A l’Empordà tenim singularitats, som plurals, i per tant, som únics

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
A l'Empordà tenim singularitats, som plurals, i per tant, som únics
Loading
/

Aquesta emissora, Ràdio Capital, va venir fa uns dies a Sant Feliu de Guíxols a gravar un programa sobre quin ha de ser el paper de la cultura en el desenvolupament econòmic de l’Empordà. Vaig ser testimoni del muntatge i també de la gravació. Com que crec que encara no s’ha emès, no faré spoiler del que es va dir allà, però sí que en recomano que estigueu ben atents quan s’emeti, i us en recomano una escolta i un visionat atent. Dic visionat perquè també es va gravar en vídeo.

Entre els convidats hi havia els responsables del Festival de la Porta Ferrada, la responsable de l’Espai Carmen Thyssen, junt amb la fins fa poc directora de la Fundació Pla, una doctora de la Universitat experta en turisme i cultura, una altra del món de les biblioteques… Molt complet. El programa es tancava amb una entrevista política, en aquest cas amb l’alcalde de la ciutat.

Totes les persones que hi havia convidades, absolutament totes, començant pel director del programa i acabant amb la resta, coneixen el món de la cultura perfectament bé. En dono fe. I, quan ho sentiu, veureu que de propostes i idees en van sortir moltes. I veureu que quan s’ajunten els talents i es comença a pensar en el benestar comú de la ciutadania, també som imparables.

Repeteixo que no faré spoiler, però sí que avanço una idea clau: el Baix Empordà farà bé d’apostar per tota la comarca com a unitat, essent també evidents les diferències, les distàncies i les singularitats. Tenim singularitats, som plurals, però som únics.

Quan tots els sectors econòmics, socials, productius, culturals, educatius, faran bé de creure’s que la comarca és rica i plena en qüestió de cultura, permeti’m el joc de paraules. Ens falta, d’alguna manera, acabar de perfeccionar aquella salsa que uneixi els ingredients singulars en un tot col·lectiu. No vull semblar un marcià quan dic això i hi posaré un exemple: una persona de l’Estartit ha de sentir, en certa manera com a propi, el Festival de la Porta Ferrada, ja que és un festival que també és Empordà. O un habitant de Sant Feliu de Guíxols també s’ha de sentir seva una celebració a la Bisbal, una exposició de papers de Josep Pla a Palafrugell. Són alguns exemples per fer-me explicar millor.

I ja seria fantàstic si els negocis de la comarca acabessin fent també d’altaveus de la difusió de la comarca i els seus atractius. Dit en empordanès, per exemple, que un restaurant de Vall-llobrega o de Llofriu pugui suggerir a la clientela, amb tota naturalitat, que després de dinarpot anar a fer una ruta pel Baix Ter, qualsevol camí de ronda, o museu de la comarca, o acabar escoltant Antònia Font a Sant Feliu. Són exemples, però ja m’enteneu per on vaig.

Alguns ja ho fan, i també per sort, cada cop hi ha més empreses, persones, grups i serveis que fan seva l’Empordaneïtat. Ràdio Capital n’és un exemple.

Feu-me cas. Quan surti aquest producte, destineu un temps a escoltar una cosa bona.

I parlant de coses bones, només em resta dir-vos que passeu un bon Nadal. I ja que esmentava abans que havíem de fer recomanacions, us en faig una. Us espero el dia 1 de gener (o alguns ho fan un altre dia), amb banyador, a qualsevol dels llocs de la comarca on es fa el primer bany de l’any.

En el meu cas, jo seré a Sant Feliu i estaré molt content de saludar-vos.

Bones Festes!

Dimecres de núvols i quatre gotes randoms

Núvols a Llafranc. Foto: Pedro Ramírez

Aquest dimecres estarà marcat pel cel ennuvolat durant la major part del dia, al matí es podran escapar algunes gotetes esporàdiques, si bé no es preveu que siguin gran cosa.

