La DO Empordà supera per primer cop els 6 milions d’ampolles venudes en un any

Vins de la DO Empordà | Imatge de la DO Empordà
Vins de la DO Empordà | Imatge de la DO Empordà

La DO Empordà va vendre per primer cop més de 6 milions d’ampolles en un mateix any. Concretament, l’any 2022, els cellers empordanesos van comercialitzar 6.017.362 ampolles, un 3% més que l’any 2021, quan es van vendre 5.839.749 unitats. Així, el mercat gironí continua concentrant la majoria de les vendes de la DO amb el 50,4% del total, un percentatge molt similar al de l’any anterior, gràcies a la confiança i l’aposta dels consumidors locals pel vi de proximitat.

De l’exercici del 2022, en destaca l’augment de vendes a la resta de Catalunya, amb el 23,4% del total davant el 20% de l’exercici del 2021. Aquest increment s’ha concentrat principalment a les comarques de Barcelona, on el Consell Regulador de la DO i els cellers empordanesos han realitzat durant els darrers anys una intensa campanya de promoció per donar a conèixer els seus vins a través de diverses accions comercials.

La venda directa al celler representa el 16,2% del total, mentre que les ampolles comercialitzades a l’Estat espanyol suposen el 3,4% de tot el negoci. Finalment, les exportacions se situen en el 6,6%, un percentatge una mica inferior respecte l’any 2021 que era del 8%. Els cellers empordanesos van exportar 383.146 ampolles a una quarantena de països, principalment a Suïssa, Alemanya, els Estats Units, Bèlgica,  la Xina, Països Baixos, França o el Regne Unit.

Per tipologia de vi, el negre continua sent la varietat més venuda amb 3,4 milions d’ampolles venudes. En segon lloc, els vins blancs amb 1,7 milions d’ampolles; a continuació els rosats, amb 642.425 ampolles i, finalment, els vins dolços amb 99.088 ampolles.

Tocs de Vi de l’Empordà a Girona

Aquestes dades s’han donat a conèixer la mateixa setmana que el Consell Regulador de la DO Empordà i els cellers empordanesos celebren la fira Tocs de Vi de l’Empordà a Girona, un dels principals esdeveniments enogastronòmics de les comarques gironines.  La proposta celebra enguany la seva desena edició i oferirà una variada programació del 5 al 10 de juny per gaudir dels vins de l’Empordà a la capital gironina.

L’acte central de la desena edició de Tocs de Vi de l’Empordà a Girona se celebrarà, com sempre, a la plaça Independència de Girona, els dies 9 i 10 de juny. Durant dos dies, en aquest espai del centre de Girona, tretze cellers de la denominació oferiran els seus vins que, a diferència d’altres anys, seran maridats amb tastets de productes de proximitat oferts pel segell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent i per diversos establiments de la ciutat. A partir d’aquest dimarts, Tocs de Vi de l’Empordà ofereix també catorze tastos de vins empordanesos a espais emblemàtics de la ciutat. Les entrades per aquests tastos es van exhaurir al cap de vint-i-quatre hores de posar-les a la venda.

La 25a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona guardona la ‘Casa PIN8’ de Forallac

Premis Arquitectura Comarques Gironines Forallac Casa Pin8

La seu de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest divendres al vespre la 25a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, on han assistit més de 300 persones. En total, s’han lliurat divuit guardons: disset atorgats pel jurat d’entre les 23 obres que van passar la fase de seleccionades en les categories ‘Arquitectures’, ‘Interiors’, ‘Paisatges’ i ‘Efímers’, i el premi de l’Opinió escollit pels 2.500 vots emesos per la ciutadania, entre les 88 obres presentades.

El jurat, format per João Mendes Ribeiro (president) i Fuensanta Nieto i Michèle Orliac (vocals), ha destacat que les obres presentades en l’edició d’enguany «permeten reflectir l’estat actual de l’arquitectura en el conjunt del territori». I ha considerat que, «en molts casos, es tracta d’una arquitectura a petita escala, domèstica i privada, estretament relacionada amb el paisatge».

Premis 2023

En la categoria ‘Arquitectures’, el jurat ha entregat el premi a l’obra ‘Casa PIN8’ a Forallac, de PMMT Arquitectura perquè, segons ha explicat, «la casa estableix una relació potent i tensa amb els edificis circumdants». I ha fet sis mencions: ‘Dues cases de fusta’ a Vidrà (Osona), de SAU Taller d’Arquitectura; ‘L’heura’ a Calonge; d’OMESR arquitectes; ‘Pavelló i bassa en un jardí’ a Olot, d’Estudio Além; ‘L’Areny’ a Girona, de Ferran Lopez Roca i Mireia Colls Martínez; ‘Habitatges l’Alzina’ a Caldes de Malavella (Selva), de Jaime Prous Architects i ‘Casa 016’ a Caldes de Malavella, de Camps Felip Arquitecturia.

