar-lo cap a LED. A més a més, en un moment en què la sostenibilitat ha de ser una bandera que com a municipi hem d’aixecar, com tota la resta de pobles, i això ens ha de fer ser més eficients, ser més sostenibles i a més, estalviar calers. I quan parlem també d’infraestructures, hem de parlar de la nostra xarxa d’aigua. A dia d’avui penso que que no cal refermar que la sequera és una situació que que ens preocupa a tots. Hem arribat a situacions que penso que poden arribar a ser preocupants. I això significa que els municipis no som els únics i hi han, obviament, entitats supramunicipals que tenen altres competències, però els municipis hem de fer el màxim possible per intentar garantir l’autosuficiència en els recursos en els que ens sigui possible.

Nosaltres aquest any ja tenim sobre la taula la construcció d’un dipòsit d’aigua que hauria de permetre que de tot el massís de les Gavarres recollissin tot un conjunt d’aigües que surten, diguéssim, d’aigües subterrànies i del que serien la recollida de les pluvials que haurien de fer que en els propers anys, una vegada aquest dipòsit estigués construït i tota la canalització feta, que això esperem que pugui estar fet en els propers dos anys, doncs no tinguéssim una dependència tan alta doncs, de connectar-nos amb l’aigua de Sant Feliu o de dependre de la capacitat que ens aporta, doncs, la nostra connexió principal, com ara el Pasteral. Crec que parlem de reptes de primordial importància, perquè, òbviament, sense aigua la vida no és possible.

I aquí, quan parlem d’infraestructures, les donem per suposades, perquè han existit sempre però si volem que segueixin funcionant, funcioni millor i siguem més eficients i sostenibles significa que hem d’invertir. I per tant, en els propers quatre anys sobre la taula tenim una millora d’infraestructures important que ens ha de permetre traspassar com han de ser les infraestructures en aquest segle XXI. I per tant, doncs, intentar millorar en tota aquesta en tot aquest espai de treball. 

També m’agradaria preguntar-li què diferencia la seva candidatura per les eleccions d’enguany de la resta de partits polítics.

Jo penso que i ho vull pensar d’aquesta manera, que tots els partits el conformen majoritàriament quan parlem, òbviament, d’unes eleccions municipals, persones preocupades per al seu poble que el que volen fer és aportar millores per fer que la vida dels seus conciutadans i veïns sigui una miqueta millor. Que puguem tots millorar serveis a la ciutadania. I que en el marc de les prioritats de cadascun dels projectes, doncs es tira endavant amb obres de transformació. Nosaltres garantim que volem transformar el poble. Els altres, no ho sé, si ho garanteixen, nosaltres ho garantim. És a dir, tinc ple convenciment que tenim un projecte sobre la taula que preveu que el nostre municipi en els propers anys es transformi cap a un municipi més sostenible. Quan parlàvem cap a un sostenible, cap a un municipi més eficient, cap a un municipi amb més serveis per a la ciutadania, cap a un municipi, com comentàvem, on l’habitatge no sigui un problema com el que tenim avui i cap un municipi on quan parlem de com som econòmicament continuem funcionant des d’un punt de vista comercial, com hem fet en els darrers anys però hi sumem altres perspectives que han de fer que puguem treballar al llarg de l’any.

I això significa al final, el projecte. Nosaltres tenim un projecte sobre la taula que penso que el domina la passió per fer que Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró vagi vagi a millor per fer millor aquesta vida dels nostres conciutadans i a més a més, acompanyat d’un d’un capital humà del qual em sento molt orgullós que és doncs tot aquest conjunt de persones que en el marc de la meva candidatura doncs alguns d’ells han d’agafar responsabilitats com a regidors, d’altres no, perquè òbviament quan fem una llista hem de posar una sèrie de noms que és impossible que tots assumeixin responsabilitats, però que tots conformen aquell nucli que ens ha d’ajudar a bastir un projecte que no només es basi en els meus dos ulls i les meves dues mans sinó en les de molta altra gent i arribar a tota la ciutadania. Per tant, penso que principalment hem de posar sobre la taula projecte i capital humà que al cap i a la fi, penso que és el més important a l’hora, d’alguna manera, de posar per endavant una candidatura.

I per últim, i no per això menys important, jo moltes vegades dic que si segurament ens poséssim a parlar amb els portaveus de les diferents candidatures estaríem gairebé d’acord amb un 60 o 70 % de les coses que volem fer. Seria més difícil dir si estaríem d’acord en com ho volem fer. Llavor jo moltes vegades el que explico és que que avui tots puguem parlar sense cap mena de problema, de que tots tenim clar que cal reorganitzar el nostre passeig marítim. Penso que ningú ho posarà en dubte, però és important saber com ho volem fer. I aquest cop no és només sinó amb quins recursos, de quina manera i en quin espai temporal, sinó quin paper juga la ciutadania en la decisió de com s’han de fer aquestes coses.

Jo crec que nosaltres podem dir que en els darrers quatre anys i en els quatre anys anteriors, on no estava a l’alcaldia, però sí que estava com a regidor hem demostrat que el que volem fer és treballar amb la ciutadania i hem creat espais de participació. Vam posar en marxa els pressupostos participatius, el mateix Consell Local de Desenvolupament Econòmic. Abans també en parlàvem. Però també cal recordar que en els últims anys, quan hem tingut que posar propostes sobre la taula, com va ser el Centre Cívic de Castell d’Aro, doncs es va treballar amb les entitats quan vam haver de definir obres en el marc d’algunes places del poble ho vam fer amb les entitats que eren usuàries. Quan hem parlat precisament del Pla funcional del Passeig Marítim, hem obert un procés participatiu per poder-lo debatre.

Fins i tot quan nosaltres vam posar sobre la taula una prova pilot per la peatonalització de l’avinguda S’Agaró i la vam obrir a la valoració de la ciutadania, és un projecte que va quedar parat en aquell moment perquè la ciutadania ens va dir si no hi ha solucions, diguéssim, per una mobilitat alternativa, aquest projecte no és viable. I això ho assumim amb total respecte, perquè la ciutadania té molt a dir en la presa de decisions. Per tant, jo sumaria a aquest com nosaltres tenim ganes de seguir escoltant a la ciutadania i de treballar amb ells, no de ser purament líders que exercim, diguéssim, el poder des d’una perspectiva que pot ser legítima perquè òbviament s’assumeixen càrrecs, però penso que en l’àmbit municipal ens toca treballar de la mà de les entitats, principalment, però òbviament també de tota la ciutadania, per crear aquests espais d’escolta activa, de retorn al ciutadà i de que els projectes que vagin sortint, surtin amb un ànim d’esdevenir col·lectius.

I quins punts podria destacar del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Bé, jo penso que una mica n’hem parlat i quan n’hem parlat, quan parlàvem de tot, la qüestió d’habitatge, de la dinamització econòmica, quan parlàvem de la millora de les infraestructures i de la millora dels serveis a les persones, al final són les línies de les línies de treball principal que ens han de moure.

