UPM, ERC I OTE acorden formar govern a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí

Els grups municipals d’UPM, ERC i OTE han fet públic aquesta tarda el seu compromís per governar conjuntament l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i han signat l’acord del pacte de governança de la legislatura 2023-2027.

El pacte suma majoria absoluta amb 6 regidors d’UPM, 2 d’ERC i 2 per OTE, i es mantindran així 10 regidors de govern, com la legislatura anterior. La investidura de Jordi Colomí (UPM) està també garantida amb aquest acord pels propers quatre anys, que incorpora un partit polític més al govern municipal.

L’Alcalde en funcions, Jordi Colomí, explica que “estic molt satisfet de poder haver arribat a un pacte progressista que ens permetrà tenir un govern estable per poder continuar treballant intensament els propers quatre anys. Una legislatura que es preveu il·lusionant i innovadora amb molts projectes per acabar i per concretar de cares al futur”.

Anna Company, que després de la renúncia de Marc Calvet com a regidor, passa a ser la portaveu d’ERC a l’Ajuntament, ha manifestat que “des d’Esquerra Republicana volem valorar i agrair la feina que ha fet en Marc Calvet durant aquests 12 anys que ha estat regidor de l’Ajuntament de Torroella. Continuem il·lusionats a formar part del govern i amb moltes ganes de millorar el poble per a la seva gent”.

El nou regidor d’Objectiu Torroella i l’Estartit, Jordi Roura, ha afegit “OTE som part d’aquest pacte entre tres grups que, tot i entendre la política de maneres diferents, quan parlem de programa ens sentim prou propers per poder encarar un projecte comú. Entrem a govern amb tota la il·lusió, amb la màxima atenció i amb moltes ganes de treballar per a tots i totes vosaltres i per obrir l’Ajuntament a noves maneres de fer política”.

L’acord de govern a Torroella de Montgrí està acabant de tancar el repartiment de competències entre els diferents grups, i es farà públic properament.

Els nous regidors i regidores que formaran part del govern municipal de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí seran els següents: Jordi Colomí, Anna Bonada, Josep Martinoy, Dúnia Oliveras, Genís Pigem, Cristina Viegas, d’UPM; Anna Company i Jordi Oliver d’ERC; i finalment Jordi Roura i Raul Sanchez per OTE.

La sessió de constitució del nou Ple Municipal tindrà lloc aquest proper dissabte 17 de juny de 2023 a les 12 h del migdia a l’auditori de Can Quintana, al Museu de la Mediterrània.

Pel que fa a l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, està previst que l’acte de constitució es realitzi dissabte 17 de juny de 2023 a les 10 h del matí a la seu de l’EMD.

Jordi Soler (Junts): Hem reeditat el pacte amb el PSC i PP per recollir els fruits de l’anterior legislatura

Junts, el PSC i el PP de Calonge i Sant Antoni han signat fa uns dies un acord de govern per repetir el tripartit que hi va haver durant l’última part del mandat. Avui, al Supermatí de Ràdio Capital, hem tingut l’alcalde en funcions, Jordi Soler (Junts), com a convidat per aprofundir en els detalls del projecte pels pròxims quatre anys.

El pacte amb el PSC i el PP es va establir a l’octubre del 2020 i va demostrar ser eficaç gràcies a tenir clars els objectius i com assolir-los. Segons explica Soler, reeditar el pacte ha estat una decisió «lògica» per continuar amb l’esforç realitzat fins ara i aprofitar-ne els fruits.

En aquest acord es parla de 23 projectes previstos per al 2027, alguns dels quals ja van ser iniciats durant la legislatura anterior. Es tracta de la revitalització de diferents zones del nucli antic de Calonge, que s’havia quedat obsolet, mitjançant la creació de tres nous espais públics. A més, Soler també ha destacat l’adquisició d’un edifici a Sant Antoni per convertir-lo en habitatges de lloguer social, així com un bloc de 27 pisos que va ser comprat a finals del mandat anterior.

Un altre projecte important és la substitució de totes les lluminàries del municipi per unes de més eficients, un procés que ja està en marxa i que s’acompanyarà de la instal·lació de plaques solars per reduir aproximadament un 40% del consum elèctric. Totes aquestes accions s’ajusten als objectius de l’agenda 2030, i Soler espera que es puguin complir abans del 2025. Algunes d’aquestes iniciatives ja s’han posat en marxa i estan en procés, però encara hi ha altres projectes per realitzar, com ara la creació d’un gran espai artístic a la Fundació Gamón Medina o la intenció de portar la universitat al Collet.

Consolidar la façana marítima és un altre dels punts marcats en aquesta legislatura, especialment la façana de Sant Antoni, que està exposada als llevants. La reforma consisteix a allargar-la fins a 350 metres des de l’últim espigó proper a Palamós, acabant-lo amb forma de ‘i’ per tal de mantenir la sorra a Sant Antoni i realitzar-ne trasllats d’una zona a l’altra de la platja. També s’allargarà el primer espigó de Palamós per protegir la Platja del Monestir i la part final de la platja de Palamós.

