L’any 2008 s’inaugurava el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera. Situat estratègicament en una població per on van fugir molts exiliats cap a la Catalunya del nord, el centre va néixer sent el primer equipament museístic dedicat a la preservació de la memòria de l’exili. Durant tots aquests anys el centre d’interpretació s’ha convertit en un espai molt rellevant per explicar un dels fenòmens més notables de la història i la memòria democràtica de la Catalunya contemporània com va ser la retirada republicana provocada pel cop d’estat franquista i la guerra civil.
El MUME és un museu que va més enllà de la divulgació, ja que segons el seu director Miquel Aguirre, també “vol estimular la recerca en l’àmbit de l’exili, i per això compta amb el suport de la Universitat de Girona”. Per aquest motiu es va crear a la universitat gironina la càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili.
L’equipament disposa d’una exposició permanent que aborda l’exili republicà del 1939, els seus antecedents i les repercussions més immediates. La mostra inclou també el camí que van patir tots aquests desplaçats entre camps de concentració, treball forçat, desplaçament a tercers països, deportacions als camps nazis, resistència a la Segona Guerra Mundial o la lluita antifranquista. Aguirre destaca també que l’exposició permanent reflexiona “sobre la pèrdua de capital intel·lectual, científic o creatiu que per la nostra societat va suposar deixar de comptar amb figures de la talla de Pau Casals, Pompeu Fabra o Margarita Xirgu.”
Exposicions permanents
A banda de l’exposició permanent, el MUME també disposa d’una sala d’exposicions temporals. Poden ser mostres coproduïdes pel mateix museu o bé que hi arriben en format d’itinerància per analitzar temàtiques més específiques. Actualment, s’hi pot veure l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats. Es tracta d’una mostra que recull les vivències d’una vintena de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social.
Una coproducció del mateix Museu Memorial de l’Exili que van fer amb motiu dels actes del quinzè aniversari. Es podrà visitar fins al mes de setembre.
Treball conjunt amb el territori
Des dels seus inicis el MUME s’ha marcat l’objectiu de ser un centre de referència sobre l’exili i fer-ho establint col·laboracions amb administracions i altres entitats amb finalitats similars. Durant aquests quinze anys d’experiència han estat en contacte amb centres com el Memorial del Camp d’Argelers de la Catalunya del Nord o la Maternitat d’Elna entre d’altres.
El Museu Memorial de l’Exili també destaca per la seva vessant pedagògica. I és que pel museu hi passen cada any milers d’estudiants de secundària procedents de Catalunya i l’estat francès. Alhora també col·laboren amb els grups de treball que impulsen instituts de l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany.
De cara als projectes de futur des del MUME es marquen continuar potenciant els grups de treball d’exili, deportació i holocaust amb la participació dels instituts per seguir “fent pedagogia sobre memòria històrica”. Per altra banda, s’està treballant a impulsar paquets turístics vinculats amb la memòria que tinguessin el Museu com a punt de partida i relacionessin altres espais de l’entorn més immediat.
Serà un partit en què l’afició podrà homenatjar els seus jugadors per la gran temporada realitzada a Primera Catalana.
Els bons resultats han permès al Degà classificar-se per disputar la Superlliga Catalana de l’any vinent, i això és motiu de celebració.
El partit contra el Mataró serà demà dissabte a les 5 de la tarda, al Municipal de Palamós, i servirà per posar el punt i final a una campanya brillant dels blau-i-grocs.
Amb L’Escala com a campió, i Vic i Palamós ja classificats, manquen dues places per decidir quins seran els cinc equips que aniran a la Superlliga Catalana.
Els tres equips amb opcions són el Lloret, el Figueres i el Granollers.
La pluja del passat dijous al matí va regar el Baix Empordà amb quantitats que van anar dels escassos 5 mm a l’Estartit, fins als 17 mm a l’estació de Castell d’Aro. Destaquem també els més de 13 mm a Palamós, 11 mm a Palafrugell i 10 mm a la Bisbal d’Empordà.
El temps d’aquest divendres serà més assolellat. El dia ha començat amb alguns intervals de núvols, però aquests ràpidament es van trencant i el sol serà el protagonista, amb alguna tímida nuvolada cap a l’interior entre migdia i tarda. La temperatura, que ahir va quedar frenada als 20 ºC, avui puja amb valors de 24 a 26 ºC de màxima al Baix Empordà.