Podem afegir més accents o més cursiva, però òbviament penso que tenim dos problemes greus com poden ser la mobilitat en el nostre territori, que és una qüestió molt complexa ja interiorment per nosaltres connectar Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ens és difícil des d’un mitjà públic i és per això que gairebé tota la nostra ciutadania es mou amb vehicle privat.

Però és que si mirem territorialment la Costa Brava Centre, el Baix Empordà o la nostra connexió territorial amb Girona, tant com a capital, veient que el fet diguéssim, doncs, d’estar fora del que seria l’àrea urbana com a tal i no estem interconnectats, provoca que al final qui estigui patint aquest greuge en la mobilitat siguin els nostres joves que van a la universitat i no tenen un transport, diguéssim, amb garanties.

O els nostres joves que han d’anar a Palafrugell o a Sant Feliu per fer cicles formatius i que no tenen garantida arribar a l’hora o la nostra gent gran o famílies que han d’anar a l’hospital de Palamós i que depenen de transports privats per poder arribar a l’hora que els hi pertoca. Jo penso que aquí tenim un repte que òbviament és de municipi, només faltaria, i hem d’assumir aquesta responsabilitat, però crec que ho hem de posar sobre la taula des d’un punt de vista territorial.

I quan parlo de reptes territorials jo crec que en tenim, en tenim més. I amb això vull afegir una qüestió important que és penso que cada vegada més és necessària una cogovernança entre els municipis, diguéssim. Anem a definir una zona com és l’entorn de la de la Costa Brava Centre, en el sentit de que hi ha una relació o una interrelació molt creuada del que són municipis com Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge, Palamós. Perquè al final formen part gairebé d’una mateixa badia. Els nostres conciutadans intercanvien serveis directes perquè tenim molt de treballador del nostre comerç que ve de Sant Feliu o que ve de Calonge. Tenim moltíssima gent de Platja d’Aro que per fer una primera atenció al cap té com a referència Sant Feliu. Si hem d’anar a fer el nostre document nacional d’identitat, ens hem d’arribar a Sant Feliu. Si hem d’anar a l’hospital hem d’anar a Palamós.

Per tant, som una sèrie de municipis que compartim serveis que estem acostumats a moure’s entre nosaltres i que penso que hauria d’arribar un moment com més aviat millor en què tinguéssim la capacitat de no voler un equipament igual a cada poble, sinó de tenir equipaments compartits, que tinguem la capacitat de fer-los i de dimensionar-los, no per a la població d’un dels nostres municipis, sinó per la població de tots els municipis de l’entorn immediat.

I aquí penso que calen lideratges en els diferents ajuntaments i jo poso el nostre per davant amb la voluntat que això passi. Que existeixi una voluntat, diguéssim, de transformar unes decisions que durant molt de temps s’han pres des d’una visió purament de mirada interior de cadascun dels municipis a fer una mirada plural cap al territori. Tenim reptes més grans. Fa un moment parlàvem de la sequera. La sequera no l’afrontarem sols.

Fa temps que parlem de la problemàtica de Solius i la recollida de residus al Baix Empordà, però sobretot en els que érem els municipis consorciats que anàvem fins fa poc a Solius. En tant que abocador, aquesta és una temàtica que hem de resoldre i estem parlant també d’aquests d’aquests municipis. Parlàvem fa un moment de la mobilitat. Un municipi com els nostres a dia d’avui i nosaltres hem fet proves si no recordo malament, des de l’any 2007 o 2008 hem tingut diversos autobusos urbans que han aparegut i han desaparegut perquè no hi ha hagut mai prou volum d’usuaris com per fer-los aguantar. I això ho han fet tots els pobles. No tindríem. És lògic que tinguéssim un únic autobús que passés per quatre o cinc municipis i que el mantinguéssim entre tots?

És a dir, jo penso que tenim reptes que són globals. Que al final un veí i a més penso en veïns com els de no sé com els nostres veïns de S’Agaró, que tenen més a vegades els serveis del Sant Feliu que els de Platja d’Aro o els veïns de les nostres urbanitzacions al nord de Platja d’Aro, que potser llavors hi ha més a prop Calonge que no pas un servei, que pot tenir a Castell d’Aro, a Platja d’Aro Centre.

Vull dir, penso que tenim, tenim l’obligació moral, fins i tot penso des dels mateixos lideratges en posar sobre la taula solucions col·lectives que superin els nostres propis municipis. I això només ho podrem fer si aixequem el cap i mirem i llegim el territori. I, per tant, que quan com tu comentaves els reptes que tenim per endavant, objectius que tenim, penso que al igual que hem treballat en una cogovernança interna per treballar en una línia de participació amb els veïns, a l’igual que hem treballat en una cogovernança interna per intentar que en el sector econòmic i amb els empresaris definim polítiques conjuntes d’actuació en l’àmbit econòmic, hem de parlar de cogovernança amb els nostres municipis de l’entorn, perquè els reptes que són supramunicipals els afrontem plegats. Sino estem tots bolcant recursos humans, tècnics i econòmics ingents a resoldre individualment situacions que si les afrontem de forma col·lectiva no tinc la seguretat, però estic segur que des d’un punt de vista d’eficiència i sostenibilitat, doncs tindria molt bon resultat.

I finalment m’agradaria abordar la qüestió. Si no arriba a obtenir majoria absoluta, estaria disposat a pactar amb altres partits?

Bé, jo vull pensar que les majories absolutes avui són complicades. És a dir, només faltaria que jo no digués que treballo per assolir el millor resultat possible per al nostre partit, com estic segur que fan que fan tota la resta. Ara bé, penso que seria ingenu pensar per part nostra o per qualsevol altre partit que haguéssim de posar línies vermelles a l’hora de parlar de projectes de ciutat.

Jo crec que nosaltres, en el moment en què sapiguem els resultats i siguin coneguts, el que ens toca fer i com li tocarà fer a qualsevol altre partit, és posar sobre la taula un projecte de municipi al qual s’hi puguin sumar altres forces. Perquè com més reforçat surt un projecte de ciutat, més garanties té de portar-se a terme i per tant, jo penso que el que hem de trobar són aliances i òbviament ens ens tocarà a nosaltres o tocarà a aquell partit que la ciutadania cregui que ha de liderar tot aquest procés. Doncs posar a la taula un projecte de poble que trobi aliances per fer lo possible. Nosaltres, en aquest sentit, tenim un projecte, tenim l’equip humà, tenim la forma de fer-ho i com deia, tenim una forma específica de voler-ho fer, que és amb la ciutadania, que és amb les empreses i que és amb molts, amb els municipis del nostre entorn. I és amb aquesta voluntat que posem el projecte sobre la taula. I que el dia després de les eleccions el compartirem amb la resta de partits per aconseguir fer un govern sobretot fort, sobretot estable i sobretot, un projecte de ciutat.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes properes eleccions.

Moltes gràcies per aquest espai.

Aitor Tendero: «Som un grup divers de persones que vol treballar pel benestar de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Aitor Tendero, alcaldable de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, pel Partit d’Autònoms per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor, Tendero.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Perfecte, doncs n’utilitzaré quatre amb el teu permís la primera de totes és emprenedor, perquè sóc una persona que m’agrada iniciar nous projectes. Em motiva molt sortir d’aquesta zona de confort, prendre riscos i crec que això és una cosa de les que dona valor afegit a la societat. Per altra banda, doncs, em considero una persona molt ecologista, estic molt lligat a determinades associacions i ONG ecologistes.

