El Departament de Territori ha iniciat aquesta setmana el tràmit d’informació pública per delimitar els municipis que es declararan zones de mercat residencial tensionat i on s’aplicaran les mesures de limitació de les rendes del lloguer que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge. Són 140 municipis amb una oferta insuficient d’habitatge assequible i que compleixen els requisits que marca la llei per implementar les mesures de contenció de les rendes.
Ara s’obre un període d’informació pública de 20 dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), que serà finalment qui les aprovarà. La vigència de la declaració serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats seguint el mateix procediment. Per a l’aplicació de les mesures, amb caràcter trimestral, el Mitma aprovarà una resolució que reculli la relació de zones de mercat residencial tensionat que es vagin declarant seguint el procediment establert.
Les zones tensionades
A Catalunya, es van identificar inicialment 163 municipis potencials de ser declarats zones tensionades i que són els que el Pla territorial sectorial d’habitatge, actualment en la fase final de la seva tramitació, considera com a àrees de demanda residencial forta i acreditada. D’aquests 163 municipis, 140 compleixen els requisits que estableix la Llei estatal per ser declarats àrees tenses.
Per ser declarats àrees tenses s’han de complir dues condicions: la primera és que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars; i el segon és que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.
En aquests 140 municipis declarats àrees tensionades hi viuen 6,2 milions de persones, el que representa un 80,6% del total de la població de Catalunya. A la comarca del Baix Empordà hi ha tres municipis que es podrien considerar àrees tensionades de lloguer: Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i, acabat d’incorporar, Palamós.
Aplicació de l’índex de preus del lloguer català
En aquests 140 municipis és on el Govern aplicarà les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal. Així, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell contracte. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’Índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que està actualitzat, plenament vigent i que es va fer servir per implementar la regulació dels lloguers que ja preveia la llei catalana. El Departament de Territori ja ha demanat al Ministeri l’homologació d’aquest índex català.
Així mateix, per agilitzar la declaració de les àrees tenses i començar a aplicar-ne les mesures al més aviat possible, el document que ha tramitat la Generalitat inclou la definició de caràcter general de gran tenidor com la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters, tal i com recull la nova llei. No obstant això, la normativa dona la possibilitat d’acotar-ho fins a titulars de cinc o més habitatges. En aquest sentit, el Departament de Territori iniciarà de forma immediata els estudis necessaris per tal d’aplicar aquesta rebaixa si és necessari.