Pel cap de setmana l’ambient serà assolellat i càlid, amb una temperatura entre els 15ºC de mínima i els 25-27 ºC de màxima. La setmana vinent començarà amb ambient càlid o calor a les hores centrals del dia, en tot cas registres normals per l’època de l’any. Pel darrer dia de maig i els primers dies de juny, la inestabilitat ens tornarà a acompanyar amb possibles nous ruixats dispersos.
Strenes tanca la seva onzena edició, que ha comptat amb les principals estrenes musicals de casa nostra des del divendres 31 de març al 6 de maig a Girona i del 4 de maig al 26 de maig a Barcelona.
El certamen ha comptat amb 25.000 espectadors i espectadores que s’han vist atretes per les estrenes en directe dels nous discos i els nous espectacles d’artistes tan rellevants com Luz Casal, Sílvia Pérez Cruz, Joan Dausà, Els Amics de les Arts, Triquell, Buhos, Judit Neddermann, 31 FAM o Tyets, entre molts d’altres.
Aquest divendres està previst el concert final que protagonitzarà la Julieta a la Sala Paral·lel 62 amb l’estrena en directe al Paral·lel 62 de Barcelona del segon capítol del que serà el seu nou disc, que ha dividit en tres capítols que són tres EPs carregats de cançons que parlen de la nit produïdes per LOWLIGHT.
Jordi Colomí (Unitat i Progrés Municipal), Francesc Puig (Junts per Torroella i l’Estartit), Marc Calvet (Esquerra Republicana de Catalunya), Sandra Pibernat (L’Estartit Som Tots), Jordi Cordón (Compromís per Torroella i l’Estartit) i Francesc Ferrer (segon en llista del Partit Socialista de Catalunya) s’han enfrontat en el debat electoral de Torroella de Montgrí i l’Estartit 2023 on s’han tractat temes com la manca d’habitatge al municipi, la relació entre el consistori i l’EMD de l’Estartit o la gestió dels equipaments esportius.
Treballar per l’accés a l’habitatge
Francesc Ferrer ha destacat que en els llocs de costa com Estartit o Torroella és complicat accedir a l’habitatge, sigui de lloguer o de compra. A més, l’existència d’habitatges turístics ho complica encara més. Els joves no poden trobar un lloguer assequible per quedar-se al municipi. Aquesta falta d’habitatge, apunta que acaba afectant el sector turístic, ja que la mà d’obra no pot viure al municipi.
Jordi Cordón admet que s’hauria de facilitar l’accés a l’habitatge i oferir pisos socials. Aquest és un punt clau del seu programa per facilitar accés a habitatges a famílies vulnerables, joves i gent gran. Al final, remarca que cal escoltar a la gent.
Sandra Pibernat admet que des del consistori ja s’havia començat a treballar en temes d’habitatge i de facilitar l’accés des del consistori. Afegeix, però, que el problema prové de tenir uns sous precaris i de l’encariment del preu de la cistella. Per això, afirma que «partim d’un problema de país». Per això, les famílies treballadores, els joves o la gent gran no poden accedir a lloguers.
Marc Calvet afirma que a Torroella i l’Estartit existeixen dues problemàtiques: la primera és que hi ha famílies que, evidentment, no tenen recursos i no poden accedir a l’habitatge; però es que existeix un segon grup de persones que si que tenen recursos i que, igualment, tampoc poden disposar d’un accés digne a la vivenda. Així, es demostra que al municipi no hi ha vivenda disponible. Per això, demana que se separi l’àrea d’habitatge dels serveis socials, per donar una millor cobertura. Recorda també que hi ha vivendes al nucli de Torroella que estan completament tancades i abandonades.
Francesc Puig coincideix amb la resta de candidats. Afegeix que en el nucli antic és difícil de restaurar cases i vivendes abandonades. També aborda el tema dels locals comercials abandonats, que cal desenvolupar. Cal fer una revisió dels edificis del centre i els usos que se’ls hi donen. Afegeix que els pisos de la SAREB caldrà veure què passa. Apunta que els problemes d’okupes no existeixen de manera tan accentuada a Torroella, tot i que les ocupacions que existeixen són delinqüencials.
Jordi Colomí es mostra d’acord amb la diagnosi de l’habitatge que fan la resta de candidats. L’habitatge s’ha de concentrar en una àrea específica i creu que ha estat beneficiós. En l’àmbit català i espanyol s’han impulsat diversos canvis en l’accés a la vivenda, un aspecte que pot donar moltes possibilitats als ajuntaments. Descarta, però, que a Torroella i l’Estartit hi hagi moltes ocupacions delinqüencials.