L’obra premiada per la categoria ‘Interiors’ ha estat ‘Intersticis habitats’ a Girona de 05 AM Arquitectura, perquè s’ha considerat que els espais són «flexibles en el seu ús, amb una circulació perimetral al voltant de l’eix de comunicació, des del qual també s’accedeix a una terrassa vinculada a la sèrie d’espais intermedis habitables que donen sentit al projecte». En aquesta modalitat, hi ha hagut tres projectes amb mencions: ‘Fonda’ a Girona, d’Estudi d’Arquitectura interior Maite Prats; ‘Reconversió d’un taller’ a La Cellera (Selva), de VIDA Arquitectura, i ‘FEM’ a Salt (Gironès), de NUMUN Arquitectura.

El premi per ‘Paisatges’ l’ha guanyat el projecte ‘Balcó Gavarres’ a Celrà (Gironès), de Tallerdarquitectura+Estudi CCB24, per basar-se «en la idea d’una ruta». En aquesta categoria s’ha fet una sola menció, que ha estat per ‘Sota el pont’ de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), d’Arnau estudi d’arquitectura + Marc Costa Soler.

‘Efímers’ se l’ha endut l’obra ‘Niu de foc’ a Olot, de Jaume Tané, Xevi Bayona, Ariadna Castells, Marc Lorente, Emi Martinez i Aniol Coll pel «caràcter que emana de les propietats del material triat, segons una disposició d’escala i proporció, que respon sorprenentment en el moment en què es crema, creant una atmosfera fantàstica». En aquesta categoria el Jurat ha concedit tres mencions: ‘Erupció’ a Olot, de VIDA Arquitectura; ‘Aiguamolls’ a Olot, de Camilo Abad Pérez, Santiago Rojas Betancur, Ana Ybarra Arias, i ‘Sýnthesis’ a Olot, de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya.

Per últim, entre les obres que han estat reconegudes pel jurat professional s’ha lliurat el premi de l’Opinió a ‘Domus Fuscius’ a Foixà, de Sotelo Margalef arquitectes. Aquest guardó, que el concedeix la ciutadania entre les 88 obres presentades a la 25a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, ha tingut una participació de més de 2.500 vots fins al 26 d’abril a través del portal web del certamen.

El diploma que han rebut els arquitectes i promotors per aquesta 25a edició dels premis incorpora un dibuix del projecte del Celler de Perelada, realitzat per RCR Arquitectes el 2020. L’aquarel·la evoca el lloc amb la vinya, el talús, la plana fluvial i el celler atemporal i silenciós, que es fusiona i forma part del paisatge empordanès.

25a edició

La gala també ha inclòs una part dedicada a la celebració de les 25 edicions dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els quals s’han consolidat com uns guardons de referència entre els professionals de l’arquitectura i la construcció. Convocats per primera vegada l’any 1997, els premis són la memòria viva de l’evolució de l’arquitectura en l’àmbit territorial de la demarcació. Durant un quart de segle, els professionals han presentat més de 2.000 obres, 640 de les quals han passat la fase de seleccionades, resultant premiades un total de 156.

Una constant en el decurs d’aquests premis ha estat la voluntat que el jurat estigués format per arquitectes de reconegut prestigi de múltiples disciplines i àmbits geogràfics, i amb projecció internacional. A tall d’exemple, d’entre els 99 professionals que han format part del jurat hi trobem Lluís Nadal, Esteve Bonell, Emilio Tuñón, Carlos Ferrater, Carme Pinós, Mitja Bevk, Andrew Groarke, Maria Rubert de Ventós, João Mendes Ribeiro, Fuensanta Nieto, Michèle Orliac i els Premi Pritzker RCR Arquitectes, entre molts d’altres.

Tres exposicions, un catàleg i una publicació

Igual que en les anteriors edicions, les obres premiades i seleccionades d’aquest any es poden veure en diverses exposicions a la Pia Almoina de la Demarcació de Girona del COAC fins a l’11 de setembre. En aquesta ocasió, les 23 obres seleccionades es reprodueixen en 8 banderoles mentre que les 17 premiades pel jurat es poden veure en 9 panells retroil·luminats distribuïts per tot l’espai. Amb l’exposició s’ha editat un catàleg amb la informació de l’edició en curs.

