El Govern redueix de 230 a 210 litres la dotació d’aigua per persona i dia a 11 municipis del Baix Empordà

sequera aigua
Sequera Pantà llosa del cavall

El Govern ha decretat l’entrada en fase de preemergència als 202 municipis del sistema Ter-Llobregat, entre ells 11 municipis del Baix Empordà. El canvi de fase implica una reducció de la dotació màxima d’aigua per habitant i dia, que passarà dels 230 als 210 litres. La resta de restriccions es mantenen igual que en fase d’excepcionalitat, exceptuant la dotació d’aigua permesa per al reg de superfícies de gespa destinades a l’esport federat, que passa de 450 a 200 m³ per hectàrea al mes. Davant la situació de sequera, l’executiu ha fet una crida a «forçar» l’estalvi d’aigua per allunyar la fase d’emergència, que implicaria restriccions que afectarien el consum domèstic.

L’entrada en fase de preemergència afectarà prop de 6 milions de persones, 202 municipis i 14 comarques. En concret, les unitats d’explotació afectades són embassament del Ter, embassament del Llobregat, i embassament del Ter-Llobregat, amb municipis de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental.

El conseller d’Ació Climàtica, David Mascort, ha assenyalat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que l’objectiu de l’entrada en fase de preemergència és fer una crida a incrementar l’estalvi d’aigua abans d’arribar al llindar d’emergència, és a dir, amb els embassaments de les conques internes en un 16% de la seva capacitat. Ara com ara, es troben en un 18,5%. «El moment és molt crític, estem davant d’una emergència nacional», ha afirmat Mascort. «El que fem avui és avançar-nos, fent una crida a tot el país, ciutadania i totes les activitats econòmiques del país, perquè ens posem tots en mode emergència», ha subratllat.

L’entrada en vigor d’aquesta nova fase, prèvia a la fase d’emergència i que no està prevista al Pla Especial de Sequera del Govern, és una reacció a la manca de pluges persistent que pateix el territori. Segons va indicar el Meteocat la setmana passada, Catalunya viu la sequera més greu mai registrada: la magnitud dels dèficits de precipitació, l’extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més extrem, la sequera dels anys 2005-2008.

«El més important és conscienciar-nos de la situació crítica», ha insistit el titular d’Acció Climàtica. Mascort ha deixat clar que l’entrada en aquesta fase de preemergència busca enviar el missatge que cal fer «un esforç suplementari per allargar la poca aigua que tenim als embassaments». «És evident que no tenim cap forma de fer que plogui, però com a país tenim a les nostres mans reduir el consum d’aigua a cada casa, empresa i comerç».

Només dues noves restriccions respecte de les quals contempla la fase d’excepcionalitat

Amb l’entrada en preemergència, el pas previ a la fase d’emergència, l’executiu intensifica dues mesures en concret. Segons ha explicat el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, els canvis respecte de les restriccions de la fase d’excepcionalitat són dos: per una banda, es redueix de 230 a 210 litres la dotació màxima d’aigua per habitant i dia i, per l’altra, es limita encara més la dotació d’aigua permesa per al reg de superfícies de gespa destinades a l’esport federat, que passa de 450 a 200 m³ per hectàrea al mes.

La resta de restriccions es mantenen igual que en l’escenari d’excepcionalitat. Per tant, es manté la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades. En aquest últim cas, es permet el reg de supervivència d’arbres, però ha de ser fent-ho gota a gota o amb regadores i de 20 h a 8 h, i també es permet el reg de superfícies de gespa destinades a l’esport federat, però s’amplia la reducció de la dotació, passant dels 450 m³/ha/mes que contempla la fase d’excepcionalitat als 200 m³/ha/mes.

En aquesta nova fase, també es mantindrà la prohibició d’omplir piscines privades d’ús individual o unifamiliar i només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua. Aquest últim cas inclou, entre d’altres, piscines municipals o altres d’accés públic com les dels establiments turístics, centres esportius, lúdics, i també les piscines d’ús privat de les comunitats de propietaris. Així mateix, es manté la prohibició d’omplir o reomplir aquelles piscines que no tinguin sistemes de recirculació de l’aigua.

De la mateixa manera, es manté també la prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, siguin públics o particulars. En el cas de la neteja de vehicles, l’ús de l’aigua queda limitat, com en fase d’excepcionalitat, a la neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat. I, finalment, també es manté la prohibició de reomplir total o parcialment les fonts ornamentals, llacs artificials i d’altres elements d’ús estètic de l’aigua.

