En Marc Hospital Llop fa gairebé 30 anys que es dedica al sector de la carn i la xarcuteria. És la tercera generació que regenta la carnisseria Can Llop, que va començar a Sant Joan les Fonts i que des del 2009 també tenim a La Bisbal d’Empordà. El 2020 va decidir començar un nou projecte d’alimentació: “Molt boo”. En aquest cas no es tracta d’un aliment per a les persones, sinó pel seu millor amic! De la mateixa manera que cuidem la nostra alimentació també ho podem fer pels més peluts de casa!
La Casa Masó de Girona inaugura aquest dijous la primera exposició antològica sobre l’obra d’Adolf Fargnoli (1890-1951), l’artista noucentista que va viure «la fama i l’oblit». Germà del fotògraf Valentí Fargnoli, va ser considerat un dels artesans més representatius del noucentisme. Sobretot arran de les seves particulars capsetes de fusta, que van assolir fama internacional, i que el mateix Salvador Dalí va descriure amb el qualificatiu de «degenerada pornografia» (en el seu afany per combatre el moviment des del surrealisme). L’exposició a la Casa Masó, que es podrà veure fins al març, inclou més de 200 objectes originals d’Adolf Fargnoli amb voluntat de rescatar-lo de l’oblit que va patir durant la postguerra.
Nascut a la Bisbal d’Empordà el 1980, Adolf Fargnoli va ser considerat en vida un dels artesans més representatius del noucentisme. Sobretot arran de les particulars capsetes, arquetes i petits cofres, que s’han convertit en autèntiques peces de col·leccionista. Durant la postguerra, però, va caure en l’oblit i ara, segons subratlla la Fundació Rafael Masó, «es revela com un artista que cal reconsiderar, com un creador d’objectes delicats i poètics, i com un dissenyador gràfic d’avantguarda».
Amb voluntat de rescatar-ne tant la seva figura com la seva obra, la Casa Masó li dedica ara l’exposició antològica ‘Adolf Fargnoli (1890-1951). Del noucentisme a l’avantguarda’. La mostra inclou més de 200 objectes originals de l’artista, que es complementen amb fotografies i retalls de premsa de l’època. A l’exposició s’hi poden veure dibuixos, esbossos, invitacions, catàlegs d’exposicions, projectes de cartells, creus de fusta, objectes de guix i ceràmica… Però sobretot, allò que en destaca són 28 de les famoses capsetes sorgides de les mans de Fargnoli.
De fet, aquestes peces van ser tan famoses i emblemàtiques del noucentisme que van assolir relleu internacional. Tant, que fins i tot el mateix Salvador Dalí, el 1927, les va qualificar com a «degenerada pornografia» (perquè personificaven l’art i el gust d’una època que l’artista figuerenc volia combatre des del surrealisme).
Comissariada per la historiadora de l’art Pilar Vélez, fins fa poc directora del Museu del Disseny de Barcelona, la mostra vol presentar «una nova dimensió de Fargnoli» gràcies a l’accés que Vélez ha tingut al llegat documental de la família de l’artista i a nombroses col·leccions privades.
La comissària ha pogut aconseguir obres de fusta i ceràmica fins ara poc conegudes. Però sobretot -destaca la fundació- «un conjunt documental inèdit de dibuixos, catàlegs i manuscrits que afegeixen una altra dimensió de Fargnoli, situant-lo en una estètica molt més pròxima a l’avantguarda de les arts gràfiques del seu temps».
«L’eixamplament de la perspectiva permet descobrir que el mateix artista va voler distanciar-se de l’obra que li havia donat fama i va concebre solucions innovadores i avantguardistes en el disseny gràfic i la impressió dels seus catàlegs i fullets», explica la Fundació Rafael Masó. En paral·lel, l’exposició també recorda el paper «essencial» que l’arquitecte noucentista i promotor cultural va tenir «en l’art de Girona i el seu temps», fent de pont entre els artistes, els crítiques i les sales d’exposició de Barcelona durant el primer terç del segle passat.
