Canet Rock ha presentat avui la seva propera edició amb una gran festa amb artistes, públic i sector musical i mediàtic. El festival arriba el 6 de juliol complint 10 anys i convertit en l’escenari de referència de la música que es fa als Països Catalans i ho celebrarà amb una edició molt especial que combinarà trajectòria amb les noves tendències musicals. El 6 de juliol, el Pla d’en Sala tornarà a obrir portes per a les més de 25.000 persones que cada any han omplert el recinte en aquestes deu edicions.
La setmana passada el festival ja va anunciar la participació d’Oques Grasses, que tornen als escenaris després d’un any sabàtic amb una gira exclusiva per presentar nou disc. I avui s’ha presentat el cartell complert amb The Tyets i 31 Fam, grans fenòmens musicals actuals que ja van debutar a l’escenari de CANETROCK en l’edició anterior, acompanyats d’una combinació de bandes amb una àmplia trajectòria com Els Catarres, o amb una especial connexió amb el públic del festival com La Fúmiga, Miki Núñez i Ginestà i de debutants com Figa Flawas, Julieta, i O-Erra.
A més, hi haurà un espectacle singular i inèdit de producció pròpia per celebrar el 10è aniversari del festival: La Banda Canetrock, formada per més de 30 artistes que durant aquests deu anys han pujat a l’escenari del festival amb un repertori de cançons insígnia de la història de CANETROCK.
Com cada any el festival oferirà més de 12 hores de música i festa ininterrompudes amb la participació del polifacètic Miquel del Roig i els Dj Trapella, DJ Ernest Codina, MonDJ i Dj Enigma.
Empordà 2030, una producció de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie de programes és abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’una visió centrada en l’Empordà i el seu futur.
En aquest segon programa abordarem com és l’accés a una energia neta i assequible, el foment de ciutats i comunitats sostenibles, l’acció climàtica, la preservació de la vida submarina i terrestre.
I per abordar aquests temes ens visiten diverses veus: Albert Llausas, professor agregat a la Universitat de Girona de geografia humana; Jaume Armengol, President de la IGP Poma de Girona; Clàudia Auladell, biòloga marina; Laura Garcia, Directora de Transició Energètica de Grupo Trebol Energia; i Enric Dalfó, propietari d’Instal·lacions i reparacions Enric Dalfó a Calonge.
En el segon capítol de la sèrie Empordà 2030 de Ràdio Capital, sobre l’emergència climàtica i les energies sostenibles, coneixem el cas d’una Smart City del Baix Empordà: Calonge i Sant Antoni. L’ajuntament treballa per recopil·lar dades sobre el funcionament de tot tipus de serveis i aspectes de la població: el servei de recollida d’escombraries, la despesa d’aigua, informació sobre el cens… Tot plegat, recollit en una plataforma que permet analitzar en profunditat què es podria millorar i/o optimitzar.
Coneixem el funcionament d’una Smart City com Calonge amb Jordi Soler, alcalde del municipi, i Ivan València, cap d’activitats de la unitat d’activitats i sostenibilitat.
També pots recuperar el segon episodi de l’Empordà 2030 sencer aquí, amb el deba sobre el futur del planeta en clau comarcal i una entrevista al director dels Serveis Territorials de Territori a Girona, Sergi Albrich:
Últims dies del mes de novembre. Abans no em passi per alt, si els agraden els llibres, pensin que el primer cap de setmana de desembre, en el pavelló Firal de la Bisbal, se celebra la Fira Indilletres. Tots dos dies, dematí i tarda. Aquest any és la sisena edició, hi participen 46 editorial catalanes i independents d’arreu dels Països Catalans, cadascuna amb els seus llibres; també, les tres llibreries que hi ha a la Bisbal. Inaugura la Fira, el cineasta Albert Serra. Durant tot el cap de setmana hi haurà debats, tertúlies, cinema, actuacions musicals i una quinzena llarga de presentacions. ¿Volen saber coses sobre els Premis literaris, sobre Jacint Verdaguer, sobre la millor època de la història dels catalans, sobre Canigó i Verdaguer, sobre la literatura i l’Empordà? Entrin al google, posin Indilletres i mirin la programació. L’any passat, diuen que hi van anar més de cinc mil persones.
I ara que parlo de llibres i ara que som cap al tombant de l’any, sempre em ve el cap el títol de la secció que Josep Pla tenia a la Revista Destino. Es deia Calendario sin fechas, va sortir de 1939 a 1975. No fa pas tant, Xavier Febrés va fer-ne una selecció, va escriure un pròleg i va publicar la selecció que havia fet d’aquests articles en un llibre. Com va ordenar-los, però? La secció es deia Calendario sin fechas, com ja els he dit, espero que no contradigués l’autor i no se li acudís ordenar-ho segons la data.
Com que avui tenim la sort que és fàcil trobar tota la col·lecció de la Revista Destino a l’ordinador -sempre és clar que es vagi a l’hemeroteca adequada, se m’ha acudit veure què va escriure Josep Pla el 4 de desembre de 1975. Com ja saben,és l’endemà que el General Franco morís. I com també saben, l’endemà que la dictadura continués. I així fins als nostres dies. Atado y bien atado, tal com va dir el Generalisimo. Això també ho saben.
L’article de Josep Pla es titula El proteccionismo providencial. Però Pla no parla de la dictadura, sinó del temps. Comença aixÍ:
“D’ençà que tinc seny i que camino per aquest país, no recordo que hagués trobat ami un novembre tan absurd com el d’enguany”.