Sant Feliu de Guíxols entre els municipis que superen els 210 litres d’aigua per habitant i dia

Amb l’entrada en fase de preemergència, la dotació màxima d’aigua per habitant i dia queda fixada en 210 litres en tots els municipis que s’abasteixen del sistema Ter-Llobregat. Precisament, aquest dilluns l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va actualitzar les dades de consum d’aigua per municipis del mes d’octubre i, segons aquestes, hi ha una vintena de poblacions que es veuran afectades per la fase de preemergència i que, ara com ara, superen la dotació de 210 litres.

Es tracta, entre d’altres, de Granollers (Vallès Oriental), que a l’octubre va registrar un consum de 224 litres per persona i dia, Alella (Maresme), amb 227 litres, Llinars del Vallès (Vallès Oriental), amb 229 litres, Sant Feliu de Guíxols, amb 225 litres, o Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), amb 224 litres. En el cas de les capitals, a l’octubre el consum es va situar en 170 litres per persona i dia a Barcelona, i en 205 litres a Girona.

Palamós fomenta el reciclatge durant la Setmana Europea de la Prevenció de Residus

Reciclatge Palamós

Palamós se suma un any més a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que enguany se celebra del 18 al 26 de novembre. Per això, al municipi s’han previst diverses activitats per promocionar i sensibilitzar la societat en el consum sostenible i l’economia circular.

La primera de les accions s’ha dut a terme aquest dimarts al matí al Mercat Municipal, amb una parada informativa on els educadors ambientals han pogut difondre el missatge de la necessitat de reduir els plàstics d’un sol ús per avançar cap a un model de societat més sostenible i compromesa amb el futur. Els usuaris del mercat que han visitat el punt informatiu han rebut unes bosses de roba.

El programa d’aquesta setmana seguirà el dissabte vinent dia 25 de novembre, al parc dels Països Catalans, on es durà a terme una nova edició del Mercat d’intercanvi i segona mà. L’activitat tindrà lloc des de les 10 i fins a les 14 h, període en el qual les diverses parades participants oferiran a tot el públic interessat, diversos productes de segona mà, que es podran intercanviar, regalar o vendre amb l’objectiu de fomentar un consum responsable.

El Mercat d’intercanvi i segona mà suposa una oportunitat per desfer-se d’aquells objectes no s’utilitzen però que encara estan en bon estat i que poden tenir una segona vida, incentivant la seva reutilització, allargant el seu ús i evitant que esdevinguin un residu.

Aquesta activitat també inclourà el taller “Nous sons per a un món nou” on s’elaboraran instruments musicals amb material reciclats. Aquesta proposta tindrà lloc de les 10 a les 11:30 h, i posteriorment, a les 12 h, s’iniciarà el concert del músic Rocco Papía, que presentarà el concert “Música de l’insòlit”, on s’utilitzen precisament, instruments fabricats amb materials reciclats.

Els Mossos busquen 3 encaputxats per assaltar un matrimoni a Mont-ras i emportar-se uns 10.000 euros

bisbal mossos furt establiment
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Els Mossos d’Esquadra busquen tres encaputxats que aquest dilluns van assaltar un matrimoni gran a la seva casa de Mont-ras. Segons ha avançat el diari El País i ha confirmat l’ACN, els sospitosos esperaven la parella octogenèria amagats quan arribaven pels volts de les vuit del vespre, a la seva casa de la localitat baix-empordanesa.

Es tracta d’un habitatge adossat i amb jardí, lloc on estaven els assaltants. Quan les víctimes van arribar els sospitosos les van sorprendre i les van empènyer, fins que van entrar a dins de la casa. En aquell moment, els assaltants van amenaçar amb un ganivet la dona, i van immobilitzar-la amb un llençol. Al seu marit també el van lligar perquè no pogués evitar el robatori.

Els tres encaputxats van regirar tota la casa i van obligar la parella a obrir la caixa forta, d’on se’n van emportar diverses joies a més de diners en efectiu, en concret, entre 10.000 i 12.000 euros, segons afirma el diari. A més, els lladres van regirar tota la casa d’on es van emportar més joies i dos mòbils. Finalment, la dona es va poder deslligar i va alliberar també el seu marit i van avisar un familiar que va donar el crit d’alerta.

