L’arribada de Sant Llorenç ens recorda l’activitat astronòmica més popular, econòmica i agradable de les nits d’estiu: la pluja d’estels fugaços dels Perseids. També coneguda amb el sobrenom de llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat al calendari entre aquest sant (10 d’agost) i el punt àlgid de l’esdeveniment astronòmic.
Aquesta pluja d’estels és el resultat del pas del planeta Terra a través de les restes de pols i pedres que el cometa 109P/Swift-Tuttleva deixar en aquest punt de l’espai, que creua amb l’òrbita terrestre aproximadament entre els mesos de juliol i setembre. Quan la Terra creua aquesta zona de l’espai, els meteors es desintegren en entrar en contacte amb l’atmosfera produint la pluja de meteors.
Quin és el millor dia per observar-les aquest 2023?
Des de mitjans juliol ja són observables en la foscor de la nit les restes del cometa penetrant l’atmosfera terrestre, si bé el pic es sol produïr entre els dies 11 i 13 d’agost. Enguany les nits del 12 i 13 d’agost s’assoliran més 100 meteors per hora, i per tant seran les dates amb major probabilitat de veure a ull nu estels fugaços.
A diferència d’altres ocasions, aquest any la Lluna jugarà a favor de l’observació astronòmica. El satèl·lit terrestre es troba en fase minvant i hi haurà Lluna nova (noviluni) el 16 d’agost, sense interferir en l’obscuritat del cel nocturn, i per tant facilitant la detecció d’estels fugaços els dies posteriors al pic de meteors. Les Persèides es poden continuar identificant durant la resta de nits fins a finals de mes.
Consells per l’observació
Les pluges d’estels fugaços es poden veure a simple vista sense la necessitat d’utilitzar telescòpics o binocles, però és necessari fer-ho en la foscor de la nit i zones allunyades de nuclis urbans per evitar la contaminació lumínica. Platges o cales apartades de zones habitades solen ser bons llocs sense obstacles i amb un ampli camp de visió.
Cal esperar una estona per aconseguir que els ulls s’adaptin totalment a la foscor. En podrem observar en bona part del cel, si bé la zona propera a la constel·lació de Perseus, entre el nord i el nord-est, és la regió d’on és més probable que en «veiem sorgir» els estels (recordem que els meteors no provenen d’aquesta constel·lació, sinó de les restes del pas d’un cometa en aquest punt de l’òrbita terrestre).
També és recomanable dur alguna peça d’abrigar, perquè tot i que ens trobem a l’època més calorosa de l’any, l’observació astronòmica requereix paciència a la intempèrie, i especialment a la costa la brisa nocturna i la humitat del mar ens poden fer agafar fred.
El Museu de la Pesca de Palamós presentarà la projecció del documental “La mirada del viatger” demà dijous a les 19 h, una proposta gratuïta que s’inclou en el marc de l’exposició temporal “Costa Esbravada”, que fins a l’11 de setembre es pot veure en aquest equipament cultural palamosí. El treball l’ha produït el cineasta i documentalista, Antoni Martí, amb textos del cronista gironí Narcís-Jordi Aragó.
La pel•lícula, d’uns cinquanta minuts de durada, recull les transformacions socials, polítiques, o paisatgístiques que ha viscut la Costa Brava durant el segle XX. Les imatges, rodades per diferents autors, mostren el pas del cinema mut al sonor, i del blanc i negre al color. La filmació inclou imatges del rodatge de “Pandora y el holandés errante”, entre molts altres actes tant públics com privats, amb la música de Quim Sota i d’altres autors com ara Beethoven, Scott Joplin o els Teen Tops.
Aquesta és una de les activitats paral·leles que s’organitzen des del Museu de la Pesca amb motiu de l’exposició fotogràfica “Costa Esbravada” del periodista Miquel Riera, que reflexiona sobre la cara menys amable del litoral gironí. Aquesta exposició presenta una vintena de fotografies, que es poden veure exposades, i una seixantena més que en aquest cas es projecten, en les quals es reflecteix els canvis que, han transformat urbanísticament la Costa Brava per sempre d’ençà dels anys 60. L’objectiu de l’obra és conscienciar el públic visitant de l’exposició de la necessitat de protegir, encara més del que ho està, la Costa Brava.
Les activitats complementàries a l’exposició es tancaran el divendres 8 de setembre amb el debat “Costa Brava. Costa esbravada”, que tindrà lloc al Museu de la Pesca i que comptarà amb la participació del geògraf, Javier Martín; l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; i el membre de l’entitat SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.
