Neus Mar, Peix Fregit, Port Bo i L’Arjau actuaran a Palamós aquest dilluns

Per
Redacció
-

Aquest pròxim dilluns 14 d’agost, a les 22 h, Palamós torna a presentar, un any més, la tradicional Mostra de l’Havanera Catalana, el millor aparador de la música marinera, que enguany arriba a la seva 42a edició.

La principal novetat d’enguany és el canvi d’ubicació del certament, que passa del tradicional parc de l’Arbreda, actualment en procés d’obres de millora, al pati de l’escola La Vila (c/ Foment, 18-20).

Aquest reconegut concert d’havaneres es converteix cada any amb un esdeveniment musical amb caràcter exclusiu, on l’element més destacat és que totes les cançons del programa són interpretades únicament en llengua catalana.

Quatre grups de destacat prestigi 

Per aquesta nova edició, la Mostra de l’Havanera Catalana comptarà amb la participació de quatre grups d’havaneres del prestigi de: Port Bo, Neus Mar, Peix Fregit i L’Arjau, que per a l’ocasió interpretaran bona part de les millors peces dels seus respectius repertoris.

Per a tots els grups que han passat per la Mostra, és –així ho han manifestat sovint- un prestigi poder prendre part d’aquest reconegut concert d’havanera en el qual la nota predominant és el silenci absolut d’un públic atent a lletres i música. La qualitat de les formacions que hi actuen, i el silenci que si respira durant les actuacions, converteixen la Mostra de l’Havanera en un dels millors aparadors d’aquest estil musical.

Venda de les entrades

Les localitats per a poder assistir a la nova edició de la Mostra de l’Havanera Catalana, es poden adquirir al portal web www.lagorga.cat, o bé el mateix dia del concert a les taquilles habilitades a l’escola La Vila. El preu de l’entrada general és de 15 €, mentre que per als socis de l’Agrupació Sardanista Costa Brava és de 5 €. 

Aquesta activitat és organitzada per l’Agrupació Sardanista Costa Brava, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, i el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.

42 anys d’història 

La Mostra de l’Havanera Catalana, tal com la coneixem avui, va sorgir l’any 1978 dins el marc del reconegut “Festival de la Cançó Marinera” de Palamós, i emmarcada en l’anomenada “Mostra de l’Havanera Antiga”. 

L’any 1981, naixia definitivament la “Mostra de l’Havanera Catalana”, impulsada entre altres, pel reconegut autor, Josep Lluís Ortega Monasterio. Fins al dia d’avui han desfilat pel seu escenari els millors grups d’havaneres de Catalunya i les illes Balears, amb intèrprets, autors i compositors de la vàlua dels mestres Dabau, Sirés, o el mateix Ortega Monasterio. 

Dins la llarga trajectòria de la Mostra de l’Havanera Catalana cal destacar que l’any 2012 es va produir un relleu en l’organització del concert, fins aquell moment a càrrec de la Comissió de la Mostra de l’Havanera, passant aquesta tasca a l’Agrupació Sardanista Costa Brava.

Aquesta entitat local, amb una llarga experiència en l’organització de concerts i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós, es va responsabilitzar de la continuïtat i gestió d’aquest tradicional i prestigiós concert d’havaneres de la Costa Brava.

La cuina de l’empordanet impulsa el llibre ‘Memòries de la tradició pesquera i gastronòmica de la Costa Brava’

Per
Redacció
-
Memòries de la tradició pesquera i gastronomia de la Costa Brava

El col·lectiu gastronòmic La Cuina de l’Empordanet acaba d’editar el llibre ‘Memòries de la tradició pesquera i gastronòmica de la Costa Brava’. L’obra consta de tretze capítols, cada un d’ells dedicat a una població diferent de la Costa Brava on s’hi pesca a nivell professional o s’hi ha pescat històricament, encara que l’activitat ara hi sigui anecdòtica o inexistent. Els nuclis mariners visitats són Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit, sa Riera, Tamariu, Llafranc, Calella de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Blanes.