Un cop es va avisar els equips d’emergència, un equip del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va traslladar els dos ancians fins al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Palafrugell on van ser atesos de les lesions lleus que presentaven. Ara els Mossos investiguen els fets i no descarten que es pugui relacionar amb altres casos d’assalts que s’han produït a la zona.

Endesa protegeix part de 21 línies de les comarques gironines per evitar que les aus s’hi electrocutin

Endesa canvis linies

Endesa enllesteix les obres per protegir part de 21 línies de les comarques gironines per evitar que les aus s’hi electrocutin. En concret, es folren diferents trams del cablejat i se substitueixen els aïlladors de vidre que hi ha a les torres i els pals per uns altres fets a partir de fibra de vidre i silicona. «Aquests aïllants, més llargs dels que hi havia fins ara, redueixen el risc que un ocell pugui enrampar-se quan aixeca el vol», diu el responsable tècnic d’Endesa a Girona, Francisco Javier Céspedes. En total, s’adapten 72 torres metàl·liques o pals de formigó d’aquestes esteses, que creuen 22 pobles del Gironès, l’Empordà, la Selva i la Garrotxa. Els treballs, que fan operaris especialitzats, no comporten desconnectar la línia.

Dos operaris amb l’ajuda d’una grua pugen fins al capdamunt d’una torre elèctrica de formigó situada al mig dels arrossars. Aquesta línia, construïda a mitjans del segle passat, abastia íntegrament l’antiga Ràdio Liberty (de fet, se la coneix amb el nom tècnic d’Amcomlib). Amb els anys, l’estesa s’ha aprofitat per portar electricitat als municipis de la zona.

Un cop tenen els cables a tocar, els operaris substitueixen un dels aïlladors de la torre per un altre més modern i resistent. L’objectiu: evitar que les aus s’hi electrocutin quan aixequin el vol després de reposar damunt la torre. Repetiran l’acció amb els altres dos aïlladors que té la torre de formigó, i amb dos pals més de la línia -aquests de fusta- que hi ha a tocar.

Aquests treballs per protegir l’avifauna s’emmarquen dins el conveni que Endesa va signar amb la Generalitat l’agost del 2020. Precisament, amb l’objectiu de reduir els riscos d’electrocució i de col·lisió d’ocells amb les xarxes elèctriques. Aquell acord, de fet, va ser el primer d’aquestes característiques que es va fer a Catalunya amb una companyia elèctrica.

A partir d’aquí, explica Céspedes, la companyia ha fet diferents actuacions per protegir les torres elèctriques. En aquest cas, a partir d’una relació que els envia la Generalitat. «A partir de criteris tècnics, s’estableix sobre quins punts cal actuar perquè són lloc de pas durant les migracions o bé hi ha hagut alguna incidència», concreta el responsable tècnic de la companyia. L’objectiu és adaptar les torres d’aquelles esteses que poden tenir més impacte per l’avifauna.

A les comarques gironines, Endesa està enllestint aquests dies tot un paquet que engloba diferents trams de 21 línies que s’estenen arreu de la demarcació. Quan les obres acabin, la companyia sumarà 72 noves torres elèctriques i suports al llistat de tots aquells de la xarxa que ja s’havien protegit.

Per evitar que les aus s’electrocutin, els operaris folren amb material aïllant part del cablejat. A més, també substitueixen els aïlladors de vidre tradicionals per uns altres; aquests, fets amb material polimèric que combina fibra de vidre i silicona. Els nous aïlladors, que mesuren un metre de longitud, permeten reduir el risc en el moment en què una au emprèn el vol després de posar-se damunt una torre (perquè en el moment d’estendre les ales, si toquen el cablejat, es pot produir un arc elèctric).

En paral·lel, els nous aïlladors també tenen altres avantatges. Segons explica Endesa, són més lleugers i resisteixen millor les inclemències meteorològiques (com les pedregades o les descàrregues de llamps). A més, també donen més protecció a la línia en casos de vandalisme o de trets accidentals per part de caçadors.

Treballs en tensió

Les obres per substituir els aïlladors i revestir les línies es fan, concreta Céspedes, «amb personal especialitzat a treballar en tensió»; és a dir, que mentre els operaris feinegen, en tots aquells punts on és possible, l’estesa elèctrica no es desconnecta en cap moment. D’aquesta manera, Endesa no ha de dur a terme talls programats ni interrupcions del servei. En el cas de la línia dels arrossars, la tensió de la línia és de 25.000 volts.

