Aquest dissabte s’ha celebrat la quinzena edició de la Radikal ocean52, la travessia de natació en aigües obertes més gran d’Espanya. La prova estrella, de 7 quilòmetres, ha vist la victòria de Guillem Pujol, del Centre de Natació Mataró, amb un temps de 1:23:38, a la categoria masculina, i de Clàudia Giralt, del Club Natació L’Hospitalet, amb 1:28:40, a la femenina. Ferran Julià i Álex Castejón han completat el podi masculí, mentre que Alba Maestro i Júlia Coll han estat segona i tercera, respectivament, a la prova femenina.
Més de 2.000 nedadors han participat en les diferents proves que es desenvolupen entre Calella de Palafrugell i Llafranc, superant la participació de l’any anterior. L’esdeveniment s’ha convertit en una festa de la natació en aigües obertes i la sostenibilitat, amb activitats mediambientals com l’EcoSwimming, que combina la natació amb la recollida de residus al mar.
Les proves han estat seguides per un nombrós públic al Passeig i la platja de Llafranc, on s’ha instal·lat una pantalla gegant i s’han organitzat activitats lúdiques. Figures com Jèssica Vall, medallista internacional, i Xavi Torres, guanyador de medalles paralímpiques, han col·laborat en la retransmissió de l’esdeveniment.
Sota el lema “Junts per l’Oceà”, la Radikal ocean52 reafirma el seu compromís amb la protecció mediambiental. Ocean52, l’empresa patrocinadora, ha evitat l’ús de més de 7.000 envasos de plàstic d’un sol ús, subministrant begudes en envasos 100% reciclables.
Privat: Junts registrarà al Congrés una proposta per regularitzar els habitatges afectats per la llei de costes a Platja d’Aro
Junts per Catalunya registrarà dilluns al Congrés dels Diputats una proposta per modificar la Llei de protecció i ús sostenible del litoral i la Llei de costes. L’objectiu és donar seguretat jurídica a uns 800 habitatges del passeig marítim de Platja d’Aro, que es troben afectats per aquesta normativa. Des de principis de 2021, aquests immobles, que envaeixen parcialment el domini marítim terrestre, estan en una situació d’inseguretat jurídica.
Els regidors de Junts a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, juntament amb els diputats Marta Madrenas i Josep Maria Cervera, s’han reunit aquest dissabte amb els propietaris afectats per exposar-los la proposta. Aquesta iniciativa ha estat elaborada en coordinació amb el Col·legi de Registradors Estatal i el Col·legi de Notaris de Catalunya. La modificació proposada permetrà la transmissió dels immobles d’acord amb la Llei hipotecària, eliminant l’actual bloqueig en el Registre de la Propietat.
La situació es va agreujar a principis de 2021, quan el Registre de la Propietat de Sant Feliu de Guíxols va tancar la inscripció d’aquests habitatges. A més, Junts ha denunciat la manca d’ordres ministerials que detallen els procediments per a les transmissions dels immobles exclosos de la Llei de costes, i ha acusat l’administració d’inacció, fet que ha portat a l’actual situació.
Clara Dato, és la impulsora del Festival de Cinema de Begur
Supermatí - entrevistes
Clara Dato: "A Begur ja es respira l'ambient del Festival Internacional de Cinema"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Aquest divendres s’ha inaugurat el Festival Internacional de Cinema de Begur, que aquest any celebra el seu desè aniversari. Amb una programació extensa que inclou més de 40 pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges de diversos països, el festival es consolida com un esdeveniment cultural i de cinema de referència. Per parlar de l’edició d’enguany del festival ens va visitar al Supermatí la directora del festival, Clara Dato.
La sessió inaugural ha tingut lloc aquest divendres al Cinema Casino, amb l’estrena de la pel·lícula anglesa El Club dels Miracles, una comèdia que es podrà veure per primera vegada a l’Estat. Un dels plats forts de divendres va ser la presentació d’un curtmetratge produït pel mateix festival, El fotògraf de Begur, un documental que relata la vida del fotògraf Josep Carreras, famós per haver immortalitzat a Elizabeth Taylor durant el rodatge de De repente, el último verano. En aquest context, s’ha estrenat també el Premi Josep Carreras, un guardó que reconeixerà la feina dels fotògrafs de càmera fixa en la indústria del cinema. El primer guardonat serà Loris Parham.
Clara Dato apunta que esperen augmentar el nombre de visitants respecte a les anteriors edicions, ja que el festival s’estén fins al 20 d’octubre. Normalment, el certamen coincidia amb el pont del 12 d’octubre, però aquest any s’han allargat les projeccions.
Aquest passat dissabte, es va celebrar la secció especial «La mirada femenina», dedicada al cinema fet per dones. Aquesta sessió inclourà un vermut obert al públic amb la participació d’actrius com Maria Arbàs i Marta Poveda, on es va parlar del paper de la dona en la indústria cinematogràfica.
A més de les projeccions oficials, el festival inclou altres activitats com concerts i una secció de cinema mediterrani, així com la projecció de curtmetratges fets per alumnes de les escoles de Begur, que participen en tallers de cinema organitzats pel festival. A més, enguany hi ha una altra novetat al festival: el Begur Film Market.