Segons ha explicat Soler, el nou projecte ha superat totes les proves d’impacte ambiental i només queda la licitació de les obres, que recau a Costas del Estado. «Jo crec que en un any o any i mig podrien estar començades», ha valorat l’alcalde en funcions.

En relació als habitatges, aquests han estat un tema prioritari enfront dels nous projectes que s’han tractat durant la campanya electoral. Segons Soler, els edificis adquirits per destinar-los a lloguer social eren habitatges que prèviament havien estat vandalitzats o ocupats. Ara es recuperen per oferir-los com a habitatges de lloguer social a preus assequibles, amb l’objectiu de proporcionar una vivenda digna per a joves i persones que necessiten suport dels serveis socials.

L’alcalde ha destacat que aquesta és una funció social que els ajuntaments haurien de dur a terme, així com una forma de facilitar l’accés a habitatges amb preus raonables en una zona turística amb costos d’habitatge elevats.

Davant la disminució de CO2 que marca l’agenda 2030, l’ajuntament s’ha posat en marxa susbtituint la il·luminària amb bombetes Led per disminuir el consum i les emissions. Tots els edificis tindran plaques solars i també s’està potenciant la biomassa. Amb la mobilitat i el transport públic també s’hi està treballant i es preveu que partir del 2025 ja s’hagi disminuït les emissions fins un llindar responsable.

Finalment, es preveu la creació de nous aparcaments a la zona de l’avinguda Catalunya, la carretera de Platja d’Aro a Palamós. La intenció és fer dues bosses de pàrquings subterranis que han d’anar lligades a la futura concessió de la zona blava i sobre aquesta base intentar que el concessionari pugui executar aquestes obres.

 

Un mos, un glop – Viticultors Muixach

Avui tenim a l’Eduard i a l’Adrià Muixach i parlarem del seu petit gran projecte que estan desenvolupant a l’Empordà des de fa sis anys, amb el seu nucli a Peratallada. Ells es consideren pagesos que treballen la terra, concretament la vinya, a través d’una agricultura regenerativa. Treballen en total unes sis hectàrees de vinya i a dia d’avui ja en fan tres vins diferents. Ells són Viticultors Muixach!

Sant Feliu de Guíxols organitza una Marxa d’Alliberament i Orgull del col·lectiu LGTBIQA+ el proper 17 de juny

Aquest dissabte 17 de juny a les 19:00h de la tarda, Sant Feliu de Guíxols acollirà la primera Marxa d’Alliberament i Orgull (MAO) del col·lectiu LGBTI+, organitzada per l’entitat EmpoRderats amb la coordinació de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Servei d’Atenció Integral LGBTI+ del Baix Empordà, i el suport d’altres entitats.

La marxa començarà a les 19 h a l’Arc de Sant Benet i recorrerà l’avinguda Juli Garreta i el passeig del Mar, per acabar a l’espai Sardana. Hi haurà la lectura d’un manifest i posteriorment la festa continuarà a la Sala Las Vegas, amb una taquilla inversa per a la recaptació destinada a una ONG. Es preveu que la Marxa d’Alliberament i Orgull tingui una gran assistència com l’única a tota la demarcació de Girona.

Dies abans, es realitzaran dues exposicions relacionades amb la temàtica al Monestir de Sant Feliu. Una exposició d’aquarel·les de l’artista Quimeta Serra, titulada «De la foscor a la llum, coming out», que tracta sobre sortir de l’armari, i una altra exposició fotogràfica anomenada «Urbex» que presenta artistes del col·lectiu LGBTI+.

Aquestes exposicions estaran obertes del 5 al 18 de juny de 2023, de dimarts a divendres de 17 a 20 h, amb horaris especials els caps de setmana (de les 11h a les 14 h i de 17 h a 20 h). La inauguració tindrà lloc aquest diumenge, 4 de juny, a les 18 h, al Monestir, amb parlaments institucionals.

L’objectiu de la Marxa i les Exposicions és donar a conèixer l’existència del col·lectiu en el territori. Per això, un dels lemes és «Existim» per a destacar la importància de la visibilitat. Així mateix, es vol conscienciar la ciutadania sobre els actes de regressió i violència que afecten el col·lectiu, fins i tot en àmbits escolars. Les entitats convocants volen denunciar aquesta situació i afirmen que és necessari sortir al carrer i reivindicar la seva existència.

 

 

L’Ajuntament de Palamós fa aplicar mesures de prevenció d’incendis als propietaris d’espais forestals urbans

Palamós prevenció incendis

Aquest matí s’han iniciat les tasques de prevenció d’incendis a l’espai forestal ubicat a l’entorn del càmping King’s, molt proper a l’accés a la pineda d’en Gori i als camins que connecten amb el paratge de Castell. Les feines són a càrrec d’una empresa especialitzada, seguint les directrius que fa aplicar l’Ajuntament de Palamós i els agents Forestals de la Generalitat, d’acord amb la Llei que estableix quines són les mesures de prevenció d’incendis que cal realitzar en aquests àmbits.