Els equipaments esportius a Torroella i l’Estartit
Al llarg d’aquest mandat una de les problemàtiques latents al municipi han estat els equipaments esportius a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Jordi Cordón afirma que s’han de gestionar els equipaments esportius i culturals al municipi. S’ha de fer manteniment i acabament dels equipaments esportius del municipi, ja que per exemple el camp de futbol no té vestuaris ni graderies. En definitiva, acabar diverses infraestructures esportives i fer un manteniment dels equipaments culturals com l’Espai Ter. Proposa, finalment, la creació d’una piscina municipal.
Francesc Ferrer reconeix que hi ha molta feina a fer. Tot i això, exposa que el camp de l’Estartit necessita fer una reforma i canvis, per exemple, en la gespa. Jordi Cordón es mostra contrariat i recorda que el camp de l’Estartit es volia vendre al Llagostera. Francesc Ferrer continua dient, però que en comptes de fer tanta inversió s’hauria d’apostar pel manteniment.
Marc Calvet reconeix que durant aquests anys s’han fet moltes inversions en equipaments esportius, però s’ha d’acabar la zona esportiva. Per això, és obligat acabar-la en la pròxima legislatura. Però s’ha aturat perquè hi ha hagut imprevistos i s’ha hagut de destinar la inversió en altres aspectes. En l’àmbit de noves infraestructures, fa falta una nau perquè les associacions en puguin fer ús.
Jordi Colomí exposa que la zona esportiva és una prioritat. Es van tirar endavant dues obres importants: el camp de futbol i el pavelló. Dues obres que van costar molts diners. La Generalitat, fins fa poc temps, havia tallat les subvencions relacionades amb la construcció d’infraestructures d’aquest tipus. L’alcalde recorda que van instal·lar vestidors de lloguer provisionals a l’Estartit. Reconeixen que fa falta un canvi de gespa del camp de fubtol. A més, es mostren d’acord amb la construcció d’una piscina municipal, tot i que reconeixen que és un alt cost pel municipi.
Sandra Pibernat coincideix amb la resta de candidats que s’han de fer inversions per millorar les instal·lacions esportives. Per exemple, a l’Estartit fan falta inversions en el pavelló, el camp de futbol i en altres equipaments. Afegeix, a més, que fa falta fer una dinamització per fer esport en totes les franges d’edat.
Francesc Puig afegeix, relacionat amb el manteniment dels edificis, parla del Convent dels Agustins on no s’hi ha fet cap mena de manteniment. Això provoca que no s’hi puguin fer activitats culturals. Per això, aposta per una reforma integral en aquesta zona. També aposta per la creació d’un equipament per acollir les associacions i celebrar festes. Coincideix amb la majoria dels candidats quan parla de la falta de manteniment de les equipacions esportives.
El turisme i la desestacionalització
El turisme és un dels motors econòmics del municipi, tot i que els candidats coincideixen en el fet que s’ha de desestacionalitzar. Francesc Puig afirma que el nucli de l’Estartit acaba saturat durant l’estiu, tot i que la temporada s’ha allargat durant els últims anys. Tot i això, s’ha de fer promoció de la cultura, l’esport, entre d’altres, per atraure el turisme. Afegeix que cal renovar el conveni de col·laboració per donar rellevància a l’EMD de l’Estartit quan es parla de turisme al municipi.
Marc Calvet afirma que el model turístic està ben encarat des de fa molts anys. Ja venen molts turistes a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Tot i això, volen allargar la temporada i crear noves experiències relacionades amb el medi natural. Afegeix, a més, que cal una millora de la façana marítima i nucli de l’Estartit.
Jordi Cordón coincideix que Torroella de Montgrí i l’Estartit tenen un model turístic definit. Tot i això, qüestiona la manera de gestionar aquesta mena de turisme fins ara. Fan falta accions diferenciadores per atraure aquest turisme familiar. A més, proposa treballar la relació publicoprivada per desenvolupar aquest model turístic.
Jordi Colomí afirma que l’economia està bastant diversificada, tot i que a l’Estartit es basa sobretot en el turisme. Aquest èxit es basa en la promoció que es porta fent des de fa temps del turisme en aquesta zona. L’alcaldable d’UPM reconeix que canviar el model turístic és complicat, però Torroella i l’Estartit són un exemple en el model de turisme familiar.