Temperatures normals per l’època i per tant si sabeu que esteu una mica refredats agafeu un anorac no sigui que el refredat s’allargui massa dies més.

Per dijous continuarem amb una jornada de núvols, a més de tot tipus, podreu triar quin us agrada més, si els alts, els mitjos o els compactes.

 

La realitat de la formació professional al Baix Empordà: creix la demanda de perfils més tecnificats

Empordà 2030
Empordà 2030
Empordà 2030
Empordà 2030
La realitat de la formació professional al Baix Empordà: creix la demanda de perfils més tecnificats
Loading
/

Una educació de qualitat que permeti la incorporació dels joves al món laboral  és un dels grans reptes del país i, en concret, del Baix Empordà, per les característiques socioeconòmiques de la comarca. Cal una connexió entre el sector educatiu i l’empresarial per a adaptar la formació a la realitat del nostre model econòmic, molt centrat en el sector turístic, però que, alhora, ha d’oferir alternatives per als joves que vulguin dedicar-se als oficis. La dificultat per passar de l’escola a la feina és una de les principals preocupacions del sector educatiu i l’empresarial. A la vegada, constaten una demanda creixent de perfils més tecnificats. De tot plegat, n’han parlat a Ràdio Capital algunes veus autoritzades en el marc de la jornada “Empordà 2030: Educació i innovació” que aquest mitjà ha organitzat a l’INS Baix Empordà de Palafrugell. 

El director de l’INS Baix Empordà, Joan Manel Borromeo, apunta que la formació professional que proporcionen al seu centre ha de servir perquè l’alumnat “es pugui desenvolupar” en el sector laboral pertinent. “Aquí els eduquem amb una base perquè puguin entrar a la feina amb certs coneixements”, apunta el director. Així, els alumnes es poden adaptar al món laboral. Un espai que durant els últims anys ha canviat, en els quals es requereix més formació i perfils més versàtils: “La formació professional es desenvolupa a l’institut i al llarg de tota la vida”, apunta Joan Manel Borromeo. 

Actualment, encara es té la concepció que els joves haurien d’escollir una carrera universitària en lloc de desenvolupar la seva educació cap a un cicle formatiu. Tot i això, el director del centre apunta que hi ha molts camins per arribar, si es vol, a una carrera universitària o a un cicle formatiu de grau superior. Cal recordar, però, que avui dia ens calen més joves amb formació professional que no pas amb una carrera”, reconeix Manuel Borromeo. De fet, a l’INS Baix Empordà s’hi ha experimentat un creixement d‘alumnes d‘FP, fins als 300 aquest pròxim any.  

L’estudiant d’hostaleria Rita Tabernero, i l’estudiant d’administració i finances Mohamed Ziani van escollir estudiar un cicle formatiu per diverses raons. Ziani apunta que ja tenia interès per estudiar administració i finances i fer-ho de manera pràctica li va semblar més atractiu que haver d’estudiar a la universitat. Per la seva banda, Rita Tabernero explica que la formació professional permet estudiar de manera més pràctica i ofereix formacions més específiques. “Molts amics meus que estan estudiant batxillerat encara no saben què volen estudiar”, admet Rita Tabernero.  

En una societat canviant, que cada cop varia amb més velocitat, els cicles formatius han evolucionat durant els últims anys. Borromeo explica que entre els diversos centres de la comarca es complementen en l’oferta formativa. Tot i això, hi ha aspectes que han d’acompanyar aquesta complementarietat. Per exemple, caldria una bona la mobilitat i  transport públic 

Un món laboral divers

No podem entendre la formació professional sense l’entrada al mercat laboral. Francesc Mateu, gerent de Solgironès, una empresa dedicada a l’energia fotovoltaica, recomana als alumnes que no poden “anar a buscar feina sense que us agradi un ofici”. Afegeix que tota la formació que puguin adquirir els alumnes a través dels seus estudis o la seva experiència serà important per poder entrar al mercat laboral. En aquest sentit, Rita Tabernero reconeix que des dels cicles formatius ja els donen algunes bases per poder entrar a treballar en alguna empresa. Però apunta que l’experiència s’acaba assolint després de començar a treballar en el sector escollit.  

