L’onzena edició de festival de màgia Fimag de Torroella de Montgrí esgota el 90% de les 6.100 entrades disponibles

Per
ACN
-

El festival de màgia Fimag de Torroella de Montgrí ha celebrat aquest cap de setmana la seva onzena edició. Ho ha fet, com és habitual, amb un cap de setmana ple d’espectacles, de diferents formats i per a tots els públics, durant tot el dia.

El codirector del Fimag, Abel Font, explica que l’objectiu del festival és «dignificar el sector perquè deixi de ser el germà petit d’altres arts escèniques». En aquesta línia, detalla que el Fimag acull propostes «professionals de molt nivell» en una programació calculada: «No es tracta de portar molts artistes, sinó de ser un referent de qualitat». L’organització trasllada que s’han exhaurit el 90% de les 6.100 entrades disponibles.

Torroella de Montgrí s’ha omplert aquest cap de setmana de centenars de persones que s’hi han desplaçat per assistir al festival de màgia Fimag. La programació, que ha inclòs al voltant d’un centenar d’espectacles, s’ha repartit entre espais singulars del municipi i també s’hi han pogut veure funcions gratuïtes al carrer. La proposta ha estat variada amb il·lusionistes, mental·listes, mags o hipnotistes, entre d’altres. En total, s’han venut 5.600 entrades (per un preu simbòlic d’entre 1 i 4 euros) de les 6.100 que s’havien posat a la venda.

Segons el codirector del Fimag, Abel Font, l’objectiu del festival és «dignificar el sector» i, per aquest motiu, l’organització intenta dur cada any un cartell «professional i de qualitat». Un dels artistes que ha participat en l’edició d’enguany, l’il·lusionista Pere Rafart, ha dit que «que hi hagi un festival tan important de màgia a Catalunya, ajuda al sector per poder fer espectacles». A més, Rafart ha destacat que el de Torroella de Montgrí és un bon espai per fer màgia en català i ha reivindicat que «en un moment d’emergència lingüística, cal defensar-lo».

Pel que fa a la paritat de gènere entre artistes, Font reconeix que «encara no s’aconsegueix», però es mostra convençut que arribarà. «Cada any ens esforcem per trobar dones professionals del sector, però n’hi ha molt poques», assegura. La programació de l’onzena edició n’ha dut cinc: La màgia de Cristina, Lola Mento, Sofía Lerma i les dues integrants de las Niñas del Mago.

La programació

El Festival FIMAG va obrir portes dijous amb la Gala Solidària, on van assistir unes 300 persones amb diversitat funcional. La funció va anar a càrrec de quatre mags socis de la Fundació Abracadabra, especialitzada a portar màgia a hospitals i centres d’educació especial.

L’endemà divendres va ser el torn de la reflexió en l’apartat de debat per a professionals Fimag Pro, on es va fer la primera jornada tècnica i de debat sobre l’estat de la màgia a Catalunya. S’hi van reivindicar l’equiparació i reconeixement de la màgia al mateix nivell que altres arts escèniques com la música, el teatre, la dansa, el circ i altres.

A la taula van participar-hi el president de FESMA (Federació Espanyola de Societats Màgiques), Ángel San Martín; el vicepresident d’ACMIPE (el principal sindicat de mags de Catalunya), Jordi Quimera; el vicepresident europeu de FISM i empresari del sector, Xavier Tapias; el codirector de Fimag, Abel Font, en nom de l’organització del festival i la subdirectora general de Promoció Cultural de la Generalitat, Íngrid Llopart.

Fimag Pro va servir també per a la presentació de la segona actualització del Catàleg de Màgia Professional de Catalunya, una eina creada amb l’aval de la Diputació de Girona que pretén exposar l’oferta a Catalunya per agilitzar la contractació d’espectacles de màgia.

Pel que fa a la programació pel públic del cap de setmana, l’espectacle central del festival ha estat la ‘Gran Gala Internacional’, que va exhaurir aquest dissabte gairebé totes les localitats disponibles. Es tracta d’una representació internacional en la qual van intervenir el rus Alain Simonov, amb el número de manipulació Limbo; el francès Jimmy Delp – The orange magician, amb el número ‘It’s Good’ de màgia còmica; el coreà Manho Han amb Shopping Haul, número de màgia general; el català Dídak, amb el Little Style de grans il·lusions i el suec Hakan Berg, amb la màgia còmica de The king of birds. La presentació va anar a càrrec de l’andalusa, Lola Mento, triomfadora de la màgia «golfa» de l’any passat.

Un altre dels plats forts d’aquesta onzena ediicií ha estat ‘Jandro’, amb Descabellado, que aquest diumenge ha venut totes les localitats de l’Espai Ter de Torroella en l’últim gran espectacle del Fimag. La programació del Fimag acaba aquest diumenge a les vuit de la nit amb dos espectacles gratuïts a l’aire lliure: Didak, a la plaça de la vila i Sofía Lerma, al passeig Catalunya.

