/
RSS Feed
Els Mossos i la Policia Local de Santa Cristina d’Aro desmantellen una plantació amb més de 1.300 plantes de marihuana
Un operatiu conjunt entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Santa Cristina d’Aro ha aconseguit desmantellar una plantació il·legal de marihuana en una casa del municipi. A la residència s’hi han intervingut 1.304 plantes de marihuana, 7,3 quilos de cabdells i 7,5 quilos de picadura. A més, l’operatiu ha trobat a la finca una arma d’airsoft, 400 € en efectiu i material necessari per al cultiu de marihuana.
La vivenda havia defraudat 32.000 € en subministrament elèctric. L’operatiu ha detingut a dues persones que s’enfronten a càrrecs per delictes relacionats amb el cultiu i tràfic de drogues, així com per defraudació de fluid elèctric.
Dijous tranquil al Baix Empordà, amb núvols de vent i una mica de garbí
Entre dijous i divendres, passarà una borrasca molt profunda pel nord dels Pirineus, l’han batejat com a CAETANO, i ES deixarà sentir amb vent de ponent i garbí fort a tot Catalunya.
Al Baix Empordà quedarem sota la protecció dels Pirineus, i dominaran els vents fluixos, en general. De fet, al sud de la comarca i en zones elevades podríem tenir alguna ràfega forta i intermitent, però sense més conseqüències.
A primeres hores d’aquest dijous encara sovintejaran els núvols, però ràpidament marxaran i deixaran un dia força assolellat. Es veuran núvols lenticulars, llimats pel vent fort en alçada. La temperatura pujarà una mica respecte ahir.
Precaució a la mar, sobretot al sud del Cap de Begur, hi haurà tràngol de garbí.
Divendres baixen les temperatures i entrarà la tramuntana amb algun cop fort.
Fila Indie 4×08 – 20 novembre 2024
TRACKLIST
INHALER – YOUR HOUSE
ASHE I SUKI WATERHOUSE – PUSHING DAISIES
BRKN LOVE – 20/20
SHARON VAN ETTEN – AFTERLIFE
THE HEAD AND THE HEART – ARROW
SIGRID – STRANGERS
THE AMAZONS – LIVING A LIE
PIXIES – THE VEGAS SUITE
THE HORRORS – TRIAL BY FIRE
BASTILLE – DRAWBRIDGE & THE BARONESS
FATHER JOHN MISTY – SHE CLEANS UP
ROY BLAIR – HUMMINGBIRD
TOLEDO – ZELDA
YEULE – EKO
MEI SEMONES – DANGOMUSHI
DANIELA ANDRADE – GOOD NEWS
LUCY – 2ND WIND
2×03 – Ui, si aixequés el cap en Josep Ensesa o en Rafael Masó
/
RSS Feed
El turisme de masses vs el turisme glamurós i selectiu
Virgili ressuscita l’empresari Josep Ensesa (nat a Sarrià de Ter, mort a S’Agaró) i l’arquitecte Rafel Masó (Girona), i els porta al mític Hostal La Gavina de la urbanització de S’Agaró (projecte que tots dos van tirar endavant, seguint les passes del pare del primer), per reflexionar sobre el bum del turisme dels 60’s, el desarrollisme salvatge i l’estat actual de la principal font d’ingressos de la Costa Brava. Tindran l’avinentesa de canviar idees amb un grup de militants de Salvem l’Empordà que fan una acció a la platja del davant i acabaran tots plegats anant a dinar un bon tiberi i descobrint que tots, a la seva manera, han volgut i volen protegir aquest racó de món.
Crèdits
Veus: Josep Taberner, Xavier Pujol, Miquel Curanta, Carles Davó, Xevi Cortadellas, Lola Sans, Xavier Serrano i tot l’equip de Ràdio Capital de l’Empordà
Idea original: Miquel Curanta Girona
Assessorament editorial i direcció d’actors: Toni Sellas Güell
Guió: Adrià Pujol Cruells
Disseny de so i muntatge sonor: Absis studios
Enregistrament i edició de veus: Martí Saguer Capell
Coordinació del projecte: Maria Alsina Carmona
Producció: Anna Salvadó Figueras
Disseny de la imatge: Alba Cunillera Font
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Baix Empordà.
També et pot interessar
Coneixent el promotor de s’Agaró: la vida de Josep Ensesa Gubert
Rafael Masó i la creació de S’Agaró: Un somni d’arquitectura noucentista
Equilibrar el món
/
RSS Feed
A casa el sogre hi ha un llimoner excessiu, un magraner rata, un pruner que fa prunes de diferents colors, maduixeres resistents i tres oliveres. A casa meu el menjar no s’ha llençat mai, i tal com pregona la Maria Nicolau, les sobres se mengen i Déu n’hi do els àpats que en surten! La verdura d’avui, acaba a l’arròs de demà; el pollastre arrebossat, a l’amanida; i la vedella rostida a l’entrepà que ens menjarem el diumenge al vespre davant de la tele. Així que de les llimones al gener en fem el suc per la llimonada que ens beurem a l’estiu quan la calor apreti; els grans de les dues magranes minses acabaran en una tassa de te a penes plena que farà les delícies del primer que l’arrambi de la nevera; ens afartarem de prunes arran d’arbre, però no atraparem mai el número que endraparan els ocells; i la maduixa que madurarà despistada (la setmana passada mateixa en vaig trobar una) me la cruspiré jo, mentre jardini. Des de fa tres anys, les olives també les cullo. El primer cop en vaig fer de condimentades, després d’estudiar no sé quantes receptes, de la família, d’internet, dels amics, dels llibres, però la majoria les vaig dur al trull, aconsellada per l’amic Roura, que és generós de mena. Aquell primer any vaig separar les picades per la mosca de les no picades, una a una i a mà, hores i hores destriant-les com en un treball ocupacional infinit, fins que l’amic Campsolines em va dir que no calia. Ara de salades ja no en faig, perquè és molta murga per tan poc plaer, però les olives les segueixo collint. Fa quinze dies, en un dematí, a correcuita, 24 quilos, cavalcant les hores que ens atrapaven, patint per si no arribàvem al trull de La Bisbal, que com diuen ells, a l’hora de dinar, dinen. Al cotxe, carregats de les caixes que m’han convertit en una mica més de dos litres, el fill em demanava: però això de collir les olives, perquè ho fem? i jo li vaig explicar que és per equilibrar el món, perquè d’això es tracta
