L’ÍTACA SANT JOAN a la platja de l’Estartit va concloure amb una afluència de 8.000 persones, segons el balanç final

La segona jornada del Festival ÍTACA. Cultura i acció a l’Empordà va concloure amb gran èxit, presentant les millors propostes indie de l’estat. Amb Vetusta Morla, La M.O.D.A., Triquell, CARMEN113, Ryna DJ i l’estrena de l’impactant espectacle Eco 200 de Flock Drone Art, més de 5.000 persones van omplir l’escenari de la platja de l’Estartit. Això, sumat als 3.000 assistents de la nit de la revetlla de Sant Joan amb Els Catarres, Alizzz, Iseo & Dodosound, Boom Boom Fighters & Cookah P. i Serial Killerz, va elevar la xifra total a més de 8.000 persones durant l’ÍTACA SANT JOAN 2023.

Fran Arnau, director del festival, va fer una valoració positiva de l’esdeveniment: «Les xifres confirmen la consolidació de la proposta i ens animen a continuar treballant en aquesta línia, reivindicant la cultura en espais singulars a les places dels pobles i als emblemàtics espais de l’Empordà, combinant-ho amb la cita més multitudinària a la platja de l’Estartit durant l’ÍTACA SANT JOAN».

L’èxit de l’aposta per l’indie nacional va ser destacat, amb Vetusta Morla com a cap de cartell únic en el seu concert a Catalunya aquest any. El director va afegir: «És innegable que el sector està vivint canvis i s’intueix un punt d’inflexió. Les vendes d’entrades han tingut un canvi de ritme, amb un increment a última hora, però celebrem la gran resposta del públic envers el cartell d’enguany».

Vetusta Morla, el cap de cartell principal del festival ÍTACA d’enguany, va oferir un concert únic a Catalunya. La banda madrilenya de pop-rock, reconeguda com una de les més importants i influents dels últims anys, va impressionar amb el seu repertori carregat d’himnes i espectaculars projeccions audiovisuals. Vetusta Morla sempre ha destacat per les seves actuacions enèrgiques i contundents, forjades amb una interpretació precisa i una connexió dedicada amb el públic. La seva gira més recent, «Mismo sitio, distinto lugar», ha estat tot un èxit amb 86 concerts en 66 ciutats diferents i en una quinzena de països.

Un altre dels noms destacats de la nit va ser La Maravillosa Orquesta del Alcohol (La M.O.D.A.). Amb una trajectòria exitosa de deu anys, aquesta banda va conquerir el públic i la crítica musical, presentant les cançons del seu aclamat àlbum «Nuevo Cancionero Burgalés», juntament amb altres grans èxits.

La nit va començar amb la banda gironina d’indie pop CARMEN113, que va arribar a l’ÍTACA després d’esgotar les entrades a Madrid el cap de setmana anterior i amb el recent llançament del seu senzill «Bailar llorando».

A continuació, va actuar Triquell, que després de l’èxit al programa musical Eufòria de TV3, presentarà el seu primer àlbum, prometent una barreja de pop i música urbana que caracteritza l’artista. La nit va culminar amb la DJ empordanesa Ryna DJ, que va amenitzar la vetllada amb una sessió eclèctica i ballable.

Per completar l’experiència, dissabte a la nit es va estrenar un espectacle tridimensional amb 200 drones a càrrec de Flock Drone Art, duplicant el nombre d’aeronaus. L’espectacle Eco 200, una primera al festival musical incorporant aquesta proposta, va oferir una al·legoria lluminosa de la natura i una crida a la conscienciació sobre el respecte al medi ambient.

Per acabar en gran, Delafé y Las Flores Azules tancarà l’onzena edició del festival amb un concert especial i col·laboracions sorpresa a la platja de Port Bo, al costat de les Havaneres de Calella de Palafrugell, el diumenge 2 de juliol. Delafé y Las Flores Azules van deixar una empremta en una generació amb el seu inconfusible segell de hip-hop a mitja velocitat, acompanyat de melodies dolces i lletres que romantitzaven la quotidianitat urbana. Després de separar-se el 2015 i de seguir carreres en solitari durant 7 anys, Oscar D’Aniello i Helena Miquel es van retrobar a l’escenari, continuant el seu viatge musical.