Francesc Ferrer coincideix amb la resta de candidats que el turisme té un model clarament marcat. Remarca, però, que cal atendre unes necessitats. Per això, apunta que cal fer una renovació urbanística dels nuclis de Torroella i l’Estartit. Afegeix també que cal fer una reforma dels passejos marítims de l’Estartit.
Sandra Pibernat apunta que el parc natural ajuda a posar mesures per evitar la massificació. Tot i això, opina que cal aplicar un pla de comerç a l’Estartit que fa quatre anys que és al calaix. A Torroella de Montgrí tot i que hi ha petits hotels en finques senyorials caldria posar solució a la falta d’aparcament. Reconeix també que s’ha de fer un replantejament de les marques de Torroella i l’Estartit i fer-ho de manera separada.
L’aparcament i la mobilitat
Ja s’ha anat mencionant al llarg del debat, però a Torroella de Montgrí i l’Estartit la manca d’aparcament i el desenvolupament cap a una mobilitat més sostenible és un tema estrella. Marc Calvet afirma que és un repte i que cal una millora de la seguretat i la neteja dels aparcaments de Torroella i trobar nous espais per ampliar el nombre d’aparcaments a la zona de l’Estartit.
Sandra Pibernat, al parlar de mobilitat, creu que s’han de tractar dos temes diferenciats: els accessos, ja que Torroella es col·lapsa a l’estiu, i coincideix amb Marc Calvet quan parla dels aparcaments de Torroella de Montgrí i l’Estartit.
Francesc Puig coincideix en el fet que hi ha deficiències de seguretat en diversos aparcaments del municipi. A més, destaca que hi ha zones d’aparcament on els ciutadans no volen deixar aparcat el cotxe per la inseguretat que hi ha a la zona. Francesc Puig afegeix que canviar el canvi de sentit en un carrer del municipi pot afectar greument a la mobilitat.
Jordi Cordón planteja la solució al tema de mobilitat i aparcaments amb el lema ‘Ciutat que camina’. Es basa en la idea de combinar la mobilitat amb cotxe, carrils bici o camins segurs per anar caminant. Cal millorar la convivència entre aquests mitjans de transport i els vianants.
Jordi Colomí destaca que hi ha dos aspectes claus en els problemes de mobilitat: la mobilitat que prové de fora i la de l’interior del municipi. Destaca que les carreteres no s’han desviat del centre del poble, per això s’han de fer unes antenes perquè les carreteres no passin pel centre de la població. També en destaca les connexions fora del municipi amb transport públic.
Francesc Ferrer destaca que ha canviat la mobilitat durant els últims anys al municipi. Per això, és complicat accedir a aparcament, sobretot, a l’Estartit i al nucli antic de Torroella de Montgrí. Tot i això, un dels altres reptes és veure com es mouen els joves del municipi per anar a estudiar a zones com Girona o Barcelona.
La neteja i la gestió de residus
Els candidats també es van preocupar per la neteja i la gestió dels residus a Torroella i l’Estartit. Sandra Pibernat destaca que la neteja i gestió de residus hauria d’estendre’s al llarg de tot l’any i no només incrementar la neteja a l’estiu. També destaca el mal ús dels contenidors per part de la indústria.
Jordi Colomí ha defensat la plica de 2014 i la gestió que s’ha fet durant els últims anys. Reconeix que amb la nova plica s’hauran de prendre noves decisions i apostar per la pedagogia per fer un salt de qualitat en la gestió de residus i en les actuacions de la ciutadania, els professionals i les empreses.
Francesc Ferrer destaca que en el tema de gestió de residus s’ha fet una millora de la neteja i de la gestió de residus. Reconeix que la plica s’ha de canviar perquè el turisme ha canviat. Per això, s’ha de pensar el servei d’una altra manera. Coincideix amb Jordi Colomí apel·la a pedagogia cap al ciutadà, les empreses i els professionals.
Jordi Cordón reconeix que la gestió de residus no s’ha gestionat de la millor manera. La plica no ha variat en gran mesura des del 2014. La proposta que donen és fer complir el que diu realment la plica.
Francesc Puig reconeix que la gestió de residus es podria haver fet millor. Posa com a exemple la neteja de contenidors al municipi. Coincideix amb Jordi Colomí i Francesc Ferrer quan es parla d’impulsar l’educació dels ciutadans i empreses quan es parla de reciclatge. També fa la proposta d’aplicar el porta a porta.