A cada una d’aquestes poblacions s’han entrevistat personatges relacionats durant anys amb el món de la pesca. La majoria són pescadors jubilats, tot i que encara n’hi ha algun amb actiu. D’altres són gent que ha viscut la pesca molt de prop a casa seva, però serveixen de testimoni igualment vàlid per descriure una manera de viure que, com diu un dels protagonistes del llibre, “ja no existeix”. Les declaracions de tots ells serveixen per dibuixar un retrat completament subjectiu i humà del passat, el present i el futur del sector. Acaba sent un homenatge a diverses generacions de pescadors, el peix que han pescat i la cuina que han fet possible.

Cada capítol es veu complementat amb una recepta d’un restaurant membre de la Cuina de l’Empordanet, feta a partir d’alguna de les espècies de peix o marisc que els personatges entrevistats destaquen com a especialment rellevants en la història pesquera dels seus pobles. D’aquesta manera comptem amb les creacions dels restaurants Bo.TiC (escamarlans), Saó (bonítol), La Plaça (lluç), Vicus (anxoves), Aquamare (sèpia), Aigua Blava (verat), Es Portal (rascassa), Terrassa Terramar (cabra de mar), Casamar (llagosta), La Cala Taverna (gamba vermella), Godard (castanyola), Aradi (sonsos) i Tinars (sardines).

A més, de tots els capítols se n’han extret petites càpsules de contingut visibles a les xarxes del col·lectiu: Instagram, Facebook i X.

El llibre, del que se n’han imprès 1.000 còpies, es podrà obtenir a partir del 4 de setembre de dues maneres. Per una banda, demanant un plat de la carta de qualsevol dels restaurants del col·lectiu que estigui fet a base d’alguna de les espècies pesqueres triades pel projecte. Per l’altra, assistint a alguna de les presentacions amb ‘show cooking’ inclòs que s’han programat. Tindran lloc el 4 de setembre a l’Aula Gastronòmica de l’Empordà (Vall-llobrega), el 5 de setembre a l’Espai del Peix (Palamós), i el 6 de setembre a la Maram (l’Escala). Properament s’explicarà com inscriure-s’hi a través de les xarxes socials de la Cuina de l’Empordanet.

Poma de Girona preveu mantenir una alta producció, tot i la sequera

Per
Paula Brines i Blasco
-
Poma de Girona acte

Els productors de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona preveuen aquest any una collita de 88.570 tones, una xifra similar a la que hi va acabar havent l’any passat (88.340). A més, la producció es manté alta per tercer any consecutiu i la d’enguany serà la tercera més elevada de l’última dècada, en part per l’increment de la superfície de producció. Les altes temperatures i les mesures per fer front a la situació de sequera del país, que han afectat diferents zones de producció, marquen la campanya 2023.

Poma de Girona ha donat el tret de sortida de la collita, que s’allargarà fins al novembre, en un acte celebrat avui a l’IRTA-Mas Badia, a Canet de la Tallada. L’esdeveniment ha comptat amb les intervencions de Jaume Armengol, president de Poma de Girona; Joan Bonany, director de l’IRTA-Mas Badia; Quim Xifra, cap del Servei de Coordinació i Gestió Territorial a Girona. També, ha participat el conegut gastrònom garrotxí, Pep Nogué, alhora director de gastronomia del Culinary Institute of Barcelona (CIB), que ha collit la primera poma de la temporada i ha presentat també un gelat de poma com a forma divertida de consumir aquesta fruita.

Joan Bonany ha assegurat que hi haurà una poma de “bon calibre” i “d’alta qualitat”. D’altra banda, la major part de les zones de producció estan en situació d’excepcionalitat o d’emergència, però des de Poma de Girona han pogut minimitzar els efectes de la sequera amb una planificació.

El president de Poma de Girona, Jaume Armengol, ha comentat que les baixes temperatures nocturnes dels últims dies han facilitat el desenvolupament de la coloració de les varietats bicolors com la Gala. I, també, ha detallat algunes mesures adoptades en la producció d’enguany.

 

33% de la producció de Catalunya

Poma de Girona continua sent molt rellevant en l’àmbit català i estatal, ja que obté el 33% de la producció de Catalunya i gairebé el 20% de l’Estat espanyol. És a dir, 1 de cada 5 pomes produïdes a Espanya són de Girona. Enguany, els productors gironins han hagut de fer front a les mesures de sequera que s’han detectat en diferents zones. A més, l’aclarida de la poma s’ha dut a terme d’una forma més intensa i precisa que l’habitual com a mesura per anticipar-se als efectes de la sequera. Un fet que ha deixat l’arbre amb menys fruits, però d’un calibre més bo i de més qualitat.