A part d’això, tinc una empresa que també és d’economia circular, amb la qual estic sempre constantment en rups de persones que són propers a tot el tema de la sostenibilitat i a nivell més personal, també un apassionat i una persona transparent. Quan una persona és apassionada i viu el que fa i hi creu, doncs al final és transparent, amb una mica les cartes destapades, això. En el passat. I segurament en el futur m’ha jugat alguna mala passada, però no vull permetre que pugui canviar la meva manera de ser, que és així i és el que em fa feliç. Llavors podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, crec que el govern d’aquest municipi ha tingut un canvi d’alcalde en aquesta darrera legislatura. Veníem d’una llarga etapa en el que hi havia hagut una altra persona. El nou alcalde crec que ha fet moltes coses bé, en el sentit de que és un canvi de temps i cada cop es van requerint diferents demandes. Crec que en aquest sentit, doncs, hem fet una gran feina i destacaria sobretot que ha estat una persona molt més propera, que ha escoltat molt millor a les persones. I principalment crec que també seria important recalcar que ha treballat per intentar trobar consensos i i ha desenvolupat moltes polítiques que eren necessàries per al municipi.

Llavors no sé si voldria destacar també tres aspectes que potser no hagi acabat d’assumir durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, haig d’afegir el matís abans de dir això que ha estat un mandat molt complicat, i no només pel canvi d’alcaldia, sinó perquè hem viscut una situació insòlita que és el Covid. Això ha fet que ningú tingués experiència i fos nou per a tothom, de manera que s’ha de valorar igual en un context especial, tot això. Però també s’ha de dir que potser durant aquesta legislatura, com a assignatures que potser que han quedat una mica més pendents són els d’haver aconseguit consensos amb el sector comerciant de Platja d’Aro, que és un sector que és molt important i que genera molt de valor afegit i de marca al municipi.

En temes com per exemple el tall del carrer principal o aconseguir accelerar el procediment de rehabilitació o el nou projecte del que seria el passeig marítim, que és una cosa que comportarà temps. Però en aquest sentit crec que es podia haver avançat una miqueta més.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Castell-Platja d’Aro i S’Agaró?

Bé, crec que la legislatura que tenim per davant és una legislatura molt important perquè s’hi decidiran coses que seran determinants pels propers 20 30, o més anys. I entre elles estan, doncs, coses tan importants com el que hem parlat, com el projecte del nou passeig Marítim, doncs, en aquesta propera legislatura acabarà tot el procediment administratiu i burocràtic per poder començar les obres.

Encara estan en un procés d’idees, de manera que és molt important durant aquests propers mesos i potser aquest proper any o any i mig, doncs treballar per arribar als màxims consensos en aquest sentit. Crec que és molt important també perquè s’està definint un nou model peatonal o de dintre de les poblacions d’un transport o una mobilitat més sostenible. Crec que també això pot afectar d’una manera determinant al comerç. Per tant, és molt important ser acurats i fer partíceps al màxim nombre de persones. Però això també decidirà bastant cap on anirà el futur del municipi. Crec que estem en un context socioeconòmic que és molt important també parlar de la transició ecològica, de transició cap a la sostenibilitat, l’ús d’energies renovables i impulsar, doncs també que no només sigui per part de l’administració pública, sinó que tant empreses com com ciutadans puguin tenir accés i portar-ho a terme.

I finalment, és molt important també perquè hi ha un gran problema d’habitatge a la ciutat, tant per joves com per gent gran, pensionistes com per persones en risc d’exclusió social, de manera que crec que s’ha d’abordar el tema d’una vegada de fer habitatges de preu, de preu públic de lloguer i doncs, abordar aquest problema de manera seriosa i real.

Llavors, què diferencia en la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, què ens diferència de les demés candidatures? Una d’elles principalment és que nosaltres venim nous, venim nous. Sí que tenim gent amb molta experiència al darrera. Sí que tenim persones que ens hem format en aquest àmbit, però d’alguna manera som un grup de gent de peu molt heterogeni que ens hem ajuntat perquè tenim un objectiu comú i és treballar pel municipi. I com ho hem fet això? Doncs buscant una marca que ens marqués una determinada jerarquia. Perquè no tenim estructura supramunicipal que ens pugui marcar una disciplina de vot o unes línies sobre les quals haver-nos d’enfocar davant dels temes.

I tenim una total llibertat per poder abordar les polítiques municipals, de manera que aconseguir, nosaltres considerem més òptima i això és una llibertat i un valor afegit que crec que s’ha de remarcar.

Ens podria avançar algun punt del seu programa polític per a aquestes eleccions d’enguany.

Bé, evidentment, en un municipi com Platja d’Aro i en una marca que representa, doncs apart de que volem representar tothom, no només els autònoms, malgrat ens diem autònoms, el que volem és utilitzar el concepte d’autònom com un autònom cuidaria l’Ajuntament com la seva pròpia empresa. Llavors el nostre objectiu és intentar optimitzar i mimar molt els recursos públics, de manera que en un municipi com Platja d’Aro considerem que és molt important estudiar el model de turisme que cal. Creiem que per part nostra és molt important buscar la desestacionalització abordant-ho des del turisme natural, el turisme esportiu, el turisme de negocis i el turisme d’oci i cultura.

D’altra banda, doncs, crec que és molt important tinguent una legislatura de Covid i els comerciants no s’han sentit representats. Crec que és molt important que oferim una sèrie d’ajudes i d’incentius a totes aquelles persones que ja emprenen o que volen emprendre. I no només això, sinó donar una formació determinada a les persones en funció de les necessitats i la demanda que requereixi el municipi.

Finalment, i per no extendre’m molt, perquè al final, citar unes coses no vol dir que d’altres no siguin importants, són totes molt importants per a nosaltres, doncs és molt important també començar a estudiar una miqueta millor la despesa pública del municipi i trobar maneres de reduir-la en aquest sentit.

I si no aconsegueixo formar majoria absoluta després d’aquestes eleccions, tenen pensat pactar amb altres formacions polítiques?

Bé, doncs, tenint en compte una miqueta els estudis que hem fet i la previsió que hi ha de com quedarà l’escenari de Platja d’Aro en les properes eleccions, considerem que és el més probable és que un equip de govern que no passi per pactar amb el Partit Socialista serà molt complicat d’arribar a realitzar degut a que quedarà bastant fragmentat l’espai.

I nosaltres realment som amics i propers al govern actual al govern de Maurici i nosaltres estendrem la mà i mirarem de trobar maneres de trobar punts en comú per poder incidir el millor possible en les polítiques municipals d’aquesta propera legislatura.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals i també els hi volem donar les gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Doncs bé, moltes gràcies a vosaltres per escoltar-nos i donar-nos l’oportunitat d’explicar-nos millor.

