Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós celebren l’inici d’obres de l’habitatge cooperatiu Terra de Mar

privat:-sostre-civic-i-l’ajuntament-de-palamos-celebren-l’inici-d’obres-de-l’habitatge-cooperatiu-de-palamos
Privat: Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós celebren l’inici d’obres de l’habitatge cooperatiu de Palamós

Aquest dijous, Palamós va celebrar l’inici oficial de les obres del projecte d’habitatge cooperatiu ‘Terra de Mar’, impulsat per Sostre Cívic i l’Ajuntament de Palamós. L’acte va reunir més de 50 persones, incloent-hi les sòcies impulsores i diverses autoritats locals, comarcals i de la Generalitat.

El projecte ‘Terra de Mar’ es desenvolupa en un solar públic de 1000 m² cedit pel consistori a l’Avinguda Catalunya i consta de 34 habitatges d’entre 39 i 67 m², dissenyats per UMMA arquitectes. Aquest model d’accés al dret a l’habitatge és pioner a les comarques gironines, i es finança amb 5 milions d’euros aportats principalment per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), a més d’una subvenció de la Generalitat.

La promoció exemplifica la col·laboració entre el sector públic i el cooperativisme sense ànim de lucre per garantir el dret a l’habitatge. Almenys un 25% dels habitatges es reserven per a col·lectius vulnerables, com persones majors de 65 anys, joves fins a 35 anys i famílies monoparentals. Els contractes de cessió d’ús són de per vida, amb quotes mensuals que oscil·len entre 490 i 780 € segons la mida dels habitatges, i una aportació de capital retornable d’entre 12.000 i 19.000 €.

La construcció dels habitatges també té una voluntat ecologista, amb estàndards d’eficiència energètica i sostenibilitat, obtenint la certificació energètica A i la certificació VERDE de construcció sostenible. Aquesta és la primera promoció cooperativa d’habitatges que obté un certificat d’aquest tipus. Es preveu que la construcció finalitzi a finals de 2025, amb l’entrada dels residents a inicis de 2026.

Un model cooperatiu d’habitatge

Durant l’acte, Sergio Parrello, soci de Sostre Cívic, va presentar l’esdeveniment i va donar la benvinguda als assistents. Fugint de la clàssica ‘primera pedra’, l’emoció dels socis cooperativistes es va reflectir en la lectura d’una carta dirigida als seus veïns del futur, esperant que algun dia la trobin futures generacions. Eva Ortigosa, representant del Consell Rector de Sostre Cívic, va ressaltar que amb el projecte de Terra de Mar “no només construïm habitatges, sinó que també reforcem la nostra aposta per un model antiespeculatiu que garanteixi l’accés a un habitatge digne i assequible per a tothom”.

Seguidament, Sílvia Grau i Fontanals, directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, en representació de la Generalitat de Catalunya, va destacar “les administracions públiques tenim l’obligació estratègica de recolzar econòmicament i legalment els projectes impulsats per les entitats socials que construeixen habitatges en sòl públic amb un compromís social i també amb la sostenibilitat. Per això hem aportat 1 milió d’euros, amb la subvenció directa de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i quasi 300 mil euros del Programa 6 dels Next Generation. L’habitatge cooperatiu és una eina que volem que sigui clau per a facilitar l’accés a l’habitatge, per això és molt important que  Sostre Cívic hagi configurat un projecte que prioritza col·lectius vulnerables”.

Finalment, Raquel Gallego, primera tinent d’alcalde i regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Palamós, va subratllar que “aquest projecte suposa per als veïns i veïnes de Palamós i Sant Joan una alternativa d’accés a l’habitatge amb una concepció de convivència poc conegut al nostre territori, però que creiem que pot ser la base d’un nou model. Un model que concep l’habitatge com un bé d’ús i no com un bé d’inversió o propietat, posant les persones i les seves necessitats al centre i s’emmarca en el compromís de crear un habitatge cooperatiu, sostenible i socialment responsable”.

