Ignorància i supèrbia

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Ignorància i supèrbia
Loading
/

És desesperant veure com, una vegada i una altra, la ignorància i la supèrbia es converteixen en els mals companys de viatge d’alguns dirigents polítics. Quan qui pren decisions vitals desconeix la realitat que afecta les persones que diu representar, la situació es torna alarmant. Però si a això hi sumem una actitud prepotent, el perill es multiplica. Perquè, com pots corregir el rumb si ni tan sols ets capaç de reconèixer que t’has equivocat?

Després de tres setmanes de la DANA continua el lamentable espectacle de passar-se les culpes entre les diferents administracions. Primer van ignorar l’alerta meteorològica i ara ignoren l’alerta sanitària. Ja s’ha titllat d’alarmistes als experts que han alçat la veu per advertir del perill epidemiològic de la situació actual, i de la importància de restablir la xarxa de clavegueram el més aviat possible.

Quan la supèrbia dicta l’agenda, les conseqüències sempre recauen en la població. Pensem en la crisi climàtica, gestionada amb promeses buides mentre la realitat crema, literalment. O en la manca d’habitatge, abordada sovint per polítics que no han trepitjat mai un pis de lloguer. Aquesta combinació d’ignorància i arrogància impedeix el diàleg, desacredita les veus expertes i bloqueja les solucions reals.

Els líders no necessiten saber-ho tot, però sí tenir la humilitat de reconèixer què no ho saben i escoltar qui sí. La política no és un joc d’egos, sinó una eina per millorar la vida de la gent. Oblidar això és jugar amb foc, i els que ens acabem cremant som nosaltres

El Consell Comarcal del Baix Empordà impulsa el projecte Empremta per donar valor a l’emprenedoria i el lideratge femení

Projecte Empremta Baix Emprodà

Aquest dimarts, el Consell Comarcal del Baix Empordà ha presentat al Castell de Calonge el projecte «Empremta: Emprenedoria i lideratge en femení al Baix Empordà». Aquesta iniciativa, liderada per l’àrea de Promoció Econòmica, neix amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones emprenedores i fomentar la seva presència en rols de lideratge empresarial. Alhora, busca construir un entorn inclusiu que elimini la bretxa salarial i els estereotips de gènere que encara persisteixen.

Un dels pilars del projecte és la creació d’un observatori de dades amb perspectiva de gènere, un espai que servirà per recopilar estadístiques específiques sobre la situació de les dones en l’àmbit empresarial i laboral a la comarca. Aquesta informació, que fins ara es recollia de manera agregada, serà accessible a través d’un lloc web que funcionarà com a punt de trobada per compartir recursos, eines i experiències.

La presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, ha destacat la importància d’aquest projecte per al desenvolupament econòmic de la comarca: «Cal crear un ecosistema on les dones tinguin un paper central i promoure aliances entre empreses, institucions i persones per construir una economia més justa i equitativa».

Per la seva banda, Enric Marquès, vicepresident primer i conseller de Promoció Econòmica, ha subratllat l’impacte d’»Empremta» en el futur del Baix Empordà: «Les generacions futures podran treballar plegades en una economia inclusiva i sostenible, on cada persona pugui desenvolupar tot el seu potencial independentment del seu gènere».

Durant l’acte, els assistents han gaudit d’un espai de networking i d’una ponència a càrrec de Sílvia Bueso, creadora del mètode «El Arte de Pedir». També s’han presentat diverses iniciatives, com les entrevistes en profunditat realitzades per l’empresa Alquímia Social a dones empresàries de la comarca. Aquestes històries seran publicades amb l’objectiu d’inspirar noves generacions d’emprenedores.

La jornada es s’ha completat amb les intervencions de Laia Estremeiro i Mireia Ruiz, tècniques de Promoció Econòmica, que han posat en valor el paper clau de les dones en l’àmbit empresarial. També han destacat la importància de desmuntar percepcions errònies sobre les habilitats de lideratge femenines i de fomentar la col·laboració entre ajuntaments de la comarca.