Poma de Girona està formada per 78 famílies productores de les empreses Girona Fruits, de Bordils (Gironès); Giropoma Costa Brava, d’Ullà (Baix Empordà); i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Aquest 2023 preveuen recollir 88.570 tones de pomes, segons dades de l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat) i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) exposades per Joaquim Xifra, cap del Servei de Coordinació i Gestió Territorial a Girona.

La IGP Poma de Girona

Poma de Girona és una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) en la qual s’agrupen tres empreses que produeixen i comercialitzen la poma: Girona Fruits (Bordils), Giropoma Costa Brava (Ullà) i Fructícola Empordà (Sant Pere Pescador). La IGP Poma de Girona compta amb gairebé 80 socis productors que representen un total de 1.900 hectàrees productives distribuïdes entre les comarques del Baix Empordà, l‘Alt Empordà, la Selva i el Gironès.

D’altra banda, Poma de Girona ha superat les 2.000 hectàrees de producció aquest any i cultiva quatre varietats. En aquest sentit, la Golden encapçalarà, novament, la producció (31.740 tones), seguida de la Gala (19.240 tones), la Granny Smith (14.390 tones) i les varietats vermelles (6.030 tones). Altres varietats com la Fuji (7.820) i la Cripps Pink (6.830 tones) també es cultiven a Girona, però a escala més petita.

La proximitat del mar Mediterrani i dels Pirineus fa que les plantacions gaudeixin d’un clima privilegiat. A més, la Poma de Girona està internacionalment reconeguda com un producte de qualitat, segur, de confiança i sostenible. Els productors són fructicultors molt qualificats que usen tècniques de producció integrada respectuoses amb el medi ambient, responsables i sostenibles. Alhora fan controls de qualitat estrictes i implanten sistemes de traçabilitat.

Acte
Pomes
Gelat de poma

Neixen a Begur les primeres tortugues careta de la temporada

Per
ACN
-
Tortuga Careta Begur
Tortuga Careta Begur

Els primers nius de tortuga careta de la temporada s’han començat a descloure aquesta setmana. Concretament, un niu a Begur i part dels ous dels nous del Delta de l’Ebre. Aquesta ha estat una temporada de rècord de nidificació d’aquesta espècie a la costa catalana amb un total de vuit nius. El darrer, amb una posta de 87 ous, s’ha detectat precisament aquest dijous al delta de l’Ebre. El de Begur, en canvi, és el primer niu detectat a la Costa Brava. Tenia 130 ous, 40 dels quals, seguint el protocol d’actuació, van ser traslladats a la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya per assegurar-ne la viabilitat. La resta es van deixar al niu.

Fins ara, n’han desclòs una vintena de manera natural entre aquesta matinada i la passada. Un total d’onze tortuguetes han anat directes a mar i la resta han estat traslladades a les instal·lacions del CRAM, ja que part de les cries es trobaven en un estat molt immadur i romandran uns dies en aquest centre per acabar de desenvolupar-se. A més, fins ara, dels ous en incubació artificial, n’han nascut 26 i en breu les cries també seran amollades a mar.

Al Delta de l’Ebre, han desclòs fins ara un total de 70 ous i es preveu que els pròxims dies hi hagi més naixements. El Delta de l’Ebre ha estat l’indret de Catalunya on més nius s’han concentrat i es consolida com un dels punts de nidificació més important de la costa mediterrània. Enguany, s’hi han localitzat cinc nius amb un total de 373 ous, i cal tenir en compte que la temporada encara no es dona per tancada i podria arribar alguna tortuga més a nidificar-hi. Pel que fa als ous del delta que estaven en incubació artificial, n’han nascut 13. En els propers dies, les cries seran amollades a mar.

Altres punts de la costa catalana on s’han localitzat nius han estat el Vendrell i Malgrat de Mar. El del Vendrell presentava 119 ous i el de Malgrat, un total de 130 ous, dels quals 90 s’han mantingut a la platja i la resta s’han incubat de manera artificial al CRAM i al CRARC.