Palamós treballa amb Endesa per complir l’acord i evitar els talls de llum a l’estiu

Per
Redacció
-
privat:-ajuntaments-i-generalitat-es-reuneixen-amb-la-companyia-endesa-per-coneixer-quines-mesures-s’estan-aplicant-per-assegurar-la-fi-dels-talls-del-servei-electric-a-la-costa-brava-centre

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha afirmat en declaracions a Ràdio Palamós que Endesa està treballant a partir dels compromisos adquirits per reforçar la xarxa de subministrament elèctric al municipi i evitar episodis de talls de llum a l’estiu. El gener passat, en una reunió entre la companyia i els sis municipis afectats pels talls de llum, Endesa es va comprometre a realitzar les inversions necessàries per minimitzar aquesta problemàtica.

Els municipis es van mobilitzar durant l’estiu passat per reclamar accions concretes a Endesa davant la repetida interrupció del servei a causa dels talls de llum en plena temporada alta. A Palamós hi va haver una nit de dissabte d’agost on va marxar la llum, fent perdre el servei del sopar als establiments d’hostaleria. L’alcalde, en declaracions a Ràdio Palamós, reconeix que l’empresa està complint amb les actuacions compromeses.

Evitar els talls

Els municipis de la costa i que reben més turistes augmenten la població, sobretot, durant la temporada estival. Aquests visitants s’afegeixen al nombre de residents habituals d’aquests municipis. A més, cal recordar que és el moment de més activitat per part dels comerços, restaurants i hotels de la zona.

Per això, Endesa s’ha compromès a invertir en l’automatització d’estacions transformadores, en reforçar indrets puntuals on la xarxa té certes debilitats, i a substituir els trams de conduccions que han quedat obsolets. Una altra de les peticions que van fer els consistoris és tenir un interlocutor directe amb la companyia, quan es produeixen talls de llum com els del passat estiu.

Colomers celebra la 13a Fira del Hobby amb activitats ben diverses

Per
Maria Alsina
-
Fira del Hobby de Colomers

Torna la Fira del Hobby de Colomers, un esdeveniment on es reuneixen les persones o entitats amb passatemps ben diversos. Enguany se celebra la 13a edició, el pròxim diumenge 21 de maig, amb la reunió d’una gran varietat d’habilitats i passatemps a la zona del parc del Ter.

El regidor de cultura i lleure, Carles Domènech, explica que en aquesta edició hi podrem trobar persones amb hobbies tan variats com els aficionats dels vehicles de radiocontrol, els cotxes de pedals, parades de brocanters, demostracions de tir amb arc i alguna activitat relacionada amb els drons.

Aquesta és una fira on es dona opció a qualsevol persona a mostrar quin és el seu hobby i donar-lo a conèixer. Carles Domènech explica que a la fira «hi ha espai per a tothom».

El regidor explica que encara hi ha temps per inscriure’s a la fira, que tanca les inscripcions la setmana que ve. La inscripció s’ha de fer trucant a l’ajuntament de Colomers dimarts o dijous.

A part de poder gaudir dels diferents hobbies que es mostren a Colomers, s’organitza una botifarrada gratuïta (gentilesa de Bauhaus) a les 10 h. A més, a les 14 h es farà una arrossada amb el preu de 16 euros.

Gaietà Gómez: «Tenim un projecte clar per Mont-ras i apostar pel creixement del municipi»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Gaietà Gómez, alcaldable de Mont-ras per Acord Municipal per Mont-ras per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Gómez.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

A veure amb tres adjectius. És complicat. Sempre és preferible que et defineixin des de fora. Però dit així, jo diria objectivitat i transparència. Podria ser. L’objectivitat, perquè la meva forma de fer per temes professionals, etcètera, és molt enfocada a saber on vaig, on cal anar per marcar-me a traçar un camí que has de seguir per arribar a on vols anar. No té gaire sentit caminar, caminar, caminar i o córrer molt per arribar a un lloc que no és el que havies d’anar. Llavors potser estàs en massa lluny de l’objectiu i has de recular, i has de fer el doble de camí. Llavors primer, tenir clar l’objectiu on vaig. On hem d’anar. I després agafar el camí. 

I transparència, en el sentit que crec que s’ha de ser clar en dir les coses. Has d’explicar, en aquest cas és el projecte municipal o el que toqui en el seu moment. Ho has de fer d’una manera entenedora per a la resta de la gent. Has de saber comunicar, però has de dir les coses, les bones i les dolentes quan toca. I llavors això t’obliga a ser honest. Perquè si no ets honest te poden trobar en una incoherència amb una mentida. I llavors perds la credibilitat. Llavors, en temes de política jo crec que ja hi ha bastanta desacreditació i crec que això s’ha de reconduir perquè bé, els municipis, en aquest cas Mont-ràs o el que toqui, és important que hi hagi transparència. Les meves filles me diuen que sóc racional. Jo no sé si és així o no. Però elles ho diuen.

Podria destacar altres aspectes que hagi assolit el govern de Mont-ras durant aquests quatre anys de mandat?

Si, bé se’m fa difícil contestar aquesta pregunta, sincerament. Per què? Perquè nosaltres no estem al govern. En aquest cas. Bé, jo tampoc no estic totalment com a regidor. Ho havia estat anys endarrere. Actualment hi havia Martí Sabrià com a cap de llista, la Joaqui Beleña i l’Irene Genís. I bé, he estat seguint el tema, però n’he estat una mica al marge. Llavors dir el que ha assolit el govern actual de Mont-ràs no és fàcil. Però bé, fent una mica de recerca he trobat una cosa que ja no és la meva resposta, perquè segurament seria diferent que la que donarien a l’equip de govern, en aquest cas de Junts per Mont-ràs. I són ells mateixos qui l’han donada. Tinc aquí un butlletí que han publicat que fa una mica de recull de les activitats que han fet els darrers quatre anys. I ells mateixos diuen: «en aquesta revista trobareu un resum dels projectes més importants com són les remodelacions de parcs, construcció i creació de noves places d’aparcament, asfaltat de carrers, canvi de lluminàries per sistemes LED de menor consum, construcció d’embornals i un llarg etcètera». Són paraules textuals del que han dit ells.

I el que em xoca és que això és el resum dels projectes més importants. La nostra visió és que això no són projectes. Això és el dia a dia de la vida d’un municipi. Els projectes són una altra cosa molt més important que no el mantenir carrers o fer un embornal que pot estar per fer o que està taponat i que no surt l’aigua. Això no són projectes. Això no és el més important que pot fer un ajuntament. Un ajuntament ha de parlar d’un POUM de coses molt més rellevants d’ajuts a les vivendes que vulguin posar plaques solars, etcètera. Llavors si, si, actualment l’equip de Junts per Mont-ràs, considera que això és el més important que han fet. Doncs sincerament, per mi és una clara evidència de que hi ha una manca total de projecte i una manca d’idees del que volen fer en el poble. A part d’això, dir que tot el que expliquen aquí en pàgines interiors hi ha molta fotografia i està està bé, però no tots els parcs estan bé. Han posat les fotos dels que estan bé. Però n’hi ha molts que no ho estan.