La darrera campanya d’incorporacions de sòcies al projecte es va tancar el passat 26 de maig, però es preveu que es torni a obrir més endavant per completar les 34 unitats de convivència. Les persones interessades poden inscriure’s a terrademar.sostrecivic.cat per rebre informació sobre futures incorporacions.

Paula Blasi (Massi Baix Ter) es proclama campiona d’Espanya sub23 en contrarellotge individual

Paula Blasi baix ter

Paula Blasi, del Massi Baix Ter Women’s Team, s’ha proclamat campiona d’Espanya sub23 en la contrarellotge individual a Galapagar (Madrid). La corredora de l’equip empordanès ha estat la més ràpida de la seva categoria, completant els 33,4 km de recorregut amb un temps de 46:41. La ciclista d’Esplugues de Llobregat ha aconseguit el 7è lloc de la classificació general, mentre que la guanyadora de la prova en categoria Elit ha estat Mireia Benito (AG Insurance Soudal), que ha registrat un temps de 44:07. Benito ha revalidat així el títol aconseguit l’any passat. El podi el van completar Sandra Alonso (Ceraticit WNT Pro Cycling) i Mavi García (Liv AIUIa Jayco), a 15 i 18 segons respectivament de la vencedora. Del Massi Baix Ter també hi van participar Ainara Albert (11a) i Íngrid Ruiz (14a).

Sergi Güell, president del Club Ciclista Baix Ter, ha apuntat que «un títol com aquest té molt valor i costa moltíssim d’aconseguir, així que estem satisfets i contents, però no pas sorpresos. Érem l’equip favorit per guanyar en aquesta categoria. L’Ainara no ha tingut el seu millor dia, però amb la Paula s’han complert els pronòstics. Ja fa temps que demostra que el seu estat físic és excel·lent, que és una corredora amb un futur prometedor i que és una de les millors en aquesta especialitat tot i ser molt nova en el món del ciclisme». Güell també ha destacat el passat de Mireia Benito a l’equip empordanès: «És un orgull que les dues campiones d’Espanya en contrarellotge siguin catalanes. Aconseguir aquests títols és molt difícil. Tant la Mireia com la Paula són d’aquí, i nosaltres, com a equip, ens sentim partícips d’aquest èxit».

Aquest èxit se suma a la llarga llista de bons resultats que Paula Blasi està aconseguint aquesta temporada. A la Copa d’Espanya, ha estat cinquena a Abanilla, quarta en dues ocasions (als grans premis d’Ingartza i Cidade de Pontevedra) i tercera a Sueca, l’anterior cap de setmana. També ha ocupat la sisena posició a la Copa Primavera d’El Prat de Llobregat, mentre que al Memorial Fidel Bagan va ser tercera. En la seva primera participació a la Volta a Catalunya per etapes d’aquest mes, va acabar 34a a la general i va ser la desena millor jove de tota la prova, mentre que al maig es va proclamar guanyadora absoluta del Campionat de Catalunya de ciclisme en ruta a Palafrugell.

Demà tindrà una nova oportunitat amb la prova en ruta del Campionat d’Espanya de ciclisme en carretera. San Lorenzo de El Escorial serà el punt de partida i l’arribada d’un recorregut de 116,8 km que presenta més de 1.800 metres de desnivell positiu. «Esperem que les bones notícies no es quedin aquí i que en la prova en ruta el Massi Baix Ter també pugui aconseguir un títol», ha afirmat Sergi Güell.

Martí Aiguabella (Classe B): «Amb ‘Pirates’ fem un crossover entre l’Empordà i Lleida»

Ítaca Sant Joan - Classe B
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Martí Aiguabella (Classe B): "Amb 'Pirates' fem un crossover entre l'Empordà i Lleida"
Loading
/

Classe B ja escalfa motors per pujar a l’escenari de l’Ítaca Sant Joan aquest cap de setmana. Per això, aquesta passada setmana han llançat el seu nou single Pirata, amb la col·laboració de Sexenni. Per parlar-nos d’aquest nou tema i del directe que podrem veure a l’Ítaca ens visita un dels membres de Classe B, Martí Aiguabella.

