Renaldo & Clara celebren 10 anys de “Fruits del teu bosc” amb una gira acústica
Renaldo & Clara celebren 10 anys del seu primer LP “Fruits del teu bosc” (Bankrobber, 2014) amb una petita gira acústica durant la primavera, on tocaran cançons de la seva primera etapa i adaptaran alguna de les cançons que han fet de Renaldo & Clara un dels grups més importants de l’escena catalana.
Fa una dècada, Renaldo & Clara debutaven en format llarg amb 9 cançons que marcarien la trajectòria de la banda lleidatana. Tot els seus trets ja hi eren: les lletres precises, amb un punt amarg, barrejades amb melodies lluminoses, el gust pels arranjaments i les estructures lleugerament fora de norma,… amb un embolcall acústic. Després vindrien els instruments electrònics i la riquesa de ritmes dels seus darrers treballs, una dècada de cançons que farà recordar el seu repertori antic des d’una perspectiva fresca. Mirar enrere també pot ser un exercici estimulant si el teu passat el formen cançons com “Girasols”, “Els dies s’allarguen” o “les runes”.
Per aquesta celebració Renaldo & Clara seran la Clara Viñals i l’Hugo Alarcón, el grup reduït a un esquelet que no escatima en res: guitarra acústica, cello… seran unes poques dates primaverals abans d’encarar l’últim tram de la gira de “La boca aigua”.
Shakira anuncia el disc “Las mujeres ya no lloran”
“Las mujeres ya no lloran” era una de les frases que Shakira cantava a la sessió 53 de Bizarrap i finalment també serà el títol del seu nou treball, el primer en set anys, que s’espera pel 22 de març.
El disc inclourà 16 cançons, 8 d’inèdites, un remix, i les 7 cançons que ja hem pogut escoltar, ‘TQG’, amb Karol G, ‘Te felicito’, amb Rauw Alejandro, ‘Monotonia’, amb Ozuna, ‘Copa Vacia’, amb Manuel Turizo, ‘El Jefe’, amb Fuerza Regida, ‘Acrostico’, així com la mencionada sessió amb Bizarrap.
El treball arribarà per primera vegada en vinil amb quatre edicions diferents: diamant, safir, robí i esmaragda.
Las mujeres ya no lloran.
(Women no longer cry)
Mi nuevo álbum que llega este 22 de marzo, no lo he creado sola sino con todos ustedes, y con mi manada de lobas que han estado allí acompañándome en cada paso.
La producción de esta obra, ha sido un proceso alquímico.
La piscina municipal de La Corxera de Sant Feliu de Guíxols ha explicat en un comunicat que «tenim operaris treballant per resoldre les incidències que han provocat que no arribem a les temperatures de confort». Des de l’empresa que gestiona el servei, Llop Gestió Esportiva, admeten que «canviar la producció tèrmica amb combustibles fòssils mitjançant gas, a producció tèrmica elèctrica mitjançant bombes de calor amb aerotèrmia, sense tancar el servei, és molt complex».
Aquesta resposta arriba després que l’Aquàtic Club Xaloc, entitat que fa ús d’aquestes instal·lacions, hagi reclamat solucionar els problemes amb la temperatura de l’aigua i la humitat de la piscina municipal.
L’empresa admet que les temperatures normatives s’han de situar entre els 24 i els 30 graus en els vasos de la piscina i la d’ambient 1 o 2 graus per sobre de la temperatura de l’aigua del vas principal. Reconeixen també que per normativa, la humitat ha de ser inferior al 65%. «Som conscients que, tot i estar en normativa, els paràmetres de confort no són els adients», apunten des de l’entitat gestora.
Per això, demanen «una mica més de paciència» i esperen «que aquesta setmana el servei tècnic ho resolgui definitivament». Tot i això, l’AC Xaloc no ha desconvocat la concentració d’aquest dijous i hi han assistit una cinquantena de persones per demanar que se solucionin els problemes sobre la temperatura i la humitat de les instal·lacions.
Protesta de l’AC Xaloc d’aquest dijous
El president de l’AC Xaloc, Josep Maria Esteva, reconeix que ja fa mesos que la temperatura de l’aigua no és la correcta «i es troba per sota del que seria habitual en una piscina coberta». Han demanat informació a piscines cobertes de la zona i la temperatura es troba per sobre els 27 graus.
«Nosaltres volem que els nostres nedadors puguin fer el seu entrenament sense passar fred», admet Esteva. El president de l’entitat reconeix que alguns nedadors no venen a entrenar pel fred i, d’altres han deixat el club. De moment, estan esperant per reunir-se amb l’entitat gestora de la piscina municipal per posar solució a la problemàtica.
L’escriptor Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) ha presentat aquest dijous la novel·la ‘Guanyaràs una mar llisa’ (Periscopi), que fa un homenatge als corallers catalans que s’aventuraven en aigües llunyanes durant el segle XIX i el patiment que vivien i que generaven. Amb especial interès per reflexionar al voltant de la creació literària, les llegendes, la recerca i les famílies, Martín i Serra explica la història d’una escriptora que conta una llegenda familiar a la seva filla. Quan l’Amàlia pregunta sobre aquests fets, la protagonista dubta de la veracitat de la història i inicia un recerca que la portarà a descobrir la veritable realitat familiar. L’obra reivindica també una llengua «que llueixi» allunyada del llenguatge superficial.
Després de començar a escriure el 2004 ‘Cabells de Medusa’, 20 anys després Martín i Serra ha reeditat l’obra amb un canvi «radical». De fet, de la primera versió només se’n conserva el pretext: la història familiar en format llegenda que inicia tota la trama. «La trama, els personatges, el to, l’estil i la llengua han canviat», ha assenyalat l’escriptor en una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN). «Ha sortit una novel·la diferent», ha afegit.
