La Generalitat i TEISA reforcen la connexió entre Girona, Llagostera i Sant Feliu

TEISA reforça servei Sant Feliu-Girona

El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’empresa d’autobusos TEISA han anunciat una millora significativa en el servei d’autobús interurbà que connecta Girona, Llagostera i Sant Feliu de Guíxols. Aquestes millores es posaran en funcionament el pròxim dilluns 21 d’octubre i consistiran en un increment de la freqüència dels busos en les hores punta, amb intervals de 10 a 15 minuts, tant al matí com a la tarda.

La decisió de reforçar el servei respon a l’augment constant de viatgers que aquesta línia ha experimentat en els darrers anys. El 2003, es registraven uns 305.000 usuaris, però es preveu que aquest 2024 es tanqui amb uns 650.000 viatgers, més del doble. Entre gener i agost d’aquest any, més de 406.000 persones ja han utilitzat aquesta línia, un 14% més que durant el mateix període de l’any anterior, confirmant el creixement sostingut de la demanda.

Una de les millores principals serà l’avançament del primer servei del matí entre Llagostera i Girona, que començarà a les 6:30 en lloc de les 6:45 com fins ara. A més, durant les hores punta matinals, s’oferirà un autobús cada 15 minuts, amb nou expedicions des de Sant Feliu de Guíxols (incloent-hi un servei directe) i des de Llagostera fins a Girona. A la tarda, per facilitar el retorn dels estudiants i treballadors, es reforçarà el servei amb busos consecutius a les 15:30, 17:30 i 19:30 hores, amb intervals de només 15 minuts.

Durant la presentació d’aquestes millores, que s’ha fet a l’Estació d’autobusos de Girona, hi han assistit Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Sergi Albrich, director dels Serveis Territorials de Territori a Girona; Albert Carenys, cap del Servei Territorial de Transports de Girona; i Àlex Gilabert, director gerent de TEISA, juntament amb representants dels municipis afectats. Paneque ha destacat que aquestes millores s’emmarquen en l’estratègia de la Generalitat per afavorir una mobilitat més sostenible, subratllant que «el transport públic de qualitat aporta equitat, ofereix oportunitats a les persones i contribueix a la reducció d’emissions».

Per la seva banda, Àlex Gilabert, director gerent de TEISA, ha explicat que «els reforços responen a l’augment sostingut d’usuaris des del 2022, quan es van reduir a la meitat els preus dels abonaments i títols integrats. Tot i així, l’èxit del servei es deu a la seva rapidesa i freqüència, aspectes que els viatgers valoren molt. Aquesta millora contribuirà a promoure un canvi modal i a reduir l’ús del cotxe privat».

Creixement constant de viatgers

El servei d’autobús entre Girona i Sant Feliu de Guíxols ha experimentat un creixement constant, fins i tot durant períodes de crisi com la financera del 2008 o la pandèmia del 2020. Les millores introduïdes al llarg dels anys, com l’increment de busos directes el 2008 o la integració tarifària el 2009, han ajudat a mantenir aquest creixement. El 2023, la línia va registrar més de 564.000 usuaris, un 17% més respecte al 2019, tot i que l’oferta d’expedicions s’ha mantingut constant des d’aquell any.

TEISA, fundada fa més de 100 anys, compta actualment amb més de 75 línies de transport regular i a demanda, i ofereix serveis a gairebé tot el territori gironí i part del barceloní. El gener d’aquest any, va reforçar també el servei entre Ripoll, Olot i Girona, i recentment ha invertit més de 7 milions d’euros en l’electrificació de la seva flota i la millora d’infraestructures com la cotxera de Montfullà.

La ceràmica i l’arquitectura marcaran la segona edició de la Terracotta Biennal

Biennal Terracotta La Bisbal d'Empordà

La Bisbal d’Empordà es prepara per celebrar els propers 18, 19 i 20 d’octubre la Terracotta Biennal 2024. Aquest és un esdeveniment cultural, artístic, artesanal i expositiu de ceràmica que neix amb la voluntat d’exposar aquesta tradició i, alhora, reconèixer la innovació en el sector. L’edició d’enguany, que s’ha presentat aquest divendres al Terracotta Museu, se centrarà en la relació de la ceràmica i l’arquitectura.

El tècnic de l’Àrea de Promoció de l’Ajuntament de la Bisbal, Daniel Sabater, reconeix que la Terracotta Biennal és un «esdeveniment cultural i artístic». I a més, té uns objectius molt clars com millorar l’apreciació de la ceràmica per part de la societat; unir diferents sectors econòmics; dignificar l’art ceràmic i oferir un bon futur a les persones que s’hi dediquen; i, finalment, promoure la tradició ceràmica de la Bisbal. Daniel Sabater apunta que hi ha dos vessants de la Biennal: el primer centrat en l’exposició i les activitats, i el segon més acadèmic.

