Quins són els noms més posats al Baix Empordà?

noms més posats al Baix Empordà a nadons

Martina és el nom més posat als nadons al Baix Empordà. A continuació, ocupen la segona posició de manera igualitària: Adam, Marc i Rayan. Un escenari totalment diferent del de l’any 2021, on Mohamed encapçalava el primer lloc, seguit d’Adam i, en tercer lloc, Júlia/Julia i Nil. En la següent taula, podeu observar els noms més freqüents a la comarca durant el 2022.

A tota Catalunya, Júlia continua sent el nom més escollit. En canvi, Marc perd el primer lloc en el cas dels nens, un nom que sempre havia ocupat aquesta posició d’ençà que l’Idescat elabora aquesta classificació. I, els noms de Leo i Nil han sigut el que l’han desbancat.

D’altra banda, la taxa de natalitat continua a la baixa al Baix Empordà. El nombre total de naixements a la comarca han passat de 7,05 a 6,58. Un fet que s’ha repetit en la taxa global de Catalunya on van néixer 56.316 nadons vius, una data que representa un 7,18 al 2022.

Èxit en la jornada inaugural del 7è Festival Amb So de Cobla

amb so de cobla

Ahir dimarts 1 d’agost, es va inaugurar la setena edició del Festival Amb So de Cobla. El concert inaugural, a càrrec de la Companyia Elèctrica Dharma i molt ben acompanyada per la Cobla Principal del Llobregat, va omplir la renovada Plaça de Josep Sarquella de Palamós amb més d’un miler de persones. Entre els presents, van assistir-hi diverses autoritats i gent del món cultural entre els quals la Consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.

La Dharma i La Cobla Principal del Llobregat amb introducció de la colla sardanista La Continuïtat del Montgrí van fer un repàs a l’obra dels 50 anys de la banda fent vibrar al públic assistent. A més, sense oblidar clàssics com La Terra Festejada, Inana, Catalluna i La Presó del Rei de França, entre d’altres. 

El festival continua

La programació d’aquest dijous 3 d’agost l’obrirà, a les 19h, Xavi Lozano & Cobla Mediterrània amb BUFATERRÀNIA,  Tubs & Cobla, un espectacle musical familiar, divertit i sorprenent que fusiona el món de la música per a cobla amb un gran ventall d’instruments totalment diferents als què estem acostumats a veure als nostres escenaris. A les 22.00 hores, a a la Plaça Josep Sarquella, el torn serà per la Cobla Flama de Farners i Neus Mar amb Trencandís. La unió del talent vocal de la palafrugellenca Neus Mar amb l’afany innovador de la Cobla La Flama de Farners ha cristal·litzat en un nou espectacle que ens convida a tastar les sonoritats més característiques dels diferents indrets dels Països Catalans.

L’endemà, el divendres 4 d’agost a les 19.00 hores, a la Plaça Catalunya, Jordi Molina Quintet obrirà la penúltima jornada. El tenorista i compositor català, després de més de tres dècades d’exitosa trajectòria professional, presenta en format quintet un repertori basat en els temes del seus darrers discs juntament amb arranjaments de cançons tradicionals. Finalment, el mateix divendres a les 22.00 hores a la Plaça Josep Sarquella, podrem gaudir de l’espectacle Piano & Cobla. Una producció del Festival Amb So de Cobla a on es vol experimentar la sonoritat de la cobla amb la del piano de la mà dels pianistes solistes seran Albert Guinovart i Montserrat Cases, acompanyats de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Palamós homenatja al reconegut pintor local Albert Roca

Albert Roca

Durant aquesta setmana s’organitzen a Palamós diversos actes d’homenatge al reconegut pintor local, Albert Roca i Cama. Per aquest motiu, s’ha inaugurat una exposició de l’obra d’Albert Roca a la sala polivalent de la Biblioteca municipal, que restarà oberta al públic durant tot aquest mes d’agost.

El tret de sortida dels actes va tenir lloc ahir dimarts, 1 d’agost, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal “Lluís Barceló i Bou”, en un acte organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós. Aquest va comptar amb la participació de prop d’un centenar de persones, majoritàriament amics i familiars de l’artista. L’alcalde de Palamós i la regidora de Cultura varen agrair la lloable trajectòria artística i pedagògica de Roca, de gran prestigi i de reconeguda vàlua, que ha fet possible una excel·lent producció pictòrica mitjançant la qual s‘ha contribuït a escampar el nom de Palamós arreu.

