Radiografia electoral del Baix Empordà: eleccions municipals 2023

Amb 132.000 habitants, en aquestes eleccions unes 90.000 persones del Baix Empordà estan cridades a les urnes. I tenien opcions per triar i remenar. 

Concretem dades en el següent informe. 

En total, són 36 municipis. El més gran, Palafrugell, amb vora 23.000 habitants, seguit de Sant Feliu de Guíxols i Palamós. A la cua trobem Fontanilles, Garrigoles i Torrent, que no superen els 200 habitants. 

A mitjans del segle XIX la comarca va viure un important increment d’habitants gràcies la indústria del suro, i el segle XX, amb el turisme, les poblacions de la costa van veure com el seu nombre d’habitants es multiplicava exponencialment.

Demogràficament, el nombre d’homes i dones estan gairebé empatats: hi viuen més de 69.000 habitants per cada sexe. Del total d’habitants, unes 5.000 persones estan a l’atur. 

Només tenen un sol partit que es presenti a Albons (Junts per Albons + Compromís Municipal), a Bellcaire d’Empordà (Junts per Bellcaire d’Empordà + CM) i a Cruïlles (Avenç Acord Municipal), La Pera (assamblea Municipal La Pera – CM), Rupià (Som Rupià).

Junts és el partit amb més candidatures: n’hi ha 20 a tota la comarca, en concret a Albons, Bellcaire d’Empordà, Colomers, Castell Platja d’Aro, a Begur, Foixà, Fontanilles, Montras, Palafrugell, Palamós, Pals, Regencós, Sant Feliu de Guíxols,  Santa Cristina d’Aro, Serra de Daró, Torroella de Montgrí l’Estartit, Ullastret, Vall-llobrega i Verges.

Del PSC hi ha 18 candidatures, a Calonge, Castell Platja d’Aro, Colomers, Corçà, Fontanilles, Garrigoles, Montras, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Serra de Daró, Torroella de Montgrí, Ullastret, Ullà, Ultramort, Vall-llobrega i Vilopriu.

D’ERC hi ha 16 candidatures, a Begur (en coalició), a La Bisbal, a Calonge, a Castell Platja d’Aro, Garrigoles, Gualta, Palafrugell, Palamós, Parlavà, Regencós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Serra de Daró, Torroella de Montgrí, Vall-llobrega i Vilopriu.

Del PP hi ha 7 candidatures, a Calonge, Castell Platja d’Aro, Gualta, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.

De la coalició Tots per l’Empordà hi ha 6 candidatures, a Begur, a La Bisbal, a Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, L’Estartit (amb l’Estartit som tots).

De Vox hi ha 3 candidatures, a Castell Platja d’Aro, Palafrugell i Palamós. A Santa Cristina d’ARo també hi ha una candidatura de Ciutadans, l’única a la comarca.

D’En Comú Podem hi ha 2 candidatures, a Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols.

De la CUP hi ha 2 candidatures, a Palamós i a Verges (amb Som Poble i Alternativa Municipalista).

A les passades eleccions, el Baix Empordà va tenir un 63,76% de participació. Avui sabrem si es manté aquesta tendència.

Francesc Montero: “Per la celebració dels 30 anys de la Ruta Josep Pla recuperem una part del recorregut inicial”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Francesc Montero: “Per la celebració dels 30 anys de la Ruta Josep Pla recuperem una part del recorregut inicial”
Loading
/

Aquest 2023 fa 30 anys de creació de la Ruta Josep Pla, que va néixer l’any 1993. Per commemorar l’aniversari aquest dissabte 27 de maig es farà la ruta de celebració. A més es compleixen 50 anys de la Fundació Josep Pla. Per saber-ne tots els detalls, al Supermatí d’ahir, 25 de maig, ens va visitar Francesc Montero, director de la Fundació Josep Pla. 

La ruta de celebració d’aquests 30 anys, passarà per diversos espais de la ruta original. La ruta recorrerà espais del centre de Palafrugell, la platja de Tamariu, Sant Sebastià, Calella i acabarà al cementiri de Llofriu.

 

La ruta original va néixer el 1993, ara fa 30 anys, i recórrer deu espais significatius del municipi de Palafrugell. Es tracta d’una ruta molt llarga. Arran del seu llarg recorregut es van anar creant noves rutes autònomes.

 

Per celebrar aquests trenta anys, s’ha recuperat part de la ruta inicial per tornar a les essències. Per aquesta ruta de celebració s’ha convidat a diverses persones properes a la fundació. Per Francesc Montero “serà un dia de celebració amb un punt de nostàlgia”.