Naturalment, jo ara els ho estic traduint. Si el novembre de 1875 va ser un novembre tan absurd va ser perquè durant totes les fires de Girona no va caure ni una gota d’aigua. “Després del fracàs de les fires gironines”, continua Josep Pla, “ vam passar un dies que van tenir el mateix caire. Va venir l’estiuet de Sant Martí”. L’estiuet va ser literalment magnífic, fins al punt que Josep Pla mateix va veure molta gent que es banyava a les platges de la Costa Brava .
Com tants altres homes d’arrel pagesa, Pla no para de fer referències a la sequera. En continua parlant un cop l’estiuet de Sant Martí s’ha acabat. Arriba la tramuntana. Ara deixo de traduir:
“La tramontana sopló durante cuatro días seguidos, pero en un momento determinado encontró los naturales obstáculos meridionales y se invirtió la dirección del viento. Empezaron a soplar los inevitables vientos del Sur y este país entró en los días neblinosos. El viento era flojo y una humedad depresiva lo impregnaba todo. En los arbustos boscosos, las telarañas —el Norte no había podido con ellas— tenían unas pequeñas gotas y un extraño silencio —un silencio de convalecencia— dominaba el espacio. La niebla se hizo cada vez más densa. Llegó a penetrar en las casas. Tomó un aire fantasmal. La frialdad se extendió. La gente, la poca que circulaba por las calles, empezó a encogerse. El grado de humedad fue tan elevado que cayeron unas gotas de la neblina, que acabaron por alternarse con pequeños chubascos de lluvia auténtica, muy intermitentes. El tiempo neblinoso duró tres días. La cara de los payeses se aclaró. La humedad y la llovizna dieron a los nabos para las vacas un aspecto muy vivo. La sensibilidad de las plantas es inmensa. En un momento determinado creímos que la lluvia se instalaría seriamente. Las esperanzas eran generales, pero no ha sido así.”
Un xic abans es pregunta com podem aturar la tramuntana, aquesta endimoniada tramuntana que allunya els núvols. Una de les solucions ja va plantejar-la Carles Fages de Climent en El sabater d’Ordis. Donat que no la podem aturar, potser podríem dirigir-la com provava de fer el sabater, talment com si fos un director d’orquestra. Pla diu que això no és viable, com també sabem tots.
La segona solució, però encara té menys sentit. Va idear-la un tècnic. Pla escriu que aquell tècnic va proposar aixecar una paret damunt del Pirineu entre el Rosselló i l’Empordà. La cosa era tan absurda, continua Pla, que al començament va haver-hi qui va pensar que la iniciativa provenia d’algún humorista de Figueres, del senyor Cardona, por exemple, que a l’Alt Emprodà, es considera que és l’humorista més superdotat de tots. Però no, la idea era d‘un tècnic. Estem en mans de qui estem.
I ja es veu que, per més que el temps passi, els últims dies de tardor de l’any 1975 van ser com els del 2023, 48 anys més tard. Els tèncics no ens solucionaran mai res. Els polítics, tampoc. I amb els peridoistes tampoc no hi comptin. I els que patim les inclmenències del temps, com els pagesos d’avui o del temps d’en Pla, estem en mans de la providència. Estimats oients de Ràdio Capital: som sempre allà on érem.
En aquest nou capítol del Viatge de les paraules iniciem un viatge literari a Islàndia per parlar del llibre “Islàndia, l’illa del vent”. Continuem cap a Edimburg i fem parada a casa nostra per descobrir la vida de la Marina Vilalta en el llibre “Una vida a les muntanyes”. I també fem una volta per la geografia personal de Jordi Esteva a través de la segona part de les seves memòries.
A la secció Mapa de… et presentem alguns destins més trendy del 2024. Ho fem en forma de concurs per animar-te a endevinar de quin lloc es tracta. Ja tens el teu destí?
Acabarem amb la secció Sense destí, en la qual l’actualitat ens porta a parlar de llibres sobre el conflicte entre Israel i Palestina per tal de donar informació més enllà del que ens aporten els mitjans de comunicació habituals
Anna Cufinyà, propietària de la Fleca Can Francès de Torroella de Montgrí, va rebre dimarts passat el Diploma de Mestre Artesana, com a reconeixement a la seva trajectòria professional. El premi li va ser atorgat a la «Nit de l’Artesania Alimentària 2023» que va aplegar molts professionals vinculats als oficis artesans alimentaris de tot el país a l’Ateneu Barcelonès.
A l’acte, es va donar visibilitat a un tipus de producció que produeix aliments que transmeten cultura, història i identitat col·lectiva. I, alhora, també reforcen l’arrelament social i dinamitzen l’economia i el desenvolupament local.
La flequera Cufinyà reconeix que va ser un honor rebre aquesta “distinció a la feina ben feta”, ja que també és un reconeixement al treball de les diverses generacions que han regentat Can Francès.
Un dels seus productes destacats d’aquest establiment torroellenc és la “Coca del Montgrí”, un pa típic de la zona que forma part del segell “És del Montgrí”. Aquesta acreditació té l’objectiu de promocionar i valorar el producte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Un obrador artesà centenari
La fleca elabora una multitud de pans en el seu obrador des del 1885 i, actualment, està regentat per la cinquena generació. Fa uns anys, l’Anna Cufinyà va agafar juntament amb el seu marit les regnes d’aquest establiment situat al nucli històric de Torroella de Montgrí, concretament al carrer de l’església. Ella va apostar per només produir pa per a la fleca i no repartir la seva elaboració a altres punts de la zona. Una aposta que ha fet que es puguin centrar més en els seus productes.
De fet, Cufinyà valora que avui dia s’està tornant a reintroduir l’artesania a Catalunya i a la zona del Baix Empordà.
Aquest és un dels pocs obradors centenaris que encara segueixen en peu al Baix Empordà. Si voleu saber més establiments que continuen oberts a la zona, podeu consultar el següent reportatge.