Durant l’homenatge es va destacar la generositat del pintor, que sempre ha col·laborat desinteressadament amb entitats palamosines, com l’Agrupació Sardanista Costa Brava, il·lustrant els cartells de les cantades d’Havaneres; fent donació de les seves obres a l’Associació Fira Nadalenca, per a l’ajuda a projectes destinats a les persones amb discapacitats psíquiques de la comarca; o bé instruint classes de pintura durant més de 20 anys i de forma altruista per als integrants de l’Associació de la Gent Gran de Palamós.

Aquest reconeixement segueix avui dimecres 2 d’agost, a les 19 h, a la carretera de La Fosca 18A amb un vernissatge dedicat a l’obra del pintor palamosí i organitzat per l’Associació Monalisi. Finalment, demà dijous tindrà lloc l’obertura d’una altra exposició d’obra d’Albert Roca, en aquest cas a la galeria d’art Monalisi, que també es podrà veure durant tot el mes d’agost.

Albert Roca Cama (Palamós 1945)

Es va iniciar en el dibuix de ben petit de la mà de la seva mare, Joana Cama, que formava part de l’escola palamosina creada per Vidal Palmada. Amb 14 anys, Roca ja treballava a Barcelona a l’estudi del dibuixant de còmics Garcia Iranzo. I des de llavors, no ha parat de crear obres pictòriques, dibuixos i il·lustracions col·laborant sovint amb entitats palamosines, sense oblidar que va ser membre del Cercle Artístic Palamós. Alhora, també ha il·lustrat llibres com «Fets i Gent de Palamós» de Santiago Banyeras i Goday.

Professional del cromatisme amb un domini absolut del dibuix, es destaca pel seu traç vigorós, ràpid i segur, espontani i sense retocs, que l’ha fet mereixedor d’importants premis a diversos països, i la seva obra s’ha pogut veure arreu d’Europa gràcies a les exposicions anuals que ha fet als creuers fluvials que travessen el continent.

L’IPEP instal·la 6 nous panells informatius i de senyalització als polígons industrials

IPEP panells informatius

L’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) ha instal·lat als polígons d’activitat econòmica (PAE) del municipi, 6 nous tòtems indicatius. Els panells mostren, a més de les indicacions per arribar a les diferents empreses, un plànol de tots els polígons per tal de donar-los a conèixer, i al mateix temps enfortir i impulsar la marca Palafrugell Industrial.

Els 6 tòtems orientatius es poden trobar al llarg del vial nord, al carrer de la Metal·lúrgia i a l’avinguda 1 d’octubre. Aquestes estructures ajuden, a través d’una identitat visual pròpia, posicionar els PAE de Palafrugell en un marc de competitivitat, sostenibilitat i innovació que els diferenciï de la resta.

L’Ajuntament de Palafrugell, a través de l’IPEP, es busca posicionar-se estratègicament com un territori atractiu per viure, treballar i visitar. Amb aquesta perspectiva, l’objectiu és crear una atractivitat territorial que permeti consolidar el teixit empresarial existent.

Girona bat rècord històric d’ocupació i crea 11.870 llocs de treball al juliol tot i que l’atur repunta lleugerament

girona ocupació juliol platja

Les dades d’atur del juliol a les comarques gironines trenquen la tendència a la baixa que s’havia registrat en els darrers mesos. Durant el darrer mes, la desocupació ha pujat lleugerament a la demarcació. De moment, de manera gairebé testimonial, perquè només ho ha fet en un 0,27%.

Durant el juliol, la demarcació ha sumat 78 desocupats, cosa que situa la xifra global d’aturats en 29.098. Al darrere d’aquest petit increment, però, s’hi amaguen dues realitats. Perquè mentre l’agricultura, la indústria i -sobretot- la construcció destrueixen llocs de treball, el sector serveis continua reduint atur. Sobretot, perquè s’està immers en plena temporada turística.

Per veure-ho, tan sols cal donar un cop d’ull a l’estadística. Aquest juliol, l’agricultura ha sumat 15 desocupats; la indústria gironina, 24; i la construcció ha arribat a augmentar-ne fins a 109. Per contra, el sector serveis -dins el qual hi ha l’hostaleria i el comerç- ha reduït 66 aturats. Una xifra que a l’hora de compensar la balança se suma als 4 desocupats sense feina anterior que ara n’han trobada, però que és insuficient per capgirar el descens.