 

El 1993 es va decidir crear la ruta per vincular literatura i patrimoni. Per Montero, “la literatura ens ajuda a descobrir el paisatge i l’entorn que ens envolta” i “només si coneixem el nostre entorn el podem estimar i preservar”.

 

Cal recordar que, a més de la ruta Josep Pla de Palafrugell, també hi ha altres poblacions del Baix Empordà i de les comarques gironines que compten amb una ruta Josep Pla, com ara Pals, Ullastret, L’Escala, Girona o Cadaqués. També trobem rutes Josep Pla en ciutats com Barcelona i París.

 

A Palafrugell s’han denunciat 273 delictes d’estafes per Internet durant el darrer any

privat:-a-palafrugell,-en-el-darrer-any,-s’han-denunciat-273-delictes-d’estafes-per-internet,-sent-el-delicte-que-mes-ha-pujat-en-els-darrers-mesos

Aquesta setmana, a Palafrugell va tenir lloc la trobada de la Junta Local de Seguretat amb l’objectiu de fer balanç de les actuacions al municipi en els darrers mesos. A la reunió es va comptar amb la presència del cos de Mossos d’Esquadra, el cos de Policia Nacional, Guardia Civil, Bombers, tècnics de Protecció Civil i la pròpia Policia Local.

Una de les principals conclusions que van sorgir de la trobada va ser que Palafrugell té una bona salut a nivell de seguretat, amb unes xifres delinqüencials molt baixes malgrat la complexitat del municipi i sobretot en comparació amb altres poblacions de les mateixes característiques.

Pel que fa als delictes, es va identificar que els que més havien augmentat, com a la resta de Catalunya, era el de les estafes i en concret les que es produeixen per la xarxa d’Internet. Les denúncies en aquest sentit han augmentat significativament, així en el darrer any a Palafrugell s’havien denunciat 273 fets d’aquestes característiques.

En la resta de fets contra el patrimoni, cal indicar que les xifres son baixes, sobretot perquè la prevenció ha estat eficaç i en el moment que s’han produït els fets, la reacció per part del cos policial ha estat molt ràpida i eficient. Així, en la gran majoria de delictes, s’ha acabat identificant, investigant i detenint als autors.

Les dades anuals més destacades

Pel que fa referència a la resta de dades que es van tractar a la Junta Local de Seguretat, cal destacar que s’han produït 49 robatoris a l’interior de domicilis, quan Palafrugell té una elevada complexitat pel fet de comptar amb milers de segones residències; els robatoris en interiors de vehicles ha baixat respecte als anys abans de la pandèmia i ara s’han situat en els 71 en total; també s’han produït un total de 23 robatoris en establiments o locals comercials; 4 en empreses i un total de 12 robatoris amb violència.

Paral·lelament, s’han realitzat un total de 175 detencions, de les quals 118 han estat per part de la Policia Local. Així, s’han detectat 132 delictes contra la seguretat viària, on 62 eren per conduir sota els efectes de l’alcohol, 27 per no tenir el permís de conduir i 2 per conduir sota els efectes de les drogues.
Pel que fa a les campanyes de trànsit, cal destacar que s’han realitzat 246 controls en el darrer any on s’han fet 1600 proves d’alcoholèmia i un 10% d’aquests han resultat positius.

Sobre les denúncies per l’ordenança de civismes s’han aixecat 900 actes i mig miler d’actes per la infracció de la llei 4/2015. Finalment, destacar que s’han fet 171 presentacions i col·loquis als centres educatius de la població, arribant a 2.914 alumnes parlant de diferents temàtiques.

La Càtedra de GCT Calonge i Sant Antoni exporta el seu model en una trobada internacional sobre gastronomia i turisme a Romania

Càtedra Calonge i Sant Antoni Romania

La Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni, de la Universitat de Girona, patrocinada per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, participa del 24 al 27 d’aquest mes de maig a la reunió anual del Grup de Recerca en Gastronomia i Turisme de la xarxa internacional ATLAS. Una trobada que organitza la Universitat Lucian Blaga de Sibiu (Romania) i que compta amb professionals i acadèmics experts en la matèria procedents de diversos països. Durant quatre dies hi ha ponències, debats, sessions pràctiques i un tast de vins i d’aliments locals. La càtedra gironina és l’actual coordinadora d’aquest grup de recerca internacional i en aquesta trobada dona a conèixer el seu model i mètode de treball, que té com a objectiu promocionar els estudis relacionats amb la gastronomia, la cultura i el turisme.

