La Palamós Optimist Trophy enceta la seva 34a edició amb 550 participants

Palamós Optimist Trophy 2024

La regata Palamós Optimist Trophy-17 Nations Cup torna a batre rècords: enguany seran més de 550 els regatistes que participaran en la prova i provindran de 24 països diferents. La presentació s’ha fet aquest dimarts a l’Espai del Peix en un acte que ha comptat amb la presència del vicepresident esportiu del Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós, Miquel Aviñó; l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; el vicepresident de la Federació Catalana de Vela, Josep M. Isern; i el representant de Ports de la Generalitat, David Ruiz.

La prova se celebrarà del 15 al 18 de febrer en les aigües de la badia de Palamós. Aquest dimecres 14 començaran els actes previs a la prova, amb una cerimònia d’obertura on tots els joves regatistes que competeixen faran una desfilada pel centre del municipi. Aquesta cercavila de tots els equips participants començarà a les 18 h al parc de l’Arbreda, i seguirà pel carrer de Cervantes, el carrer Major, per continuar per La Planassa fins a arribar a l’estenedor de xarxes del port i la carpa de la platja Gran on es troba el village de la regata.

El Palamós Optimist Trophy és la segona competició amb major nombre de vaixells al món, tan sols superada per la regata Lake Garda Meeting Optimist Class que en té un miler, que se celebra en aigües del Llac di Garda, però amb un concepte diferent, ja que no competeixen tots els vaixells alhora. A Palamós sí que ho fan amb cinc sortides per cada prova de manera consecutiva.

Els 24 països representats enguany a aquesta prova de vela són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Costa Rica, Croàcia, Xipre, Gran Bretanya, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, Luxemburg, Mèxic, Països Baixos, Polònia, República Txeca, Suïssa, Suècia i Ucraïna.

En aquesta edició, l’equip del CN Costa Brava-Vela Palamós, entrenat per Àlex Collins, estarà format per sis regatistes: Alèxia Aquise, Jordi Camós, Gil Fages, Meritxell Gutiérrez, Gabi Lugo i Estel·la Trepat, esportistes formats i sorgits inicialment del programa de vela escolar de l’Ajuntament de Palamós.

L’organització preveu que cada dia tinguin lloc tres proves per a cadascun dels cinc grups participants, la qual cosa suposa un total de 15 sortides diàries de 110 vaixells cadascuna d’elles.

El punt neuràlgic de la regata es concentra, un any més, a la Platja Gran de Palamós, en un espai ampli i còmode per als participants, ja que disposa de tots els serveis necessaris i a més està situat molt a prop del mateix centre de la vila, que fa que sigui molt més accessible tant per als participants com per al públic visitant.

Una regata sostenible

La Palamós Optimist Trophy ha estat reconeguda per l’associació internacional Sailors for the Sea, com a Clean Regatta, per les accions de sostenibilitat que si duen a terme, amb accions relacionades amb la sostenibilitat com Paper Less, Be One With de Sea, No Plastics, Green Regata, Sailors for the Sea.

En les últimes edicions s’ha eliminat totalment el plàstic i s’ha apostat per l’ús d’ampolles emplenables a través de fonts d’aigua col·locades per diferents llocs del club. Cal recordar que el Club Nàutic Costa Brava-Vela Palamós compta també amb el certificat EMAS/ISO 14001 i la Bandera Blava.

El Consell Comarcal del Baix Empordà rep el reconeixement com a territori adherit a la xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents

El Consell Comarcal del Baix Empordà rep el reconeixement com a territori adherit a la xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha rebut durant la darrera edició de FITUR la distinció com a comarca adherida a la xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents (DTI). La voluntat d’aquest reconeixement és contribuir a millorar la competitivitat de les destinacions turístiques i la qualitat dels seus residents incidint en cinc àmbits d’actuació que són la governança, innovació, tecnologia, sostenibilitat i accesibilitat. El programa el promouen la Secretaria d’Estat de Turisme (SETUR) i ho gestiona la Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR).

