Desarticulen una organització criminal dedicada al tràfic de drogues a Palafrugell, Begur i Calonge

Operació conjunta criminal palafrugell, Calonge i Begur

La matinada d’ahir, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Policia Local de Palafrugell van realitzar una operació conjunta a un domicili de Palafrugell en la que es va detenir a 4 persones i 1 persona està sent investigada. Es tracta de la segona fase d’una actuació que va tenir lloc el passat mes d’octubre a Palafrugell, Begur i Calonge, i en la que hi va haver 17 detinguts. L’operació té com a objectiu desarticular una organització criminal dedicada al tràfic de drogues i al blanqueig de capital.

Així doncs, en el registre realitzat a un habitatge de Palafrugell es van trobar 3.979 euros, 846 gr. de marihuana, 2 balances de precisió, retalls de plàstic per a monodosis, 9 telèfons mòbils i diversa documentació econòmica d’interès per a la investigació del suposat delicte de blanqueig de capitals.

En l’operatiu hi van participar 22 vehicles i 56 efectius dels tres cossos policials. També hi va prendre part la unitat canina per a la detecció de drogues i diners. Les diligències i els detinguts han estat posats a disposició del Jutjat d’Instrucció de Guàrdia de la Bisbal d’Empordà (Girona).

El passat mes d’octubre va tenir lloc la primera fase d’aquesta operació. En aquella actuació, realitzada simultàniament a Palafrugell, Begur i Calonge, es van detenir 17 persones durant els registres en 9 domicilis i 2 locals on es van trobar més de 130.000 euros, 704 grams de cocaïna, 450 gr. de haixix, i diverses armes de foc i armes blanques.

L’organització criminal va ser detectada per la Policia Local de Palafrugell a mitjans del mes de maig de 2021, quan es van identificar diversos punts on suposadament aquestes persones traficaven, creant una gran alarma social amb amenaces a la policia i autoritats. Arran d’això es va iniciar una investigació conjunta per part dels tres cossos de seguretat. Els agents mantenen la investigació oberta i no es descarten més detencions dins la mateixa operació.

La justícia desestima el recurs pel projecte d’urbanització de la Pineda d’en Gori

pineda d'en gori
Imatge de l'estructura d'un dels edificis que s'estan aixecant a la Pineda d'en Gori de Palamós, aquest 8 d'octubre de 2018. (Horitzontal)

El Jutjat del Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha desestimat el recurs de Salvem la Pineda d’en Gori pel projecte d’urbanització de la unitat d’actuació Pineda d’en Gori, tal com avança Ràdio Palamós. Així, es desprèn de la sentència que l’Ajuntament del municipi va tramitar correctament aquest projecte d’urbanització. En aquesta unitat d’actuació s’hi han construït, de moment, dos edificis amb 24 apartaments cadascun, i n’hi ha un tercer que està pendent d’obtenir la llicència d’obres.

Aquesta modificació del projecte d’urbanització del PAU Pineda d’en Gori es va aprovar l’abril del 2019, on s’incorporaven els criteris de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural. Davant aquesta acció, la plataforma Salvem la Pineda d’en Gori va recórrer el procés administratiu al·legant que el projecte no tenia l’informe favorable previ del Departament de Cultura i que els criteris establerts per la Comissió eren insuficients per la protecció plena del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) Cala s’Alguer.

La sentència, però, considera que el projecte d’urbanització es va aprovar amb l’informe previ favorable de la comissió territorial corresponent. Un informe que valorava com a adequades les mesures per adaptar l’obra a l’entorn. La sentència, a més, entén que el BCIN Cala s’Alguer només queda afectat per una part d’una rotonda, sense que això comporti cap impacte visual.

L’any 2021 ja s’havia rebutjat l’admissió a tràmit d’un contenciós contra el projecte d’urbanització del PAU Pineda d’en Gori, ja que el van considerar extemporani perquè l’aprovació era del 2013, i ja era ferma. Encara, tal com detalla Ràdio Palamós, queda per resoldre un altre recurs contra les llicències d’obra dels dos edificis ja construïts. N’hi ha un tercer, també, pels 24 apartaments que encara s’han de construir.

La restauració dels boscos marins, un projecte amb punt de partida al Cap de Creus

Alga marina
Algues reclutes per estendre la població

Pocs cops ens fixem en totes les espècies que conformen el fons marí: des d’espècies de peixos, a tintoreres, passant per les meduses. Tot i això, la biodiversitat marina ens presenta espècies ben diverses d’algues. Una espècie que era ben comuna al Mediterrani i que va quedar greument afectada per la contaminació és l’alga marró del gènere Cystoseira, la ‘Gongolaria barbata’. Per intentar recuperar aquesta alga el grup Marine Forest del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) s’ha unit amb Estrella Damm per reintroduir aquesta espècie que es va extingir fa més de quatre dècades al Cap de Creus

Els boscos marins de macroalgues fucals són considerats un dels principals formadors d’hàbitats per la seva capacitat de proporcionar estructura, aliment i refugi a diverses espècies marines, representant així un dels ecosistemes més rics en biodiversitat del Mediterrani. Per promoure la recuperació d’aquest bioma, MarineForest, el grup del CEAB-CSIC, i Estrella Damm treballen plegats per revertir la desforestació d’aquestes poblacions d’algues, que també actuen com a zona de cria i produeixen béns i serveis molt valuosos per als ecosistemes globals. 

