Calella de Palafrugell es prepara per rebre aquest cap de setmana més de 100 regatistes en el marc de l’EurILCA Master 2026, XVIII Trofeu Calella de Palafrugell Memorial “Pitus” Jiménez. La competició tindrà lloc entre divendres 17 i diumenge 19 d’abril a les aigües del municipi.
Les proves començaran divendres a les 12 del migdia i es repetiran dissabte a la mateixa hora, mentre que diumenge l’activitat s’avançarà a les 11 del matí. L’organització recorda que els horaris poden variar en funció de les condicions meteorològiques. Abans de l’inici oficial, dijous 16 d’abril, els participants ja podran prendre contacte amb el camp de regates amb diverses sessions d’entrenament.
La cita destaca per la seva dimensió internacional, amb regatistes procedents de més de quinze països. Aquesta participació reforça el pes d’una prova que ja és habitual en el calendari europeu de la classe ILCA en categoria màster.
Més enllà de la competició, l’esdeveniment també vol fomentar l’intercanvi i la convivència entre esportistes, tot consolidant Calella de Palafrugell com un dels escenaris destacats de la vela internacional.
El Festival de la Porta Ferrada inicia una nova etapa aquest 2026 amb l’entrada de l’empresa Barcelona Events Musicals com a gestora i la direcció executiva de Víctor Partido. En una entrevista al Supermatí, Partido ha explicat els reptes d’aquest primer any i les línies mestres d’un projecte que vol combinar continuïtat i renovació.
El relleu al capdavant del festival s’ha produït de manera planificada. Partido assumeix la direcció executiva després d’un període inicial liderat per Jordi Herrero, amb l’objectiu de consolidar el projecte des del territori. “És una transició tranquil·la, amb respecte per al recorregut del festival”, ha explicat.
La 64a edició presenta artistes de primer nivell com The Corrs, Rigoberta Bandini, Mónica Naranjo o David Bisbal. Aquests noms conviuen amb propostes més singulars i artistes emergents, en una programació que busca ser transversal. “El públic és divers i el cartell també ho ha de ser”, ha destacat Partido, que defensa una combinació entre propostes mainstream i d’autor.
Una de les novetats destacades és la recuperació de l’Espai Port, un escenari que no s’utilitzava des de feia dos anys. Aquest espai acollirà propostes més cuidades i singulars, mentre que el Guíxols Arena concentrarà els concerts més multitudinaris amb formats de doble o triple actuació.
Partido també ha remarcat que el 2026 és un any “singular” per als festivals. L’augment dels costos, les grans gires internacionals i els canvis en els hàbits de consum del públic condicionen la programació i la venda d’entrades. “El públic decideix cada cop més a última hora”, ha apuntat, destacant que aquest fenomen s’ha accentuat des de la pandèmia.
Tot i que l’empresa gestora també està darrere del Festival Cruïlla, Partido ha volgut deixar clar que són propostes diferents: “No serà un Cruïlla a Sant Feliu. Cada festival té la seva identitat”. Amb aquesta nova etapa, el Porta Ferrada busca reforçar la seva posició com un dels festivals més emblemàtics del país, mantenint l’essència però adaptant-se als nous temps.
Els pescadors catalans critiquen que el preu del gasoil se’ls ha doblat pel conflicte a l’Orient Mitjà i alerten que la situació els aboca a reduir dies de pesca o a aturar-se. El secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, diu que ja n’hi ha que fan festa els divendres per guardar dies pel segon semestre, «amb l’esperança que el conflicte s’acabi i es tornin a moderar els preus». Des de la Costa Brava, el president de la Federació Catalana de Confraries, Antoni Abad, afirma que viuen la situació amb «incertesa» perquè fa «trontollar» la viabilitat de moltes embarcacions, especialment les d’arrossegament o encerclament. «Calculem que estan gastant uns 200 euros més al dia», detalla.
El conflicte a l’Orient Mitjà ha fet que el preu del combustible s’hagi duplicat en molts ports pesquers. Això suposa el doble del que pagaven fins ara i afecta de ple les embarcacions més grans, com són les d’arrossegament o encerclament. Els pescadors catalans diuen que la situació genera una incertesa «molt gran» en aquest sector primari i que la situació els aboca a reduir dies de pesca, com alguns ja estan fent en ports de Tarragona, o a acabar aturant l’activitat.