Per aconseguir aquesta distinció la comarca ha hagut de complir 97 requisits i 261 indicadors relacionats amb els cinc àmbits d’actuació. Aquesta anàlisi inclou també un pla d’acció acompanyat de recomanacions per executar a la comarca i seguir avançant en aquest model de desenvolupament turístic. L’adhesió té una validesa fins a 31 de juliol de 2025.

El Consell Comarcal porta anys impulsant la millora de l’accessibilitat turística. En els darrers anys ha dissenyat un pla de sostenibilitat turística comarcal i ha impulsat nous models de governança. El conseller comarcal de Turisme, Raimon Trujillo, va recollir el reconeixement i valora l’adhesió del Consell Comarcal com “una oportunitat per unificar i coordinar projectes que ja estem treballant a la comarca com l’accessibilitat i la sostenibilitat, però incorporant també actuacions en l’àmbit de la innovació i la tecnologia. L’objectiu final és construir un model turístic en el Baix Empordà més sostenible i més responsable”.

El programa DTI compta amb una xarxa de 538 membres dels quals són 386 destinacions de tot l’estat espanyol. Entre aquests s’hi poden trobar entitats com les diputacions, consells comarcals o ajuntaments. El programa permet que els municipis més turístics formin part també d’aquesta xarxa i puguin estar adherits o certificats.

Raül Mata: «El món pesquer és un sector força desconegut per la societat»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Raül Mata: "El món pesquer és un sector força desconegut per la societat"
Loading
/

Torna una altra edició de l’activitat impulsada pel Museu de la Pesca, ‘Converses de Taverna’. Un espai de participació intergeneracional per la gent de mar. Per parlar-nos de l’edició d’enguany ens ha visitat al Supermatí el tècnic del Museu de la Pesca de Palamós, Raül Mata.

Tot i que aquesta activitat ja fa uns anys que va iniciar-se, Raül Mata admet que s’ha acabat consolidant amb tres xerrades cada any. «Com que tenim altres activitats al Museu de la Pesca, acabem organitzant tres converses cada any», admet el tècnic. Les d’aquest 2024 es faran el divendres 16 de febrer, el divendres 15 de març (centrada en la presència femenina al mar) i el divendres 19 d’abril (centrada en la ciència marina ciutadana).

La primera de les xerrades d’aquest any estarà dedicada a la pesca recreativa i l’expansió de la pràctica de la pesca sense mort. Raül Mata admet que en aquestes Converses de Taverna s’aborden temes que tenen a veure amb la mar, però, que molts cops, «no se’ls hi dona tota la rellevància que tenen».

La pesca i la normativa

Raül Mata explica que en aquesta primera Convers de Taverna, que es farà al Restaurant Can Blau a les 18 h, es farà un repàs per la història i la tradició d’aquesta pesca recreativa, que avui dia encara segueix present en la comarca del Baix Empordà. Cal recordar, que per poder pescar cal una llicència de pesca recreativa. Raül Mata reconeix que tot i l’existència d’aquestes llicències hi ha persones que no tenen aturador quan es parla de pescar i és un aspecte que «s’ha de controlar».

El tècnic del Museu de la Pesca admet que si no hi ha un control a l’hora de pescar «ens acabarem carregant el medi marí». I és que una de les tendències durant els últims anys és pescar sense que hi hagi mort. Raül Mata explica que aquestes pràctiques volen fer una fotografia a la peça pescada i llavors es retorna al mar.

Les dones, la ciència ciutadana i la mar

La segona de les Converses de Taverna, que es farà el divendres 15 de març, abordarà la situació de les dones en el món marítim. Raül Mata és conscient que molts cops la figura de la dona queda oblidada en el món de la pesca. «Sempre s’ha sabut que els homes eren els que anaven a pescar a la mar. Tot i això, a Catalunya actualment hi ha unes quantes dones dins d’aquest ofici», admet el tècnic. Admet que la situació està canviant.

La tercera de les jornades, que es farà el divendres 19 d’abril, se centrarà en la ciència marina ciutadana. Raül Mata explica que a través d’aquesta conversa volen donar a conèixer iniciatives de la ciutadania centrades en la ciència marítima, com, per exemple, recollir la temperatura de l’aigua del mar o la recollida de microplàstics.

