Els mossos detenen un pedòfil que gravava imatges de menors despullats en una platja de Palamós

mossos proves
xr:d:DAFrfkD1920:5,j:4749445471465482433,t:23081406

Els Mossos d’Esquadra han detingut un pedòfil que gravava imatges de menors despullats en una platja de Palamós (Baix Empordà). El detingut, que és estranger i té 63 anys, feia servir una càmera de vídeo de la mida d’un gra d’arròs que portava dissimulada a la cremallera de la seva motxilla. Els agents el van atrapar després que un avi sorprengués l’arrestat enregistrant imatges dels seus nets quan es banyaven a la platja. Tot i que l’home va intentar fugir corrents, els mossos el van poder atrapar. Després de visionar les imatges, la policia va registrar l’habitació de l’hotel on el pedòfil s’allotjava i allà hi van trobar material electrònic amb arxius de vídeo i imatges de menors. Se l’acusa d’un delicte de pornografia de menors.

La detenció de pedòfil va tenir lloc el 6 d’agost a la tarda. Cap a dos quarts de cinc, els agents de la Unitat Marítima dels mossos van veure com dos homes s’estaven discutint a la platja de Palamós. Quan els policies van acostar-s’hi, un d’ells va fugir corrents.

L’altre home va explicar als agents que havia sorprès el fugitiu gravant imatges dels seus nets menors d’edat mentre s’estaven banyant a la platja sense els banyadors. Els agents van aconseguir aturar el sospitós i, quan van escorcollar-li la motxilla, van comprovar com l’home portava una càmera de vídeo de la mida d’un gra d’arròs camuflada en una cremallera. A més, també portava un suport per al dispositiu.

«En tot moment, l’home es mostrava molt nerviós», concreta el cap en funcions de la unitat d’investigació de la Bisbal d’Empordà, el caporal Ramon Suárez. «Apart de la microcàmera, que pràcticament era invisible, a l’interior de la motxilla també es va localitzar un disc dur», ha afegit.

Els mossos van demanar visualitzar les imatges i, quan les van veure, van comprovar com a les gravacions hi apareixien menors d’edat nus. Davant d’això, els mossos van detenir l’home per un delicte de pornografia de menors. L’arrestat és un estranger de 63 anys, originari d’un país europeu.

Després d’arrestar-lo, els mossos d’investigació de la Bisbal d’Empordà van fer una entrada i escorcoll a l’habitació de l’hotel on el sospitós s’allotjava. Allà, els policies van intervenir material electrònic amb arxius de vídeo i imatges de menors. En concret, dins la cambra els mossos van trobar una altra microcàmera, idèntica a la que el detingut duia a la motxilla, un ordinador i un segon disc dur.

Després d’analitzar-les, els agents van veure com hi apareixien primers plans d’infants, i que el sospitós els havia enregistrat de manera intencionada per a finalitats pornogràfiques. «No sabem encara l’abast de les gravacions, però n’hi pot haver moltes», ha precisat Suárez.

Sota custòdia policial

Tot el material ja s’ha enviat a la unitat d’informàtica dels Mossos d’Esquadra. El caporal de la Bisbal, això sí, subratlla que totes les imatges intervingudes han quedat «sota custòdia policial a disposició del jutjat», i que en cap moment es faran públiques.

Suárez ha explicat que el detingut, que no té antecedents a l’estat espanyol ni al seu país d’origen, actuava a consciència. El caporal d’investigació ha concretat que l’arrestat treballa d’enginyer i que la microcàmera que duia incorporada a la motxilla era gairebé invisible. «Els turistes que van permetre detenir-lo va ser perquè van veure’l amb una actitud estranya cap als seus nets», ha precisat.

L’arrestat va passar a disposició judicial el 8 d’agost davant el jutjat d’instrucció 3 de la Bisbal d’Empordà, que aquell dia es trobava en funcions de guàrdia. Segons informa el TSJC, el detingut va quedar en llibertat provisional a disposició del jutjat competent, que serà el número 2 (a favor del qual s’ha inhibit el de guàrdia).

A més, aquell dia el jutjat de guàrdia també va autoritzar el bolcat de les imatges que hi havia dins el dispositius comissats, que ara els mossos estan examinant.

Inici de setmana amb xafogor acusada

La setmana comença amb predomini de temps assolellat i sols alguns intervals de núvols baixos i mitjans  les primeres hores del matí al litoral.