27 artistes exposant

En aquesta primera part més expositiva, hi haurà 27 expositors amb obres centrades en el món de la ceràmica que es trobaran al Terracotta Museu. Daniel Sabater apunta que també hi haurà cinc carpes amb empreses que treballen en el món de la construcció. A més, hi haurà activitats vinculades a l’exposició al llarg de tot el cap de setmana.

El president de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, Joan Vilà-Clara, apunta que la mostra de ceràmica contemporània que es podrà veure al llarg del proper cap de setmana, és important que es vagi renovant. Aquesta serà la primera edició en la qual es faci aquesta part expositiva, ja que la primera edició de la Biennal va coincidir amb la pandèmia de coronavirus i no es va poder celebrar. A part de recolzar els professionals que participen en la part expositiva de la Biennal facilitant l’exposició de les seves peces, l’Associació de Ceramistes de la Bisbal també han creat un premi per reconèixer la millor peça.

Ceràmica i arquitectura

Per la seva banda, el vicepresident de l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, Joan Raventós, ha presentat l’àmplia programació acadèmica que es podrà trobar en aquesta segona Terracotta Biennal, que enguany se centra en la relació de la ceràmica i l’arquitectura. «La ceràmica i l’arquitectura han estat lligats sempre», admet Raventós. Les Jornades Tècniques ‘En construcció. Ceràmica i arquitectura’, que es faran al Terracotta Museu, comptaran amb 9 ponents que abordaran grans temes com la ceràmica com a material de construcció, la recuperació de tècniques tradicionals en ceràmica o la utilització de la ceràmica com a paviment, entre altres.

Les Jornades Tècniques començaran el dissabte 19 a les 10 h amb la relació entre ‘La Ceràmica i l’arquitectura. En aquest cas hi haurà com a ponents l’arquitecte que utilitza tècniques tradicional contemporània, Oriol Roselló; l’arquitecte i professor associat de la UdG, Josep M. Torra Pla; i l’arquitecte i investigador, ceo & founder de LAMÁQUINA, Aldo Sollazzo. A les 12:30 h es parlarà de ‘La ceràmica com a material de construcció i composició arquitectònica’, amb l’arquitecte Josep Ferrés. I la jornada acabarà amb la ponència d’Eva López, d’Elomi Cerámica, per parlar de ‘La ceràmica en l’arquitectura moderna’.

A la tarda, serà el torn de la directora del Grup de Recuperació i Estudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA), Valentina Maini, per parlar de ‘La ceràmica en l’arquitectura tradicional: Recuperació de tècniques tradicionals en ceràmica’. A les 17 h l’arquitecte Lluís Auquer, explorarà ‘La utilització de la ceràmica negra aplicada com a paviment’. Per parlar de ‘Ceràmica en façanes, alguns conceptes pel futur pròxim’, hi trobarem les veus del doctor arquitecte i professor associat del Departament de Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), Pablo Garrido.

Passat, present i futur

L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha admès que el municipi és la capital de la ceràmica i compta amb una gran història relacionada amb el sector. Per això, creuen que des del consistori cal apostar per la ceràmica, però «fer-ho des de tots els vessants possibles». Òscar Aparicio reconeix que amb aquesta voluntat calen propostes com la Terracotta Biennal.

El director del Terracotta Museu, Xavier Rocas, ha destacat la importància d’unir forces amb la Terracotta Biennal per donar a conèixer el passat de la ceràmica i, alhora, veure el present i el futur d’aquest sector.

Tornen a obrir al públic el poblat ibèric de Castell a Palamós

Poblat ibèric de Castell (Palamós) obres

El poblat ibèric de Castell, a Palamós, ha reobert les seves portes al públic després d’estar tancat des de finals del 2019 a causa de diverses esllavissades provocades per temporals i altres fenòmens meteorològics. Els danys que van afectar les estructures arqueològiques i el risc per als visitants van motivar el tancament del jaciment durant quatre anys.

Durant aquest període, s’han dut a terme treballs de conservació i restauració de les estructures del poblat. També s’ha reexcavat un refugi de la Guerra Civil i s’ha cobert amb graves per protegir-lo. A més, s’ha instal·lat una malla antiesllavissades, ancorada al terreny amb cables d’acer galvanitzat, per evitar nous despreniments de roques.

Aquests treballs, finançats per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, han permès reobrir la plataforma inferior del poblat coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni, que se celebren aquest cap de setmana, de l’11, 12 i 13 d’octubre.

En paral·lel, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Ajuntament de Palamós han treballat conjuntament per millorar l’accessibilitat del jaciment, especialment per a persones amb mobilitat reduïda, i s’ha iniciat la instal·lació de nova senyalització per facilitar la comprensió de l’espai arqueològic. El poblat ibèric de Castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, té un alt valor històric. Les primeres evidències d’ocupació humana daten del segle VI aC i l’assentament va continuar evolucionant durant l’època romana fins al segle I dC.