D’altra banda, la sala La Cova acull una segona exposició dedicada al conjunt d’obres premiades des del 1997 fins a l’actualitat. Aquesta mostra complementa la publicació ‘Girona premiada’, editada amb motiu de la commemoració, en la qual l’arquitecte Xavier Monteys reflexiona, des d’una perspectiva personal i inspiradora, sobre les 640 obres seleccionades a través de sis aproximacions: ‘El vell i el nou’, ‘Assaigs efímers’, ‘On vivim’, ‘Les formes de l’organització’, ‘Allò singular’ i ‘Més enllà dels premis’.

Finalment, fins a finals de juny, s’han instal·lat als espais més emblemàtics de les capitals de comarca gironines, i també a Sant Feliu de Guíxols, unes estructures efímeres on es reprodueixen els 23 projectes seleccionats en la 25a edició dels guardons, així com una selecció de les obres premiades des del 1997 fins al 2022. En concret, aquestes es poden veure a la plaça de l’Ajuntament de Figueres, a la plaça Francesc Macià de la Bisbal d’Empordà, a la plaça independència i rambla de la Llibertat de Girona, a la plaça 1 d’octubre d’Olot, a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll, a la plaça Portal d’en Calva de Puigcerdà, a la plaça major de Banyoles, a l’encreuament entre el carrer Pare Lluís Rodés i la Rambla de Santa Coloma de Farners i a la placeta Sant Joan de Sant Feliu de Guíxols.

300 persones a l’acte

L’acte, on han assistit prop de 300 persones, ha estat conduït pel periodista Ramon Pellicer, i ha comptat amb la presència del president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera; del diputat en funcions de la Diputació de Girona, Jordi Camps; del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, Francesc Sutrias; de la delegada territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, Laia Cañigueral; de l’alcaldessa en funcions de Girona, Marta Madrenas; del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa i altres autoritats relacionades amb el món de l’arquitectura i la cultura.

La colla EKSI guanya el Carnaval de Carnavals amb “Akelarre”

privat:-la-colla-eksi-guanya-el-carnaval-de-carnavals-amb-“akelarre”

La colla EKSI ha guanyat, aquest any 2023, el primer premi de l’apartat de carrosses inèdites del Carroussel Costa Brava i el Trofeu honorífic Carnaval de Carnavals, amb la carrossa titulada “Akelarre”. Enguany, unes 25.000 persones ha estat seguit el Carnaval de Carnavals, la tarda d’aquest diumenge 4 de juny, en una desfilada que s’ha allargat unes quatre hores i que ha estat el punt culminant de les 61es Festes de Primavera de Palafrugell.

Al Carroussel Costa Brava hi han pres part enguany 15 colles locals repartides en els diferents grups. En la categoria de carrosses inèdites, pel que fa als premis, seguidament a la colla EKSI, la classificació ha estat la següent: en segon lloc, la colla Garnatxa amb “Burning Man Garnatxa”; en tercer lloc, la colla Els Incorrectes amb “Synth”; en quart lloc, la colla Confetti amb “L’arbre blanc i el regne de les flors”; en cinquè lloc, la colla Imaginació amb “Carrossaires!!! Carrossaires!!! Va per nosaltres”; en sisè lloc, la colla Tot al 17, amb “No tot és ficció”, en setè lloc, la colla Diversàlia, amb “Fantasia ensucrada”; en vuitè lloc, la colla Imparables, amb “Diwali”;   i finalment en novè lloc, la colla Dàlmates, amb “Abuelito tururú”.

Pel que fa referència a les comparses inèdites el primer premi ha estat per la colla Els Trompats amb “Remena Motomami, remena” ; mentre el segon premi ha estat per la colla The Queens, amb “Lady Moulin Rouge”; i el tercer lloc, per la colla Asociación Latina de Palafrugell amb “Fiesta paraguaya – El Sapukai”.

D’altra banda, entre les quatre comparses no inèdites que han desfilat, s’ha endut el primer premi la colla Els Gínjols d’en Bas (Sant Esteve d’en Bas) amb la comparsa “Re-evolució 2.0”. A l’apartat de carrosses no inèdites, han pres part a la desfilada 5 carrosses, sent la guanyadora la colla Bon rotllo (Riells i Viabrea) amb la carrossa “El jardí de les hespèrides”.