«Era necessari»
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, destaca que dedicar una exposició a l’obra de Fargnoli era «necessari» per «tornar a presentar i veure les seves famoses capsetes i arquetes». «Són un conjunt d’obres que, cent anys després, no deixen de fascinar-nos com al seu dia van meravellar la gent de Girona, d’arreu de Catalunya i de tot del món», afegeix Salellas.
La mostra s’ha organitzat conjuntament des de la Fundació Rafael Masó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que també ha col·laborat amb l’edició del catàleg. Precisament, els directors del MNAC i de la Fundació, Pepe Serra i Jordi Falgàs, destaquen al catàleg que «és més necessari que mai reivindicar l’obra d’aquest personatge únic en la història de l’art català del segle XX».
Sobretot, subratllen, perquè «és difícil comprendre com un creador que va arribar a ser tan famós i va fer tantes exposicions en vida com ell caigués en l’oblit gairebé absolut, i actualment encara sigui pràcticament desconegut per tothom, a excepció d’un grapat de col·leccionistes que cerquen les seves obres amb passió i obsessió». «Les arquetes i els petits gerros de ceràmica de Fargnoli tenen la capacitat de traslladar-nos a un món llunyà i alhora ben pròxim, una època en què els nostres avis i àvies guardaven amb cura els petits tresors de la llar dins unes capsetes que per si soles havien de ser objectes únics i preciosos, fins al punt que rebien un nom i així adquirien una personalitat», afegeixen Serra i Falgàs.
L’exposició antològica sobre Adolf Fargnoli s’inaugurarà demà al vespre a la Casa Masó. S’hi podrà veure fins al 23 de març i durant l’estiu del 2024 es traslladarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’última exposició que se li va dedicar, el 1997 a les Sales Municipals de Girona, presentava la seva obra juntament amb la del seu germà, el fotògraf Valentí Fargnoli, que també ha estat reivindicat durant els últims anys.
Avui, 29 de novembre, és el dia marcat perquè entri en vigor l’estat de preemergència per sequera. Un pla i unes mesures que va anunciar el Govern fa pocs dies. A continuació, us donem tota la informació sobre com aquest estat d’alerta per sequera afecta a la nostra comarca i quines mesures es prendran.
El pla de preemergència per sequera afecta a 202 municipis de Catalunya, la majoria de les Comarques Gironines i de les Comarques de Barcelona. Al Baix Empordà, 11 dels 36 municipis entren dins aquest estat de preemergència.
Motiu de l’estat de preemergència
El Govern declara aquest estat de preemergència perquè els embassaments de les conques internes -embassament del Ter, embassament del Ter-Llobregat i embassament del Llobregat -, no arriben al 18% de la seva capacitat. A més, tampoc s’esperen pluges pels pròxims dies.
Mesures que s’aplicaran
Es redueix el consum d’aigua a 210 litres al dia per habitant
Les instal·lacions esportives de clubs federats només podran gastar 200 m³ al mes per hectàrea
El rec de gespa queda prohibit, excepte en camps esportius federats
Unes mesures, les que entren en vigor avui, que se sumen a les que ja s’estan aplicant com, per exemple, la prohibició d’omplir piscines sense sistema de recirculació d’aigua.
Els municipis que incompleixin aquestes mesures podran ser sancionats.
Municipis del Baix Empordà afectats
Aquests són els municipis de la comarca que entren en estat de preemergència:
Begur
Calonge i Sant Antoni
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Pals
Regencós
Sant Feliu de Guíxols
Santa Cristina d’Aro
Torrent
Estat de la resta de pobles del Baix Empordà
Cal recordar que el pla de sequera inclou diverses fases – excepcionalitat, emergència, preemergència, alerta, normalitat -.
Albons – Alerta
Bellcaire d’Empordà – Alerta
La Bisbal d’Empordà – Alerta
Colomers – Alerta
Corçà – Alerta
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura – Alerta
Foixà – Alerta
Forallac – Alerta
Fontanilles – Alerta
Garrigoles – Alerta
Gualta – Alerta
Jafre – Alerta
Palau-Sator – Alerta
Parlavà – Alerta
La Pera – Excepcionalitat
Rupià – Alerta
Serra de Daró – Alerta
La Tallada d’Empordà – Alerta
Torroella de Montgrí i l’Estartit – Alerta
Ullà – Alerta
Ullastret – Alerta
Ultramort – Alerta
Vall-llobrega – Alerta
Verges – Alerta
Vilopriu – Excepcionalitat
El motiu pel qual al Baix Empordà no tots els municipis han entrat en estat de preemergència es deu al fet que a la nostra comarca hi ha municipis que pertanyen a l’embassament del Ter i d’altres pertanyen a l’aqüífer del Ter. La Pera i Vilopriu pertanyen a la conca Empordà.