En total, les 72 torres metàl·liques i pals de formigó formen part de 21 línies que creuen 22 municipis gironins, i que donen servei a gairebé 40.000 clients. La majoria dels pobles, una desena, es troben a l’Alt Empordà (Cabanes, el Far d’Empordà, Figueres, Llers, Ordis, Pedret i Marzà, Pont de Molins, Siurana i Sant Pere Pescador). I la resta es reparteixen entre el Baix Empordà (la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Gualta, Pals i Torroella de Montgrí), el Gironès (Girona, Celrà, Llagostera i Sant Julià de Ramis), la Garrotxa (les Preses i la Vall d’en Bas) i la Selva (Amer i Sils).

Endesa explica que aquestes actuacions a la demarcació van en la línia d’aquelles que, des de fa temps, la companyia porta fent arreu de Catalunya per preservar aus protegides i amenaçades. Segons recull el conveni signat amb la Generalitat ara fa tres anys, a l’hora de planificar els treballs, «es garanteix l’adaptació urgent d’aquells suports que poden tenir més impacte damunt l’avifauna». A més, també s’estudia cas per cas què cal fer a cada lloc -tant les modificacions, com el material de protecció que s’hi posa- per minimitzar l’impacte damunt l’entorn.

El PSC de la Diputació de Girona presenta una moció perquè les despeses del tancament de Solius les assumeixi la Generalitat

Abocador de Solius moció

El grup socialista de la Diputació de Girona ha presentat una moció per què des de l’ens provincial es mostri el seu suport als municipis afectats pel tancament de l’abocador de Solius. D’altra banda, també demanen que les despeses associades al tancament, que està previst que les assumeixin els municipis de la zona, les assoleixin finalment el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per la manca de planificació.

Joan Martín, diputat socialista, ha indicat que la llei diu que el manteniment s’ha de fer durant 30 anys, però «segons els números amb els que treballen els ajuntaments, això suposaria pagar més de 30 milions d’euros«. És a dir, uns 1,3 milions d’euros anualment.

Els punts d’acord de la moció que porten els socialistes a votació són, d’una banda, que el Departament assumeixi la totalitat dels costos de gestió de tancament i de després del complex de Solius, planificant un tancament gradual i garantint una logística sostenible i eficient de quilòmetre 0. Altrament, que l’Agència Catalana de Residus lideri de forma activa, de la mà dels municipis, l’assoliment de la taxa justa per l’any 2025, promovent models territorials que donin resposta a les diferents realitats d’ordenació urbanística, estructura poblacional i volum d’activitats econòmiques. I, finalment, que es traslladin aquests acords al govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de Residus.

SOS Costa Brava i Aigua és Vida alerten del «perill» d’una nova onada urbanística al litoral gironí

SOS Costa Brava i Aigua és Vida alerten del «perill» d’una nova onada urbanística al litoral gironí arran del conveni subscrit entre l’Ajuntament de Girona i el Consorci de la Costa Brava (CCB). Les entitats afirmen que l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava l’any 2021 va permetre aturar 15.000 noves residències i que un dels criteris bàsics que en sustentava l’aprovació eren «els limitats recursos hídrics existents, agreujats encara per la sequera més gran registrada». Ara, diuen, l’acord, que aprova el transvasament de 1.380 litres per segon del Ter cap a la Costa Brava, «deixaria sense efecte el criteri del PSU sobre la manca d’aigua» i obre la porta a noves construccions.

«El que es busca realment és aplanar el camí a l’especulació urbanística», asseguren en un comunicat. A més, alerten que en aquest nou escenari, «existirà una pressió important de canvis a l’alça en els planejaments urbanístics (POUM) de la zona».

Per això, les entitats demanen que es posi fre a la construcció de noves segones residències i piscines particulars. «Recordem que el 57% dels habitatges de la Costa Brava actualment estan buits o són segones residències i, amb la nova restricció que prohibeix llogar aquestes segones residències com habitatges d’ús turístic, tindran un ús mitjà de 15 dies l’any i això sol ja justificaria que no es construeixin més segones residències», afirmen.

«A més, les concentracions de població dels municipis litorals a l’estiu suposa una pressió insuportable respecte a la gestió dels serveis bàsics: subministrament d’aigua corrent, aigües residuals, residus sòlids, serveis de salut, etc», afegeixen.

Des d’Aigua és Vida avisen que estan preparant una nova acció legal en forma de recurs de reposició a l’ACA per «defectes» de fons i forma i SOS Costa Brava ho qualifica de «despropòsit». «No descartem mobilitzacions», afirmen.