Una conductora ha perdut el control del seu cotxe i s’ha estimbat contra el sistema elèctric del nou aparcament de Ponent de Sant Feliu de Guíxols. Per causes que s’investiguen, la dona no ha pogut aturar el seu vehicle que ha acabat xocant contra la instal·lació i ha deixat l’aparcament sense llum durant unes hores.
Inicialment s’ha valorat l’opció de portar un generador, però finalment s’ha descartat perquè s’ha pogut recuperar el sistema en un 80%. Cal tenir en compte que es tracta d’un aparcament que funciona amb plaques solars instal·lades a la part superior. El que sí s’ha vist afectat han estat els punts de càrrega d’electricitat per a vehicles que ho necessiten.
De l’11 al 15 d’agost, Platja d’Aro celebra la Festa Major 2023 amb una trentena d’activitats a l’aire lliure i, gairebé totes, gratuïtes. L’agenda d’actes ofereix una proposta que busca esdevenir atractiva per a tots els públics i totes les edats, on la música, l’animació infantil i la cultura popular són les grans protagonistes de la programació. A més, la celebració ha estat organitzada per la regidoria de Cultura i Tradicions de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró amb la col·laboració de les entitats locals.
La imatge del cartell d’enguany és l’obra guanyadora del concurs que convoca l’Ajuntament entre l’alumnat de l’Escola d’Art d’Olot. En aquesta desena edició de la iniciativa, la composició guardonada ha estat elaborada per Pol Bosacoma del grau de Gràfica Publicitària. Una iniciativa del consistori amb l’esperit de promoure, estimular i premiar la creativitat dels joves talents del centre de referència en formació superior en l’àmbit de les arts plàstiques de les comarques de Girona. També enguany, repeteix la instal·lació del Punt Lila-Punt Segur, les nits del 12, 13 i 14 d’agost (a partir de les 22 h) a la Plaça del Mil·lenari.
Un altre punt a destacar és el paper de les entitats locals, que any rere any recuperen un protagonisme més actiu en la festa. La Federació de Colles de Carnaval en serà la pregonera divendres 11 d’agost a les 21 h en reconeixement a la seva trajectòria de dinamització de la celebració (un discurs que també es podrà seguir en Llenguatge de Signes en Català). Alhora, diverses entitats gestionaran les barraques amb servei de bar a la Plaça del Mil·lenari: Associació de Veïns i Veïnes del Ridaura, Associació Gospel d’Aro, Associació LGTBI Baix Empordà Emporderats; Associació Espectacles, Teatre i Cinema; i Club d’Escacs Platja d’Aro.
Les propostes musicals de la festa
Justament, la Plaça del Mil·lenari serà l’escenari de les actuacions musicals de gran format: La Principal de La Bisbal, Sotrac, Orquestra Maribel, Clima, Lildami, Peix Fregit, Gospel d’Aro o Please (tribut a U2). De la mateixa manera serà l’espai de la Nit Jove amb gala final del Concurs d’Habilitats ArtístiquesTu de què vas! amb 12 finalistes que opten a 2.200 euros en guardons amb les actuacions prèvies de dansa urbana de One Unity i els monòlegs d’ETC Teatre, i el fi de festa amb DJ Kharloss Selektah.
Altres propostes són el popular Concurs de captura de síndries, l’espectacle de gran format Trolls d’Alea Teatre, el 2n Trotabars, l’espectacle Imperfecto del Mag Isaac, el concert Inèdit de clarinet i guitarra, les sardanes amb Els Rossinyolets i, la Cursa i Marxa Popular La Clàssica. A més, haurà la primera edició del Petit Mercat-Fira de jocs i joguines de segona mà, acompanyats de tallers infantils simultanis de natura, horta i percussió; com de la festa de l’aigua salada de mar.
Podeu consultar la programació més detalladament en aquest enllaç.
Jordi Colomí va retornar a l’alcaldia de Torroella de Montgrí i l’Estartit després de les eleccions municipals d’enguany. Ara, però, ho ha fet amb un pacte amb el seu antic soci de govern Esquerra Republicana de Catalunya i d’Objectiu Torroella i l’Estartit. Per parlar-nos de les primeres accions impulsades pel govern municipal ens ha visitat l’actual alcalde del municipi, Jordi Colomí.