La reunió té com a fil conductor l’alimentació regional i s’hi tracten possibles escenaris de futur, discutint si s’ha de mantenir la tradició o se li ha d’obrir la porta a la innovació depenent del context actual, marcat per diversos factors com ara l’escalfament del planeta, la crisi energètica i els conflictes bèl·lics, entre d’altres.

Hi assisteixen la directora de la Càtedra, la Dra. Dolors Vidal; la coordinadora del grup de recerca en Gastronomia i Turisme d’ATLAS, la Dra. Silvia Aulet; la recercadora postdoctoral a la Universitat de Girona, la Dra. Cinthia Rolim i la coordinadora de la Càtedra de GCT, Mireia Pascual. Són protagonistes d’un programa marcat per ponències que recullen les principals aportacions del món acadèmic a la relació entre la gastronomia i el turisme. Sota el títol ‘Diagnòstic i Potencial Enoturístic de Calonge i Sant Antoni com a Destinació”, Mireia Pascual presenta un treball que exposa el creixement de l’enoturisme durant l’última dècada. Es compara la localitat empordanesa, a partir de la seva participació en la Denominació d’Origen Empordà, amb una altra regió vinícola catalana com ho és el Priorat, exposant un seguit de propostes de millora.

Silvia Aulet relaciona conceptes com ara l’alimentació, la religió i el turisme. Posa al damunt de la taula el cas pràctic de l’Abadia de Montserrat, parlant de com la gastronomia i els productes monàstics són rebuts pels visitants i de quina manera el monestir respon a les necessitats alimentàries davant les possibles restriccions religioses dels qui no són catòlics.

L’itinerari històric de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni s’exposa amb una altra conferència, a càrrec de Cinthia Rolim i Dolors Vidal, que serveix per enumerar les aportacions i els impactes regionals i internacionals de la seva producció científica des de la seva creació, l’any 2014. S’expliquen la diversitat d’activitats i accions que ha desenvolupat la càtedra durant els últims nou anys i la seva relació amb la comunitat acadèmica i el sector productiu. “És una molt bona oportunitat per donar-nos a conèixer més enllà de les nostres fronteres i alhora per donar el ressò necessari per a nous projectes a curt, mig i llarg termini. La Càtedra té una proposta per sortir fora i construir una xarxa amb els investigadors joves. Una cosa és el que fem de portes cap a dins i l’altra és el que s’ensenya a l’exterior. Expliquem què fem i també establim aliances i teixim una xarxa amb aquella gent que pot col·laborar amb futurs treballs”, valora Vidal, la seva directora.

A Sibiu, professionals, acadèmics i experts de diversos països parlen també sobre el menjar com un dels elements clau de l’experiència turística, al mateix temps que s’estableixen vincles i contrastos entre la tradició i innovació d’aquest àmbit. Els atractius de la gastronomia local de cara als visitants, el seu vincle amb l’agricultura i la producció alimentària i la contribució del sector cultural, creatiu i artístic en el desenvolupament de nous sistemes alimentaris són d’altres temes a tractar.

La xarxa internacional ATLAS i la relació amb la Càtedra

El professor neerlandès Greg Richards, qui el gener del 2022 va impartir una conferència a la Universitat de Girona, va elaborar l’any 1991 el Programa de Recerca de Turisme Cultural ATLAS-euro.org, amb el suport de la Comissió Europea. Aquest estudi es va centrar, en un primer moment, en els visitants d’atraccions culturals de la Unió Europea, però l’abast de la investigació es va anar ampliant de manera gradual cap a un treball global sobre el turisme cultural. S’ha estès per universitats de diversos països, derivant en l’associació ATLAS (Association for Tourism and Leisure Education), que té com a objectiu prioritari el desenvolupament d’iniciatives, estudis i accions relacionades amb el l’oci i el turisme.

Ja compta amb més de 215 membres en una setantena de països d’arreu del planeta. Degut a la seva magnitud es divideix amb institucions participants d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica del Nord i del Sud. ATLAS disposa de diversos grups de treball. Un d’ells és el grup de Gastronomia i Turisme. A dia d’avui, és la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge i Sant Antoni qui n’exerceix la seva coordinació i lideratge. Altres grups de recerca d’aquesta associació tenen com a temàtica principal el turisme cultural, el turisme de negocis, el turisme urbà, el turisme negre o fosc i l’economia circular.