Des de l’institut, tal com explica, Joan Manel Borromeo, hi ha espais de col·laboració per tal que aquests joves puguin tenir un contacte més directe amb el sector i, si es dona la situació, poder entrar a treballar. “Hi ha una estreta relació amb les empreses i amb els diversos sectors dels quals oferim estudis”, explica el director del centre. 

Cal recordar també que no tots els sectors demanden els mateixos perfils o nivell d’estudis. El director de la Fundació Institut Català del Suro, Albert Hereu, reconeix que tot i que el Baix Empordà és una comarca amb més de 200 anys d’història en el món surer, els perfils més buscats pel sector són aquells que estan relacionats amb el món tecnològic del processament i gestió d’aquest material. “El mercat cada cop està més tecnificat”, admet Albert Hereu.  

Rita Tabernero i Mohamed Ziani tenen visions diferents del futur que volen. Rita Tabernero explica que vol muntar un negoci propi i dirigint el seu propi restaurant. En canvi, Mohamed Ziani veu complicat crear una empresa des de zero. “Jo no em veig creant una empresa”, admet Mohamed Ziani. Rita Tabernero coincideix amb ell quan parla de crear un negoci: “no t’ofereixen totes les ajudes i eines per poder fer-ho de manera senzilla”. Albert Hereu, que en el seu moment va ser emprenedor, admet que el camí no és senzill ni barat. Tot i això, creu que des de les institucions i els centres s’hauria d’impulsar aquest esperit emprenedor i que l’administració no hi posés tantes traves.  

El món digital i l’educació

Fa mesos que s’arrossega el debat de compartir l’aula o el lloc de feina amb la tecnologia. El sector es pregunta quin ha de ser el paper dels telèfons mòbils o el Chat GPT. Rita Tabernero reconeix que, tot i que la tecnologia està entrant amb força, per exemple, al sector culinari, ella vol treballar com s’ha fet de manera tradicional. Això sí, Joan Manel Borromeo apunta que ”cal que els alumnes coneguin totes les innovacions”.e “Ens hem d’adaptar al qu hi ha i veure com està arribant la intel·ligència artificial en diversos àmbits”, admet el director. Tot i això, reconeix que és complicat implementar canvis ”si la tecnologia evoluciona a aquesta velocitat vertiginosa.” Albert Hereu apunta que “les persones han d’agafar el control d’aquesta evolució i veure cap a on va”.  

Empordà 2030: Què és l’Oficina Tècnica de Suport als Polígons?

En el tercer bloc dels reportatges Empordà 2030, sobre Educació i Innovació, descobrim què és i com funciona l’Oficina Tècnica de Suport als Polígons. Una oficina del Consell Comarcal del Baix Empordà que es dedica a fomentar el desenvolupament dels polígons de 18 municipis de la comarca. Volen atreure empreses, especialment aquelles que són innovadores i sostenibles, que vulguin treballar des del Baix Empordà. 

L’oficina coordina tot d’àrees del Consell, com la d’arquitectura i urbanisme, sostenibilitat i acció climàtica per dinamitzar els polígons. Un altre dels seus grans objectius és fer veure que al Baix Empordà no només es pot viure del turisme i el sector dels serveis, i donar facilitats als joves de la zona perquè es puguin dedicar a la indústria. 

En parlem amb el responsable tècnic de l’Oficina, Lluc Pons, i el conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Enric Marquès. 