Domènech diu que la situació, combinada amb les limitacions dels dies de pesca imposades des de Brussel·les, fa que alguns pescadors estiguin intentant reduir els dies que surten a la mar per guardar-ne de cara al segon semestre, amb l’esperança que el conflicte al Pròxim Orient s’acabi i es tornin a moderar els preus del carburant. «Hi ha barques que els divendres fan festa per estalviar-se aquest dia», explica. «És un moment complicat perquè som dependents de gastar gasoil, no podem fer res per gastar menys», valora.
El secretari afegeix que els tres grans costos que tenen els empresaris del sector són els salaris, les quotes de la seguretat social i el gasoil, i l’afectació per l’encariment del combustible varia en funció de l’art de pesca que es practiqui. «No és el mateix una art menor, que fa servir una barca més petita, que l’arrossegament, que gasta molt més», destaca Domènech.
Amb tot, no creu que això condicioni el cost final per al consumidor. «Que hi hagi menys peix al mercat sempre pot fer que s’incrementi una mica de preu, però hem de pensar que aquí només pesquem el 17% del que consumim», afirma per relativitzar la situació.
Per la seva banda, Abad considera que els ajuts previstos no són suficients i que «si no arriben aviat» faran «trontollar» la viabilitat de moltes empreses. «Si el carro penja enrere, és a dir, si hi ha una despesa més gran que el que en puguem treure, crec que en aquestes demarcacions poden arribar a amarrar i demanar deixar l’activitat». I això afecta de ple les embarcacions més grans, especialment les d’arrossegament i encerclament.
Uns 1.000 euros més a la setmana
Abad diu que l’increment de preus suposa un sobrecost mitjà d’uns 200 euros més al dia per a una embarcació gran. Això, afegeix, a la setmana es tradueix en uns 1.000 euros i en 5.000 al mes. «Aquest tipus de flota va a la retribució «a la part» que es diu: primer es treuen les despeses i després el que queda es reparteix en funció de la feina que fa cadascú», detalla. «Si tens 1.000 euros més de despesa, són 1.000 menys que tens per repartir. Directament, afecta la butxaca del pescador, sigui l’armador o el patró», afegeix.
Amb tot, Abad recorda que es tracta d’un sector estratègic amb greus problemes de relleu generacional i que ja està molt «desgastat» amb les reduccions de jornades de pesca. «Ara ve això i ens acaba d’aixafar», remarca. Sobre això, diu que les ajudes han de ser «ràpides» i més «contundents».
Menys hores de pesca a Blanes
Al port de Blanes (Selva), moltes embarcacions han optat per reduir les hores de pesca arran de l’increment del cost del combustible. El patró major de la confraria, Ferran Martínez, explica que habitualment un dia assolellat com el d’aquest dimarts els vaixells allargarien l’horari fins a les sis de la tarda. A les quatre, però, pràcticament totes ja eren a port i amb el peix descarregat. «Com que el gasoil és més car, la gent torna abans i així estalvia una mica de dipòsit», explica el patró major.
Martínez ha explicat que abans de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà ells pagaven el combustible a 0,65 cèntims el litre. Aquest dimarts ho han fet a 1,25. «Això és més del doble del cost», lamentava el pescador. Ara, demana «ajudes directes i amb efecte immediat» perquè creu que si no moltes flotes acabaran tancant. «Totes les persianes que s’abaixin ara, costarà molt que es tornin a aixecar», ha advertit el portaveu de la confraria de pescadors de Blanes.
De fet, Martínez assegura que els pescadors no deixen d’acumular pedres a la sabata des del 2020. La pandèmia, la guerra a Ucraïna, les limitacions de pesca de la UE i ara aquest nou conflicte fa que el sector acumuli sis anys d’inestabilitat.
A Palamós, menys gambes i més despesa
A la confraria de pescadors de Palamós la flota la formen divuit vaixells d’arrossegament, tres d’encerclament i quinze d’arts menors. El patró major, Miquel Mir, explica que paguen el litre de gasoil a 1,32 euros, quan abans de l’alça derivada per la guerra es trobava a 60 cèntims. «El carburant és la despesa més important d’una barca, i si no arriben ajudes aviat, serem inviables», lamenta.
Mir assegura que l’ajuda de 20 cèntims per litre no tan sols és «insuficient», sinó que com que pel cap baix no es cobrarà fins a l’estiu, de moment són els pescadors els qui han d’assumir el sobrecost. «Necessitem el descompte ara i no d’aquí a uns mesos, quan potser ja no hi serem», critica el patró major.
A la confraria, a més, a l’encariment dels carburants s’hi suma també la reducció de captures de gamba des de Brussel·les. «Som un port que depenem de la gamba, i com que se’ns han limitat els quilos, les barques han de capturar més peix», afirma Mir. I hi afegeix: «Això també fa que es consumeixi encara més petroli que quan sortim a capturar gamba, perquè amb el peix el motor va més revolucionat».
