/
RSS Feed
La Fundació Mascort ressegueix la història de la ceràmica amb 250 peces de totes les èpoques d’una col·lecció particular
La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí ressegueix la història de la ceràmica amb 250 peces de totes les èpoques procedents de la col·lecció particular de l’advocat barceloní i amant de l’art Ignacio Brugarolas. La selecció del seu llegat, que s’exposa a la Casa Galibern per primera vegada, inclou des de ceràmica catalana a precolombina, passant per Europa, la Xina i el Pròxim Orient. Amb la mostra ‘A la recerca de la bellesa. La col·lecció de ceràmica d’Ignacio Brugarolas», la fundació vol oferir al visitant «una visió completa d’aquest art, revelant-ne la bellesa i diversitat d’aquesta tècnica ancestral». Les peces de la col·lecció que s’exposen, marcades per la seva heterogeneïtat, abasten des del segle IX fins al XIX.
‘A la recerca de la bellesa. La col·lecció de ceràmica d’Ignacio Brugarolas’ reuneix a Torroella de Montgrí una acurada selecció de la col·lecció particular de l’advocat i amant de l’art barceloní. Fins ara, no s’havien exposat mai en públic. L’exposició de la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, mostra 250 de les peces, escollides i seleccionades pel doctor en Història i comissari de la mostra Josep Antoni Cerdà.
Segons destaca la Fundació, Brugarolas (Barcelona, 1949-2021) va incorporar la ceràmica a la seva quotidianitat «per poder gaudir de la seva bellesa, que segons afirmava pot provenir de la seva decoració, forma, raresa, espontaneïtat, gust popular o creació artística». «Considerava que cada objecte té una màgia pròpia i una bellesa singular, i aquesta era l’atracció que el captivava i el convidava a desitjar-lo», precisa l’entitat.
L’exposició a la Casa Galibern, que es podrà veure fins a mitjans octubre, vol posar en relleu les peces més notables de la seva col·lecció particular. I al mateix temps, ser un homenatge cap a la seva figura. El recorregut per les dues plantes s’estructura en funció de la procedència, el material o l’estil de la ceràmica.
Comença amb una secció dedicada a les peces ceràmiques per les quals Brugarolas es va sentir especialment atret, incloent-hi la xinesa i la precolombina. Seguidament, l’obra de terrissa mostra recipients medievals, on destaca una col·lecció de gerres d’aiguamans catalans (segles XVIII i XIX) i plats de Girona, Arenys de Mar i Mataró. Aquí també es pot contemplar un plafó barceloní de rajoles policromades (segle XVII) que representa un encontre entre dos cavallers, i que prové de la masia fortificada de Can Canyadó, a Badalona.
L’elegància de la ceràmica del Pròxim Orient acaba de completar la planta baixa de la fundació. S’hi exhibeixen plaques policromes de ceràmica safàvida de l’antiga dinastia persa (1502-1736), de Kashan i Nishapur (segles X i XI), així com alguns exemplars de la famosa producció d’Iznik (a la Turquia actual).
Ceràmica renaixentista
El primer pis de la Casa Galibern inicia el discurs expositiu amb les peces de pisa catalana que van captivar l’atenció del col·leccionista, entre les quals destaca una fruitera de la sèrie anomenada ‘de la botifarra’. Aquí també es fa palesa la passió de Brugarolas per la ceràmica policromada renaixentista italiana. Hi ha peces procedents de centres productors com Deruta, Urbino i Castelli, on predominen plates i sotacopes que representen escenes del món clàssic grecoromà i dels relats de l’Antic i el Nou Testament, així com un conjunt de beneiteres d’ús privat.
Centrant-se en la ceràmica espanyola, el recorregut també mostra la predilecció que Brugarolas sentia per l’aragonesa. Però també per les peces de centres productors com ara Triana, Talavera de la Reina, Puente del Arzobispo, València o Manises.
Al final del recorregut s’exhibeix una col·lecció de plafons ceràmics de sants, on representacions com la Mare de Déu del Roser i sant Antoni de Pàdua conviuen amb autèntiques rareses, com un plafó inspirat en un gravat de l’Ecce Homo, un altre amb la imatge de sant Lluís de França o el de sant Hipòlit màrtir, datat l’any 1716 i signat per Josep Gual (1700-1737). També destaquen plafons de grans dimensions, com és el cas del de sant Miquel arcàngel encadenant el dimoni i el de la Mare de Déu del Roser flanquejada per santa Caterina de Siena i sant Domingo de Guzmán. L’exposició d’estiu de la Fundació Mascort, amb entrada gratuïta, es podrà visitar fins al 15 d’octubre.