Martí Aiguabella admet que el nou tema ‘Pirates’ vol ser una cançó estiuenca i que transmeti aquest bon rotllo que arriba amb el bon temps. Fa pocs dies que ha sortit el tema, que han fet de manera conjunta amb Sexenni, però Aiguabella apunta que estan contents de la bona rebuda que està tenint. El membre de Classe B apunta que treballar amb aquest grup lleidetà ha estat un plaer i molt fàcil.

Podrem gaudir de Classe B aquest cap de setmana al Festival Ítaca i Martí Aiguabella admet que juguen a casa. «Volem rebaixar una mica la pressió per aquest concert, perquè ens ho volem passar bé dalt l’escenari», apunta el membre de Classe B. Martí Aiguabella admet que una proposta com l’Ítaca ajuda a artistes emergents a poder donar a conèixer la seva música.

Martí Aiguabella reconeix que el directe serà del tot atractiu i amb molta interacció amb el públic. A més, apunta que durant el festival Ítaca tindran algun convidat dalt l’escenari i es podrà escoltar algun tema nou de Classe B. Martí Aiguabella apunta que des del grup estan desenvolupant diverses idees per publicar més endavant un nou treball.

El Govern de Palafrugell planteja com a reptes de futur l’accés a l’habitatge i la gestió del turisme després d’un any al capdavant del consistori

Ajuntament de Palafrugell valoració de mandat

El Govern de Palafrugell, conformat pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Som Gent del Poble (SGdP), ha fet balanç del primer any de mandat i alhora han presentat els reptes de futur pel municipi. L’accés a l’habitatge, el turisme, el canvi climàtic, els serveis a les persones i la nova governaça són alguns dels aspectes que el Govern municipal afronta com a tasques pendents després d’aquest any al capdavant del consistori. Cal destacar, però, que els dos portaveus d’ambdues formacions, l’alcalde Juli Fernández (PSC) i el primer tinent d’alcalde Isidre Tenas (SGdP), han deixat clar que malgrat les dificultats inicials el balanç d’aquests primers 12 mesos ha estat «positiu».

L’alcalde del municipi, Juli Fernández, ha destacat que entre les prioritats del Govern està treballant per adaptar-se a la nova manera de fer política local i s’està enfocant cap a una nova governança, on el punt central és la ciutadania. Aquesta prioritat també es va destacar durant la presentació del projecte de l’Agenda Estratègica pel 2040. La voluntat és redactar una agenda estratègica, basada en el consens ciutadà, que estableixi els pilars de transformació urbana de Palafrugell.

D’altra banda, també s’ha deixat clar que cal conservar el territori i el paisatge com un patrimoni important. Per això, Juli Fernàndez explica que en aquest sentit s’ha de començar a pensar a limitar el creixement. Reconeix, però, que el consistori ja ha començat a treballar en aquest sentit, mirant de reduir l’afectació de diversos projectes urbanístics que s’han volgut desenvolupar cap a la zona de platges.

Aquest darrer aspecte també va lligat amb la sostenibilitat i la viabilitat, on s’hauran d’estudiar noves fórmules per trobar zones d’aparcament, fer una aposta pel transport públic i limitar l’accés del trànsit rodat a determinades zones amb l’objectiu de donar prioritat al vianant per sobre el vehicle privat. L’alcalde ha posat d’exemple la mobilitat que es vol fer arribar a la zona de platges, amb una freqüència d’autobusos òptima per mirar de minimitzar l’ús del transport privat en aquesta zona.