Pots recuperar el tercer programa de la sèrie d’Empordà 2030 complet aquí:

Els Amics de les Arts publicaran el disc “Les paraules que triem no dir” el març

els-amics-de-les-arts-publicaran-el-disc-“les-paraules-que-triem-no-dir”-el-marc
Els Amics de les Arts publicaran el disc “Les paraules que triem no dir” el març

Els Amics de les Arts publicaran un nou disc el març de 2024. Es dirà “Les paraules que triem no dir” i arribarà un any després de “Allà on volia”. De fet el grup ja va dir que seria com una segona part o continuació d’aquell disc.

El 2023 ha estat intens pel trio català amb un bon any de concerts, col·laboracions amb altres artistes i l’obra de teatre al costat de Minoria Absoluta.

Abans no acabin l’any encara tenen alguns concerts pendents, entre ells dos a La Paloma, de Barcelona.

L’entrada Els Amics de les Arts publicaran el disc “Les paraules que triem no dir” el març ha aparegut primer a Primera Fila.

Judith Pujadó: » La fira Indilletres vol deixar a tothom el cuquet de llegir»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Judith Pujadó: " La fira Indilletres vol deixar a tothom el cuquet de llegir"
Loading
/

Un dels grans esdeveniments de la programació de la Bisbal de cada any és el Festival Indilletres. Un total de 46 editorials independents catalanes participaran en aquesta nova edició de la fira, una edició en què també hi ha programades una quarantena d’activitats. Es farà el proper dissabte i diumenge al pavelló. Per parlar-nos de l’edició d’enguany, al Supermatí d’ahir ens va visitar des de la fundació Indilletres, Judith Pujadó.

Aquest any tenen una programació molt interessant, amb activitats una rere l’altre. I quan no n’hi ha, es pot passejar de les editorials que s’hi exposen. «Serà un súper aparador de llibres», va afirmar Pujadó.

 

Durant l’edició de l’any passat, Pujadó ens va afirmar que la intenció de la Fira Indilletres és anar creixent any rere any. Ho demostren enguany arribant a les 46 editorials que participaran a la fira, el màxim aforament respecte l’espai que disposen. «Hem fet equil·libris, perquè el pavelló té uns límits que no es poden superar».

Un dels elements més destacats de la fira d’enguany és la innauguració de la fira, que es farà amb el director de cinema, Albert Serra. L’any passat no hi ha poder assistir, segons va explicar Pujadó, però aquest dissabte a les 11 del matí donarà tret de sortida a la nova edició.

Dissabte al vespre també es dedica una sessió de tarda i vespre a la figura de Jacint Verdaguer, un gran escriptor i poeta. Durant la tarda hi haurà una activitat infantil perquè comenci a conèixer la figura de’n Verdaguer. Després tindrà lloc un debat amb companyia de la Roser Carol i l’Àlvar Valls, que han estat escrivint llibres sobre l’escriptor.

El dissabte també acollirà la cinquena edició dels premis Llucieta Canyà a la crítica literària, un guardó que visibilitza i reivindica la crítica com a gènere literari, el qual «en aquest país va perdent pistonada», va detallar Pujaló. En els últims mesos, el paper del crític en l’àmbit teatral s’ha posat el qüestió, per no deixar-los accedir a algunes obres de teatre. «Cada cop és més difícil trobar una bona crítica».

El diumenge des de Ràdio Capital presentarem el nou pòdcast, «Ui si aixequés el cap..», que vol ressucitar a empordanesos il·lustres per reivindicar la seva història i trajectòria.  Hi ha un munt d’activitats més programdes, des del debat sobre l’expansió catalanoaragonesa per la mediterrània, fins a recitals i projeccions de cinema. Cada tema és tractat amb profunditat per treure’n el millor suc i experiència.

Tirar endevant un festival no és tasca fàcil, i per triomfar se sumen reptes més feixucs. El Festival Indilletres, està aconseguit fent-se un racó dins el món cultural baix empordanenc, gràcies a l’estima que tenen per la cultura. «Volem deixar a tothom el cuquet de llegir. Això és el que fa aquesta fira i el que haurien de fer totes les fires», va destacar Pujadó.

Per conèixer tota la programació d’enguany, fes click aquí.