L’Ajuntament de Palamós insta a l’execució d’aquests treballs seguint el Plànol de Delimitació, aprovat pel Ple municipal l’any 2019, mitjançant el qual es determina quins són els nuclis, les urbanitzacions, edificacions i instal·lacions, situades en el terme municipal, que han de complir amb les obligacions imposades per la Llei. 

Aquests treballs consisteixen a reduir la quantitat de biomassa  forestal i millorar les possibilitats de defensa  i  extinció per part de bombers. Les franges de prevenció tenen una amplada de 25 metres, i consisteixen en disminuir la densitat d’arbres, desbrossar el sotabosc, retirant els arbres que comporten un risc de propagació en cas d’incendi, esporgant les branques baixes i retirant la vegetació seca i morta.

Les tasques que es duran a terme en aquest àmbit privat es poden realitzar gràcies a la bona predisposició dels propietaris afectats, que han autoritzat els treballs dins de la seva finca, i en aquest cas, pels titulars del càmping que n’assumeixen els costos.

Altres actuacions en la prevenció d’incendis al municipi

Durant les darreres setmanes l’Ajuntament de Palamós també ha realitzat, mitjançant l’Associació de Defensa Forestal (ADF) Gavarres-Marítima, actuacions de prevenció d’incendis en altres àmbits forestals del municipi.

Es tracta concretament de les franges boscoses laterals que hi ha a la carretera que des de la benzinera de Sant Joan condueix a La Fosca, o bé els camins que donen accés a Castell, des del càmping King’s i des del pont de la riera de Castell. També als accessos a la vall de Bell-lloc, en zones del Balitrà, així com la desbrossada dels marges de diversos camins rurals.

En tots aquests espais l’ADF Gavarres-Marítima ha netejat el sotabosc dels laterals d’aquests camins, a banda i banda, reduint la càrrega de combustible vegetal d’aquests àmbits que podien convertir-se en principals detonants de la propagació del foc en cas d’incendi.

Els treballs també han servit per al manteniment i l’adequació dels camins,  per a garantir en tot moment l’accessibilitat a les zones boscoses dels vehicles d’emergències, com els camions de bombers.

El Museu del Suro acull la mostra de fotografies «Bells boscos vells»

privat:-el-museu-del-suro-acull-la-mostra-“bells-boscos-vells”

El passat dissabte el Museu del Suro va inaugurar la mostra “Bells boscos vells”. Es tracta d’una proposta del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que compta amb una trentena de fotografies de Pep Sau dels boscos vells de tot Catalunya. L’exposició vol conscienciar sobre la conservació dels boscos centenaris i es podrà visitar fins al 9 de juliol.

L’exposició Bells boscos vells, neix l’any 2020 quan l’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx), amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, va impulsar el Projecte SIMBIOSI que proposava la revalorització dels boscos madurs. Amb aquest objectiu es van portar a terme diverses accions per sensibilitzar la població sobre la importància de la conservació d’aquests boscos a través de materials i accions per a promoure la seva estima i també, de la mà del sector sanitari es va promoure el seu potencial terapèutic.

La mostra està formada per més d’una trentena de fotografies, dels boscos vells de Catalunya. Des de les suredes a prop de mar fins a les avetoses del Pirineu, passant pels boscos de ribera que ressegueixen rius i rierols al llarg del nostre territori. Es complementa amb un llibre, diversos poemes i una composició visual, editada per Ferran Font.

Tal com diu Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals, “els boscos de Catalunya atresoren vida, feina i esforç d’aquelles persones que hi treballen, que els gestionen i conserven. Boscos que ens ajuden a afrontar l’emergència climàtica; per la seva resistència a la sequera, la capacitat d’emmagatzematge i fixació de diòxid de carboni”.

Aquesta exposició remarca el valor d’aquests espais desconeguts i alhora tan necessaris. De fet, en el sector mediterrani, el conjunt d’éssers vius i les seves relacions són producte d’una gestió secular de la massa forestal i, avui, el bosc que ens envolta no és verge sinó que hi ha la petja de la intervenció humana al llarg de la història.

En canvi, tal com diu Joan Montserrat tècnic forestal del Part Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, “els boscos madurs són excepcionals perquè són naturals, han assolit una edat centenària sense pertorbacions significatives i tenen una riquesa excepcional tant en espècies animals com vegetals”.

Així doncs, esdevenen un nínxol ecològic únic on es reuneixen tàxons especialitzats propis dels boscos més evolucionats amb altres de colonitzadors que viuen en les clarianes provocades per la caiguda dels arbres vells. La caiguda d’un arbre vell dona pas al renaixement del bosc. La descomposició del tronc dona vida a multitud d’organismes que el transformaran en els nutrients indispensables per alimentar els arbres més joves en una dinàmica cíclica i en un equilibri que poques vegades troben en la natura intervinguda. El coneixement de la dinàmica natural d’aquests boscos ha de ser la base per gestionar d’una manera sostenible la resta de boscos del país.