Han canviat lluminàries hi estem d’acord. Però quantes n’hi han que siguin d’autoconsum? Llavors a Vall-Llobrega, per exemple, i quan entres a l’avinguda d’entrada, tots són fanals amb plaques solars d’autoconsum a Mont-ras han posat fanals leds. Això ja s’estava fent els anys 2011-2012.I n’han posat més. Això no és projecte, això és continuïtat, continuïtat, Donar fer feina de l’Ajuntament. Què s’ha de fer, no dic que no. I no dic que sigui fàcil. Però això no és un projecte. Això no és un projecte de poble. Un projecte de poble és, en parlarem més tard, és crear, crear habitatge pel jovent. És resoldre problemes greus de circulació que tenim, etcètera, etcètera. Bé, en total. En definitiva, crec que és una manca, una manca d’idees important per per part de l’equip que governa.

Una cosa que sí que han fet és el tema de posar carrers en nom de dona o plaça és nom de dona, però això és una proposta que venia del nostre grup municipal. Mantenir moltes discussions, en aquest cas els regidors actuals amb l’equip de govern que no estaven al principi molt per la labor de fer-ho. El tema es va allargar molt, hi havia moltes excuses i finalment la insistència de la Joaquima Beleña, en Martí Sabrià i la Irene Genís. Però vam aconseguir que això es pogués fer, no sense dificultats, però és el màxim que s’ha fet fins a darrerament que s’ha acabat el parc i el parc infantil de la Pilarin Bayés, que es va inaugurar recentment. Crec que un parc està molt bé, però n’hi ha més a Mont-ras de parcs i estan molt abandonats. I ja està. 

M’agradaria preguntar-li també, tot i que ja ho ha anat avançant una miqueta, quins són els projectes o iniciatives que potser no han acabat d’assolir des del govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Si n’hi han. Per mi n’hi han i jo diria dos de molt clars. Un és el tema del POUM. Cada campanya des de l’any 2007 que vàrem entrar nosaltres en aquest món de la política municipal fins a data d’avui, cada campanya electoral, cada quatre anys, s’ha parlat de que es faria un POUM. Han passat 16 anys i jo entenc que la senyora Peiró, com alcaldessa només ha estat els darrers quatre. Però és que això ja ve d’abans. Això ja ve de l’any 2007. No hi ha un POUM vigent a Mont-ras. Continuem fent modificacions de les normes subsidiàries que daten dels anys vuitanta per per acceptar o no acceptar segons quines coses a nivell de costos de construcció d’habitatges o de reformes o de construcció de naus, etcètera.

I això és un tema clau que ells tenien en el programa i que no han fet. Llavors, per mi aquest és el principal punt. El segon punt molt, molt, molt important, és el tema d’aquell famós centre cívic que se’n va parlar l’any 2007, que hi havia un projecte de quatre milions i mig d’euros de construcció d’un centre cívic i que es disposava d’1 milió d’euros que la Generalitat de Catalunya donava en compensació per l’obra de la carretera que es va fer en aquell moment, l’any 2007, a Mont-ras.

D’aquell milió d’euros l’equip de Junts fóra de la legislatura actual, evidentment parlem dels anys 2008-2009. Després de la moció de censura que ens varen fer, varen gastar 150.000 euros en fer el projecte amb una UTE d’arquitectes que ja no existeix. El projecte englobava l’acceptació de l’obra fent tot el desenvolupament. Aquests 150.000 euros són perduts. Però hi ha un romanent de 850.000 que Monràs té dret. El centre cívic han passat 16 anys i no existeix i ens queda per veure si algun dia existirà, però d’alguna manera aquests 850.000 euros que tenim dret com a municipi crec que l’Ajuntament els hauria de renegociar. Els hauria de buscar un altre projecte de centre cívic a alguna sala, alguna cosa que pogués rescatar aquests diners. Perquè són nostres i estan allà. I em temo que el dia que s’hi vagi potser ens diran «ja no hi són». Però en allà estaven. I això ho hem dit per activa i per passiva a l’Ajuntament. I seguim igual.

Ahir a la tarda va haver-hi una presentació d’un llibre, Mont-ras, de Martí Gironell, llibre que es diu ‘El fabricant de records‘. Ha estat el premi Prudenci Bertrana l’any 2022 i es va fer a la sala polivalent dels baixos de l’Ajuntament de Mont-ras. Una sala, que és la millor que tenim a Mont-Ras, sincerament, però que no deixa de ser una sala bastant pobra. Siguem correctes. Hi havia comentaris de gent d’allà que bé que es queixava. «Home, fa molta olor d’humitat», finestres obertes perquè feia feia molta olor deresclosit i bé, feia una mica de fresca segons on estaves situat. Això és el millor que tenim a Mont-ras. Jo crec que ens mereixem alguna cosa una mica millor. Malgrat això, aprofito per dir-ho, la presentació del llibre va ser un gran èxit perquè el Martí Gironell és un tremendo comunicador. És una forma d’enganxar a la gent amb el discurs. Molt, molt agradable. Es va posar la gent a la butxaca, va seguir el fil de tota la tota la història, deixant nous parèntesis allà perquè la gent tingués ganes de comprar el llibre. I finalment, els llibres que varen portar des de la llibreria Nollegiu que s’ha posat al centre de Palafrugell es van vendre tots. I va haver-hi cua. I jo, per cert, personalment vaig ser un dels que vaig haver d’encarregar el llibre. Perquè es van esgotar. Malauradament, malauradament la sala no acompanyava, però l’acte va ser va ser un èxit.Era un bé, un gran què.

I després? I per últim de coses que ells portaven en campanya i en aquest cas sí que per a l’any 2019 ja no és un tema antic del POUM o del centre cívic de legislatures anteriors. És un tema purament de l’any 2019, deien, «gràcies a l’Ajuntament es crearan llocs de treball i vida». I bé, no cal investigar gaire. A Mont-ras avui de llocs de treball, jo diria que n’hi han, siguent, optimistes, hi ha els mateixos però crec que n’hi han menys perquè el supermercat Dia  tancat, hi ha algunes empreses petites que viuen al carrer Torres Jonama, un petit comerç també ha acabat tancant. Per tant, crec que hi ha menys feina de la que hi havia l’any 2019 en les darreres eleccions. Però bé, com deia, siguem generosos, diguem que hi ha els mateixos.

Però el que sí que no hi ha és vida. No hi ha vida perquè la gent marxa. I aquí em remeto a l’Institut d’Estadística de la Generalitat de Catalunya. Que els nombres són clars. Any 2008. Quan va començar l’equip de Convergència i Unió, llavors hi havien 1.838 habitants de Mont-ras. L’any 2018 censats per a les eleccions del 2019, 1.691. S’havien perdut cent cinquanta i escaig de cent quaranta persones, de persones empadronades. I l’any 2022, en 1.676, estem trenta per sota o vint i pico per sota del que hi havia l’any 2019. Per tant, vida, no hi ha vida a Mont-ras. Hi ha la que hi havia o molt menys. I això és perquè no hi ha un projecte d’urbanització clar amb ajuts al jovent perquè es pugui quedar en el poble. Les cases a Mont-ras que hi han, bé, jo no en conec gaire més en venda, però no són pas barates. I evidentment, la gent que fa? Es busca la vida se’n va a Palafrugell. Se’n van, evidentment, a estudiar fora als que els toca, però no es poden quedar a Mont-ras. I això és un tema clau. És un tema importantíssim. 