Pels carrers de Palafrugell també han desfilat 8 grups d’animació fora de concurs. En l’apartat d’accèsits de carrosses inèdites, els premis han estat els següents: accèssit carrosses inèdites a la millor coreografia, espectacle i posada en escena a “Akelarre”  –  Colla EKSI; accèssit carrosses inèdites al millor vestuari, maquillatge i caracterització per a “Akelarre”  –  Colla EKSI; accèssit carrosses inèdites a la millor originalitat i representació per a “Synth”  – Colla Els Incorrectes; accèssit carrosses inèdites als millors efectes especials per a “Akelarre”  –  Colla EKSI; accèssit carrosses inèdites a la disbauxa, humor i/o simpatia per a “Burning Man Garnatxa”  –  Colla Garnatxa; i, finalment, l’accèssit carrosses inèdites a lliure elecció del jurat per haver fet d’un tema clàssic, una carrossa elevada a màxima potència per a “Akelarre” – Colla EKSI.

Els accèssits a comparses inèdites al millor vestuari, maquillatge i caracterització; a la millor coreografia, espectacle i posada en escena, i a la disbauxa, humor i/o simpatia, se’ls ha endut “Remena Motomami, remena” de la colla Els Trompats. L’accèssit a comparses inèdites de lliure elecció del jurat ha estat per “Lady Moulin Rouge” de la colla The Queens, per la creativitat en la caracterització i per la performance en l’actuació.

Durant l’acte de lliurament de premis, també s’ha donat a conèixer el guanyador del Concurs de Fotografia “Paco Dalmau”. D’entre totes les fotografies penjades a Instagram relacionades amb les Festes, amb el hashtag #jofestesdeprimavera, la guanyadora ha estar una imatge de Sara Cartier (@sara.cartier.83), que ha rebut com a premi una càmera GoPro.

El punt i final de les Festes de Primavera, el posarà el concert “Gaudint Bastons”, amb la participació de Francesc “Xiqui” Ramon, Jordi Grau, Jordi Rubau i Josep M. Garcis Batlle, i la direcció  musical de Pere Fort. Serà al Teatre Municipal el dilluns 5 de juny a les 6 de la tarda amb un preu de 5 euros.

Dilluns amb més sol i creixement de núvols de tarda

Cúmul en fase de desenvolupament vist des de Palafrugell.
Cúmul en fase de desenvolupament vist des de Palafrugell.

Dilluns de temps majoritàriament assolellat al matí amb algun núvol baix i altres de prims poc abundants. Entre migdia i tarda creixement de nuvolades convectives cap a l’interior, de menor extensió que el passat cap de setmana, però no es pot descartar algun ruixat o quatre gotes d’abast molt local. El més destacat del passat cap de setmana va ser el xàfec que dissabte va acumular més de 20 mm en poca estona a Verges, mentre que altres localitats de la costa Baix Empordanesa no hi va caure ni una gota.

La temperatura avui i demà puja amb valors que aniran dels 13 ºC de mínima als 27 ºC de màxima. Els dies vinents encara es poden produir nuvolades de tarda, però de menor desenvolupament vertical, i el vent de garbí ens acompanyarà per les tardes de força entre fluix i moderat.

Sostenibilitat

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sostenibilitat
Loading
/

Parlem molt de la sostenibilitat del planeta, de com el comportament humà ha capgirat una realitat que consideràvem inesgotable, per més que l’explotéssim. I, de fet, en el decurs de la humanitat ha sigut així, fins arribar al segle XX, amb la industrialització, els canvis tecnològics, el creixement demogfic i les migracions. Tot plegat, ha canviat la manera de viure i les necessitats que se’n deriven, bona part de les quals exigeixen dels recursos naturals que ens ofereix el planeta. Així les coses, les evidències de la sobre-explotació són clares i els governs i les organitzacions internacionals s’han posat mans a l’obra per trobar-hi solució. La Unió Europea és pionera i lidera l’acció contra el canvi climàtic, que ja tenim al damunt. L’objectiu és reduir els gasos d’efecte hivernacle en un 55% el 2030 i ser una àrea climàticament neutre el 2050. També des de l’àmbit internacional, s’han aconseguit avenços per actuar contra el canvi climàtic, que massa sovint no es compleixen.  I ens veiem abocats a situacions impensables fa uns anys, com la sequera que patim a casa nostra, per posar realitats properes. O si recordem el riu Ter i la costa empordanesa fa dècades, convindreu que ha canviat molt, amb sensible pèrdua de biodiversitat i de natura. És urgent trobar-hi solució i això requereix el compromís, l’acció i el compliment del que s’acorda per part de tots els estats, dels sectors productius i de la ciutadania. Això no es pot resoldre en el marc d’un sol estat, sinó que necessiten de l’acord de tots i convindria que la gestió de les accions i propostes vinguessin de les organitzacions internacionals. Tot plegat requereix consens i solidaritat. Si ho sabem fer deixarem un món millor i tindrem el reconeixement de la joventut. Som-hi!