El projecte de renovació del camí de ronda de Palamós és candidat a rebre el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2024

Premi espai urbà palamos

El Jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2024, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), ha seleccionat com a finalista el projecte de restauració i millora del camí de ronda de Palamós, desenvolupat per l’Estudi Martí Franch i Ardévol Associats. Aquest projecte competix en la nova categoria de Fronts marítims, incorporada enguany per abordar la vulnerabilitat de les ciutats costaneres davant del canvi climàtic, en el marc del programa “Regata cultural” impulsat per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la Copa Amèrica de vela.

El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que és biennal i honorífic, reconeix des de l’any 2000 les millors intervencions en espais públics a ciutats europees. En aquesta dotzena edició, el CCCB ha registrat 297 projectes de 35 països. El jurat internacional ha seleccionat 10 finalistes: 5 en la categoria General i 5 en la de Fronts marítims, que inclou obres des del 2019 fins al 2023.

El projecte de Palamós competeix amb altres quatre en la categoria de Fronts marítims: la millora de la platja i reurbanització de la vora del port a Porto do Son (Corunya), la reurbanització dels banys Dún Laoghaire a Dublín (Irlanda), el nou Parc marítim de Rímini (Itàlia) i el Bulevard de la platja a Delfzijl (Països Baixos). Els finalistes exposaran els seus projectes el 9 de setembre a les jornades “Les ciutats i el mar” al CCCB. Els guanyadors es coneixeran en una cerimònia el 29 d’octubre al CCCB.

Restaurar el Camí de Ronda

El projecte de Palamós ha restaurat i millorat un tram de 3,5 km del camí de ronda, connectant el nucli urbà amb la platja de Castell, posant en valor el patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Impulsat per l’Ajuntament de Palamós, l’objectiu era crear una experiència memorable de contacte amb la natura, assegurant accessibilitat segura i sostenible, i dinamitzant hàbits saludables.

El projecte, dissenyat per l’estudi gironí Martí Franc (EMF) amb Ardévol Associats i executat per Massachs, ha tingut un cost de 1.319.000 €, finançat per fons europeus FEDER, el pla de Foment del Turisme de la Generalitat i l’Ajuntament de Palamós.

Els usuaris poden accedir a informació detallada a través de l’app gratuïta Palamós Ronda de Mar, que inclou àudios, vídeos i informació georeferenciada sobre 18 punts emblemàtics del camí de ronda, complementada per elements físics de senyalització al llarg del traçat.

Sílvia Pérez Cruz vesteix la nit de Calella de Palafrugell

Després d’haver-me assabentat per totes bandes que Sílvia Pérez Cruz no deixava a ningú indiferent amb les seves actuacions en directe, vaig animar-me a traspassar aquesta barrera del que m’ho expliquessin a explicar-ho jo, immediatament en veure que actuava al meu poble (que també és el seu, i que, per tant, alguna cosa ens lligava al mateix lloc).

Temptat de veure-la abans que ningú, i que les meves pupil·les la rebessin i veiessin abans que els de la segona fila, vaig quedar-me una estona observant les primeres fileres per si algú havia desistit en utilitzar el seu seient per cedir-me’l a mi voluntàriament. No vaig aconseguir-ho, però tant se me’n va fer, perquè vaig deixar-ho córrer per asseure’m al meu lloc. Uns minuts després de fer voltes per trobar-lo, començava el concert.

Va aparèixer sobre l’escenari una dona amb un vestit groc mostassa que li arribava a la falda dels peus, es va apropar al micròfon, els focus blancs la van enlluernar i va deixar sentenciat: “quan estic a Calella de Palafrugell sento que estic a casa”. La remor del mar, la lleugera ventolina del vent, els màstils dels velers ballant i el silenci del públic, van evidenciar que estàvem a punt de veure un dels concerts més íntims de la cantant, i que ens convidava a tots a fer un viatge a la seva reminiscència. 