Un dels temes que va quedar pendent de l’anterior mandat van ser les relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit, que havien acabat amb diversos contenciosos per les dues parts. Tot i això, al capdavant de l’EMD de l’Estartit hi ha hagut un canvi: ara és Genís Dalmau, de la formació l’Estartit Som Tots – Tots per l’Empordà, el president de l’EMD. Jordi Colomí explica que les relacions entre ajuntament i EMD han millorat des de les eleccions municipals. «S’han reconduït les relacions», apunta Colomí.
Jordi Colomí apunta, a més, que s’han suspès els contenciosos entre ambdues administracions i les problemàtiques amb les associacions de l’Estartit s’han resolt. «Aquest camí entre l’ajuntament i l’EMD no s’hauria d’haver trencat mai», reconeix l’alcalde.
A més, explica que en els pròxims mesos caldrà veure els comptes de l’EMD de l’Estartit i les problemàtiques que puguin sorgir de l’auditoria. Jordi Colomí és conscient que durant la campanya electoral es van donar moltes xifres, tot i això, l’alcalde prefereix ser «optimista».
Una mirada sostenible
Torroella de Montgrí també és un municipi que aposta per la transició cap a energies més verdes amb diverses iniciatives. Jordi Colomí explica que el compromís se centralitza en una regidoria d’energia. Des d’aquest espai s’han impulsat iniciatives com les comunitats locals d’energia, un projecte que beneficia diversos actors del municipi.
L’alcalde apunta que es pot diversificar la creació d’energia sostenible a través de propostes relacionades amb l’energia fotovoltaica, hidràulica o eòlica. Jordi Colomí, però, explica que hi ha d’haver un equilibri entre aquesta producció d’energies renovables i la preservació del medi natural, tenint en compte les diverses opinions dels agents del territori.
Una de les darreres propostes que vol impulsar una producció d’energia més sostenible és el Macro Parc Eòlic Tramuntana. Tot i això, Jordi Colomí és conscient de l’impacte visual i mediambiental que provocaria aquesta infraestructura en una zona com és el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Entre les diverses accions que impulsen des del segon mandat hi ha la instal·lació de la Fundació Phillippe Cousteau a l’Estartit. Jordi Colomí explica que tot i ser una fundació privada, l’entitat ja ha començat a treballar al municipi. «La Fundació Cousteau podrà generar noves oportunitats pel municipi», reconeix Jordi Colomí.
La gestió dels residus
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l’augment de la taxa d’escombraries pels Habitatges d’Ús Trístic (HUT) dels anys 2020 i 2021. Jordi Colomí explica que no tenen previst recórrer la sentència, després de parlar amb la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA). Afegeix, a més, que la plica és de l’any 2014 i «té unes característiques tècniques que difícilment es poden basar en el que diu la sentència», reconeix el batlle.
Jordi Colomí, però, explica que la discussió futura que haurà de valorar l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i d’altres ajuntaments, serà veure si els apartaments turístics són activitats econòmiques o habitatges. Des del consistori, tot i que no comparteixen la visió de l’ATA, creuen que aquests apartaments turístics són activitats econòmiques.
El batlle explica que s’ha de tenir en compte que cal fer un canvi en el control de la generació de residus i el percentatge de reciclatge. Cal destacar que la plica caduca en dos anys i mig i, per això, caldrà revisar-la.
Cal recordar, a més, que Torroella de Montgrí és un dels altres consistoris afectats pel tancament de l’abocador de Solius. Jordi Colomí explica que caldria adaptar un espai on poder tractar els residus, com, per exemple, una estació de transferència. I és que un dels efectes d’aquest tancament és l’augment de la taxa d’escombraries al municipi. Tot i això, Jordi Colomí és conscient que el canvi cap a un model més sostenible de reciclatge fa anys que s’hauria d’haver fet.
El nucli antic de Torroella de Montgrí ja treballa amb la recollida porta a porta, tot i que Jordi Colomí és conscient que no es recicla prou. A més, demana la col·laboració a les empreses turístiques com els càmpings o restaurants a l’hora de reciclar. «Des de l’ajuntament hem de posar les màximes facilitats i millorar la pedagogia. Si això no funciona, s’haurà de passar a les sancions», reconeix Colomí.
Un problema de país, l’habitatge
Tal com passa en altres municipis del litoral del Baix Empordà, Torroella de Montgrí també presenta una manca d’habitatge. «És un problema de país», apunta Jordi Colomí, «nosaltres fa quatre anys que hi treballem». L’alcalde explica que el que cal primer de tot és impulsar una llei de l’habitatge per assegurar un accés digne a la vivenda. «D’habitatge n’hi ha, però el tenen els grans tenidors», apunta Jordi Colomí. Per això, el batlle destaca que cal que aquests pisos es posin en mans dels ajuntaments per facilitar l’accés a l’habitatge.