Dilluns de sol i calor amb una temperatura màxima que puja fins als 35 ºC a l’interior del Baix Empordà i de 30 a 32ºC a la costa amb marcada xafogor. La darrera nit ha estat tropical i la temperatura mínima s’ha mantingut entre els 20 i 24 ºC.

El vent serà de component sud, sud-oest, un garbí que tant avui com demà a la tarda bufarà amb força moderada i cops màxims de 40 a 50 km/h.

A les platges hi ha maror amb onades d’entre 0,5 i 1 metre aquesta tarda a causa del vent de sud. Demà i dies vinents pocs canvis amb sol i calor i sense pluja a la vista.

Els Amics de les Arts tanquen el festival Portalblau sota una nit d’estels

Els amics de les arts a Portalblau

El Fòrum Romà d’Empúries s’erigeix imponent en aquesta nit on el cel ha de caure. Aquest 12 d’agost a les 22 h, segons pronòstics d’astrònoms i meteoròlegs, és el millor moment per veure els Perseids, més coneguts com les llàgrimes de Sant Llorenç. Tot i això, decidim gaudir d’Els Amics de les Arts en el que serà el darrer concert del Festival Portalblau. He decidit arriscar-me i sortir de la zona de confort. És el primer cop que veig en directe Els Amics de les Arts i ho faig en aquest indret privilegiat d’Empúries. 

Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué han començat amb el tema que dóna nom al nou disc i a la gira, Allà on volia. Tot i això, també han repassat grans hits del grup com Ja no ens passa  o L’home que treballa fent de gos. De moment no eren gaires els que decidien aixecar-se de la cadira i moure la cintura. El grup, però, ens ha tret la vergonya que ens quedava a poc a poc. I és que vas a un concert d’Els Amics de les Arts a cantar, ballar i saltar. 

Sense oblidar que ens trobem en una de les nits més màgiques de l’any, en Dani i en Ferran ens han deixat a les fosques. “A veure si hi ha sort i podem veure alguna llàgrima de Sant Llorenç”, apuntava en Ferran amb els llums de l’escenari ja apagats. Potser de l’emoció o per la tendresa del moment m’ha semblat veure com un punt de llum al cel queia entre la foscor de la nit. 

Abans de continuar amb els moviments de cintura, hem aturat el temps amb  Louisiana O Els Camps de Cotó. Aquesta història tan íntima i llunyana m’omple de records que no he viscut, però que amb una mica d’imaginació puc arribar a tocar amb els dits. I les veus que t’embolcallen a mesura que avances entre camps de cotó i et fan viatjar a terres desconegudes. I arribem a Citant Mercè Rodoreda, tot un homenatge a una de les grans veus de la literatura catalana. 

Les cadires del fòrum ja fa estona que han quedat enrere amb 4-3-3, El seu gran Hit o La nit sembla que serà nostra. “Molts cops la gent se’ns queixa que no fem grans temes dels altres discs”, expliquen des del grup. Per això, i amb diverses peticions del públic repassen grans cançons com Reikjavík o Miracles

Vaig descobrir Els Amics de les Arts molts anys després que es publiqués una de les cançons que més m’agraden del grup. En una petita sala de recepció d’un club de golf de la Costa Brava començava a sonar Jean-Luc. I és ara, dos anys més tard, que l’escolto en directe. Amb una actitud sorneguera i calmada en Joan Enric passeja per les primeres estrofes de la cançó, aquesta sí, que em sé de principi a final. “A poc a poc, per gaudir-ne una mica més”, i el públic arriba al cim més alt. Finalment, en Joan Enric, en Dani i en Ferran han ballat cara a cara amb el públic amb Semblava que fossis tu

I ens acomiadem d’Els Amics de les Arts i del Fòrum Romà d’Empúries que ha observat aquesta escena, gravada per sempre, en un racó de món amb tanta història i amb “l’essència de la cultura Mediterrània”.

ENTREVISTA AMB ELS AMICS DE LES ARTS

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Primera Fila (@primerafila.cat)

Els Bombers apaguen un incendi en una nau a Torroella de Montgrí

Bombers incendi torroella

Un incendi en una nau de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha calcinat tres barques, una moto i un cotxe que es trobaven al seu interior. L’avís del foc es va rebre a les 23.53 hores d’ahir dissabte en un magatzem situat a la carretera de l’Estartit. Fins a 12 dotacions dels Bombers de la Generalitat es van desplaçar al lloc i van intentar contenir les flames, que només han provocat danys materials i no hi ha ferits.