Recuperar la biodiversitat

La biòloga marina i científica de MarineForest, Emma Cebrian, explica que aquesta reforestació no es fa a l’atzar, “tenim constància que en aquesta zona del Cap de Creus hi havia hagut espècies d’algues Cystoseira”. Concretament, tenien presència a la zona durant els anys 80. Tot i això, a causa de la contaminació de l’aigua, l’acció humana, la sobrepesca i el canvi climàtic, aquestes poblacions van anar desapareixent de la zona. 

Un cop extingides aquestes poblacions d’algues, Emma Cebrian reconeix que és complicat que es recuperin per si soles, tot i la millora de les condicions ambientals a la zona. Això es deu al fet que la seva dispersió és molt baixa i a la zona de la costa Mediterrània catalana no queden gaires poblacions d’aquesta espècie d’alga.

El procés de restauració del bosc marí de Port Lligat es realitza mitjançant la tècnica de restauració d’algues formadores de boscos marins, un procediment basat en la millora de reclutament a través del qual s’espera obtenir a llarg termini noves poblacions viables i autosuficients a la zona localitzada. Gràcies a la recol·lecció de branques fèrtils de poblacions donants, s’obtenen nous reclutes (mitjançant tècniques in-situ i ex-situ) que, de trobar-se en condicions òptimes a la zona a restaurar, en un parell d’anys seran fèrtils i podran contribuir a generar un bosc autosostenible, tal com explica Emma Cebrian.

El projecte també vol avaluar quines implicacions tindrà aquesta acció de restauració en la biodiversitat, productivitat i altres serveis ecosistèmics de la zona. Actualment, tal com relata Emma Cebrian, la recuperació de l’alga Cystoseira s’ha de mesurar en metres quadrats i no en hectàrees, “ja que són boscos d’extensió mínima”. Tot i això, “és molt significatiu” anar sumant superfície i recuperar aquests boscos marins en zones on fa anys hi havien tingut presència. Les primeres proves del projecte, que es troba encara en fase inicial, han resultat satisfactòries i s’espera que continuï evolucionant de manera positiva.

Estendre el projecte a altres zones

De moment, aquest projecte s’està desenvolupant a la zona de Port Lligat, al Cap de Creus. Tot i això, Emma Cebrian reconeix que la recuperació d’aquest tipus d’alga es pot aplicar a altres zones del litoral català, entre les quals destaca el Baix Empordà. La científica del CEAB-CSIC apunta, però, que cal estudiar si la zona on es vol fer la recuperació està lliure de contaminació, de la sobreexplotació pesquera i de l’actuació humana, entre altres factors. 

Emma Cebrian afirma que al Baix Empordà hi ha zones, que tot i l’activitat humana que hi ha a l’estiu, que es troben en un estat de conservació “fantàstica” i hi ha espècies d’algues que poden ajudar a la recuperació en altres zones del Mediterrani. I tot i que la recuperació d’aquesta alga només s’ha fet, quan es parla de litoral català, al Cap de Creus, l’equip del CEAB-CSIC ho voldria desenvolupar en altres àrees del Mediterrani. 

Gran part de la feina del grup del CEAB-CSIC és la recuperació d’espècies que havien habitat diverses zones del litoral Mediterrani, però, també, dediquen gran part dels esforços a la preservació de les espècies i a l’estudi dels factors que fan que desapareguin, tal com apunta Emma Cebrian. 

Sostenibilitat i empresa

Aquesta activitat de recuperació va arribar a les mans d’Estrella Damm i van decidir col·laborar-hi. A part d’aquest treball conjunt, el director del Parc Natural de Cap de Creus, Ponç Feliu, apunta que per al parc sempre és “una bona notícia” treballar en projectes d’aquest tipus, ja que els ecosistemes marins són els grans castigats del canvi climàtic. 

Ponç Feliu coincideix amb Emma Cebrian, perquè si el projecte funciona a la zona de Port Lligat, el més probable es que acabin estenent-lo a altres zones del parc de Cap de Creus. A més, en un futur Ponç Feliu no descarta impulsar accions educatives orientades als infants per donar a conèixer aquesta espècie d’alga, tot i això, encara és aviat. 

La responsable d’RSC d’Estrella Damm, Alba Linares, relata que des de la companyia feia temps que cercaven un projecte de restauració del medi marí. Va ser llavors quan van descobrir el projecte impulsat per MarineForest del CEAB-CSIC. “Va ser complicat en un principi coordinar tots els mitjans”, reconeix Alba Linares, “però es pot dir que ho hem aconseguit”. 

Alba Linares explica que estan molt en contacte “amb els partners locals» i tenen «diverses aliances” i, per això, no es tanquen a propostes que ajudin a promoure i recuperar la biodiversitat. 