Supermatí – 11 octubre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 octubre 2024
Loading
/

L’artista empordanès ‘Fert.one’ crea dos murals en els equipaments pesquers de Sant Feliu i Llançà

Fert.one mural sant feliu de guíxols pescadors

L’artista empordanès Jordi Comas, conegut com Fert.one, ha pintat dos murals de grans dimensions a les confraries de pescadors de Sant Feliu de Guíxols i Llançà, tal com avança ACN. Aquesta iniciativa forma part del projecte «Art i Pesca», impulsat per la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, amb l’objectiu de donar visibilitat al sector pesquer a través de l’art.

En cada una de les seves obres, Comas ha volgut reflectir la relació entre la pesca i les poblacions on ha treballat. A Sant Feliu de Guíxols, el mural està dedicat al peix blau, mentre que a Llançà ha destacat els escamarlans, productes característics de cada zona.

Els murals tenen un element comú que simbolitza la unió entre les confraries del litoral gironí, amb la idea de crear xarxa entre els pescadors. La iniciativa continuarà amb més obres en altres equipaments pesquers del territori.

Imatge destacada d’ACN

En marxa la Banca Mòbil de Catalunya als municipis de Girona sense oficina bancària

La consellera Alícia Romero durant la visita als vehicles de la Banca Mòbil a Ullà.
La consellera Alícia Romero durant la visita als vehicles de la Banca Mòbil a Ullà.

Imatge:  La consellera Alícia Romero durant la visita als vehicles de la Banca Mòbil a Ullà. Autor: Departament d’Economia i Finances

La Banca Mòbil de Catalunya ha començat a circular per l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Concretament, 95 municipis gironins reben la visita dos cops al mes de les oficines bancàries mòbils de CaixaBank i Caixa Enginyers. La iniciativa innovadora, impulsada pel Govern, pretén fer arribar els serveis financers als municipis rurals i petits, que no disposen d’una sucursal física.

Tres oficines mòbils de CaixaBank i Caixa Enginyers atenen una població d’uns 56.000 habitants de les comarques gironines i recorreran 7.350 quilòmetres al mes. Equipades amb caixers automàtics i personal qualificat, les noves oficines mòbils ofereixen, amb una atenció personalitzada, tots els serveis bancaris d’una oficina tradicional, com ara la domiciliació de rebuts, la consulta de comptes, la gestió de productes financers o el pagament de tributs. Per la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, “la Banca Mòbil de Catalunya respon a la voluntat del Govern que visquis on visquis, siguis d’on siguis, puguis tenir els mateixos serveis”.

Des de l’any 2008, el nombre d’oficines bancàries a Catalunya s’ha reduït un 73%, una xifra superior a la mitjana espanyola, que és d’un 58%. Aquesta situació afecta especialment les zones rurals i els municipis petits. De fet, hi ha 503 municipis catalans que no tenen oficina bancària física, el que deixa sense accés als serveis financers més de 300.000 persones, sobretot la gent gran, persones sense habilitats digitals o amb problemes de mobilitat.

13 oficines mòbils arreu del territori

El servei es va estrenar el passat 17 de setembre a Girona i arribarà a tot Catalunya abans d’acabar l’any. La previsió és que el novembre s’estengui a les comarques del Camp de Tarragona i al sud de Barcelona i que el desembre arribi a la Catalunya Central, Barcelona, Lleida, l’Alt Pirineu, l’Aran i les Terres de l’Ebre. En total, 13 oficines mòbils prestaran el servei arreu del territori.

Sota el lema «Cap municipi sense serveis bancaris», es desplega la Banca Mòbil de Catalunya amb l’objectiu d’assegurar que cada municipi rebi el servei, com a mínim, un cop al mes. Al web bancamobil.gencat.cat s’hi pot trobar informació sobre les prestacions que ofereix, els municipis que visitarà, l’entitat que portarà el servei, els dies i les hores que passarà i quant de temps s’hi estarà, entre d’altres.

Lluita contra el despoblament

L’objectiu és evitar l’exclusió financera i alhora contribuir a frenar el despoblament de les zones rurals, assegurant que la població tingui accés a serveis essencials sense haver de desplaçar-se lluny. En aquest sentit, Caixa Enginyers subratlla que se sent orgullosa d’apropar-se al territori i poder donar servei a tantes persones i CaixaBank destaca la seva experiència amb aquesta iniciativa en municipis d’altres províncies.

Aquest projecte compta amb la participació activa dels ajuntaments que, a banda de facilitar els espais per estacionar les oficines mòbils i informar els seus veïns i veïnes del dia de pas del servei, han col·laborat des del primer moment perquè tot funcioni correctament.