L’operativa de seguiment de cria de la tortuga careta està coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Hi prenen part el Centre BETA de la UVic-UCC, el CRAM, el Cos d’Agents Rurals i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, i hi col·laboren el CRARC i els ajuntaments on es localitzen els nius, entre altres organitzacions. També hi participen nombroses voluntàries i voluntaris que ajuden a la custòdia i vigilància dels nius.

El Departament d’Acció Climàtica remarca que l’arribada de tortugues careta per nidificar a les platges catalanes és un fenomen que segurament anirà a més, i, per això, incideix en la necessitat que cal normalitzar-ne la presència. En aquest sentit, recorda que qualsevol persona que vegi una tortuga o un possible rastre truqui al 112. Així mateix, es demana que no se les fotografiï amb flaix ni tampoc se les molesti. I que cal mantenir-se a la zona a certa distància sense molestar-les fins que arribin les autoritats.

La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a començaments del mes de juny i s’allarga fins a finals d’octubre. Les femelles solen fer els nius entre mitjan juny i finals d’agost, i les cries comencen a emergir a partir de començaments d’agost fins a mitjan o finals d’octubre. La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar fa més de 10 anys, cosa que indica un canvi de comportament motivat probablement pel canvi climàtic. Històricament, hi havia hagut presència d’exemplars de juvenils i subadults que s’hi alimentaven, però fins llavors no havien vingut femelles a pondre.

La Policia Local de Torroella renova la seva flota amb vehicles híbrids amb una nova retolació

Per
Redacció
-
Policia Local de Torroella de Montgrí
Policia Local de Torroella de Montgrí

La Policia Local de Torroella de Montgrí ha iniciat el procés de substitució dels vehicles de la seva flota que a partir d’ara seran híbrids i incorporaran la nova imatge dels vehicles d’emergències d’acord amb la normativa europea CEN 1789 (European Standard Police). Aquesta norma té com a objectius homogeneïtzar la retolació dels vehicles d’emergència, fer-los més visibles i garantir la seguretat d’agents i vianants, especialment a l’hora de senyalitzar qualsevol emergència.

Per aquest motiu, el nou vehicle ha estat retolat seguint el patró de Battenberg, que combina un color clar i un de fosc, alternant quadrats reflectants i absorbents de la llum per crear un impacte visual que permeti la ràpida identificació del vehicle. Aquesta retolació ofereix alta visibilitat i es fa servir en vehicles d’emergència en diferents països europeus.

El nou model és un Ford Kuga ST Line X 2.5 Duratec FHEV automàtic, tot terreny 4×4, amb 140 kW i 5 portes. Està dotat amb l’equipament policial de darrera tecnologia per millorar l’atenció ciutadana que es duu a terme des del cos policial. També incorpora un equipament per traslladar detinguts. Actualment, la Policia Local de Torroella de Montgrí disposa de tres vehicles, i es renovaran mitjançant un contracte de rènting inclòs en un acord marc de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que preveu la reposició de vehicles cada quatre anys.

Dijous d’ambient calorós i xafogós

Per
Albert Aparicio
-
Núvols lenticulars Bisbal Empordà
Núvols lenticulars des de la Bisbal d'Empordà. Foto: Marc Vilà

Temps de dijous assolellat amb algun núvol prim i mitjà enteranyinant lleugerament el cel i calor canicular. El cel també pot presentar un aspecte brut o calitjós per la presència de pols en suspensió.

La temperatura màxima ahir va arribar als 34 ºC a la Bisbal d’Empordà i avui pot superar els 35 ºC en àrees de l’interior del Baix Empordà A la costa valors de 31 a 33 ºC amb xafogor i nit tropical sense baixar de 20 ºC. Estat de la mar entre marejol a l’inici del dia tendint a lleugera maror amb onades màximes que poden superar el mig metre d’altura entre migdia i tarda.

Demà ens espera un temps molt similar, sol, calor amb temperatura que anirà dels 19 ºC de mínima als 35ºC de màxima, i pel cap de setmana tot i baixar un xic la temperatura continuarem amb temps assolellat i calorós.

1...1.7351.7361.737...7.041Pàgina 1.736 de 7.041