L’aeroport de Girona – Costa Brava ha registrat 284.693 passatgers durant el juliol, una xifra que suposa un increment del 33,8% respecte del mateix període de l’any passat. En el setè mes de l’any s’han operat 2.768 vols, un 7,5% més que fa un any, segons dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Pel que fa a càrrega de mercaderies, s’han transportat 5,3 tones, més del doble que fa un any (+123,8%). En l’acumulat fins al juliol la terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) ha rebut gairebé 777.700 passatgers, un 8,1% interanual més i la xifra de moviments d’aeronaus ha baixat un 6,6%, fins a 11.365 operacions.
El festival Portalblau tanca la 16a edició amb un 93% d’ocupació i 10.000 espectadors
Portalblau, el Festival de Música i Arts a la Mediterrània, ha tancat la seva 16a edició amb una vintena d’activitats programades, que han congregat 10.000 espectadors i un 93% d’ocupació. Quinze espectacles han penjat el cartell d’entrades exhaurides. Els organitzadors del certamen, organitzat per l’Ajuntament de l’Escala, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i TEM Productions, qualifiquen l’edició «d’èxit» i consideren que la resposta del públic es deu a una programació «de qualitat i variada» i a l’interès que generen els espais on es desenvolupa el festival, de «gran valor patrimonial i paisatgístic».
Palafrugell minimitza l’impacte de les espècies invasores
Les darreres setmanes, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafrugell ha realitzat actuacions de control de flora exòtica invasora (FEI) al municipi. En concret, les tasques s’han centrat en l’eliminació d’ailants (Ailanthus altissima), una espècie exòtica invasora de control prioritari, inclosa al Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras.
Els tractaments s’han portat a terme en diferents àmbits de Llafranc i Calella de Palafrugell, prioritzant aquells poblaments ubicats la zona limítrofa de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les Muntanyes de Begur. L’objectiu dels treballs ha estat frenar la dispersió de l’espècie a l’interior de l’espai natural protegit, i millorar la qualitat ambiental d’aquests espais limítrofs.
Els treballs s’han realitzat seguint el protocol de control químic elaborat per la Diputació de Girona. També s’ha comptat amb el suport econòmic de la mateixa Diputació, a través de la línia de suport als ajuntaments de la demarcació de Girona per a l’eliminació i gestió de flora exòtica invasora en l’àmbit municipal. Aquestes actuacions donen continuïtat a les accions realitzades entre els anys 2007 i 2023 pel consistori.
Sabotegen les torres de telecomunicacions de l’Estartit
El web de l’Ajuntament de Torroella i l’Estartit informa d’una avaria greu que afecta a les torres de telecomunicacions que hi ha instal·lades a la muntanya de la Roca Maura, a l’Estartit. Els Mossos d’Esquadra estan investigant els fets, que podrien tractar-se d’un sabotatge, similar al que va afectar el passat 14 d’agost a dos repetidors de la Garrotxa.
De moment, estan afectats tots els serveis de telecomunicacions, ubicat a les dues torres i això afecta, entre d’altres, als serveis de telefonia i Internet, així com de ràdio i televisió, datàfons de cobrament i xarxes privades de comunicacions.
Els equips tècnics de l’empresa operadora de les torres treballen per restablir el servei, encara però, sense previsió de restabliment.
Llum, reciclatge i història marinera al museu Ratpenat de Sant Feliu
Aquesta visita és molt millor fer-la en un dia assolellat. Tot i això, si s’enfila el carrer Afores, que ressegueix la Riera de les Comes a Sant Feliu de Guíxols, es pot trobar una casa ben peculiar. Alguns cartells ja ens indiquen la descoberta d’una vivenda del tot desconeguda i que es troba enmig de la vall de les Comes, la casa museu Ratpenat de Mascanada.
Figures recargolades, petits homenets fets amb claus i animals fantàstics que no tenen maldat al cor, això és el que ens trobem quan entrem al món de Josep Almar, l’artista i creador del museu Ratpenat. “A mi els amics em coneixen amb el nom de Ratpenat”, explica l’artista, un nom que prové de les nits en vetlla que va passar i encara passa per donar forma a l’obra de la seva vida.
