Nit en calma i tranquil·la. Les veus de Pol Batlle i Rita Payés tanquen de manera definitiva el 44è Festival de Begur presentant alguns dels temes del disc Salt mortal de Pol Batlle. Havia gaudit d’aquestes dues veus l’any passat a Roses, però l’entorn del Pati de les Escoles Velles va acompanyar a ambdós artistes en aquest viatge creatiu. Combinant el català, el castellà i l’anglès, l’artista ens han fet degustar una música intimista i del tot personal.
Amb ritmes de tradició i avantguarda, el concert va començar puntual a les 22 h amb Actos y armas. I va ser llavors quan ambdós artistes van atrevir-se amb Vida, Gloomy Planets o Praying Lord. Pol Batlle, al centre de l’escenari, parla amb un fil de veu i pregunta al públic si està bé, si han gaudit del primer tram del concert. Un sí uníson ressona al Pati de les Escoles Velles.
Alguns cops amb veu pausada i tranquil·la, d’altres de manera exaltada i excitant, Pol Batlle ens delecta amb un tema que dedica a la seva filla, que es troba entre el públic de Begur: No ho has entès. Sense perdre l’emoció, Pol Batlle explora la importància de la música en un món de les malalties degeneratives com l’alzheimer amb Ojos de papel. “Perquè on no arriba la lògica, arriba la música”, explica el cantautor.
Amb Manzana el cantautor recupera un tema escrit per Gabriel Hernández que si no fos per l’artista i els fills de Gabriel Hernández s’hagués quedat oblidat a un calaix. “A vegades amb tanta música comercial ens oblidem de l’art més proper. Recupero aquest tema, perquè no quedi en l’oblit”, explica el cantautor.
I al costat de Pol Batlle, Rita Payés també va brillar. A estones amb les melodies sorgides del seu trombó o amb una veu plena de força. La combinació dels dos cantants posava la pell de gallina. Circular és un tema amb lletra de la cantant Sílvia Pérez Cruz, una cantant amb la qual Pol Batlle comparteix la passió per la música.
Quan el concert semblava acabat, Pol Batlle, Rita Payés i la banda van tornar a pujar dalt l’escenari per interpretar dos temes més. Amb Artistas i toreros la crítica a Espanya està a l’ordre del dia. I amb un “Espanya” sorneguer els llums s’apaguen.