Una de les iniciatives, i que «són part de la solució», és el cohabitatge. Jordi Colomí destaca que aquests projectes complementaris poden aportar part de la solució, però no tota. Per això, remarca que cal una col·laboració amb l’ajuntament perquè aquest converteixi els habitatges en espais accessibles i dignes perquè col·lectius vulnerables hi puguin accedir.
Mobilitat i l’accés a Torroella
Durant l’època estival una de les zones més congestionades en termes de mobilitat és el pont que dona accés a Torroella. El batlle reconeix que s’han fet moltes propostes, tot i això, cal tenir en compte que el municipi es troba ubicat en una zona de parc natural on passa un riu. Per això, hi ha solucions que no tenen efectes tan degradants com el què suposaria la construcció d’una autovia.
La voluntat des del consistori és treballar també per la promoció del transport públic al municipi, que ja estan estudiant diverses propostes. Jordi Colomí, però, és conscient de la precarietat de connexions quan es parla de transport públic fora del municipi. Per això, des del consistori «hem de fer passos en àmbit comarcal per millorar el transport entre els diversos municipis». Totes aquestes accions hauran d’anar acompanyades de pedagogia, ja que al Baix Empordà «estem molt acostumats a fer servir el cotxe».
La sequera i els conreus
Torroella de Montgrí és una zona on predominen els conreus de fruites com la poma. I tot i que el municipi es trobi sobre l’aqüífer del Baix Ter, la gestió de l’aigua per mantenir aquests conreus és bàsica. Jordi Colomí explica que la zona del Baix Ter té una gran manca d’aigua i, una de les raons, és que part de l’aigua de Susqueda i Sau marxa cap a l’àrea metropolitana. Aquesta situació de sequera es pot veure accentuada amb el canvi climàtic. Per això, remarca que «cal ser solidaris entre municipis».
Des del consistori ja han defensat davant les institucions per mirar de compensar les pèrdues per la sequera. Tot i això, també han intentat sensibilitzar a la població per reduir el consum d’aigua al municipi. «L’aqüífer també pateix amb la sequera i és inevitable que la sequera del riu no afecti a l’aqüífer», explica Colomí.
El futur de la base Loran
La Generalitat, finalment, va recomprar la base Loran per 468.000 euros al ciutadà francès que va comprar aquesta antiga base de 351.000 metres quadrats. Tot i això, el futur de la base encara no està del tot definit, ja que la base es troba enmig del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Inicialment van identificar i arrestar tres joves, dos d’ells en un altre establiment. Quan van veure la policia van intentar escapar, però els agents els van poder interceptar. El tercer dels arrestats estava a l’aparcament. La investigació a través de les càmeres de seguretat va seguir i al cap d’uns dies van detenir-ne tres més i ara ja són onze els que han hagut de passar davant del jutge, que els ha imposat a tots una ordre d’allunyament del Costa Este com a mesura cautelar.
Tots els detinguts es troben en llibertat i la policia no descarta més detencions. Arran dels fets, la Policia Local de Palafrugell i els Mossos d’Esquadra van incrementar la presència policial a la zona amb patrullatges més continus durant els dies de més concurrència a la discoteca.
Una altra mesura que va prendre la discoteca va ser la instal·lació de limitadors de so que la Policia Local podia activar quan considerés oportú, a més de millorar l’enllumenat i la seguretat. Val a dir que Costa Este ja va ser notícia arran d’una festa il·legal a la zona d’aparcament amb unes 400 persones i que el consistori va portar als jutjats.
L’únic incident
L’assalt a la discoteca Costa Este ha estat dels pocs incidents que s’han registrat a la discoteca aquest estiu. Segons fons de l’Ajuntament de Palafrugell, el nombre de queixes i denúncies per soroll i molèsties als veïns han caigut de manera destacable en relació a l’estiu passat o l’anterior que eren una constant i es va acabar convertint en un dels problemes habituals.
En concret, les zones amb més queixes eren els nuclis de platja, Tamariu, Llafranc i, especialment, Calella de Palafrugell. Des del consistori ho vinculen al fet que les multes han sorgit efecte i que els patrullatges s’han intensificat per tal de dissuadir a aquells que feien les festes a les platges, que en moltes ocasions eren familiars dels mateixos que trucaven a la Policia Local perquè no podien dormir.