La dotzena edició del Festival Strenes tornarà a transformar aquesta primavera la ciutat de Girona en l’epicentre musical dels Països Catalans gràcies a les estrenes en directe de les principals novetats discogràfiques i els nous espectacles més esperats de la temporada. Fins avui el festival havia anunciat estrenes sonades com les dels nous discos dels Oques Grasses que estrenaran el nou escenari de l’Strenes al Palau de Fires de Girona amb un concert inicial de Mama Dousha, un dels artistes revelació d’aquesta temporada; de Guillem Gisbert, el cantant de Manel, que ja ha exhaurit les entrades de les dues actuacions a les Escales de la Catedral, de la Ludwig Band que presentarà el disc Gràcies per venir també a les Escales de la Catedral, després d’haver guanyat el Premi Talent Gironí i dels Figa Flawas, que presentaran “LA CALÇOTADA”, el seu segon disc, que publiquen al febrer, a La Mirona.
Avui se sumen a aquestes actuacions, més noms tan esperats com els de Blaumut, que presentaran per primera vegada en directe el nou disc que publiquen a la primavera a l’escenari icònic de les Escales de la Catedral, o el d‘Els Amics de les Arts que també publicaran nou disc a la primavera i que presentaran al Teatre Municipal i Ginestà que mostraran per primera vegada en directe també al Teatre Municipal les cançons del seu quart treball que es publica a la primavera i que comptarà amb cançons ja publicades com “De tot el món” o “Em bategues”. Una altra de les sorpreses d’aquesta dotzena edició és el retorn dalt dels escenaris de la cantant Russian Red, una de les artistes més fascinants i sorprenents que ha tingut l’escena indie estatal. Després d’anys sense publicar disc ni fer gires, torna als escenaris per presentar a comarques gironines les cançons d’un nou minielepé cantades per primera vegada en castellà. Els menorquins Pèl de Gall, una de les bandes de referència de l’escena pop rock balear, presentaran a La Mirona les cançons del seu nou disc, que veurà la llum a la primavera.
Per altra banda, Jim, la flamant guanyadora de la segona edició d’Eufòria, farà el seu primer concert a comarques gironines a l’Auditori per presentar algunes cançons pròpies que combinarà amb les millors actuacions del programa. L’Strenes també viurà l’estrena gironina de més discos que veuran la llum a la primavera, com el setè de Xarim Aresté que publicarà al març i presentarà al Teatre Municipal o el quart de Roba Estesa del que ja han sonat les cançons de pop urbà “LNTMNT”, “Stikinlova” i “EL <3 A 1K” i que presentaran a La Mirona de Salt. El cantautor mallorquí Joan Miquel Oliver portarà dalt de l’escenari del Teatre Municipal les cançons del seu setè LP en solitari, “Electronic Devices”, publicat a principis d’octubre, amb un nou format, que és un quartet que incorpora per primera vegada un baix, en aquest cas el de la baixista Stefi Lusini; i els sabadellencs 31FAM interpretaran en directe el seu darrer disc, “x si ens veiem en una altra vida”, publicat a mitjans d’octubre, a La Mirona, amb un nou espectacle que incorpora cos de ball, músics en viu i efectes lumínics. Per altra banda, el cantautor flamenc de Jerez de la Frontera, Raule, presentarà nou disc a La Mirona i les cantants Paula Valls i Maria Hein, estrenaran els seus nous discos “Començar de nou” i “Tot allò que no sap ningú”, en un escenari de Girona que s’anunciarà pròximament.