Baixada de la temperatura i mala mar

Divendres ha començat amb ambient fresc i una temperatura mínima al voltant dels 15 ºC. Cel amb restes de núvols de la tempesta que la passada matinada va acumular fins a 10 mm a Palafrugell, amb moments de xàfec intens però d’abast molt local tal com advertia l’avís de perill per intensitat de pluja del Servei Meteorològic de Catalunya.

Aquest matí amb tendència a gran obertura de clarianes, cel que quedarà majoritàriament assolellat i una temperatura màxima per sota els 30 ºC. Entre migdia i tarda increment de la inestabilitat i és possible la formació de noves tempestes a la meitat sud del Baix Empordà.

L’aire serà de Tramuntana a la meitat nord de la comarca provocant alteració marítima amb forta maror, onades de metre i mig. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de perill per maregassa, ja que al Cap de Begur les onades poden superar els 2 metres al final del dia amb mar de fons de component nord.

Cap de setmana de calor moderada o poca calor, fins i tot farà fred la propera nit de divendres a dissabte amb una temperatura mínima que baixarà dels 15 ºC. Dissabte predomini del sol, estat de la mar amb maror i diumenge cel a estones mig ennuvolat amb una nova entrada de Tramuntana al final del dia que portarà entre forta maror i maregassa les darreres hores de la setmana.

A mitjà termini, entre dimarts i dimecres de la setmana vinent la temperatura es normalitza a l’època de l’any i pujarà amb força la resta de setmana.

Consulta les dates de les festes majors d’aquest agost al Baix Empordà

festa major

Aquest mes d’estiu arriba carregat de programacions festives plenes d’activitats i concerts als diversos municipis del Baix Empordà. De fet, l’agost és un dels moments de l’any on més festes majors se celebren a la comarca. Per això, us hem preparat un recull perquè no us en perdeu ni una. 

A continuació, podeu consultar els diversos programes de festa major de cada municipi ordenats de manera cronològica. 

  • Sant Feliu de Guíxols del 31 de juliol al 4 d’agost 

Podeu consultar la programació dels actes en aquest enllaç.

  • Parlavà del 29 de juliol al 4 d’agost

  • Esclanyà del 29 de juliol al 6 d’agost

festa major esclanyà

festa major

En aquest article, podeu llegir les activitats que es faran durant els dies de celebració.

  • Pals i platja de l’1 al 6 d’agost 

festa major Pals

En aquest enllaç, podeu visualitzar el diptic de les festes.

  • Marenyà del 4 al 6 d’agost

  • Sant Joan de Palamós del 4 al 6 d’agost

festa major sant joan de Palamós

  • Peratallada del 5 al 6 d’agost 

festa major de Peretallada

  • Ullastret del 10 al 13 d’agost

festa major d'Ullastret

festa major Ullastret

  • Platja d’Aro de l’11 al 15 d’agost

festa major pda

Consulteu l’ampli programa d’activitats majoritàriament gratuïtes aquí.

  • Púbol del 14 al 15 d’agost

festa major Púbol

  • Bisbal d’Empordà del 14 al 18 d’agost 

Per a més informació, visita el programa de la festa major.

  • Torroella de Montgrí del 19 al 28 d’agost 

barraques Torroella

Si voleu saber-ne més, consulteu el llibret de festa major 2023 publicat pel municipi.

Palamós programa una triple jornada de donació de sang

Donació sang Palamós

Palamós ha preparat una triple jornada de donació de sang per la setmana vinent. Concretament, els dies 7,8 i 9 d’agost de 17:30 a 21:30 h al passeig del Mar (entre els carrers d’Enric Vincke i el de Mallorca). La jornada arriba després que el Banc de Sang i Teixits i l’Associació de Donadors de Sang de Catalunya hagi fet una crida, per això demanen la màxima participació ciutadana a les donacions programades a arreu de Catalunya.

Sota el lema “Toca donar sang, toca rebre vida. Somriu, el teu gest salva moltes vides a l’estiu”, s’impulsa aquesta campanya a diversos punts turístics de Catalunya, aprofitant l’elevat nombre d’estiuejants que visiten aquests municipis del país. Aquesta campanya inclou regals per qui faci donació, concretament, una entrada 2×1 per a visitar el Poble Espanyol i a les poblacions de Palamós, Blanes, l’Escala i Figueres, els donants rebran un gelat de l’empresa Gironina Proasis.

El Banc de Sang i Teixits alerta que a Catalunya calen 40.000 donacions per donar resposta a les més de 30.000 transfusions previstes de sang, plasma o plaquetes que necessiten els pacients dels hospitals catalans. La situació és crítica, ja que actualment es tenen reserves per a 5/6 dies, quan l’òptim serien 8/9 dies i les necessitats als hospitals continuen creixent.

Qui pot donar sang?

De forma general, pot donar sang qualsevol persona que tingui bona salut sempre que: tingui entre 18 i 70 anys, pesi 50 quilos o més, i en cas de ser dona, que no estigui embarassada. Les persones que hagin anat a l’estranger de vacances poden consultar prèviament el web per comprovar si poden tenir algun impediment per donar sang. També, es pot fer reserva de cita prèvia per fer la donació a: donarsang.gencat.cat.

Donació sang Palamós