Torroella de Montgrí rep noves obres del fons d’art del prestigiós violoncel·lista Radu Aldulescu

Per
Redacció
-

S’ha formalitzat una tercera donació a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí de diverses obres del fons privat d’art del reconegut violoncel·lista i pedagog italià d’origen romanès Radu Aldulescu (1922-2006), que havia viscut al municipi i estava estretament vinculat durant anys al Festival de Música de Torroella de Montgrí. Les obres han estat cedides en donació per la filla de l’intèrpret, Rodica Aldoux, que ha mantingut la seva vinculació física i emocional amb el territori i ha decidit deixar al municipi aquestes obres de la seva propietat.

La col·lecció inclou 23 obres d’art de diferents artistes i tècniques. La donació s’ha formalitzat, fins a la data, en tres entregues. La primera va ser acceptada el febrer de 2020, la segona el juny de 2021 i ara se n’ha formalitzat la tercera. La filla d’Alduescu ha manifestat la intenció de fer una nova donació d’obres. En aquesta tercera donació s’hi inclouen, entre d’altres, obres d’Antoni Pitxot, Iliana Haber, Modest Roldán, a banda de diversos llibres i catàlegs.

La signatura del conveni s’ha fet al despatx d’Alcaldia. Hi han assistit l’alcalde, Jordi Colomí, i les regidores de Patrimoni Cultural i Museu de la Mediterrània, Pilar Valls, i de Cultura, Roser Font. L’alcalde i les regidores han aprofitat per intercanviar impressions amb Rodica Aldoux, reiterar-li de nou el seu agraïment per la mostra de generositat que està tenint amb el municipi i manifestar-li el seu interès de mostrar públicament el fons en una exposició per tal de donar-lo a conèixer i que tothom que ho desitgi en pugui gaudir.

Un cotxe surt de la carretera i deixa un ferit crític i un de greu

Per
Ràdio Capital
-

Un home ferit crític i un altre de greu en la sortida de via d’un cotxe aquesta matinada a la C-66, en el tram que va de la Pera a Flaçà. L’avís de l’accident s’ha rebut a les 05.40 hores d’aquest diumenge al quilòmetre 21,2 de la C-66, entre la Pera i Flaçà. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha activat quatre ambulàncies i ha evacuat els dos afectats a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

Les comarques gironines concentren el 44% dels habitatges d’ús turístic registrats a Catalunya

Per
ACN
-
HUT apartaments girona

Els habitatges d’ús turístic (HUT) registrats a les comarques gironines representen un 43,9% dels que hi ha donats d’alta a tota Catalunya. En concret, són 42.897 dels 97.696 totals. A més, els HUT a la demarcació s’han multiplicat per quatre durant l’última dècada. I és que s’ha passat de 10.136 pisos turístics registrats el 2013 a les comarques gironines, a 42.897 (en dades fins al 15 d’abril d’aquest 2023). Des de la Direcció General de Turisme de la Generalitat alerten, però, que això no significa necessàriament que hagi augmentat l’activitat, sinó que «les dades només indiquen que n’hi ha més de legalitzats». La llei que regula aquesta activitat econòmica a Catalunya es va aprovar el 2012.

Les comarques gironines concentren gairebé la meitat dels habitatges d’ús turístic que tenen llicències a tota Catalunya. Actualment, representen el 43,9% dels que hi ha registrats arreu del país i la tendència no és nova. De fet, és un percentatge bastant similar al de fa deu anys. El 2013, els HUT ubicats en aquesta demarcació representaven el 42% del total dels que hi havia repartits pel territori. En xifres absolutes, aleshores hi havia 10.136 llicències d’HUT de les 24.123 totals.

La subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística de la Generalitat, Anna Martínez, atribueix aquesta concentració al fet que a Girona acumula molts «pols turístics» on la demanda d’allotjament fa que aquest model vagi a l’alçada, com és el cas del Pirineu, la ciutat de Girona i, sobretot, la Costa Brava.

De fet, per comarques, on més habitatges d’ús turístic hi ha actualment és a l’Empordà. El Baix Empordà n’acumula 16.799 i l’Alt Empordà en té donats d’alta una xifra molt similar: 16.125. A la resta de la demarcació, la xifra és significativament inferior. La Selva en té registrats 6.871; la Cerdanya, 980; el Gironès, 959; la Garrotxa, 403; el Ripollès 559; el Pla de l’Estany, 200 i la part d’Osona que pertany a Girona en té un.

Durant l’última dècada, on més han augmentat els registres d’HUT és a la Cerdanya, on s’ha passat de 44 llicències (2013) a 980 (2023); és a dir, que s’han multiplicat per vint. La segona comarca on més han incrementat és al Gironès, multiplicant-se per quinze i passant de les 61 a les 959. Per la seva banda, al Pla de l’Estany s’han enfilat de les 13 a les 200. Les comarques de Girona on l’increment ha estat menor són la Selva, que tenia 1.849 HUT el 2013 i segons les últimes dades n’acumula 6.871, i el Baix Empordà, que ha passat de 4.354 a 16.799.