Tot i l’impacte de la inflació, de moment l’economia gironina manté la xifra de desocupats per sota la barrera dels 30.000. A més, en comparació amb el juliol del 2022, els 29.098 desocupats són 1.915 menys dels que hi havia aleshores (cosa que traslladada en percentatges suposa un descens del 6,17%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.000). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.405 aturats), la construcció (2.745) i l’agricultura (692). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.256 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Rècord històric d’afiliació

Aquest juliol, però, a la demarcació la dada destacable és la que fa referència a la creació de llocs de treball. De fet, les comarques gironines, com també va passar al juny, són el territori que lidera l’augment d’afiliats a la Seguretat Social arreu de Catalunya.

El territori tanca el mes amb 11.870 afiliats més, cosa que suposa un augment del 3,21% en comparació amb el juny (i això, tenint en compte que aleshores van crear-se 9.198 llocs de treball). La xifra d’augment d’afiliats suposa més del doble de les que registren Tarragona i Lleida (5.335 i 4.594, respectivament). Barcelona, per la seva banda, no segueix la tendència i durant el juliol n’ha arribat a perdre 10.868.

Ara, a comarques gironines hi ha 381.211 afiliats a la Seguretat Social. És una xifra rècord de treballadors, que supera la màxima que s’havia assolit fins ara; precisament, la del juliol del 2022, quan hi havia 371.726 afiliats. Comparativament, si això es trasllada en percentatges, d’un any per l’altre la xifra d’afiliats ha pujat un 2,55%.

Per últim, les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball també inclouen l’evolució dels contractes. Durant aquest juliol, a la demarcació se n’han signat un 5,69% menys que al juny. En concret, se n’han rubricat 27.412. Són 1.655 menys que al mes anterior i, si la xifra es compara amb el juliol del 2022, aleshores el descens és del 14,52% (4.655).

De tot aquest global, novament, el sector que concentra més contractes durant el juny és del de serveis (21.912). I per tipologies, més de la meitat -el 54%- han estat indefinits (15.049). Això sí, en comparació amb l’any passat -quan la xifra va enfilar-se arran de l’impacte de la reforma laboral- els indefinits d’aquest juny són un 17,58% menys.

La Policia de Castell-Platja d’Aro alerta del consum d’òxid nitrós entre els joves

consum drogues alerta Policia Local

La Policia Local de Castell-Platja d’Aro està detectant aquest estiu un consum d’òxid nitrós entre els joves. Aquesta substància nociva per a la salut, coneguda col·loquialment com a “gas del riure”, s’ha localitzat en ampolles de gas comprimit. Es consumeix a través de globus que funcionen com a reservori per a inhalar-lo, de manera que arriba al cervell a través de les vies respiratòries, actuant com a depressor del sistema nerviós central.

En el que portem d’estiu, la Policia Local de Castell-Platja d’Aro ha intervingut més de vint ampolles d’aquest gas a joves que les consumien a la via pública. En aquests casos, s’han aixecat actes per consum o tinença, s’han tramitat administrativament i comportaran una sanció econòmica.

A més, la matinada del 27 de juliol, cap a les 00:45 hores, una patrulla policial va identificar dos joves que es dedicaven a vendre aquesta substància. En l’escorcoll del vehicle que portaven aquests joves, es van localitzar 10 ampolles de 666 grams, 75 broquetes dispensadores i 8 globus. Als dos identificats, de 19 anys i veïns de Sant Feliu de Guíxols, se’ls van intervenir les ampolles i la resta del material, com també es van instruir diligències per un presumpte delicte contra la salut pública.

Una substància perillosa

Segons la Delegació del Govern per al Pla Nacional Sobre Drogues del Ministeri de Sanitat, el consum d’òxid nitrós comporta risc d’asfíxia, d’al·lucinacions, d’alteracions en la percepció i desorientació espacial, entre d’altres. El fet que el seu consum comporti també una manca d’oxigen en el cervell, pot provocar desmais i, fins i tot, aturades respiratòries. El seu consum continuat pot danyar la medul·la espinal, provocar problemes neurològics i cognitius o, fins i tot, provocar la mort.

La desinhibició que provoca aspirar aquest gas també suposa una pèrdua de la concepció del dolor i de la por, generant situacions de major risc per a la salut i, conseqüentment, també per a la conducció.