Aquesta és la frase amb la que la meva mare servia sempre el menjar que cuinava amb l’encert dels xefs més reputats del país i la feia servir a mode de preàmbul, per si allò que havia cuinat, no era tan bo com se suposava que havia de ser. Que la gana hi faci més que la cuinera. La realitat, però, és que la cuinera era (o millor dit, és) tan bona, que ni tenint molta gana caldria aquesta frase.
Pensant, però en la constitució dels diferents ajuntaments que dissabte passat es van donar a casa nostra, recordant els debats electorals que vam emetre aquí mateix, just abans de les eleccions, veient alguns mítings i actes de campanya, llegint alguns programes electorals i sobretot, veient el marge de maniobra que tindran els alcaldes i alcaldes i els seus respectius equips de govern, em decanto per pensar que haurà de ser la gana que tinguem els ciutadans i ciutadanes, qui compensi el poc marge de maniobra, les possibilitats reals de conar la volta a situacions greus o les capacitats d’alguns o algunes dels representants que han sortit escollits.
Des d’aquí els hi desitgem sort i sobretot encerts als i les nostres polítiques i als i les nostres conciutadanes els hi desitgem paciència, esperit crític, necessitat que s’impliquin en la vida dels pobles i que hi posin voluntat. en definitiva, com deia la meva mare davant la possible espectativa fallida…. que la gana hi faci més que la cuinera.