El Festival Strenes també acollirà espectacles molt especials com el concert de cloenda a les Escales de la Catedral protagonitzat pel nou espectacle de The Tyets, un dels grans grups del moment que farà dos passis. També el nou espectacle de la cantant, compositora i productora Julieta a L’Auditori, que arribarà a Girona consagrada com una de les artistes pop catalanes amb més projecció arreu de l’estat. Uns altres artistes que reapareixen després de cinc anys en silenci són els Gossos. El grup format per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré, torna amb la voluntat d’homenatjar el seu públic més fidel amb una gira de deu concerts que comença a L’Auditori i que posarà punt i final als seus trenta anys de trajectòria. Lildami presentarà al Teatre Municipal nou espectacle amb banda, igual que El Kanka, que a L’Auditori tornarà als seus orígens amb una gira acústica en solitari, en què repassarà els grans èxits de la seva trajectòria.
Finalment, el cantautor Quimi Portet celebrarà al Teatre Municipal els seus 25 anys de carrera dalt de l’escenari amb l’espectacle “Si plou, ho farem al Festival Strenes”. En aquests anys, el vigatà ha publicat deu àlbums d’estudi que han suposat una important aportació a la música en català sempre amb un univers propi on el rock’n’roll es transforma en vehicle de pensament, dinamo d’ironia i corretja de transmissió d’allò que Dylan va convertir en alta literatura.
La resta d’artistes es presentaran el mes de febrer. Les entrades pels nous concerts anunciats es posen a la venda avui a les 20h al web del festival.
AVANÇAMENT DE PROGRAMACIÓ
STRENES 2024
5 D’ABRIL
Ginestà – Teatre Municipal
Raule – La Mirona
6 D’ABRIL
Xarim Aresté – Teatre Municipal
Quimi Portet – La Mirona
Figa Flawas – Teatre Municipal
12 D’ABRIL
Els Amics de les Arts – Teatre Municipal
Gossos – L’Auditori
Roba Estesa – La Mirona
13 D’ABRIL
El Kanka – L’Auditori
31 FAM – La Mirona
19 D’ABRIL
Russian Red – Teatre Municipal
Julieta – L’Auditori
20 D’ABRIL
Jim – L’Auditori
Lildami – Teatre Municipal
Joan Miquel Oliver – Teatre Municipal
La Fúmiga – La Mirona
27 D’ABRIL
Oques Grasses + Mama Dousha – Palau de Fires
3 DE MAIG
La Ludwig Band – Escales de la Catedral
Blaumut – Escales de la Catedral
4 DE MAIG
Guillem Gisbert – Escales de la Catedral
(2 passis a les 19:30h i a les 22h)
5 DE MAIG
The Tyets – Escales de la Catedral
(2 passis a les 18h i a les 20.30h)
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha aprovat aquest dilluns els pressupostos pel 2024 per un valor de 48.692.650 €. Cal desglossar-ho en dos apartats diferenciats: el primer el programa d’inversions dotat amb 9.473.150 € i per l’altre el de les despeses corrents i les amortitzacions de préstecs en 39.219.500 €. Ha estat aprovat amb els vots del PSC i Junts (equip de govern, amb 10 regidors), el Bloc Nacional Català (amb dos regidors) i La Vall d’Aro – En Comú Podem (un regidor); va comptar amb l’abstenció d’Esquerra Republicana (una regidora) i el Partit Autònoms (un regidor); Vox ha votat en contra d’aquests pressupostos (una regidora).
Per finançar les despeses corrents i l’amortització dels préstecs, el consistori compta amb uns ingressos ordinaris de 39.219.500 €, que comporta un increment dels ingressos respecte els de 2023. El Capítol I d’impostos directes augmenta un 13,01%, per un valor de 22.105.300 €, pels increments que hi ha hagut en l’IBI i l’aposta en el manteniment, amb criteris de prudència, dels ingressos per plusvàlues. El Capítol II preveu un decreixement del 19,46%.
El capítol III d’ingressos per taxes i preus públics té un increment del 13,41% respecte del present exercici 2023. L’import previst queda en 9.516.900 € i els augments més significatius dels conceptes estan relacionats amb les noves tarifes del servei de recollida d’escombraries industrials (llevat les del mercat) i les domèstiques, del 19% i del 16% respectivament, provocat pel tancament de l’abocador de Solius. Aquest capítol inclou la previsió d’ingressos per llicències urbanístiques, l’increment de l’IPC d’algunes concessions, o l’actualització tarifaria de l’ocupació de via pública, amb un increment del 20%.