Raül Mata reconeix que amb aquest tipus d’activitats com Converses de Taverna es pot donar a conèixer el món pesquer a la ciutadania. «El món pesquer és un sector força desconegut per la societat», admet el tècnic. Per això, a Converses de Taverna es recopilen tots aquests coneixements i es graven per poder consultar aquesta informació en un futur.

El tècnic del Museu de la Pesca explica que tots aquests testimonis que passen per Converses de Taverna aporten la seva visió d’un món que no és del tot conegut. Ja fa més de 23 anys que el projecte està en marxa i serveix per recopilar tot aquest «patrimoni immaterial» que tal com apunta Raül Mata forma part de la història del Museu de la Pesca. «Moltes persones que van participar en les primeres Converses de Taverna ja no hi són», admet el tècnic.

Al llarg de la història del Museu de la Pesca i de l’activitat Converses de Taverna s’han anat recollint aquests canvis en el sector pesquer, les grans catàstrofes com les que es van viure amb el vessament del Prestige o els temporals que han afectat la nostra costa.

Confisquen 100 plantes de marihuana en una plantació a Santa Cristina d’Aro

Marihuana Santa Cristina d'Aro

Aquest dimarts a la matinada, la Policia Nacional, la Policia Local de Santa Cristina d’Aro, la de Castell-Platja d’Aro i la de Sant Feliu de Guíxols han realitzat entrades simultànies en diversos domicilis dels tres municipis. Aquesta acció forma part d’un dispositiu conjunt de cerca d’estupefaents.

En el dispositiu de Santa Cristina d’Aro s’ha actuat en un domicili ubicat a Sant Miquel d’Aro, on s’han confiscat un total de 100 plantes de marihuana i una bossa amb cabdells. També s’ha detingut a dues persones què es trobaven dins el domicili.

Carles Sabater, 25 anys de la seva mort

carles-sabater,-25-anys-de-la-seva-mort
Carles Sabater, 25 anys de la seva mort

Avui fa 25 anys (13 de febrer del 1999) que Carles Sabater va morir a causa d’un infart de miocardi. Va ser a Vilafranca del Penedès després de fer un concert amb Sau, en el que celebraven el dotzè aniversari de la banda i on alguns testimonis i amics del cantant diuen “que ho va donar tot” en aquell concert.

El cantant i actor barceloní va deixar commocionada la societat catalana fins al punt que el seu funeral va ser multitudinari amb una gran representació del món de la cultura del moment. A més, el 27 d’abril del mateix any es va organitzar un concert homenatge al Palau Sant Jordi de Barcelona que va acollir més de 20.000 assistents. Entre els artistes que van trepitjar l’escenari hi havia amics i companys d’en Carles, però també artistes de la primera línia de l’època com Gerard Quintana, Lluís Llach, o el company de Sau, Pep Sala, entre d’altres.


“SAU HA MORT”

“Sau va morir divendres, però Carles Sabater no morirà mai”. Deia el mateix Pep Sala dies després de la notícia que va marcar un punt d’inflexió, no només en la vida del membre de Sau, sinó també de la música i la cultura catalana.

El 1999, Sabater i Sala s’havien proposat el retorn de Sau als escenaris després d’una aturada d’un parell d’anys. Aquell any s’havien programat una gira de 30 concerts que havia d’acabar a finals d’octubre del mateix any, però la mort del cantant va avançar la data de finalització.

Sau va arrencar el 1986 i un any després ja van publicar el seu primer disc d’estudi “No puc deixar de fumar” (Picap, 1987) on hi havia propostes com ‘Sense estil’, ‘Viure sense tu’ o ‘Deprimit’. Va ser amb la publicació del tercer disc “Quina nit” (Picap, 1990) amb el que es van consolidar a l’escena catalana. Aquest recollia el seu gran èxit, i el que s’ha convertit en un himne, ‘Boig per tu’.