A Palamós, l’encariment dels carburants ja s’ha traduït amb barques que han limitat els dies de pesca. I que quan bufa tramuntana, prefereixen quedar-se a port. «Dilluns tan sols en van sortir dues i aquest dimarts tan sols ho han fet sis o set, perquè hi havia vent; la resta, han preferit esperar per aprofitar els dies en què faci més bo, més de cara a l’estiu», explica Miquel Mir.
«Si la situació no canvia i no arriben ajudes ràpid, la solució serà quedar-nos lligats al moll; perquè arribarà un punt en què no podrem assumir el sobrecost», afirma el patró major. A més, Mir concreta que, com que el preu a llotja el marquen els peixaters, es troben amb què ara a ells se’ls compra més barat. «Com que els costa més transportar-lo, allò que fan és baixar-nos el preu, i qui acaba rebent som els pescadors», conclou.
Més amunt de la Costa Brava, a la confraria de pescadors de Roses (Alt Empordà), que Abad també presideix, hi ha actualment divuit barques d’arrossegament i vuit més d’arts menors. Fa setmanes que els temporals els obliguen a sortir menys dies i no poden pujar al Golf de Lleó.
«Com que hi ha hagut molt mal temps estem pescant més a prop. La despesa de gasoil és important, però no és el mateix que si fes bon temps i poguéssim anar als caladors profunds», assegura Abad. «Si poguéssim sortir cada dia, probablement agafaríem més peix, el peix seria més barat i després sí que probablement algunes embarcacions no serien viables», afegeix.
La flota calera reclama descomptes directes al preu del gasoil
L’increment del preu del combustible ha coincidit a l’Ametlla de Mar, al Baix Ebre, amb l’inici de la veda de la pesca d’arrossegament i el final de la veda de la pesca d’encerclament, però el president de la Confraria de Pescadors, Miquel Brull, assenyala que si el cost del gasoil continua prohibitiu durant molt temps, es notarà en les captures i en el peix disponible. «Un transport que és el doble de car repercutirà seriosament en la matèria primera i potser alguna barca es pot veure afectada», ha dit. «Hem de veure també fins a quin preu arribarà i què serà sostenible, però és un maldecap que tenim a sobre i que genera angoixa», ha reconegut.
La flota pesquera de l’Ametlla de Mar està formada per divuit barques d’arrossegament, dues barques d’encerclament, vint barques d’arts menors i una tonyinera. Tot i que el preu del gasoil havia anat fluctuant els últims anys, mai s’havia encarit tant, i s’està pagant sobre uns 1,30 euros el litre, al punt que Repsol té al port calero. Hi ha embarcacions que necessites entre 4.000 i 5.000 litres de combustible cada setmana. Brull ha recriminat que, mentre l’encariment del petroli té un efecte immediat en el preu combustible, l’abaratiment no es trasllada tan ràpidament i tarda setmanes a notar-se. El president de la Confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar demana que els governs intervinguin «contra la cara dura de les petrolieres».
Miquel Brull també reclama que el descompte de 30 cèntims per litre del govern espanyol s’apliqui directament als punts de subministrament portuari, com s’ha fet a la resta d’estacions de servei, i que els pescadors no hagin d’esperar unes subvencions que no se sap quant es pagaran ni amb quins requisits, i que incrementen la pressió burocràtica als mariners. «No té gaire sentit que en un lloc ho facin i als professionals de la mar, no. D’aquesta manera, el que gasta, té la seva compensació. Seria més just i no caldrien ajudes», ha reivindicat.
Precisament, aquest dimarts hi ha hagut una reunió amb la Federació Nacional de Confraries de Pescadors (FNCP), en la qual ha participat Abad, i s’ha acordat demanar una reunió amb el ministre d’Agricultura, Luis Planas, per abordar la situació.
L’encariment dels carburants per la guerra a l’Orient Mitjà i les vacances de Setmana Santa han disparat la inflació interanual fins al 3,4% a les comarques gironines. És el percentatge més elevat d’ençà del juny del 2024. Segons ha fet públic l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la xifra s’explica perquè durant el mes de març els preus s’han apujat més d’un punt a la demarcació. En concret, un 1,2%. A més de l’alça dels combustibles -que la rebaixa de l’IVA tan sols ha mig atenuat- i l’inici de la temporada turística, aquí al darrere també s’hi troben els increments de la roba i el calçat pel canvi d’armari amb l’arribada del bon temps. Els aliments, per la seva banda, han registrat una tímida davallada de tan sols dues dècimes.