Les façanes de la nau –de 200 m2- van quedar força afectades per l’alta temperatura i a la 01.35 hores es va poder donar l’incendi per controlat. A les 08.00 hores, el foc ja s’ha donat per extingit i s’ha balisat el magatzem perquè no hi entri ningú ja que ha quedat afectat estructuralment i hi ha perill d’esfondrament.

https://twitter.com/bomberscat/status/1690647886525067264

Reportatge: El Mas Molla o els últims remences de Calonge

Bota de vi a celler mas molla - calonge
Bota de vi a celler mas molla - calonge

A la vinya més propera al Mas Molla la Núria alça la veu perquè el grup al qual està explicant la història de casa pugui sentir-la bé, en aquella punta del terreny. Està neguitosa perquè està sola. Les seves dues germanes, amb qui gestiona conjuntament el negoci familiar, són a plaça, a Sant Antoni, on hi tenen parada.

Remuga perquè no han arribat, pren un glop de l’ampolleta d’aigua que duu a la mà i comença a desgranar la història de la família Molla. La història d’aquest mas de Calonge es remunta al segle XIV, en plena època medieval, i la vida d’aquella casa de pagesos és la de tantes altres que conreaven per poder autoabastir-se, però que havien de cedir gairebé totes les collites al senyor feudal del castell de Calonge o al Bisbe de Girona.

A mitjans del segle XV, Ferran V els reconeixia el domini útil dels masos, els permetria elaborar els seus propis productes i els donava dret a vendre’ls. Aquella «Sentencia arbitral de Guadalupe» els canviaria la vida.

La versió llarga d’aquesta història ens l’explica la Núria amb una passió que ens transporta a tots els presents, a la petita revolució que van organitzar els remences per lluitar en favor de la seva llibertat. S’emociona quan parla d’aquella gesta i esmenta les generacions Molla que l’han precedit.

La seva efusivitat per valorar la feina de la terra «com s’ha fet sempre», combinada amb la crítica subtil als que conreen «de manera industrial», és sufocant com la calor del matí. Té una energia aclaparadora i quan diu «abans sí que es cremaven coses per defensar la nostra llibertat, i no pas ara», alguns sortim d’allà pensant en la imatge d’una guillotina a la Place de la Révolution.

Però la xafogor del dia i la sequera que empetiteix el gra del raïm i el calibre de la fruita ens tornen al segle XXI i, ja situats de nou el 2023, entrem al celler.

Un cop dins les parets humides i l’olor de sofre amb què desinfecten els bocois reforça el que explica la Núria. Allà omplen i reomplen els bocois que en alguns casos tenen més de 40 anys. Això es nota a l’ambient, però també en el color, la textura i la degradació d’aquella fusta de roure que ja no té capacitat de condicionar el gust del vi que s’hi guarda a dins. No tenen dipòsits d’acer inoxidable, no guarden el vi en tines i no es regeixen per les varietats de conreu que diuen les Denominacions d’Origen.

Ells elaboren vi de pagès, amb les varietats que han anat quedant a la falda de les Gavarres, i el venen a una clientela fidel, a qui «fan el favor» de guardar les ampolles que encarreguen a la bestreta i que de tant en tant venen a carregar.

De fet, a la majoria de botes hi ha escrit amb guix els noms dels destinataris d’aquell suc i la quantitat que té reservada. Un cop endinsats a les catacumbes del celler, s’hi troben milers d’ampolles apilades, amb el nom i la quantitat que resta a cadascun dels fidels destinataris. Tot el vi es ven a la clientela fidel? No, però és molt romàntic explicar-ho així. La resta d’aquells vins acaben a les mans de visitants que venen a conèixer el celler o de persones que s’hi acosten per comprar-lo expressament.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot és cru, antic i aspre i, de nou, enmig del «túnel», la Núria ens torna a parlar de com de feliç és treballar la terra «com abans» i de com s’ha tornat complicat poder-ne viure, per culpa de la producció industrial i de la burocratització que les administracions imposen als pagesos.

La comitiva continua caminant pel ventre de la casa fins que una petita porta ens retorna a l’era. Aquí ens espera una degustació de tres vins (blanc, rosat i vermell) de gustos diversos, intensos i poc reconeixibles pels més neòfits. Però aquests vins són la conclusió de tota aquella història que parla de pagesos que van desafiar el poder, d’una gent que es va recuperar de la fil·loxera, d’un petit indret que va aturar el rellotge i d’una família que treballa per mantenir la seva essència, l’essència dels remences de Calonge.