Quines són les prioritats o iniciatives per un municipi com és Mont-ràs?

Correcte. Doncs és això el que us he dit. El POUM, l’habitatge, les noves energies, també habitatge per al jovent, com deia, un lloc per socialitzar, per fer poble dintre del poble, perquè la gent gran pugui anar-hi i perquè el jovent es pugui trobar, perquè es pugui crear una associació de comerciants o fer coworking per a la gent jove. Tenim una biblioteca molt maca, però és reduïda i la gent, el jovent, la canalla, sí que hi van a la biblioteca, però el jovent no acostuma a anar-hi. Jo tinc les meves filles estudiant fora i estan tot el dia pensant quan vaig a la biblioteca per buscar aquell llibre, per fer, per ajuntar-me amb els companys, amb els ordinadors i treballar.

Evidentment, Mont-ras és un poble petit, no és un Palafrugell i no és un Girona. Però, per què no tenir un lloc, també, perquè el poc jovent que hi ha a Mont-ras es pugui trobar a Mont-ras i no haver d’anar en un bareto a Palafrugell o a casa d’un o l’altre, no?

I també un tema molt important és la vialitat. Tenim una zona bastant conflictiva què és l’accés a Palafrugell des de la plaça Floreal, a la zona de la Granota. Que allà, els estius i en hores puntes entre també temporada d’hivern i tardor és és un col·lapse perquè la gent va a Palafrugell direcció a l’institut, els autobusos i allà és un bloqueig constant. I això impedeix que gent del barri de la Granota, del Mas Solei o del Mas Roqué, que tinguin dificultats a incorporar-se a aquestes vies per anar cap a Palafrugell o inclús travessar per agafar direcció Palamós, tampoc ho tenen fàcil. Aquest és un punt que s’ha de treballar. S’ha d’estudiar bé.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, primer de tot hauríem de veure els programes dels altres. Jo conec el meu en aquest moment, el meu no nostre en aquest moment. Jo no sóc més que la punta de llança d’un grup assembleari de Mont-ras. I quan dic meu vull dir el nostre, sempre que no se’m malinterpreti res. Llavors hauria de veure els altres programes per veure en què ens diferenciem.

Però si una cosa crec que ens diferencia és el fet que nosaltres sí que tenim un projecte. Tenim un projecte molt clar de fa molts anys, ja que la línia sempre ha estat la mateixa. Sempre hi han coses a incorporar, coses que potser ja són obsoletes i les han de deixar, però coses que s’han incorporat noves.

Però la línia principal, el tema del POUM, el tema de fer habitatge, el tema de millorar vialitat, el tema d’energia sostenibles sempre ho han tingut tema de feminisme, cultura, de la ramaderia i agricultura. Tot això sempre ho tenim en el programa i el que ens diferencia és que ens ho creiem. Que nosaltres sí que volem fer que això sigui una realitat i per això ens agradaria poder-ho demostrar. Que la gent ens faci la confiança que necessitem per accedir als mitjans entre cometes, per poder tirar això endavant i que la gent vegi que molt pot ser millor del que és amb diferència. Perquè hi ha un projecte darrere.

Ara parlem una mica d’aquest projecte. Quines són les iniciatives que presenten en el seu programa electoral, si és que les podem avançar ja una miqueta?

Si bé hi haurà qui hi haurà més, més detall quan publiquem el butlletí. Òbviament, ja començarem aviat a fer una mica de publicitat a les xarxes socials també. Però sí que podem avançar, evidentment, perquè de fet és reiteratiu amb el que hem parlat fins a aquest moment. Llavors bé, el tema del POUM? Això és cabdal. Un POUM no es fa en un dia, ni en dos ni en tres. Ho sabem, però tampoc és necessari 16 anys.

Hi ha municipis molt més petits que molt rars, molt més dispersos que Mont-ras, que hi tenen POUM. IMont-ras no el té per, en la nostra opinió, i aquí sí que em poso jo també com a primera persona, la meva opinió particular, perquè no hi ha voluntat de que hi sigui. S’està molt bé fent favors a la gent, tu vols fer això, jo t’ajudo canvia la norma subsidiària. Si hi hagués un POUM, això no es podria fer. Llavors, la primera cosa que portàvem en el programa en temes d’urbanisme és fer un POUM i fer-ho ja començar-ho fer ja. Trigarem un, dos, tres anys, no ho sé, però s’ha de començar a treballar ja. I això malgrat que s’han fet coses. Jo no dic que estigui completament parat, però el que no pot ser és que s’estiguin set anys per digitalitzar el municipi de Mont-ras. Quan ja tenim uns plans a la Generalitat ja està tot digitalitzat. Això es podria fer molt més ràpid.

Després m’agradaria comentar la cosa abans de res. I és que nosaltres hem llançat una enquesta via xarxes socials. La vaig llançar fa aproximadament un mes i mig. Hem tingut 154 respostes, si no recordo malament, i moltes respostes d’aquestes han anat en la línia d’alguns dels punts que ara comentarem i que ja formaven part alguns d’ells en la nostra nostre ideari de programa, però que això ens ha reafirmat en què realment hem de posar això en marxa i molta gent ens ha parlat del que et deia abans de l’habitatge no hi ha habitatge a Mont-ràs. A Mont-ras està projectat al sector SAU 4, un lloc per fer naus industrials quan és un lloc que està situat al bell mig del poble. Està entre el barri de Mas Roqué Granota, al carrer Torres Jonama, Sadurní i el centre, el centre antic escola i tota la part de dalt de Mont-ras de la part de dalt de la carretera.

Llavors, allà creiem sincerament que no és un lloc per a naus industrials, és un lloc per fer poble, per fer una plaça de trobada, per fer, per fer comerç, perquè la gent pugui viure-hi. I si fem naus industrials el que tindrem serà a les nits. carrers buits, camions aparcats, camions circulant de dia, soroll pels veïns. I això no ens encaixa. L’Escola està al costat. Fa molts anys endarrere es parlava de que es posés una benzinera allà mateix. No toca en una benzinera. Allà ja hi ha una la carretera. Després hi ha un altre a l’entrada de Palafrugell. No toca una benzinera allà. Això ja és història, és evident, però vam haver de protestar molt també.

Perquè dintre del sector SAU 4 amb el sector terciari que té adjudicat avui com a usos, doncs això i cabia i afortunadament no va tirar, no va tirar endavant. Llavors, aquí el que nosaltres pensem que podem fer, perquè això no depèn només de l’Ajuntament. És parlar amb els propietaris de les parcel·les que no són ja de l’Ajuntament perquè hi ha alguna cosa a l’Ajuntament, però les que no s’ha de parlar amb el propietari i hem d’arribar a enteses, proposar-los i si estan d’acord i amb quines condicions podrien proposar després a Urbanisme de la Generalitat un canvi d’usos per fer que el sector terciari sigui un lloc urbanitzable, per fer vivenda, per fer poble dintre del poble.