Allò que ja es feia evident quan s’anava a proveir de carburant a les benzineres, ara s’ha reflectit a les estadístiques. L’alça dels combustibles arran de la guerra a l’Orient Mitjà, mig frenada per la rebaixa de l’IVA, ja impacta de ple damunt l’Índex de Preus al Consum (IPC). Durant el març, els preus s’han encarit fins a un 1,2% a les comarques gironines. Aquí al darrere hi ha l’augment de la benzina i el gasoil. Però no només. Perquè també hi ha altres productes i serveis que han anat a l’alça.
Segons recull l’estadística, al llarg del darrer mes el paquet format per l’electricitat, el gas i els carburants s’ha encarit un 3%. Sobretot per l’increment del cru arran del conflicte a l’Orient Mitjà. En comparació amb l’any passat, a les comarques gironines anar a una benzinera ara surt un 4,8% més car.
I de retruc, l’alça dels carburants també s’ha traslladat als sectors que en depenen. Perquè segons recull l’INE, durant el març els preus del transport a la demarcació s’han apujat un 4%, i els del lloguer de vehicles, fins a un 7%.
Al costat dels combustibles, l’arribada de la Setmana Santa, que marca l’inici de la temporada turística, també s’ha traduït amb encariments vinculats a aquest sector. Així, durant el març els paquets turístics s’han apujat un 4,2% i els allotjaments -hotels, apartaments i càmpings- ho han fet, al seu torn, un 4,3%.
Per últim, entre aquells productes que també han anat a l’alça, s’hi troben també la roba i el calçat. Perquè amb l’arribada del bon temps, i de les col·leccions primavera-estiu, els aparadors de les botigues ja llueixen el canvi de temporada. En aquest cas, a la demarcació, els preus de la roba s’han apujat un 5,9%; i els del calçat, per la seva banda, ho han fet un altre 5,3%.
Segons recullen les dades de l’IPC, a l’altre costat de la balança, entre aquells productes i serveis que hagin mantingut preus o bé els hagin abaixat s’hi troben l’ensenyament (que es manté invariable), els lloguers (-0,1%), els articles de cura personal (-0,7%) o els de jardineria i per a mascotes (-0,6%).
Els aliments, al seu torn, aquest març s’han mantingut estables. De fet, tanquen el mes amb un tímid descens tan sols del -0,2%, i això fa que ara, anar al supermercat i omplir la nevera per passar la setmana sigui un 2,1% més car que fa un any.
Des del juny del 2024
A l’hora de decantar la balança, les alces de preu s’imposen i fan que la inflació interanual aquest març es dispari fins al 3,4%. És gairebé un punt i mig més del valor amb què l’IPC interanual havia tancat el febrer (2,1%).
Per trobar un percentatge similar, cal remuntar-se fins al juny del 2024 (en què aquest percentatge es va situar al 3,3%). Des d’aleshores, sempre s’havia mantingut més baix. De fet, al llarg del 2025 la inflació interanual no va superar en cap moment el 3% tot i que, això sí, va fluctuar per damunt del 2% (assolint el màxim el mes de febrer, quan va tancar al 2,9%).
Benvolguts oients de Ràdio Capital. Avui el comentari és una mica d’autobombo perquè estem vius i perquè s’han de celebrar les coses que fem. Ràdio Capital ha engegat, ha produït i ha fet ha culminat una ficció sonora, un podcast de sis capítols. Que es diu Aquella nit al Tifanny’s. Sentiu els ocells de fons?
És fantàstic això. És la història de Francesc Tubau, que era un jove, l’any 69, que va voler posar una bomba a Tifanny’s per cridar l’atenció de les injustícies del règim franquista. I tot atacant el desarrollisme va pensar, ell i uns quants amics polititzats catalanistes, pacifistes, ecologistes fins i tot, va pensar que cridar l’atenció en un punt tan calent de la Costa Brava ajudaria a internacionalitzar Sobre el conflicte entre Catalunya, com sempre, i Franco.
Hem fet una ficció sonora lenta, pausada, reflexiva, però que va pujant pujant increscendo. L’acció comença poc a poc i després es dispara. I ens hem basat en el llibre de Joan Gasull, que explica la història l’època el context. Etc. Us el recomano molt, crec que és un podcast per escoltar a casa amb els cascos tranquil·lament assegut en una butaca capítols prou curts com perquè no us facin anar malament en el vostre dia a dia i ja m’ho sabreu dir us ho recomano fervorosament vinga, que vagi bé, gràcies