Sílvia Aulet, membre del consell assessor de la Càtedra de CGT Calonge i Sant Antoni, és la coordinadora d’aquest grup de recerca, assumint-ne les seves funcions a nivell internacional i organitzant els esdeveniments, accions i activitats en matèria de gastronomia i turisme de l’associació. ATLAS impulsa jornades amb l’educació, el turisme i el lleure com a fils conductors, a més a més de realitzar publicacions i informes d’investigació en la matèria. També fomenta conferències en diversos punts del planeta, al mateix temps que impulsa publicacions externes i també internes, amb l’anuari ATLAS Reflections. Dissenya i coordina projectes de desenvolupament curricular, realitza cursos internacionals com ara l’ATLAS Winter University a Europa i el Summer Course a l’Àsia, a part d’organitzar i participar en projectes de recerca transnacionals. Proporciona les eines per incentivar la investigació, facilitar els plans d’estudis i el desenvolupament professional, i per intercanviar i difondre informació a través de conferències, seminaris i tallers. Ho fa amb la finalitat de fomentar l’ensenyament en turisme i oci, fomentant l’intercanvi de personal i estudiants de les institucions que en són membres.

Palamós tanca a partir d’aquest dissabte l’accés amb vehicle motoritzat a l’espai de S’Alguer-pineda d’en Gori

L'accés a cala S'Alguer i la pineda d'en Gori tancat pels vehciles de motor - Imatge de l'Ajuntament de Palamós
L'accés a cala S'Alguer i la pineda d'en Gori tancat pels vehciles de motor - Imatge de l'Ajuntament de Palamós

L’Ajuntament de Palamós tancarà a partir d’aquest dissabte i durant tot l’estiu l’accés amb vehicle motoritzat a l’espai litoral de la cala S’Alguer i la pineda d’en Gori. La mesura, que ja es va aplicar per Setmana Santa, es repeteix per evitar incrementar el risc d’incendis forestals (coincidint amb l’auge de visitants que comporta l’augment de les temperatures) i per conservar l’espai.

La restricció afectarà a tothom excepte els residents o propietaris d’algun immoble d’aquest sector, que podran acreditar un únic vehicle per moure’s per la zona. Els accessos a peu per a vianants, pel camí de ronda o pels corriols existents continuaran oberts.

L’Ajuntament de Palamós fa efectiva aquesta regulació d’accés amb l’objectiu de vetllar per a la conservació dels valors d’aquests espais naturals, gestionar l’ús públic prioritzant l’accessibilitat a peu i amb bicicleta i vetllar per la seguretat dels usuaris que freqüenten de manera intensa l’espai durant els mesos de més calor. El tancament de l’accés de vehicles a l’espai litoral de la cala S’Alguer i la pineda d’en Gori, segueix la línia que ja s’aplica a l’àmbit de Castell des de finals del mes d’abril.

Un vehicle acreditat pels residents

Per als propietaris de les barraques de S’Alguer o bé residents en aquest àmbit litoral del municipi, l’Ajuntament de Palamós autoritzarà, després que s’acreditin, l’accés al carrer urbanitzat que li dona accés des del Camí de Cap de Planes, d’un únic vehicle per propietat. Aquests cotxes hauran d’estacionar en aquest carrer i només podran accedir a la pineda d’en Gori, per a la realització de càrrega i descàrrega.

Amb el tancament, es vol facilitar la intervenció dels equips d’emergència d’aquestes zones en el cas que es veiessin afectades per un incendi o altres situacions de risc, alhora que es potencia l’ús sostenible i la conservació d’aquests paratges emblemàtics del municipi.

El Girona vol continuar amb el somni europeu

Un dels equips que millor futbol practica a la Primera Divisió, el Betis, visita aquest diumenge Montilivi.

Serà un duel atractiu entre els locals, que encara lluiten per obtenir plaça per la Conference League, i els andalusos, que tenen pràcticament assegurada la classificació per l’Europa League.

El conjunt entrenat per Míchel ha rebut la mala notícia aquesta setmana de les lesions de Santi Bueno i Iván Martín, però veu amb il·lusió el partit perquè Riquelme i Borja García podrien reaparèixer i serien sens dubte dos importants reforços.

El club gironí, a més, aprofitarà la jornada per celebrar la permanència a Primera amb tota l’afició. Els acte començaran al migdia, tenint en compte que el partit entre Girona i Betis començarà a les set de la tarda, i finalitzaran ben entrada la nit.