Ecologistes en Acció posen bandera negra a l’urbanisme «descontrolat» de Begur i al Golf de Roses
Sis punts de la costa catalana han rebut una bandera negra en l’informe anual d’Ecologistes en Acció que analitza 8.000 quilòmetres del litoral de tot l’Estat. Entre ells l’informe en destaca l’urbanisme «descontrolat» a Begur i els parcs eòlics marins del Golf de Roses. A més, també en destaca la bandera negra que s’ha atorgat al delta de l’Ebre, per l’impacte en l’ecosistema i en els arrossars que tindrà la retallada de la dotació d’aigua pels regants fixada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. L’ONG també ha assenyalat la platja de la Savinosa de Tarragona, on es preveu construir un hub cultural al voltant del preventori o la zona de l’antiga cimentera de Vallcarca, a Sitges, on es vol fer un macrocomplex turístic.
El document que Ecologistes en Acció ha presentat aquets dimecres, denuncia el que considera “casos flagrants de contaminació i mala gestió ambiental”. Com a novetat, aquest any també s’hi ha tingut en compte la proliferació de platges canines designades sense una avaluació prèvia d’impacte ambiental i s’ha atorgat una bandera negra a la de Calzoa, a Vigo.
A Girona, l’atenció de l’ONG s’ha centrat en el Golf de Roses i en les platges de Begur. En primer lloc, ha recordat que el passat mes de febrer el govern espanyol va donar llum verda al Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim que regularà les zones de la costa en què podran instal·lar-se parcs eòlics marins. L’entitat ha lamentat que el Golf de Roses s’hagi inclòs en aquest llistat, ja que és un espai natural destacat per a Catalunya que, entre d’altres, conté cales d’alt valor paisatgístic, es una reserva de pesca sostenible i acull nombrosos processos migratoris de cetacis i aus.
A la demarcació de Girona, també s’ha concedit una bandera negra, en aquest cas per mala gestió, a les platges de Begur. Ecologistes en Acció ha exposat el “descontrolat” urbanisme al qual s’està sotmetent la zona i ha lamentat que els governs locals «estiguin apostant pel ciment i permetent que s’edifiquin urbanitzacions que provoquen una pressió enorme en l’entorn natural, la biodiversitat i els recursos hídrics escassos». Aquesta és una problemàtica que han denunciat diverses entitats ecologistes com SOS Costa Brava o Salvem la Costa de Begur. Dos dels projectes que estan al punt de mira dels ecologistes són la urbanització de la pedrera de S’Antiga i la nova promoció Jardins de Sa Riera Living.
Entre les altres banderes negres que han recaigut a Catalunya destaca la que fa referència a la mala gestió del delta de l’Ebre. L’ONG ha assegurat que la reducció del 50% de la dotació d’aigua per a les dues comunitats de regants de l’espai natural posarà en perill de supervivència els ecosistemes deltaics i comprometrà el benestar ecològic del Parc Natural, que és una zona protegida considerada Reserva de la Biosfera. “No estem només davant una qüestió agrícola, sinó que ens trobem davant arrossars que formen part del cos ecosistèmic que identifica, nodreix i permet l’existència en si mateix del Delta”, han considerat els responsables de l’informe.
D’altra banda, el document també ha alerta sobre l’impacte del complex cultural projectat a la platja de la Savinosa de Tarragona, a la zona de l’antic preventori. Així, ha indicat que comportarà un creixement urbanístic de fins a 22.000 metres quadrats i ha considerat que els serveis socials i culturals previstos no són necessaris perquè la ciutat ja n’ofereix a d’altres zones molt millor connectades com ara el centre.
A la demarcació de Barcelona, les banderes negres del litoral han recaigut per una banda en l’espai de l’antiga cimentera de Vallcarca, a Sitges, on el govern local hi vol tirar endavant un complex turístic amb apartaments, hotels i una destacada àrea comercial. A més, també s’inclourà un campus tecnològic i d’altres equipaments. Per la portaveu de l’ONG, Anna Aldarias, aquest és un cas flagrant de mala gestió perquè «es tracta d’una operació urbanística que el que farà serà destruir un paratge amb una importància ecològica i ambiental clau i una gran biodiversitat». Així, ha considerat que aquest espai hauria de protegir-se.
A més, a l’àrea metropolitana de Barcelona, Ecologistes en Acció ha assenyalat l’elevada contaminació que registra el litoral de Badalona. Ha relatat que s’hi concentren valors elevats de residus procedents de l’activitat industrial, tant al subsol com a la platja. Aquest fet es veu accentuat per la manca d’un sistema de drenatge d’aigua adequat i una pressió urbanística molt elevada.