Registrar els HUT

Des de Turisme insisteixen a dir que la normativa que obliga aquesta activitat a estar registrada serveix per «evitar que es converteixi en una competència deslleial per al sector i regular-la». Detallen que l’activitat no és nova i que «donar-los d’alta serveix per tenir dades de quants n’hi ha a cada zona». La llei que els regula es va aprovar a Catalunya el 2012 sent «pionera a Europa».

Es consideren habitatges d’ús turístic tots aquells immobles sencers o llars compartides que es lloguen per un període de temps continu igual o inferior a 31 dies. Per donar-los d’alta, cal consultar si l’Ajuntament del municipi on està ubicat ho permet i, si és el cas, sol·licitar-ho a la Generalitat. «Regular-los garanteix que s’adeqüen a la normativa perquè ho comproven els ajuntaments i permet establir un control», diu Carmona.

Per tramitar l’alta, cada localitat imposa una taxa de registre (si no s’ha decidit no atorgar més llicències, com ha passat a Barcelona, o bé s’aplica una moratòria, com és el cas de Girona). I, un cop s’obté el permís per començar l’activitat, s’ha d’abonar la taxa turística per hoste i nit i comunicar també la identitat de les persones que s’hi allotgen als Mossos d’Esquadra, com fa tot el sector hoteler. A més, els propietaris estan obligats a penjar el número de registre a les plataformes on promocionen aquest habitatge.

9,7 MEUR en sancions

Tot i que la regulació i les taxes que s’imposen als HUT depèn de cada Ajuntament, les sancions per fer aquesta activitat sense tenir l’habitatge donat d’alta són les mateixes per tot el territori. Segons detalla Turisme, les infraccions lleus es penalitzen amb un advertiment o amb una multa de fins a 3.000 euros. Les greus suposen una multa d’entre 3.001 i 60.000 euros o la suspensió de l’activitat durant un any com a màxim. Per últim, les infraccions considerades molt greus comporten una multa d’entre 60.001 i 600.000 euros, la suspensió temporal de l’activitat (per un temps màxim de dos anys) o, fins i tot, el tancament definitiu de l’establiment.

La subdirectora general d’Ordenació i Inspecció Turística detalla que per controlar els registres es fa «activitat inspectora a través de l’entorn digital». És a dir, que es comprova que l’oferta d’aquest tipus d’allotjament en línia acrediti estar donat d’alta al registre. Per incompliment de la normativa, des del 2013 s’han imposat a Catalunya al voltant de 1.700 sancions amb les quals s’ha recaptat, segons dades facilitades per Turisme, prop de 9,7 MEUR. A més, actualment hi ha uns 300 expedients més en tràmit.

Primera Llista – 3 juny 2023

Per
Marc Clapés
-

Clara Vinyals (Renaldo & Clara): “Un sentiment que t’ha passat pel cap un mil·lisegon és suficient com perquè una cançó ho expliqui”

Per
Paula Brines i Blasco
-
clara sentiments

El festival Ítaca porta el mercat de música Viva de Vic a Gualta amb Renaldo & Clara. La formació presentarà el seu disc a la plaça Major el pròxim dissabte 3 de juny. Per parlar-nos d’aquest nou treball i del concert, ens visita la veu i guitarra del grup musical, Clara Vinyals.

La compositora ve des de Lleida a les terres empordaneses a presentar el disc: La boca aigua. Un treball que barreja sons electrònics amb alguns elements rítmics, segons detalla. Ara bé, ni ella mateixa sap com definir el seu propi estil i “per això, al final acabo dient que és pop, com a manera més fàcil”. A més, el títol del disc també va sortir d’una indecisió:

De fet, l’aigua tenia sentit per la cantant perquè és un element que apareix en algunes cançons amb diverses connotacions, tant pot aparèixer com quelcom positiu o negatiu. Però, en cap moment va escriure el disc pensant en això, “el títol va ser una mica casualitat”, ja que sobretot les cançons aborden els sentiments. Per exemple, algunes parlen d’amor i altres de desamor.

Aquest “fet de parlar de diferents estats d’ànim, fins i tot, de coses oposades”, és l’essència que ella persegueix. Busca crear un reflex en la música de la vida humana, on tenim diferents afeccions al llarg del dia i, això, és el que la ha portat a escriure aquest disc. Vinyals, ens descriu el procés de creació.

La cantautora reconeix que és un “procés complicat, però a l’hora és molt divertit i sempre acaba guanyant això”. Va començar als 18 anys i, des de llavors, el seu estil musical ha anat evolucionat al que és avui dia, un estil més intimista. Finalment, l’artista de Renaldo & Clara ha acabat l’entrevista anunciant el seu pròxim concert al Festival Cruïlla.

1...1.8371.8381.839...7.041Pàgina 1.838 de 7.041