L’entitat ecologista Gent del Ter denuncia la reobertura «sense permisos» de la pedrera d’Ullà

L’entitat ecologista Gent del Ter, juntament amb el Fòrum l’Escala-Empúries (Alt Empordà) i SOS Costa Brava, denuncia la reobertura de l’antiga pedrera Mas Blanc situada al terme municipal d’Ullà. L’activitat d’aquesta indústria, en funcionament des del 1975 i fins al 2012 (després que una sentència l’obligués a tancar), va modificar una part del massís del Montgrí. Les seves instal·lacions es troben parcialment dins del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i formen part de la Xarxa Natura 2.000. El portaveu de Gent del Poble, Pere Llos, denuncia que «la pedrera s’ha reobert sense permisos» perquè, assegura, «l’empresa la podria restaurar, però no extreure més pedra com pretén».

Des de fa uns dies, els veïns i veïnes d’Ullà i Bellcaire d’Empordà veuen circular camions que entren i surten de l’antiga pedrera. Una situació que ha posat en alerta els ecologistes de la zona, agrupats a l’entitat Gent del Ter, que estan preocupats pels efectes que tindrà la reobertura de la pedrera Mas Blanc per l’entorn. «Això pel territori és nefast», es queixa Pere Llos, que sosté que està «dins del parc natural del Montgrí».

Extreure més pedra

La pedrera va estar en funcionament durant gairebé 40 anys. En concret, se’n va extreure roca entre el 1975 i el 2012, quan una sentència del Tribunal Superior de Justícia la va obliga a tancar i a restaurar l’entorn natural. Més d’una dècada després, Àrids Bofill (l’empresa que va adquirir-ne la titularitat el 2021) s’ocuparà de la restauració i reforestació d’aquest espai. Tanmateix, des de Gent del Ter denuncien que «pretén extreure més pedra» del massís i insisteixen a dir que «no tenen permís per fer-ho».

Des de l’Ajuntament d’Ullà, però, asseguren que «l’empresa encara té permís de Mines per fer voladures controlades i extreure més pedra». L’alcalde d’Ullà, Josep López, afirma que «la pedrera té uns drets adquirits i l’Ajuntament no té potestat per tancar-la». Àrids Bofill també té permís -aquest de l’Ajuntament- per matxucar les pedres a les instal·lacions de Mas Blanc.

El portaveu de Gent del Ter està convençut que «el millor que es pot fer és deixar-ho com està» perquè, assegura, «la pedrera ja s’està restaurant per si mateixa» i que «no cal abocar-hi res». Un posicionament que compateix amb SOS Costa Brava. El seu vicepresident, Pau Bosch, denuncia que «amb l’excusa de tapar la ferida provocada durant més de 30 anys d’explotació de la pedrera, l’empresa confeccionaria preveu guanyar molts diners per abocar-hi milions de tones de runa».

Bosch assegura que, segons un càlcul de la federació, «l’empresa pot trigar 30 anys més a omplir el forat» i que la represa d’activitat «tindrà un greu impacte ambiental per la contaminació per soroll, la pols en suspensió i l’atropellament de fauna pel pas de camions». A més, el vicepresident de SOS Costa Brava alerta que «recuperar la concessió d’extreure pedra, com preveu l’empresa, pot agreujar aquest impacte».

Espècies amenaçades

El portaveu de Gent del Ter detalla que l’espai compta, gràcies als anys d’aturada, amb espècies amenaçades com «l’abellerol, el pardal roquer, la merla blava i l’àguila cuabarrada» que es podrien veure afectades amb la represa de l’activitat. El vicepresident de SOS Costa Brava afegeix que «la pedrera està ubicada, majoritàriament, dins del parc natural del Montgrí». A més, recorda que forma part de la Xarxa Natura 2.000 «pel seu interès geològic, faunístic i florístic».

Des de la plataforma ecologista Gent del Ter asseguren que estan «interessats a saber quin interès té reobrir la pedrera» i lamenten que, a més, els camions que s’hi desplacen obligaran a modificar les vies de la zona. «Els camins que hi ha aquí no estan habilitats per camions de gran tonatge i caldria obrir noves vies, malmetent el territori», denuncia Llos.

Vint cèntims per tona de runa

El 2021, l’Ajuntament d’Ullà va aprovar un decret d’alcaldia que preveu que l’empresa aboni un cànon fix cada any per restaurar i reforestar la pedrera, i un variable que anirà a raó de 0,20 euros per tona de runa que s’entri a la instal·lació. Un benefici que des del consistori expliquen que «es revertiria en polítiques ambientals per Ullà».

En resposta a això, el portaveu de Gent del Ter sosté que «l’excusa de l’Ajuntament» per permetre la reobertura de la pedrera és precisament que aquests «vint cèntims que l’empresa pagarà per tona, s’aplicaran a la restauració del medi». Llos denuncia que «no té cap sentit» i que «el millor és no fer res perquè el Montgrí ja es recupera sol». L’ecologista està convençut que «el negoci per l’empresa és abocar-hi runa i extreure pedra»; una activitat per la qual, segons el portaveu, «no tenen permisos, però que han manifestat que faran».