CARLES SABATER UN PERSONATGE POLIFACÈTIC

Carles Sabater va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1962. Amb 18 anys ja va entrar a l’Institut del Teatre. Va participar en alguna obra de teatre, com ‘Romeu i Julieta’, sota la direcció de Joan Ollé, o també ‘L’auca del Senyor Esteve’ el 1985.

Durant molts anys també va combinar l’etapa musical amb la interpretació i va participar en diferents sèries a TV3 com ‘Sitges’ o ‘Arnau’ tot i que també va formar part de l’elenc d’actors l’espectacle ‘Pirates’, produït per Dagoll Dagom el 1997, o ‘Company’ de Calixto Bieito.


UNA CANÇÓ, UN LLIBRE I UNA PEL·LÍCULA

Recentment, Sau ha publicat una cançó “Nous poemes i velles promeses”, recitada per Pep Sala i dedicada especialment al seu company. Es tracta d’una balada que té la sonoritat que caracteritza la banda amb moltes referències a anteriors cançons de Sau. El mateix títol de fet fa referència a una de les seves cançons més populars: ‘Poemes i promeses’.

Una de les altres propostes que recorden Carles Sabater és el llibre que Pep Blay publicarà en les pròximes setmanes: “Cor trencat. Mort i vida de Carles Sabater” (editorial Folch & Folch). De fet, el mateix Blay era un amic personal del cantant i tenia una mena “de deute pendent amb ell”.

En aquestes pàgines l’autor ha volgut explicar com era i com va viure Sabater per, amb tot, plegat entendre què el va portar a morir en aquella situació.

I una de les darreres novetats que també s’ha sentit a parlar és que la història de la mítica banda del rock català. Sau tindrà una pel·lícula que portarà per títol “Els de Sau” i serà dirigit per Elisabet Terri. Sota la producció de Imminent Produccions i Arlong Productions, narrarà la trajectòria de la banda des dels seus inicis fins a la mort de Sabater. Un Sabater que estarà encarnat per l’actor osonenc Guim Puig.

L’entrada Carles Sabater, 25 anys de la seva mort ha aparegut primer a Primera Fila.

La sequera fa augmentar la demanda per omplir les piscines amb aigua de mar

aquamarina pool

Diversos municipis del Baix Empordà estan en fase d’emergència per la sequera. Això ha despertat preocupacions, en el sector turístic, per l’ompliment de piscines. Entre les solucions hi ha iniciatives com la d’Aquamarina Costa Brava que omplen piscines amb aigua salada.

L’empresa Aquamarina Costa Brava va néixer fa deu anys per iniciativa familiar i està encarada en els beneficis de l’aigua salada per la salut. Amb el context actual de sequera han volgut fer front a la demanda de la gent que no pot abastir les piscines per les restriccions d’aigua.

Aquamarina Pool és la part de l’empresa que es destina a omplir les piscines amb aigua salada. Primer de tot es recull l’aigua, del golf de Roses, amb un camió especialitzat amb unes mànegues que porten un filtre integrat. Un cop filtrada l’aigua es porta directament a la piscina del client.

Actualment, la gran majoria de clients que aposten per aquesta aigua de mar per omplir les piscines es troben a les províncies de Girona i Barcelona. L’empresa no contempla ampliar més el mercat pels costos de transport de l’aigua als clients. Tot i això, a causa de la sequera, la demanda d’aquest tipus d’aigua als hotels de la Costa Brava ha augmentat els darrers mesos.

Aigua salada per a consum propi

Aquamarina va començar amb l’objectiu de fer arribar aigua de mar embotellada per a diversos usos personals, entre ells la cuina i la salut. Per aquest tipus d’usos recullen l’aigua amb un vaixell especialitzat entre el Cap de Creus i les Illes Medes. Un cop s’ha extret l’aigua, es porta a la planta de l’empresa i passa uns microfiltrats per eliminar tots els residus i l’adequat procés de qualitat. Seguidament, s’envasa i s’envia al client.

El mercat en aquest àmbit és molt més extens per la fàcil distribució. Actualment, estan en el mercat europeu i no tanquen les portes per passar al mercat internacional.