“Podríem passar-nos tot el dia aquí”, reconeix Almar. Tot i que el museu és una casa, hi ha diverses sales i racons que ens permeten explorar la visió única i irreverent del món d’aquest artista, de tant en tant, incomprès. “Ja estic cansat i soc gran”, però Josep Almar no sol negar una visita pels terrenys i sales del museu. Només s’ha de contactar amb ell per gaudir de la visita guiada.
El primer que crida l’atenció en l’arribar a la finca és la casa i les figures, trencadissos i personatges que decoren la façana. Enfilat en una escala, a poc a poc, l’artista va anar donant forma al que avui dia es pot veure a l’exterior del museu Ratpenat. El temps, les fades, els dracs, les flors, les papallones i, no ens n’oblidem, els ratpenats són els elements que podem reconèixer en aquesta façana tan estimada per Josep Almar.
Cap dels elements que podem trobar està col·locat a l’atzar, cadascun d’ells té un significat concret, que a mesura que avança la visita el mateix Ratpenat va revelant. Amb materials reciclats de tota mena (ampolles, gàbies d’ocells, sabates, etc.), ciment, ferro forjat i algunes rajoles tallades a mida Josep Almar dona vida a aquesta finca enmig del bosc.
Cansat d’aquest món i de les lleis que el regeixen, Josep Almar busca transitar a través del seu imaginari cap un altre indret on “no pesin tant els diners”. Per això, una de les escultures més grans i importants per l’artista està situada en una de les sales del museu. Hi trobem metàfores que estan a l’ordre del dia: el malmetament dels recursos naturals, la importància de l’ensenyança a les generacions que ens precediran o la vida i la mort, entre altres.

El passat mariner
En aquesta mateixa sala, on hi ha aquesta imponent estructura, hi podem trobar una gran varietat de maquetes de vaixells i rèpliques d’embarcacions lligades de manera inevitable a la història de Sant Feliu. “Agafo un tronc i el treballo fins que surten aquests vaixells”, explica Josep Almar. A part de treballar amb materials reciclats, ciment o ferro forjat, l’artista també es dedica a crear aquestes maquetes des de zero. A més, si es mira de prop, s’hi poden trobar plats, baldufes, llibres i habitacions senceres fetes al detall.
Però la gran quantitat de peces de vaixells que hi ha en aquestes quatre sales d’exposició estan acompanyats d’una rèplica d’una cuina antiga amb una gran varietat d’objectes antics del tot quotidians com coberts, plats, fogons de tota classe, ampolles buides, entre moltes altres.
Aquesta inquietud artística no és cosa de família, tot i que el pare de Josep Almar, Eduard Almar, va deixar una gran quantitat de quadres i il·lustracions que representen i ajuden a entendre l’època de finals del segle XIX i principis del XX. Unes pintures que Josep Almar té repartides per les diferents estances del museu.
El doble sentit i les invencions
En una cinquena estança, que es va construir sense els permisos suficients i va portar maldecaps a Josep Almar, hi podem trobar les invencions i creacions més estranyes i desconegudes fetes amb material reciclat. “Amb poc material es poden fer joguines ben originals per entretenir els més petits i, també, s’aconsegueix reciclar”, explica Josep Almar. A l’artista el preocupen diversos aspectes, però dona gran importància al reciclatge i al respecte pel medi ambient. Per això, en aquesta sala hi podem trobar màquines i andròmines fetes amb materials recuperats com patinets que ja no funcionen del tot, motors d’objectes desconeguts, taps o ninots. És en aquest espai on els visitants més petits poden experimentar i gaudir de la inventiva de l’artista.
En aquesta sala també s’hi poden descobrir creacions enginyoses on es combinen els jocs de paraules “per treure algun somriure”, apunta Almar. Alguns d’ells són “El Corte Inglés”, “Torracollons”, “Els Mossos d’Esquadra”, “El món al revés” o “Una pila d’anys”. Però les imatges valen més que mil paraules.
Tot i l’extens fons de la casa museu Ratpenat, Josep Almar admet que els contactes amb l’administració no han estat profitosos. “Cap familiar vol fer-se càrrec de la casa museu i, per això, volia donar-ho al municipi de Sant Feliu”, explica Josep Almar. El museu està tancat, tot i això, Josep Almar mai es nega a fer una visita per totes aquestes sales plenes de creativitat. La casa museu, però, encara segueix sense un futur clar.










Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.