Jaciments fòssils i d’activitat humana

Per la seva banda, l’arqueòleg i catedràtic de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Estévez, diu que «sobta molt que es torni a engegar una pedrera perquè el Montgrí està ple de jaciments». El també membre del Fòrum l’Escala-Empúries alerta que «hi ha restes de fauna fòssil del quaternari i, amb tota seguretat, de les primeres civilitzacions humanes de Catalunya».

Per aquest motiu, considera que «abans de començar els treballs de restauració, s’hauria de fer una acció preventiva per veure quin és l’abast absolut d’aquests jaciments». Puntualitza que, de fet, «ja es coneixen i estan catalogats al catàleg del patrimoni arqueològic de Catalunya». Estévez és del parer que «si es decideix restaurar» el forat, caldrà fer «un seguiment continuat de tot el que es vagi fent» per preservar el patrimoni geològic del massís.

Els ecologistes i el parc natural es reuniran el 3 de juliol per tractar la qüestió. Fonts del parc asseguren que veuen amb mals ulls la reobertura de la pedrera i detallen que s’està elaborant un informe de les afectacions que podria tenir la represa de l’activitat de Mas Blanc per fer-lo arribar a Acció Climàtica.

3000 persones donen el tret de sortida al Festival Ítaca

Ahir a la nit, durant la revetlla de Sant Joan, es va inaugurar el Festival Ítaca. Cultura i acció a l’Empordà. Durant la passada nit ha tingut lloc l’esdeveniment més concorregut del festival, que enguany ha comptat amb les actuacions d’Alizzz, Iseo & Dodosound, Els Catarres, Boom Boom Fighters & Cookah P, Serial Killerz i que ha aplegat prop de 3000 assistents. Van acompanyar les actuacions una imponent foguera, llançament de petards i un espectacle de focs artificials que van transformar la platja de l’Estartit en una encesa revetlla de Sant Joan.

La nit va començar amb l’actuació de Boom Boom Fighters & Cookah P, que van oferir una proposta innovadora que fusiona el roots reggae dels anys 80 amb el dancehall dels 90.

Després d’aquesta actuació, es va encendre una enorme foguera a la platja, a prop del recinte del festival; així va començar una vetllada màgica on no hi van faltar els petards i els espectacles pirotècnics. Tot seguit, va ser el torn d’Els Catarres, un dels altres grans caps de cartell de la Revetlla de Sant Joan, un grup imprescindible sense el qual no es podria comprendre l’actual auge de la música als Països Catalans.

Poc abans de la mitjanit, Alizzz, un dels referents del nou pop nacional, que destaca per fusionar el pop clàssic amb altres ritmes com house, trap, dancehall, afrobeat i reggaetón, va agafar el relleu. L’artista de Baix Llobregat va protagonitzar un dels moments més àlgids de la nit quan, després de cantar «Qué pasa nen», va interpretar «L’estaca» de Lluís Llach, fent una crida a l’antifeixisme. Tampoc va faltar el seu últim senzill «Sexo en la playa», llançat recentment en col·laboració amb la cantant Amaia. Cristian Quirante, conegut com Alizzz, va presentar el seu nou EP «Boicot», combinant-lo amb peces del seu popular àlbum «Tiene que haber algo más».

Iseo & Dodosound també van ser una de les grans atraccions de la nit a l’Estartit, presentant l’explosiu «Blossom», el seu tercer àlbum d’estudi. La banda va combinar textures electròniques amb els seus característics sons analògics, amb freqüències greus, potents melodies i una veu de terciopel que flotava per sobre de la màgia instrumental, exhibint l’essència i la frescor d’Iseo & Dodosound. El duet Serial Killerz, amb una de les propostes més singulars de l’escena, va repetir presència a l’Ítaca Sant Joan, després d’haver-hi actuat l’any anterior.