Marc Calvet destaca que la gestió de residus ha estat prou bona al municipi, tot i que reconeix que es podria haver fet més. Han aconseguit fer una millora amb les eines que hi havia.
Millorar la relació dels ens municipals
Sandra Pibernat afirma que votar igual a les dues urnes no serveix de res. Les relacions entre l’EMD i el consistori durant l’últim mandat ha estat de desgovern i descontrol. A més, apunta a una desmotivació dels tècnics.
Jordi Colomí recorda que cadascú es fa la seva idea del que ha passat amb la polèmica entre l’EMD de l’Estartit i l’Ajuntament. Respecte a l’informe destaca que el què exposa s’hauria d’haver «acatat» per l’EMD de l’Estartit, però no s’ha fet.
Jordi Cordón destaca la mala gestió que s’ha dut a terme tant des de l’Ajuntament com des de l’EMD de l’Estartit, per part de la figura de l’alcalde i del president de l’EMD.
Francesc Puig afirma que el tema entre l’Ajuntament i l’EMD ha suposat un tema greu que ha afectat la imatge del municipi i a les entitats.
Marc Calvet afirma que la situació entre l’Ajuntament i l’EMD de l’Estartit ha estat «lamentable». I tot i que ell havia estat al govern, reconeix que l’alcaldia també té part de la seva responsabilitat en l’evolució d’aquesta problemàtica.
Francesc Ferrer reconeix que no és «l’escenari desitjat per ningú» la polèmica entre l’Ajuntament i l’EMD de l’Estartit. Tot i això, defensa que l’EMD de l’Estartit necessita més pressupost per poder-se desenvolupar. Descarta que sigui una polèmica personal entre la figura del president de l’EMD i l’alcalde de Torroella i l’Estartit.
Diumenge vinent tenim el deure cívic d’anar a votar en les Eleccions Locals. Els periodistes anem aquests dies una mica més revolucionats que la resta de les setmanes. Potser no ho noteu, però els de l’ofici segurament ja tenim fets els nostres Excels, els nostres grafismes, les nostres càbales, les nostres porres, després de treure la pols a la Llei d’Hondt, exprimint els simuladors electorals, i sobretot sobretot, mirant dia sí dia també allò tan naïf que és el programa electoral de cada formació.
Soc dels que m’agrada tenir, en paper, tot allò que s’ha fet per part de les formacions polítiques que es presenten a les Eleccions. I més en unes Eleccions municipals. Crec que està bé guardar-ho, i amb el temps veure l’evolució cada quatre anys.
Algunes cares canvien i envelleixen. Altres persones ja no hi participen pel motiu que sigui. I no només les cares. També canvien les modes, els grafismes, les idees, les propostes, els colors, les necessitats dels municipis, els missatges i els eslògans.
És important anar a votar, i animo tothom a fer-ho, es decantin per qui es decantin. És important que la comunitat local s’expressi.
Tinc molt respecte a la gent que fa el pas endavant per estar en una candidatura, sigui quina sigui la posició que ocupa. I tinc molt poc respecte, gairebé nul, per qui no fa mai res però s’atreveix a despotricar des de l’anonimat, o bé des de la inacció. Criticar és gratuït i fàcil, i fa basarda veure que tanta gent és entrenadora del Barça, estadista o oracle de Delfos. En canvi, aixecar un poble o un país a les sis del matí des de la política local és complicat, poc romàntic, i significa una sola cosa: remar.
Porto des dels meus 18 anys, i ara ja en tinc gairebé cinquanta, treballant a la vora del que anomenem polítics locals. I com que sé el que representa per a una inmensíssima immensitat d’aquest col·lectiu el fet d’estar ballant aquest mambo que s’anomena política local, sé el que suposa de renúncia i de sacrifici. Sobretot la política municipal, que té molt de renúncia i poc de guanyúncia, si se’m permet aquesta paraula inventada.
Escoltem les candidatures i votem amb el cor o amb el cap.
Serrat deia, referint-se a Barcelona, que a mida que els peus li creixen se li fa petit el cap. Tot esperant que no es compleixi aquesta premissa, i que pobles i ciutats del país tinguin els caps pensants en la seva mida justa, celebraré la festa de la democràcia votant, desitjant sort a tothom, molts d’ànims, i durant quatre anys més, i amb l’ajuda de tothom, a remar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.