El primer tinent d’alcalde i regidor d’esports de Palafrugell, Isidre Tenas, ha volgut remarcar la rellevància en el sector esportiu que està prenent el municipi amb l’organització de diverses competicions i proves que compten amb la visita d’esportistes i seleccions estrangeres.

En referència a la promoció econòmica, el Govern vol fomentar la qualitat per damunt de la quantitat, de manera que es fa una aposta per comptar amb un comerç amb espais dignificats, un polígon industrial més centrat en el teixit empresarial i més accessible.

Juli Fernàndez apunta que aquest primer any al capdavant de l’ajuntament ha servit per posar «ordre» i «per posar els fonaments per la transformació econòmica i social que experimentarà el municipi en els propers anys.» També cal apuntar al llarg d’aquests darrers mesos s’han treballat diferents plans estratègics de ciutat que es desplegaran amb l’objectiu de millorar elements com l’habitatge, la salut o la convivència veïnal.

El Servei Català de Trànsit reposarà el polèmic radar de Santa Cristina d’Aro

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha adjudicat un lot de cinc radars fixos per controlar l’excés de velocitat, destinats a substituir cinc aparells danyats per actes vandàlics en els darrers anys. El director del SCT, Ramon Lamiel, ha confirmat que tres dels radars estaran situats a la xarxa viària gironina, concretament a l’autovia C-66 a Palol de Revardit, i a l’eix de la Costa Brava Centre –a la C-35 a Caldes de Malavella i la C-65 al límit entre Llagostera i Santa Cristina d’Aro, tots dos en sentit cap a Barcelona i Girona. Lamiel també ha detallat que es reposaran dos radars més a Santa Margarida i els Monjos (N-340) i a la Selva del Camp (C-14), al Penedès i el Camp de Tarragona, respectivament.

En el cas de Santa Cristina, el radar estava fora de servei des que va ser danyat durant la pandèmia del 2020, tot i que la caixa i la senyalització van romandre fins la passada tardor. Segons El Punt Avui, els dos darrers governs municipals de Santa Cristina d’Aro n’havien sol·licitat la retirada, argumentant que les frenades preventives dels conductors ocasionaven un “efecte acordió”. No obstant això, la reaparició de la caixa ha provocat queixes per part del govern local.

Lamiel argumenta des del SCT que en aquests cinc punts “la sinistralitat viària s’havia incrementat” després de tres anys sense controls, tot i que a Santa Cristina ho qüestionen i ho limiten als “xocs per envestida dels mateixos conductors que frenen”. Segons Lamiel, el problema de les cues de retorn a l’autovia de la Costa Brava es deu a “les altes intensitats mínimes horàries que es registren els diumenges i en les operacions de retorn estivals i de ponts a l’autovia”, amb una capacitat per a uns 1.200 vehicles per carril, una xifra que “es supera amb escreix”. També admet la possibilitat d’un “efecte fantasma” dels conductors que recorden la presència del radar, que encara no té data d’entrada en servei.

El director del SCT afirma que col·laboraran amb el govern de Santa Cristina per trobar solucions als problemes de retencions, ja que molts conductors intenten evitar les cues a l’autovia utilitzant rutes alternatives a través del nucli urbà, saturant les vies de Santa Cristina o Castell d’Aro. El primer tinent d’alcalde de Santa Cristina, Eduard Vancells, lamenta que “és un problema per a la mobilitat interna dels veïns, que es troben les vies principals col·lapsades”.

Pel que fa a un altre radar fora de servei des de fa anys, el de tram de la C-65 entre Cassà de la Selva i Llagostera, el SCT també planeja instal·lar-ne un de nou al pòrtic de l’entrada nord de Cassà, que va ser cremat durant les protestes del 3 d’octubre de 2017 en resposta a les càrregues policials del referèndum de l’1-O. No obstant, la tramitació d’aquest contracte de reposició és independent i avança més lentament.

Supermatí – 21 juny 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 21 juny 2024
Loading
/