Globalsessions – 24 juny 2023

GLOBAL SESSIONS PAUL RUDD
GLOBAL SESSIONS PAUL RUDD
Global sessions
Globalsessions - 24 juny 2023
Loading
/

1. Sigma Feat Morgan – Adrenaline Rush (Radio)
2. Galantis & JVKE Feat Enisa – Fool 4 U (Secs On The Beach VIP Mix)
3. Lost Frequencies Feat BONN – The Feeling (Radio)
4. Monki Feat lau.ra – Feels Darker (Feel It) (Original Mix)
5. Nathan Dawe x Joel Corry x Ella Henderson – 0800 Heaven (Radio)
6. Kristine W – By My Side (John Keenan Packed House Radio)

TRACK OF THE WEEK
7. Leigh-Anne – Don’t Say Love (Radio)

8. Kylie – Padam Padam (Larry Peace Edit)
9. Alexie Divello x Riccardo Marchi – Cherry Bomb (Radio)
10. Mike Ivy & Craig Leo – 4AM (Radio)
11. Jack Back X Wh0 X Roland Clark – The Walk To Church (Radio)
12. Borai & Denham Audio – Make Me (Paul Sirrell Remix)
13. DICI – Dopamine (Anton Powers Remix)

THE GLOBAL CLASSIC
14. Musique Boutique – Smooth Operator (Deep House Mix)

15. Sonny Fodera x Paul Woolford x Ella Henderson – Like I Used To (Radio)
16. Sam Feldt x Tones & I – House For Kings (Radio)
17. LMC Feat Bryan Adams – Run To You (Radio)
18. Dua Lipa – Dance The Night (Nick Plastic Perfection Remix)
19. Jolyon Petch – Million Pieces (Freejak Remix)
20. Riton x David Guetta x Jozzy – Where You Want (Radio)

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí crea 3 noves àrees clau per aquest mandat

Govern Torroella de Montgrí 2023

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha celebrat aquest matí una sessió extraordinària del Ple en la qual s’ha aprovat el nou cartipàs municipal per al mandat 2023-2027. Un dels aspectes a destacar és que amb relació al mandat anterior, s’han creat tres noves àrees que seran claus i estratègiques aquest mandat: Energia, Habitatge i Transformació Urbana Sostenible. El cartipàs reparteix les competències entre els deu regidors que formen part de l’equip de govern: sis d’Unitat i Progrés Municipal (UPM); dos d’Objectiu Torroella i l’Estartit (OTE) i dos d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Amb aquest pacte de govern Jordi Colomí (UPM) torna a encapçalar l’alcaldia i se li atribueixen les competències de Serveis Generals i Manteniment (UOM), Gestió de residus i Neteja viària i Aigua potable. Anna Company (ERC), que ocuparà la primera tinença d’alcaldia, encapçala les àrees de Serveis a la ciutadania, Cultura, Educació, Patrimoni i Arxiu Municipal. El segon tinent d’alcalde, Jordi Roura (OTE), portarà les àrees de Polítiques d’habitatge, Joventut i Gestió costanera i platges.

El tercer tinent d’alcalde, Josep Martinoy (UPM), serà regidor de Seguretat Ciutadana, Serveis econòmics, Energia, Comunicació i Espai Ter. La quarta tinent d’alcalde, Anna Maria Bonada (UPM), portarà les àrees de Serveis Socials, Gent Gran, Cementiri i Fons europeus. Dúnia Oliveras (UPM), la cinquena tinent d’alcalde, ocuparà les àrees de Promoció Econòmica, Turisme, Comerç i Fires.

Cristina Viegas (UPM) portarà les àrees de Recursos humans i Promoció de l’ocupació i la igualtat; Genís Pigem (UPM) serà l’encarregat de les àrees d’Esports, Medi Ambient, Món rural i Espai Medes; Jordi Oliver (ERC) ocuparà les àrees de Territori i Sostenibilitat, Urbanisme i Mobilitat i Transformació urbana sostenible; i, finalment, Raul Sánchez (OTE) portarà les àrees de Salut, Benestar i activitat física, Participació Ciutadana i Solidaritat i Cooperació.

Retribucions

Pel que fa a les assistències, retribucions i indemnitzacions als membres de la corporació, s’ha definit una nova fórmula que permeti, a partir d’ara i en successius mandats, actualitzar els imports segons un factor multiplicador vinculat al salari mínim interprofessional (SMI). Els darrers anys no s’havien actualitzat els imports malgrat l’acusat increment de l’IPC. Es pretén que, a partir d’ara, amb el nou sistema de càlcul, s’estableixi un sistema més equitatiu que abastarà tant les indemnitzacions, com les retribucions.

La fórmula adoptada per tal de calcular els imports és la següent: l’alcaldia equival a tres cops el SMI; les regidories amb dedicació al 75% equival a dues vegades el SMI; les que tenen una dedicació del 50% es calcularà en base a 1,6 vegades el SMI; les regidories sense dedicació i que perceben assistències als òrgans col·legiats serà equivalent a 1/3 del SMI per cada assistència amb el nivell màxim del SMI. El resultat del nou càlcul fa que el conjunt de la partida continuï estant molt per sota dels barems que fixen les entitats municipalistes i les que destinen municipis de similars característiques.