Els pescadors gironins ja han retirat 45.217 litres de residus del mar aquest 2024

Una roda de cotxe i una ampolla de plàstic entre les deixalles recollides al mar Mediterrani - Gemma Tubert - ACN
Una roda de cotxe i una ampolla de plàstic entre les deixalles recollides al mar Mediterrani - Gemma Tubert - ACN

Els pescadors gironins adscrits al projecte de Pesca Neta ja han retirat 45.217 litres de residus aquest 2024. I tot i que aquesta xifra encara és menor respecte a la de 2023, que va ser de 58.257,25 litres de residus recollits, la demarcació de Girona continua sent la que més residus recollits aporta. En total, en els quatre anys que fa que s’aplica el projecte de Pesca Neta a les confraries catalanes, a les de Girona s’han aconseguit recopilar 172.857,55 litres de residus.

Pel que fa a la resta de Catalunya, durant els quatre anys en què porta en marxa l’aplicació Pesca Neta, els pescadors han retirat 383.653,52 litres de residus. En el cas de Tarragona i Barcelona s’han extret 26.778,00 i 34.968,10 litres respectivament. Aquestes dades han anat augmentant durant els darrers anys i això s’entén per la millora de l’aplicació de mòbil Pesca Neta,  que els pescadors utilitzen per registrar la brossa que treuen del mar i que ha possibilitat que enguany quedés constància de la retirada de més quantitat de deixalles que en anys anteriors.

Les hores dedicades al triatge

L’índex d’esforç de triatge vist al llarg d’aquest 2024 indica que els pescadors han dedicat un total de 3.492 hores retirar brossa de les seves xarxes durant la seva jornada de pesca, prop de 500 més que les hores registrades l’any 2023. Pel que fa al nombre total d’embarcacions catalanes, pràcticament s’ha mantingut, passant de 229 a 231, que representa la participació de pràcticament tota la flota pesquera catalana activa i més de 900 pescadors i mariners.

Si analitzem la dedicació de cada territori, observem que a Girona 141 embarcacions han dedicat 1.047 hores de la seva jornada de pesca a la tria de 45.217 litres de deixalles. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, 42 embarcacions van treure 34.744 litres de brossa, cosa que va suposar 1.392 hores de feina. Finalment, a Barcelona, 48 embarcacions van necessitar 813 hores de la seva jornada de pesca per retirar i triar 34.968 litres de deixalles trobades.

Per modalitats, les barques d’arrossegament han estat les que més volum de deixalles marines han pescat accidentalment, seguides de les arts menors, l’encerclament i el palangre. Pel que fa als objectes trobats, hi trobem llaunes, ampolles, bidons de pintura, envasos de diferents tipus i sobretot moltes tovalloletes higièniques, els pescadors han tret del mar objectes molt diversos, com una rentadora, maletes de rodetes o una cadira infantil amb indicis de temps al fons del mar.

La implicació dels pescadors en aquesta guerra contra el plàstic s’emmarca dins el programa Pesca Neta, una acció col·lectiva mitjançant la qual les confraries de pescadors catalanes, coordinades per les federacions territorials de confraries de pescadors i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, han organitzat un sistema de recollida de les deixalles marines que els pescadors es troben en la maniobra de pesca. El projecte incorpora embarcacions de totes les modalitats de pesca i permet fer visible el paper del pescador en la lluita contra el plàstic al mar.

Palamós impulsa activitats de conscienciació per prevenir el malbaratament alimentari

Palamós malbaratament alimentari

Palamós es torna a sumar a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, una iniciativa que enguany se celebra del 16 al 24 de novembre arreu del continent. Amb aquesta participació, el municipi reafirma el seu compromís amb el consum responsable i l’economia circular, dos pilars essencials per reduir la generació de residus.

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós ha organitzat diverses activitats per sensibilitzar la població. La primera acció s’ha realitzat aquest matí al Mercat Municipal, on la Fundació Alícia ha dirigit un taller pràctic per aprofitar aliments peribles com fruites i verdures. S’ha ensenyat com conservar-los congelats o preparar-ne cremes, batuts, sucs, gelats i granissats, una manera efectiva d’evitar el malbaratament alimentari.