Millores destacades
Aldarias ha reconegut que «afortunadament, hi ha casos de millores aconseguides gràcies a la mobilització ciutadana i de les organitzacions ecologistes, que han aconseguit paralitzar diversos projectes». S’ha referit a la futura construcció de la nova depuradora de Barbate (Cadis); l’arranjament de l’emissari més les obres de posada a punt del tractament terciari a Roquetas de Mar (Almeria); la neteja de la platja Hípica a Melilla, o les iniciatives polítiques, administratives i judicials esperonades per la pressió social dutes a terme al Mar Menor (Múrcia). “Celebrem aquestes millores, però hem de posar èmfasi que els atemptats ecològics se seguiran reproduint mentre prevalgui el creixement econòmic sobre qualsevol altre criteri i el respecte ambiental brilli per la seva absència», ha considerat la portaveu de l’ONG que ha dit que «sense una economia planificada i sota control democràtic, la vida sempre sortirà perdent».
El Baix Empordà camina per reivindicar els drets de les persones grans
Aquest dijous 15 de juny se celebra el Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans. Per això, diversos municipis del Baix Empordà, de manera conjunta amb el Consell Comarcal del Baix Empordà, han decidit organitzar marxes i caminades, a part d’altres activitats, per reivindicar els drets de les persones grans.
A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, ja fa unes setmanes que s’estan organitzant activitats amb relació a la 41a Festa d’homenatge a la vellesa. Però és aquest dijous on es concentren el gruix d’activitats. A les 10 h es farà una caminada pel parc dels Estanys pels drets de les persones grans i, en acabar es farà una lectura del manifest acompanyat d’un refrigeri. A més, a les 18 h es farà un espectacle de teatre científic, ‘El Llegat’, a les Escoles Velles de Castell d’Aro. El divendres 16 a les 16:30 h hi haurà una xerrada al Centre Cívic Vicenç Bou, ‘No et jubilis de la sexualitat’, a càrrec de Marina Castro. Finalment, el diumenge 18 se celebrarà un dinar amb ball al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro.
A la Bisbal d’Empordà també es farà una caminada, d’uns 3 quilòmetres, per reivindicar els drets de les persones grans. El recorregut començarà a les 9:30 h del Pavelló Municipal d’Esports i s’arribarà fins al Parc 8 de Març. A les 17 h a la Biblioteca Lluïsa Duran es farà una narració de Contes per fer-se gran de Sònia Pallarès, Maribel Bella i Ricard Aranda. També es farà un taller on es crearan flors amb goma EVA on s’hi escriuran paraules relacionades amb el bon tracte. Després es plantaran al pati de la biblioteca.
Palafrugell també celebrarà el Dia Mundial Contra el Maltractament a la Gent Gran. A les 11 h es repartiran samarretes blaves amb el lema «Sóc gran, no invisible» fins a acabar existències. Es farà una caminada des del Local del Consell de la Gent Gran fins a l’Esplai de la Gent Gran. Finalment, a les 12 h es farà la lectura del manifest a la Plaça Nova.
A Sant Feliu de Guíxols la caminada es farà a les 9:30 h i se sortirà de la plaça Salvador Espriu. La caminada acabarà a la plaça Miquel Murlà. Allà es farà la lectura del manifest. Tots els participants que vulguin participar-hi han d’inscriure’s al Casal Tueda o al Casal de la Gent Gran Salvador Espriu.
A Pals la caminada comença a les 16:45 h al Parc de Salut, al costat del Pavelló. Els participants arribaran fins a l’Ajuntament, fent aproximadament uns tres quilòmetres. Allà es farà la lectura del manifest.
A la Tallada d’Empordà també es commemorarà aquesta diada. A les 19:15 h es farà la sortida de la caminada des de l’Empordanet i els participants arribaran fins a l’Ajuntament, on es farà la lectura del manifest.
Els càmpings gironins augmenten les reserves fora de l’època d’estiu
Els càmpings de la demarcació de Girona cada vegada registren més reserves fora de la temporada d’estiu. Així ho han assegurat els empresaris de l’Associació de Càmpings de Girona en l’assemblea anual que s’ha fet aquest dimarts a la tarda. El president de l’associació, Miquel Gotanegra, assegura que des de la Setmana Santa ja tenen bones xifres d’ocupació, sobretot pels turistes sèniors que han crescut en els últims anys. A més, Gotanegra assegura que la temporada «es va allargant cada cop més després de l’estiu» i això permet que el setembre tinguin xifres molt elevades d’ocupació. Per altra banda, els empresaris asseguren que preveuen tancar la temporada amb unes xifres similars a les de l’any passat.
