És desesperant veure com, una vegada i una altra, la ignorància i la supèrbia es converteixen en els mals companys de viatge d’alguns dirigents polítics. Quan qui pren decisions vitals desconeix la realitat que afecta les persones que diu representar, la situació es torna alarmant. Però si a això hi sumem una actitud prepotent, el perill es multiplica. Perquè, com pots corregir el rumb si ni tan sols ets capaç de reconèixer que t’has equivocat?
Després de tres setmanes de la DANA continua el lamentable espectacle de passar-se les culpes entre les diferents administracions. Primer van ignorar l’alerta meteorològica i ara ignoren l’alerta sanitària. Ja s’ha titllat d’alarmistes als experts que han alçat la veu per advertir del perill epidemiològic de la situació actual, i de la importància de restablir la xarxa de clavegueram el més aviat possible.
Quan la supèrbia dicta l’agenda, les conseqüències sempre recauen en la població. Pensem en la crisi climàtica, gestionada amb promeses buides mentre la realitat crema, literalment. O en la manca d’habitatge, abordada sovint per polítics que no han trepitjat mai un pis de lloguer. Aquesta combinació d’ignorància i arrogància impedeix el diàleg, desacredita les veus expertes i bloqueja les solucions reals.
Els líders no necessiten saber-ho tot, però sí tenir la humilitat de reconèixer què no ho saben i escoltar qui sí. La política no és un joc d’egos, sinó una eina per millorar la vida de la gent. Oblidar això és jugar amb foc, i els que ens acabem cremant som nosaltres