La llegenda explica que el besavi de la protagonista es deia Espiridió per una promesa que va fer el seu pare en haver-se salvat d’un naufragi. Aquesta llegenda prové de la vida personal de l’autor de la novel·la. «Mai m’havia plantejat si era certa. Quan vaig començar a investigar vaig veure que hi havia moltes llacunes, on no hi arribaven els fets arribava la ficció», ha destacat.
Una de les prioritats de l’autor ha estat tractar la realitat dels corallers, molt important en l’economia de desenes de municipis de la costa catalana durant anys. «Reconstruir la vida i la feina dels corallers ha estat una tasca laboriosa. Actualment és una activitat restringida perquè hi ha poc corall», ha recordat a l’ACN.
«Se submergien al mar a pulmó lliure, amb vaixells rudimentaris que anaven a l’altra punta en un viatge de 7 o 8 mesos al nord de l’Àfrica. Sovint morien en el trajecte, emmalaltien o patien seqüeles quan arribaven a casa. Era una vida duríssima. L’esquer eren els alts guanys que aconseguien si feien una bona campanya», ha repassat.
De fet, la protagonista de la història descobrirà que el seu avantpassat patia una situació econòmica complicada i va decidir embarcar-se en una expedició de corall. Les llegendes esdevenen en l’obra de Martín i Serra un fil conductor de diferents generacions. Però amb aquestes històries també es tracta el dilema de la creació literària i com la protagonista es va descobrint a ella mateixa a mesura que investiga.
L’obra està escrita amb un llenguatge cuidat amb influències de l’argot mariner. Nascut en una família de mariners, Martín i Serra ha traslladat al llibre expressions de l’àmbit del mar que ha sentit «tota la vida a casa seva». «La meva és de les últimes generacions que conserva el parlar salat de Begur que s’ha anat perdent a les zones de l’Empordà», ha recordat. A la novel·la aquesta riquesa lingüístics es pot veure amb el fet que no parlen igual la mare, la filla, l’àvia o l’oncle.
Durant l’entrevista amb l’ACN, Martín i Serra ha explicat que ha fet una important tasca de selecció amb la llengua. «Més que buscar la paraula complicada ha estat trobar aquella exacta o precisa. Mots que fa entre 50 i 100 anys que s’utilitzaven amb total normalitat», ha argumentat. «Treballo molt amb el ritme de la frase, tot ha de fluir», ha expressat.
En aquesta història el mar és un personatge més perquè té molta presència al llarg de tot el relat i és el punt d’unió dels diferents personatges. Bona part de la història gira al voltant de les dones i en la maternitat, amb una protagonista mare soltera que ha de vetllar per la seva filla malalta o el personatge de l’Helena, que amb la desaparició del marit haurà de cuidar de la descendència i salvar el mas familiar.
L’autor ha situat com a narradora una dona per agafar «distància» en la història. La novel·la està organitzada en diversos mesos que marquen la construcció de la investigació de la protagonista. Al final el lector pot llegir la novel·la final que escriu la dona i que posa llum al periple d’Espiridió.
La Junta de Govern de l’Ajuntament de Palamós ha aprovat de manera inicial el projecte d’asfaltatge del darrer tram de la ronda de l’Est (el vial del Port), un dels principals eixos viaris del municipi i connexió d’entrada i sortida de mercaderies del port palamosí. Aquesta és la darrera secció d’aquest vial, que es troba entre el camí vell de la Fosca i fins al giratori de l’avinguda d’Àngel Guimerà. Amb aquest asfaltatge es complementarà el que ja es va fer en els dos trams anteriors de la ronda de l’Est, limitats entre el giratori de la carretera de la Fosca i fins al camí vell.
El segment en el qual es vol treballar és d’uns 550 metres lineals, i d’una superfície de 4.710 m2, que s’ha anat deteriorant amb el temps i ara necessita una actuació d’arranjament i millora.
El projecte té com a objectiu principal reforçar el servei d’aquests trams de via tenint en compte el volum de trànsit diari i, especialment, l’alt percentatge de trànsit pesat que circula fins els serveis de transport de mercaderies del port. Aquesta circulació continuada de vehicles de gran pes és una de les principals causes del gran deteriorament de la capa de rodament. Un dels altres objectius amb aquestes millores és la de minimitzar els costos de manteniment que suposa l’arranjament continuat dels forats i les fissures que s’hi produeixen.
Els treballs modificaran el paquet estructural del paviment actual per garantir una major resistència al pas del temps i als vehicles pesants. L’actuació inclou el fressat, l’anivellament, la compactació, l’asfaltatge i el pintat de la senyalització viària.
El pressupost d’execució d’aquestes feines és de 261.312 €, i seran finançades per l’Ajuntament de Palamós, amb la participació de Ports de la Generalitat, mitjançant conveni de col·laboració. Es preveu que els treballs d’asfaltatge es puguin executar abans de l’estiu vinent, un cop enllestits els processos d’informació pública i d’adjudicació.
Els Agents Rurals, la inspecció de la direcció general de Política Marítima i Pesca Sostenible i la Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró intercepten i denuncien dues persones per vendre garoines per cases de particulars o en punts de venda concertats on es trobaven amb persones compradores.
I és que cal recordar que les garoines marisquejades amb una llicència recreativa només poden ser per l’autoconsum, així, la seva venda o distribució està totalment prohibida. Després de seguir les dues persones se’ls ha interceptat in fraganti quan transaccionaven amb un comprador a l’aparcament d’un centre comercial. Les garoines han estat comissades i retornades al mar.
El Grup de Suport Marí del Cos d’Agents Rurals fa actuacions de vigilància i inspecció per mar i també per terra perquè es compleixi la normativa dins els espais naturals marítims.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.