Al llarg d’aquesta Setmana Santa els càmpings gironins avisaven que aquesta temporada estaven registrant bones dades d’ocupació de turistes estrangers que optaven per venir a la Costa Brava fora de temporada. Això permet que els empresaris puguin obrir més mesos, més enllà dels d’estiu. Ara, aquesta ocupació s’ha consolidat i els empresaris asseguren que noten un augment de visitants que els ajuden a omplir el buit que hi havia fins ara entre la Setmana Santa i els mesos d’estiu.
Es tracta, en molts casos, de turistes sèniors que opten per venir a Girona fora de la temporada per aprofitar que encara no hi ha gent però el clima és més suau que en el seu país d’origen. Això fa que des del maig ja hi hagi tots els càmpings gironins oberts i n’hi ha que aposten per tenir les portes obertes durant tot l’any. Pel president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, aquest és un pas important ja que el sector turístic porta «molts anys» treballant per la desestacionalització i finalment ho estan aconseguint.
Atractius turístics tot l’any
Pel president, part del mèrit d’aquesta desestacionalització és el fet d’haver mostrat als visitants tots els atractius turístics que té la demarcació i que es poden fer fora dels mesos d’estiu. Gotanegra ha recordat que hi ha una xarxa de camins de ronda que permeten a la gent passejar i visitar platges i cales desconegudes, entre d’altres atractius. Per altra banda, el president creu que els esdeveniments que organitzen els càmpings en temporada baixa també han contribuït a l’atracció del visitant estranger.
Més enllà dels bons registres durant l’abril i el maig, els càmpings gironins avisen que el nivell de reserves que tenen per tot el setembre també és important i això fa que puguin allargar la temporada turística fins a principis de tardor. Aquestes previsions, conjuntament amb les reserves que tenen pel juny, juliol i agost fan preveure que els càmpings gironins baixaran la persiana a finals de temporada amb un balanç d’ocupació similar a la de l’any passat.
De fet, el 2022 els càmpings van igualar les xifres del 2019, abans de la pandèmia. Aquests bons resultats es deuen al retorn dels turistes estrangers. Al llarg del 2020 i el 2021 els visitants de fora de l’Estat van registrar una gran davallada a causa de les restriccions de la covid-19 i també per la por que s’havia transmès entre la societat per contagiar-se. El 2022 el turisme estranger ja es va recuperar i aquest 2023 es preveu consolidar el retorn d’aquest visitant internacional.
La meitat dels càmpings tenen més de 50 anys
Aquestes xifres s’han anunciat en l’assemblea extraordinària anual que fa l’Associació de Càmpings de Girona i que enguany s’ha celebrat al càmping La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). En aquesta trobada, els empresaris han volgut fer un reconeixement als càmpings Castell Montgrí de l’Estartit, Nàutic Almatà i Mas Nou, de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). Tots tres han complert 50 anys d’història aquest 2023.
Els tres establiments se sumen als 36 que ja havien superat aquest aniversari anteriorment. De fet, el 55% dels associats de l’entitat gironina superen el mig segle de trajectòria. En l’assemblea també es va aprofitar per fer un reconeixement al vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Dulsat, pel suport que els ha donat al llarg de tots aquests anys al càrrec.
La jornada es va acabar amb una ponència sobre l’aigua i el turisme i també es va fer un workshop per als responsables d’animació, recepció i activitats dels càmpings. El taller va anar a càrrec de la Universitat de Girona i va comptar amb la col·laboració de la Fundació Gala Salvador Dalí. En aquest taller es van presentar els indrets i propostes culturals de més interès i importància que es poden visitar a les comarques gironines.
L’estartidenca Consol Parera celebra el seu centenari
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha homenatjat aquest cap de setmana, la veïna de l’Estartit, Consol Parera amb motiu del seu centenari.
L’alcalde en funcions, Jordi Colomí, li va entregar un ram de flors en nom de tot el poble, així com el llibre «Torroella i l’Estartit desaparegut» i una carta personalitzada. Diversos regidors i regidores municipals van acompanyar també a l’Alcalde en aquesta nova celebració centenària.
Segons l’Alcalde «és un honor poder assistir a aquest tipus d’actes i una de les coses més boniques veure com els nostres veïns i veïnes arriben al centenari».