Clara Dato admet que en un moment on proliferen les plataformes de contingut audiovisual i es deixa en un segon pla a les sales de cinema, «anar a les sales de cinema no té preu». Per això, des del Festival Internacional de Cinema de Begur s’han impulsat activitats amb les escoles del municipi i així, donar a conèixer les diferents feines que existeixen dins el món del cinema.
El passat dimarts 8 d’octubre a la Biblioteca de Banyoles hi va haver la xerrada «La nanotecnologia, fent tangible l’invisible» a càrrec de Sara Martí, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). És una de les tretze investigadores i investigadors de primer nivell que participaran en l’edició de BiblioSTEAM d’enguany. Des de setembre fins al juny, hi ha programades una cinquantena de conferències, repartides entre disset biblioteques públiques de les comarques gironines.
Aquesta ja és la tercera edició del projecte, que va començar l’any 2021. Des de llavors, amb un gran acolliment de la població, ha crescut significativament. Al Baix Empordà, ja són quatre les biblioteques que oferiran conferències: la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d’Empordà, la Biblioteca Municipal Pere Caner de Calonge i Sant Antoni, la Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d’Aro i la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols.
El projecte BiblioSTEAM està produït per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC) per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. L’objectiu principal és apropar el coneixement científic a la població general. El programa d’enguany s’ha ampliat per tal d’arribar a més públic i incorporar noves matèries d’interès, com ara les percepcions socials vers el canvi climàtic. Des de Ràdio Capital, ens hem posat en contacte amb en Carlos F. Sopuerta, president de l’ACDIC.
El cicle de xerrades explora el que se’n diu la ciència de frontera, és a dir, el que se sap i s’està fent més enllà del que se sap i el que s’ha fet fins ara. Les fites científiques tenen un gran impacte en les nostres vides quotidianes, sobretot quan es tracta de medicina, energies o canvi climàtic. Sopuerta reivindica la ciència com a part de la cultura, per això és tan important portar-la a un espai neutral i obert a tothom com és el de la biblioteca. El coneixement no s’hauria d’allunyar de les comarques mancades d’universitat.
Les conferències s’adrecen a la societat general. L’heterogeneïtat temàtica, des de l’Antic Egipte fins a la tecnologia quàntica, permet arribar a públics extremadament diversos. A més a més, s’espera obrir un horitzó de futur als nois i noies de setze anys i així potser cultivar una vocació en l’àmbit científic. Segons Sopuerta, per tenir una democràcia amb sentit la població ha de poder prendre decisions informades. Per aquesta raó, és tan important fer arribar el coneixement a la societat civil, sobretot en un clima on proliferen els desordres informatius.
En Carlos F. Sopuerta està a càrrec d’una de les quatre conferències programades per fer-se a la Biblioteca Lluïsa Duran de la Bisbal d’Empordà. Es titula «Els forats negres: una cruïlla en el desenvolupament de les teories físiques» i es farà el 23 de gener de l’any vinent a les 19:00 h. Sopuerta tracta d’apropar el concepte a la societat, que no és pas quelcom de ciència-ficció. A més a més, remarca que el coneixement bàsic d’un fenomen pot portar a beneficis que no creiem possibles fins al moment. Per exemple, l’Internet tal com l’entenem avui dia es va inventar al CERN.
La Càtedra d’Estudis Marítims, impulsada per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Palamós, inaugurarà el proper dilluns 14 d’octubre el curs acadèmic 2024-2025 amb la seva tradicional lliçó inaugural. L’acte se celebrarà a les 19 h a l’Espai del Peix, situat a la llotja del port pesquer de Palamós. Aquest any, la conferència serà a càrrec del meteoròleg Tomàs Molina, qui parlarà sobre “Els oceans i els mars són el motor del clima terrestre”.
Molina abordarà l’impacte del canvi climàtic en els mars i oceans, posant especial èmfasi en els efectes de l’escalfament de l’aigua, com l’augment de les temperatures al Mediterrani, que aquest estiu han superat els 30 graus. Aquests canvis tenen greus conseqüències per a la fauna i flora marina, així com en el nivell del mar, i són un reflex de l’acceleració del canvi climàtic a nivell global.
A l’acte inaugural hi assistiran l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, la vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona, Sílvia Llach, i el director de la Càtedra d’Estudis Marítims, Francesc Fuster.
Aquest any, la Càtedra celebra 24 anys des de la seva creació el 2000, amb l’objectiu de fomentar i divulgar la recerca marítima. Al llarg de la seva trajectòria, ha organitzat conferències amb científics de diferents àmbits i disciplines per abordar la realitat del litoral des de perspectives variades, com la biologia, l’ecologia o la història.
Entre les seves activitats, la Càtedra impulsa el Cicle Pesca i Ciència, participa en projectes per a la millora del sector pesquer, edita la col·lecció Quaderns Blaus i col·labora amb el Museu de la Pesca. També és membre del Consell Assessor de Pesca i participa en el projecte «Palamós Peix».