 

Sílvia Pérez Cruz, acompanyada d’una guitarra entre les seves mans, va inaugurar l’espectacle cantant Tonada de luna llena de Simón Díaz, una cançó que, segons va explicar, li recorda en com s’adormia a les cames de la seva mare als esgraons que tenia al meu darrere. Confesso que vaig aixecar el cap mentre la cantava, per buscar si la lluna estava plena, però em vaig adonar que el cel encara no havia agafat aquell to de fosca nit, i per això la lluna no es deixava veure. Quan vaig abaixar el cap de nou per centrar-me en el concert ja estava cantant la següent cançó, una havanera dels mítics Port Bo, anomenada Luz que brillas, seguida del Cucurrucucú paloma i Amor del bo.

La sensació de solitud i de sopluig a la vegada que desprenien els altaveus em causaven admiració. I és que a mesura que anava avançant el concert veia com ningú desenganxava els ulls de l’escenari auster en què estava cantant, explicant que per a ella “la música era una necessitat”. Va ser llavors quan va entrar el seu contrabaixista de confiança, el gironí Bori Alvero, per cantar Veinte años, d’Omara Portuondo. Seguidament, Marta Roma, va entrar amb el violoncel per tocar La tarde, la qual va aprofitar per dedicar a la seva amiga de la infància: “Neus te la dedico”.

Amb els tres músics sobre l’escenari, Sílvia es va treure la brusa, quedant-se amb una samarreta vermella i uns pantalons negres. Al seu cantó, Bori vestia un polo verd menta i a l’esquerra Marta duia un jersei blau marí. Tots tres conformaven la gamma de colors que representen els cinc moviments de l’àlbum —les cinc etapes diferents de la vida—. El groc de “La flor”, representant la infància; el blau de la joventut i “La inmensidad”; el verd de “Mi jardín”, simbolitzant la maduresa; el negre de la vellesa i “El peso”; i el vermell del “Renacimiento”.

Amb aquesta impressió de colors, començava a repassar cançons de cada moviment: Ell no vol que el món s’acabi, La Flor, seguida de Mechita, rememorant el Perú, i per donar peu a encetar el següent moviment —la joventut— amb Salir distinto (junt amb el canvi de colors dels llums al blau) i Mi última canción triste, del tercer moviment. Va ser aleshores que mentre parlava de la natura vaig adonar-me que el cel ja era fosc i podia veure alguna estrella poc brillant, i la mar també va agafar força per si mateixa fent-se present amb onades més intenses.

Es va aturar el concert per un segon. Vèiem la immensitat al nostre davant (pel mar i per l’àlbum). Pérez Cruz va beure aigua per primera vegada en tot el concert, sense semblar molt assedegada. A continuació ens va presentar una reduïda versió del seu Cor del Solstici —element essencial del seu àlbum—, conformada per set veus amigues de l’Empordà. La presència del cor faria créixer en intensitat les pròximes cançons: Aterrados i Toda la vida, un día. Les estrelles del cel ja formaven part del públic admirant Calella de Palafrugell amb la cantant sobre l’escenari. Per l’ocasió va cantar Iglesias, cançó del seu primer àlbum. 

Sobre l’escenari ens va presentar la col·laboració del cantant havà Roly Berrío amb el seu tema conjunt Nombrar es imposible per després tocar en solitari El pan caliente, el qual va acabar d’animar als assistents (lleugerament ensopit).

Per a la traca final, després de fer salutacions al públic (tant de les embarcacions que hi havia a la mar com a les grades), va cantar d’una forma èpica Vestida de nit, després d’explicar l’origen de la peça, composta pels seus pares. Tot el concert va estar farcit de referències a la seva figura paterna, Cástor Pérez, figura clau per entendre la tradició de les havaneres a l’Empordà, com una ombra amiga que planava damunt de tots nosaltres. I per fi la mar es va tranquil·litzar, gairebé el so de les ones era inexistent, el temps es va paralitzar i l’únic que se sentia era la gent del restaurant del darrere. Per acabar, després d’acomiadar-se, va agrair a l’equip, als amics i als familiars, a galop de l’adaptació d’un poema de Federico García Lorca, anomenat Pequeño vals vienés.

Així doncs, ara seré jo qui escamparà paraules bones dels concerts de la Sílvia Pérez Cruz, i qui recomanarà amb plenitud la seva música en directe, perquè va aconseguir endinsar-me dins dels seus cinc moviments com de nens tots dos vam rebre el baptisme de la mar salada de Calella.

