Josep Ensesa i Gubert, l’ideòleg de l’exclusiva urbanització de s’Agaró va néixer l’any 1892 a Sarrià de Ter i va morir el 1981 a s’Agaró.
Fill de Josep Ensesa Pujadas i Carme Gubert Prat, va tenir tres fills. Ensesa venia d’una família gironina molt vinculada als negocis comercials i industrials.
Empresari i industrial, va ser conegut per haver estat el promotor de l’exclusiva urbanització de s’Agaró.
Primers anys
Josep Ensesa i Gubert va néixer a Sarrià de Ter el 20 d’abril de 1892, fill de Josep Ensesa Pujadas i Carme Gubert Prat. La família del seu pare era establerta al municipi del Gironès.
Quan Ensesa Gubert tenia set anys va morir la seva mare, Carme Gubert del barri de Pont Major de Girona, a causa d’una infecció i pocs mesos després la seva germana petita amb tres o quatre anys.
Explica el seu net, que Ensesa no recorda tenir cap joguina quan era petit.
Després de la tragèdia, el seu pare el va enviar a estudiar a França en un internat al municipi de Foix. Més tard, va estudiar mecànica de vapor i electricitat a l’escola industrial de Terrassa. Amb la llicenciatura acabada, el seu pare el fa anar a treballar a Escòcia. Després de l’estada a Escòcia, Ensesa va viure dos anys a Londres, fet que li va permetre perfeccionar, encara més, l’anglès que havia après a Escòcia.
Joventut
Després de viure a França i Anglaterra, Josep Ensesa comença a treballar a la fàbrica de farines del seu pare. El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi tenia un gran respecte i estima pel seu pare.
Durant la seva joventut, Ensesa gaudia anant amb espardenyes i pantalons de cotó a calar i a fer sortida amb la barca a pescar. Anys més tard, va promoure l’exclusiva urbanització de s’Agaró i es va aficionar a convocar-hi actes esportius i culturals.
Empresari, catalanista i antifranquista
En paraules del net d’Ensesa, la vida empresarial d’aquest “va ser exitosa durant vàries dècades”. L’empresari va heretar el conglomerat d’empreses del seu pare. Josep Ensesa tenia una empresa de fabricació de farines i d’àcid tartàric que exportava arreu del món.
Ensesa es converteix en industrial quan se separa de la farinera Teixidor per muntar la seva pròpia farinera que va anomenar La Montserrat.
Políticament parlant, Josep Ensesa era catalanista, antifranquista, liberal i simpatitzant de la Lliga Regionalista. Guardava una gran amistat amb el president Josep Tarradellas, al qual va ajudar durant la seva època d’exili. Quan Tarradellas va arribar de l’exili “va anar a abraçar-lo només tornar”. El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi tenia visió de futur i una estimació immensa pel seu país.
A més, Ensesa va ser un dels primers presidents de la Unió Deportiva Girona i un dels fundadors del diari catalanista La Publicitat.
Pare de família i un casament accidentat
L’any 1915, Ensesa va contraure matrimoni amb Josefina Montsalvatge Iglesias en una església, sense haver celebrat matrimoni civil abans, a causa de la Primera Guerra Mundial. Degut a la guerra, Ensesa estava mobilitzat militarment i va desplaçar-se fins El Pertús per poder casar-se. Quan va néixer la filla petita del matrimoni i la van anar a inscriure, el funcionari del Registre Civil va recordar al matrimoni que no estaven casats pel civil. Ensesa i Montsalvatge van contraure matrimoni civilment després que naixessin els seus fills.
Josep Ensesa va tenir tres fills, fruit del seu matrimoni amb Josefina Montsalvatge. Montsalvatge era filla d’una família gironina molt coneguda que eren banquers i historiadors.
El primogènit del matrimoni entre Ensesa i Montsalvatge va ser Josep Ensesa Montsalvatge, que va néixer l’any 1916. Dos anys més tard, el 1920 va néixer la segona filla del matrimoni, Carme Ensesa Montsalvatge. La tercera i última filla del matrimoni, Anna Ensesa Montsalvatge, va néixer el 1922.
Promotor de s’Agaró
L’any 1924 Ensesa va posar la primera pedra del que actualment es coneix com a s’Agaró. Heretant les terres del seu pare, Josep Ensesa Pujadas, Ensesa Gubert va tirar endavant el projecte de la Senya Blanca, el primer xalet de s’Agaró. La Senya Blanca va ser obra de Rafael Masó i va definir la personalitat d’aquesta urbanització que forma part del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.
Josep Ensesa havia estiuejat a l’Estartit i era un aficionat a la pesca. Quan se li va acabar el contracte del pis a l’Estartit va decidir construir-se la casa Senya Blanca a s’Agaró amb l’ajuda de l’arquitecte gironí.
La frase per excel·lència d’Ensesa era, “que la cobdícia d’uns pocs no malmeti el que és de tots”, en referència a s’Agaró i una possible especulació.
La dedicació d’Ensesa per s’Agaró va provocar un distanciament amb el seu germà Joaquim.
El gener de 1932, Ensesa va obrir les portes de l’hotel de luxe “L’hostal de la Gavina”, un allotjament de cinc estrelles que actualment porten els seus nets.
En la seva obertura, l’Hostal de la Gavina tenia 11 habitacions, però, al principi, Josep Ensesa no volia que fos un hotel, sinó un xalet més de s’Agaró. Igual que el xalet d’Ensesa, l’arquitecte de l’hotel va ser el gironí Rafael Masó.
Avui, l’Hostal de la Gavina és un luxós hotel de 5 estrelles amb 74 habitacions, un spa, una piscina i restaurants del qual s’encarreguen els nets d’Ensesa, Virginia, Júlia, Carina i Josep, la quarta generació de la família.
Uns últims anys complicats
Els darrers anys de la vida de l’empresari gironí van ser complicats. La seva farinera va quedar fora del mercat per grandària. L’empresa de tartàric es va veure afectada per la comercialització del cítric, un producte sintètic de més fàcil obtenció.
En aquestes circumstàncies cal afegir-hi les dues crisis del petroli els anys 1973 i 1980, i els efectes de la guerra entre Iran i Iraq, fet que va propiciar una gran crisi en la qual es van veure abocades moltes empreses, entre elles la d’Ensesa.
Anys després, Josep Ensesa Gubert moria als 88 anys, a causa d’un atac de cor, a s’Agaró l’1 de gener de 1981.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.