De la mateixa manera que a la banda de darrere del carrer Torres Jonama, cap a la Sauleda, cap a cap a l’avinguda que entra a Palafrugell. En alà ja està previst que hi hagi el sector  SAU 3 que hi hagin cases, però és un tema que està molt bloquejat per bé per tema del desacord entre propietaris, la SAREB, etcètera. En ella també hi ha d’haver vivenda. Perquè Mont-ras en té de capacitat per créixer perquè en comptes de perdre població en tingui més, perquè l’escola pugui mantenir-se com a escola en una o potser en el futur ho veurem dues línies en algun cursos. Si hi ha gent jove que pugui tenir criatures i que puguin utilitzar la llar d’infants que tenim. Avui pràcticament tota la gent que hi ha és de fora de Mont-ras. Aquests serveis els tenim. Fa falta que la gent els pugui utilitzar perquè la gent no sigui gent de fora que vingui, sinó que la gent del poble els pugui utilitzar.

Després que el tema del canvi climàtic, el tema de les noves energies. Palafrugell, per exemple, està donant un suport a la gent que posa plaques solars i fa un descompte a l’IBI durant un període de temps. No ho sé, el tema de les taxes, com ho té. Mont-ras, no fa res. Mont-ras ni tan sols ho ha fet perquè jo ara les estem, les estem posant a casa i ha anat a demanar informació i no me n’han donat gens. L’empresa que va fer la instal·lació és el que m’està ajudant. l’Ajuntament no facilita aquesta informació i son, haurien de ser capaços de tenir-la i d’informar als veïns. I fer-ho més, no només quan vas a preguntar, sinó promocionar-ho. Jo, per exemple, tinc un butlletí de l’Ajuntament de Torroella que a la pàgina de darrere explica on pots contactar l’Ajuntament perquè ells faciliten a la valoració La certificació de casa teva si és categoria A, AA, el que sigui. Perquè després quan posis les plaques, el teu nivell energètic sigui un altre i puguis demanar una subvenció una mica més alta. Això Mont-ras no existeix. Ens fan pagar el cent per cent de l’IBI cada any. Tinguis o no tinguis plaques, et fan pagar les taxes per fer una instal·lació de plaques del 3,9-4% que toca segons la l’ordenança municipal. Això ha de canviar si volem que la gent faci un pas per a les energies renovables els hem d’ajudar, els hem de motivar perquè ho facin.

Els hi han de dir «mira, podeu fer això. I ho podeu fer ho amb aquest ajut.» Perquè si pagues un IBI, doncs no ho sé, de 400 o 600 euros i te descompte la meitat durant 4 anys, doncs t’has pagat dues plaques de les x que has de posar o tres. Doncs són diners. I si tenim intenció de que això a nivell climàtic canviï, doncs hem d’anar per aquesta via. Vehicles elèctrics, vehicles híbrids. A Mont-ras no tenen cap mena de descompte en l’impost municipal de vehicles de tracció mecànica. No hi ha ni un sol punt de càrrega. Torrent té un punt de càrrega davant de l’Ajuntament per vehicles elèctrics. A Mont-ras no n’hi ha cap i tenim un pàrquing que hem fet nou. Molt maco. Per tant, posem un punt de càrrega per vehicles elèctrics, fent que la gent sigui com a mínim s’ho plantegi.

Posem pàrquings per bicicletes, que la gent es pugui moure amb bicicleta també. No hi ha aquesta. No dic no dic que sigui manca de voluntat perquè tampoc no m’agrada dir les coses com no crec que no són, però. Però el que hi ha és una manca total d’idees. Jo veig els regidors que formen part de l’equip de govern i bé, persones molt respectables, però no tenen aquesta inquietud per aquest tipus de coses.

Després, que més? El tema de millorar la vialitat, aquí s’ha de parlar amb els veïns dels barris afectats. S’ha de parlar amb els comerciants, amb els comerços del carrer Torres Jonama, perquè també seria en part afectada si es treu i es modifica el trànsit. I hem d’arribar a consensos. I l’única forma que hi ha d’arribar a consensos és parlar-ne. Parlar-ne els uns als altres a l’Ajuntament ha de fer, en aquest cas, de mediador i aplicador de les solucions. I si cometem un error, parlar-ne altre cop i rectificar ens hem d’equivocar per aprendre moltes vegades.

Però el que no es pot fer, i em consta que va ser així l’any 2019, el 2020, l’alcaldessa, senyora Peiró, va parlar amb els comerciants de Torres Jonama van presentar les seves queixes, evidentment, cosa que em sembla molt lògic, i la decisió va ser deixar-ho com està. O sigui, no fem res. Però el problema encara hi és. No s’ha fet res. Tenim el problema. La gent es queixa i seguim sense fer res. I això és el que no pot ser en un ajuntament.

Una altra cosa que nosaltres sempre també hem defensat és la transparència. Nosaltres l’any 2007, amb la Mercè Català com a alcaldessa, vàrem començar a editar un butlletí municipal. Vàrem fer quatre números. En el qual explicàvem què feien els regidors, com era el pressupost en què es gastaven els diners, tenien cabuda totes les agrupacions polítiques. En aquell cas, Convergència i Unió i el Socialistes, que estava en coalició amb nosaltres per explicar el seu punt de vista. Això, quan va venir la moció de censura es va acabar i l’equip de govern del 2008 fins el 2023 que estem no ha fet ni un sol butlletí. No ha explicat mai res. Si explicant quam et trobo pel carrer i hi tinc interès. I vull dir, però no hi ha una publicació global, no es fa, no s’informa al poble del que està passant i els panells que hi ha per penjar algun decret d’alcaldia o alguna cosa són bastant pobres i cutres. Llavors, si hi ha molt de seguiment, poder les xarxes socials.

Jo sóc bastant. No és que sigui reaci a les xarxes socials. No estic en contra, però no sóc molt usuari. M’agrada més llegir un llibre, M’agrada més perdre el temps doncs no ho sé fent coses que m’agrada com a hobby, que no està penjat d’un telèfon o d’un ordinador. Vaig per feina, però no ho faig com a hobby. I llavors en això no segueixo l’Ajuntament al dia a dia com companys meus. Sí, sí que fan i m’ho informen i els agraeixo. Però no sóc un gran seguidor de les xarxes.

I en temes de pagesia, temes de vida, ramaderia. Tot això s’ha de mantenir el que hi ha o s’ha de promocionar, que pugui venir més gent perquè no. A Mont-ras enim molt de terreny. Per què no podem fer que hi hagi gent que tingui ganes de fer coses d’aquestes i que s’hi instal·lin? Tenim algunes granges. N’hi podria haver alguna més. Mantenir les activitats que s’estan fent actualment. Anem a dir no, perquè «ja veurem el que deien aquells que hi entren si no sé que hi ha tot això». Jo per mi sobra. Sincerament, no m’agrada aquest tipus de política. M’agrada dir les coses clarament. Nosaltres no tenim cap mena d’intenció de treure res del que es fa, excepte que evidentment no hi hagi activitat. Si la gent no s’apunta, doncs no ho farem. Però si tenim una associació o es fa una associació de gent gran que promocionem el nostre programa i la gent vol fer coses de les que s’estan fent ara. Perfecte. Encantats de la vida, no treurem festes, no traurem coses que s’estiguin fent, que atreguin a la gent. Al revés, el que volem és fer-ne més. Volem fer el dia del llibre. Volem fer que es puguin fer festes de barri. Això és una proposta que teníem al nostre grup que es va arribar a demanar subvencions per a alguna festa de barri, als barris que ho varen demanar, l’Ajuntament els hi va donar. 