El proper dissabte 23 de novembre, el parc dels Països Catalans acollirà una nova edició del Mercat d’intercanvi i segona mà. De 10 a 13 h, els visitants podran intercanviar, regalar o vendre articles com roba, llibres, joguines i mobles. Aquesta activitat no només permet donar una segona vida a objectes en bon estat, sinó que també promou un consum més conscient i sostenible.

Per als més petits, la Biblioteca Municipal, situada al mateix parc, organitzarà un taller de titelles de 10 a 12 h. Aquesta activitat, que es durà a terme en col·laboració amb la Fundació Humana, ensenyarà als participants a crear titelles utilitzant materials reciclats. El taller està especialment pensat per a un públic familiar i busca fomentar la creativitat mentre es treballa la reutilització.

La programació de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus a Palamós es tancarà el dimecres 27 de novembre amb una xerrada a la Biblioteca Municipal, a les 18:30 h. Els tècnics del Parc Agroecològic de l’Empordà explicaran diverses tècniques per conservar aliments de manera eficient, com la fermentació, el confitat i l’assecatge. Aquesta proposta està dirigida tant a particulars com a professionals interessats a reduir el malbaratament i conservar millor els productes frescos.

El canvi climàtic ja està afectant a la Costa Brava, segons el catedràtic Josep Mas-Pla

 

El Baix Empordà s’enfronta a un futur condicionat pel canvi climàtic, especialment en l’àmbit dels recursos hídrics i la seguretat costanera. Al programa Tarda Capital, amb Joan Bosch, el catedràtic d’Hidrogeologia i professor de la Universitat de Girona Josep Mas-Pla, ha explicat els principals desafiaments que afronta la comarca.

Segons Mas-plà, la situació hídrica del Baix Ter és complexa. “Tenim aqüífers molt bons, però la recàrrega està en risc a causa de la reducció de les pluges i el cabal del riu Ter”, ha afirmat. L’expert alerta que aquesta disminució, combinada amb una demanda creixent per ús agrícola i urbà, sobretot en temporada turística, pot derivar en greus dèficits hídrics a zones com Rupià i Fuixà.

Pel que fa a les zones costaneres, Masplà preveu un augment del nivell del mar d’aproximadament un metre abans del 2100, segons diversos models científics. Això podria inundar infraestructures clau com aeroports, carreteres o zones urbanes, incloent-hi espais vulnerables com l’Estartit. Masplà destaca que la falta de protecció de la línia costanera podria transformar zones habitades en aiguamolls.

Davant aquest escenari, Masplà planteja dos camins: fer grans inversions en obres de protecció, com diques similars als dels Països Baixos, o redefinir els usos del territori per adaptar-se als canvis inevitables. “És una decisió que requereix debat i reflexió, ja que implica equilibrar costos econòmics amb necessitats ambientals”, ha puntualitzat.

Malgrat les pluges recents, el catedràtic insisteix que la sequera és un problema crònic. Des dels anys 90, les anomalies negatives de precipitació han estat constants, deixant dèficits acumulatius que no es poden compensar amb episodis puntuals de pluges. Això afecta especialment els aqüífers i les zones forestals, que continuen patint una manca de recursos.

En aquest context, Masplà subratlla la importància de dades rigoroses, com les recollides pel meteoròleg Josep Pascual, per elaborar plans d’adaptació efectius. “El risc existeix, i cal que la ciutadania i les autoritats prenguin mesures concretes”, ha conclòs.

Xavier Guitart. Nou delegat de la Generalitat a les comarques de Girona a, TARDA CAPITAL

 

El nou delegat territorial de la Generalitat i alcalde de Camprodon, Xavier Guitart en una entrevista a,TARDA CAPITAL, ha destacat la falta d’inversions en infraestuctures a les comarques gironines, tant pel què fa a la Generalitat com el govern central. Guitart diu que la Generalitat té com objectiu revertir aquesta situació. Tot i això, no ha volgut comprometre’s en obres ni terminis.