En aquest concert he anat acompanyat amb Adrià Ibáñez, a qui agraeixo haver-me descobert a la Sílvia Pérez Cruz d’una manera diferent. També per haver-me fet de càmera durant l’entrevista a Fran Arnau, director d’Ítaca.

L’aristocràcia indigeta i els cranis d’Ullastret

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'aristocràcia indigeta i els cranis d'Ullastret
Loading
/

En aquesta secció d’arqueologia i patrimoni del Matí Capital, hem conegut l’aristocràcia indigeta d’Ullastret. A aquesta elit guerrera li agraden els productes d’importació grecs i clavar cranis embalsamats a les façanes. No hem après l’iber, perquè és una llengua que es pot llegir en veu alta, però no entendre. La Segona Guerra Púnica s’acosta i els 6000 ibers d’Indika estan molt a prop de ser desplaçats a Empòrion.

Curiositats musicals: ‘Chandelier’, ‘Hotel California’ i ‘Hey Ya!’

Aquesta setmana la Martina Escolar ens descobreix curiositats de cançons de Sia, Eagles i Outkast.

Un mos, un glop – Arjau

Les havaneres i el cant de taverna contínuament fan referència a la gastronomia que l’acompanya: el peix de roca, el vi, el cremat, els aiguardents… Per parlar de tot això, i també una mica de música, tenim amb nosaltres en Jordi Grau, en Josep Maria Batlle i en Jordi Rubau, del grup Arjau!

Enxampen “in fraganti” un lladre multireincident que va entrar a robar en 3 domicilis de Foixà en un mateix matí

privat:-enxampen-“in-fraganti”-un-lladre-multireincident-que-va-entrar-a-robar-a-tres-domicilis-de-foixa-en-un-mateix-mati
Privat: Enxampen “in fraganti” un lladre multireincident que va entrar a robar a tres domicilis de Foixà en un mateix matí

Els Mossos d’Esquadra han detingut un lladre multireincident de 33 anys que va cometre tres robatoris en un matí a Foixà, tal com avança l’ACN. Els fets van tenir lloc el dimarts 2 de juliol, quan diversos veïns van alertar la policia després que l’home entrés en dues cases del poble, d’on va robar diverses joies, i intentés fer el mateix en una tercera sense èxit.

Els propietaris d’una de les cases van sentir soroll en una de les habitacions i, en inspeccionar-la, van descobrir que algú havia remenat els calaixos. Van trobar el lladre amagat, qui els va amenaçar amb un tornavís abans de fugir amb els objectes robats.

Durant la fugida, el lladre va perdre la seva documentació, fet que va permetre a la policia identificar-lo ràpidament. Un treballador que va acudir a ajudar les víctimes va aconseguir recuperar la bossa amb els objectes robats d’una de les cases. Els Mossos d’Esquadra van muntar un dispositiu de recerca i van trobar el sospitós amagat en una zona boscosa propera a diversos masos. Durant l’escorcoll, els agents van recuperar dos rellotges, una bossa de roba, una cartera de pell i una màquina de tallar el cabell.

El detingut, que havia sortit de la presó feia unes setmanes, ja havia estat arrestat anteriorment a Fonteta per intentar entrar a robar en altres cases. Després de ser detingut, va passar a disposició del jutjat de guàrdia de la Bisbal d’Empordà per dos delictes de robatori amb força, un en grau de temptativa, i un altre de robatori amb intimidació i amenaces. El sospitós va quedar en llibertat.

«Neguit» al poble

L’alliberament del lladre preocupa l’Ajuntament de Foixà, que ha vist com en pocs mesos s’han produït diversos robatoris similars. L’alcalde, Josep Oliveras, ha reconegut a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que hi ha «neguit» entre els veïns, especialment perquè Foixà té tres nuclis disseminats, amb moltes cases de pagès.

Oliveras ha destacat la col·laboració constant amb els Mossos d’Esquadra i la importància de la participació ciutadana per ajudar en la captura del lladre. Tot i la bona feina de la policia, l’alcalde recorda que els pobles petits i disseminats sense policia local són «vulnerables» davant dels lladres multireincidents.