És una proposta d’Acord Municipal. Doncs això que es pugui fer tots els barris. Que es puguin fer obres de teatre al carrer, que es pugui fer algun concert d’estiu o de primavera o de tardor. També perquè amb el canvi climàtic tenim més dies de calor que menys. I que es facin coses que avui no s’està fent. Només que la Festa Major, la festa del Corpus i per Nadal i no sortim d’aquí.

I després, i això m’agradaria quasi quasi llegir-lo, perquè ho tinc gravat com un missatge molt important per mi. El grup de Junts portava en aquest butlletí que hem fet deien a la segona pàgina dir. «Gestionem a consciència l’economia del nostre poble, és la nostra prioritat». Em sembla molt bé. L’economia pot ser una prioritat. Però clar, qui diu és la nostra prioritat. Com si fos l’única. Bé, és una forma de dir-ho. «El benestar social continua essent la nostra prioritat», però en tenim dos de prioritats. Podem tenir moltes, però. Aquí, jo perdoneu, però discrepo en que l’atenció ciutadana, la gent, el benestar social, no és una prioritat, no ha de ser una prioritat. És el centre de tot. És a dir, a veure si em sé explicar la gent és el motiu de perquè es fan les coses. Llavors tu pots tenir prioritats, podem prioritzar que hi hagi cultura, podem prioritzar que hi hagi vivenda, podem prioritzar que hi hagi vialitat. Però tot això ho fas per la gent. La gent no pot ser la prioritat com a tal. La gent és el motiu pel qual es fan coses. Llavors l’Ajuntament ha d’estar al servei del ciutadà i la política ha d’estar al servei del ciutadà. I el ciutadà no és la prioritat, és el motiu. Un poble sense gent no és un poble i un ajuntament sense gent no és un ajuntament. Això nosaltres ho entenem així. No sé si he sigut prou clar amb la meva explicació. 

La meva pregunta seria, si és el cas, que no aconseguiu majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits?

Bé, podem concretar molt o poc això. Ja us he dit que m’agrada molt ser clar amb les exposicions i dir les coses perquè després no hi hagi males interpretacions i entrar en contradicció amb mi mateix. Mira, el primer de tot és que la gent vagi a votar. Si la gent vota i surt un partit el que sigui que té una diferència important de vots els altres no podem fer res més que entendre que el seu programa, el seu ideari, és el que la majoria de la gent vol i per tant, els hem d’acompanyar en allò que coincidim. Els hem d’intentar fer veure les coses que nosaltres pensem que poden ser millors. I quan hi ha una cosa que no hi estiguem d’acord, doncs evidentment s’ha de fer d’oposició a nosaltres o a qui toqui fer d’oposició.

Per tant, l’important primer de tot és que la gent vagi a votar, que quanta més gent voti, més clar és el resultat o més difós. Perquè si hi ha molta igualtat, després de fer el que em preguntaves què són, que són els pactes. M’agradaria que la gent, quan vagi a votar, tingui molt clar que la política no, no és el futbol, és a dir, o l’Ajuntament no és com el futbol. Jo no sóc del Barça o del Madrid, o del Sevilla, el Betis o del Celta de Vigo, la Real Societat. Perquè jo sóc d’un club, No, aquí no és d’esquerra o no ets de Junts o no ets del PSC o altres possibles llistes que en aquest cas un resumeix en aquestes tres actualment. El que has de mirar és el programa. És la persona, no només el candidat, perquè el candidat és el que et deia abans és un punta de llança, però darrere hi ha un equip de gent que han de fer feina. No pot ser que hi hagi gent inactiva, gent que no tingui idees i gent que només esperi rebre ordres.

Jo no m’agrada envoltar-me per temes professionals. Sempre he buscat el millor del millor i he intentat sempre ser millor. Per què? Perquè entenc que tu, com a responsable d’una empresa, com a director o com el que sigui, si tens un bon equip és com un bon equip de futbol juguen ells, però tu ets l’entrenador. Un bon equip vol tenir un bon entrenador, un bon entrenador i un bon equip. I si hi ha algú que és millor que jo i vol agafar la cadira, doncs endavant. Si ho demostra i pot fer ho perfecte, vol dir que he fet, he fet bé la meva feina, he ensenyat bé. I hi he aportat. Llavors, amb el tema municipal intento aplicar el mateix que aplico amb la meva vida professional, i és el mateix buscar gent que que aporti gent que tingui idees, que sigui capaç de discutir i no simplement acceptar allò que l’alcalde digui.

L’alcalde és una figura més. La responsabilitat no es pot delegar. Tu, com a alcalde, has d’assumir les teves responsabilitats, però sí que pots delegar la feina i ningú la farà igual que tu. Segurament, però allò que delegues és feina que tu et treus i la gent ha d’aportar. I en aquest cas jo estic molt orgullós de l’equip que m’acompanya i m’agradaria que la gent els veiés, els hi preguntés pel carrer quan toqui i que es mirin el programa sobretot, i en funció amb això que decideixin.

I si amb tot això arribem a una situació amb la que hem de pactar, doncs portes obertes sempre, però. I això ho dic perquè és així i el meu grup ho sap. Quan me varen proposar ser el cap de llista jo m’ho vaig plantejar perquè bé, per temes professionals no era potser la millor de les alternatives, perquè això em treurà temps, evidentment, de la meva empresa i tal. I una de les condicions que vaig posar va ser aquesta. No pactaré a qualsevol preu ni pactaré a canvi de coses que ens facin canviar el nostre esquema, el nostre programa. No, no dic que el 2007 ho fessin malament perquè no ho vàrem fer malament l’any que vàrem estar, però vam haver d’acceptar algunes situacions que jo ara, sincerament, no faria.

El nostre objectiu no és l’alcaldia. Jo no estic aquí perquè vulgui ser alcalde. Estic aquí perquè tenim com a col·lectiu un objectiu que volem complir. I això és el que això és el que ens porta endavant. l’Alcaldia no és l’objectiu. L’objectiu és millorar Mont-ràs ho puc dir més fort, però no crec que més clar. Tornem al que deia al principi claredat i objectivitat i transparència. I crec que bé, això tanca una mica el fil.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany.

Moltes gràcies.

I també els hi agraïm la visita a l’estudi de Ràdio Capital.

Molt bé, No sé si això sortirà aviat. Publicat o no, però si és el cas, m’agradaria, si us plau, demanar a tota la gent de Mont-ras i de fora també si el dia 6 de la tarda volen venir a acompanyar nos a la presentació de la candidatura que farem a la Plaça de l’Ajuntament de Mont-ras.Si no plou i si plou la farem a la sala polivalent, creiem que és la millor que tenim.

1...1.8921.8931.894...7.042Pàgina 1.893 de 7.042