El capítol IV de transferències corrents augmenta fins al 16,19%, principalment per al creixement en 391.300 € en la participació dels tributs estatals i en el creixement d’ingressos que provenen d’altres administracions.
El Passeig Marítim, un dipòsit d’aigua i la Masia Bas
Pel que fa a les inversions previstes pel 2024, es pressuposten 9.473.150 €, i d’entre altres s’incorporen necessitats detectades en el marc de la col·laboració ciutadana feta durant el procés de definició del Pla d’Equipaments 2019-2039, el Pla de Comerç, el Pla Estratègic de Turisme, els Pressupostos Participatius, propostes tècniques de millores urbanístiques o de viabilitat i propostes polítiques de nous projectes, millores o adequacions.
Dins del marc de les inversions, cal subratllar la construcció de la passera del Ridaura i l’acabament del Passeig Marítim fins a Port d’Aro, una reclamació històrica que arribarà a la seva execució gràcies a un futur conveni amb el Departament de Costes de l’Estat. També cal destacar l’inici de la instal·lació d’un nou Dipòsit d’aigua, amb inversió plurianual, que permetrà ser més autosuficients i millorar els costos de l’aigua de consum de boca.
Cal subratllar també el concurs d’idees per la nova Biblioteca Mercè Rodoreda, un projecte que ha de fer créixer l’àmbit sociocultural a la Masia Bas amb nous serveis i millors equipaments. En el marc de l’adquisició de patrimoni la compra de l’indivís de Mas Ralet convertirà en propietaris únics el consistori i permetrà iniciar un projecte de restauració i usos com a equipament públic. En l’àmbit dels equipaments i via pública es preveuen millores i arranjament en espais com el Palau d’Esports, el Camp Municipal d’Esports, o inversions en voreres i asfalt com a accions prioritàries de manteniment.
En el marc de l’execució dels pressupostos participatius hi trobem les inversions prioritzades per la ciutadania en el darrer procés, com són la millora de la bassa del dofí, l’ampliació d’elements al Parc de Politur o la instal·lació d’un rocòdrom, entre d’altres. Per últim, refermant el compromís per la digitalització de l’Ajuntament, s’incrementen les inversions en llicències, en la compra del nou gestor d’expedients o amb la inversió en l’actualització d’equipament TIC per diferents unitats.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez ha explicat que el treball que s’ha fet a l’hora de configurar els pressupostos, una feina que fa tres anys que es fa al consistori, és alinear-los amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Maurici Jiménez reconeix que els pressupostos «volen donar el millor servei a la ciutadania» i, alhora, «fer-nos més atractius cap a fora».
Uns pressupostos que s’han d’ajustar segons l’oposició
El portaveu del Bloc Nacionalista Català, Joan Giraut, apunta que el vot a favor de la formació ve donat per la coherència dels pressupostos i el treball que ha fet l’equip de govern, tot i que apunta que hi ha algun aspecte que s’haurà d’acabar de definir, com pot ser el finançament necessari per aconseguir inversions de gran envergadura.
El portaveu de La Vall d’Aro – En Comú Podem, Pedro Torres, també ha destacat que hi ha diversos aspectes que caldrà modificar a mesura que avanci l’any i han trobat a faltar diversos punts en els pressupostos. Tot i això, han votat a favor dels pressupostos pel 2024. Pel que fa a la portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, Montse Rovira, destaca que hi ha part del pressupost que ja ve de l’anterior govern. Però apunta que hi ha partides importants que han caigut dels pressupostos.
El portaveu del Partit Autònoms, Aitor Tendero, ha destacat que no estan del tot en desacord amb els pressupostos presentats per l’equip de govern. Tot i això, «estem a l’expectativa per veure què passarà». Aitor Tendero ha destacat que ha trobat a faltar alguns temes i partides que cal millorar, com per exemple, en seguretat o turisme. «Volem treballar i ser constructius per aportar les nostres idees», ha conclòs el portaveu.
