Més de 100 entitats donen suport al turisme gironí amb un manifest per reivindicar-ne el valor estratègic

Més de 100 entitats han signat un manifest en suport al turisme gironí, una iniciativa impulsada per la Taula Gironina de Turisme per reivindicar el sector com un element essencial per al desenvolupament de la demarcació. Entre els signants hi ha institucions com l’Aeroport de Girona, la Cambra de Comerç i la Universitat de Girona, així com associacions sectorials com la Unió d’Empresaris de la Costa Brava Centre.

El manifest, sota el lema “Turisme som tot@s”, destaca que el turisme genera prop de 60.000 llocs de treball i representa el 19% del Producte Interior Brut de Girona, una xifra que supera en set punts la mitjana catalana. També es remarca que la demarcació registra la segona recaptació més alta de la taxa turística, amb 14,5 milions d’euros.

Els signants posen en valor la diversitat de l’oferta turística, que inclou 350.000 places d’allotjament regulades, cinc estacions d’esquí, camins de ronda de prestigi internacional i una àmplia gamma de productes, com el turisme cultural, gastronòmic i esportiu. També es destaquen les infraestructures de transport, que faciliten l’arribada de visitants per via terrestre, marítima, aèria i ferroviària.

El document reivindica la necessitat d’un «pacte de país» per reconèixer el turisme com un sector estratègic i aposta per una col·laboració estreta entre administracions, empreses i societat civil. A més, es compromet a treballar per desestacionalitzar i descentralitzar l’activitat turística per garantir un desenvolupament sostenible.

Finalment, el manifest fa una crida als actors del sector a adherir-se a aquesta iniciativa, subratllant el «potencial immens» que té el turisme per impulsar l’economia i la cohesió social a Girona.

Santa Cristina d’Aro aprova el seu POUM amb 198 hectàrees desclassificades i elimina projectes polèmics

El Ple de Santa Cristina d’Aro ha aprovat per unanimitat el text refós del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal després de set anys de tramitació, segons ha informat el diari El Punt Avui. El document incorpora les esmenes derivades de diversos informes tècnics i judicials. Una de les decisions destacades ha estat la desclassificació de 198 hectàrees de sòl, que deixen de ser urbanitzables per passar a no urbanitzables.

El consens polític també ha permès desprogramar un polèmic projecte urbanístic que preveia la construcció de 200 xalets i hotels a la Riera de Molinets, una zona propera a l’Ardenya. Aquesta mesura ha estat aplaudida per diversos grups municipals, que han subratllat la importància de protegir els espais naturals del municipi.

El document espera ara l’aprovació definitiva per part d’Urbanisme de la Generalitat i un dictamen pendent de Costes de l’Estat. L’alcalde, Josep Xifre, ha advertit que el POUM necessitarà ajustos futurs per resoldre problemes com la manca de sòl industrial al sector del Molí d’en Tarrés.

Indilletres 2024: El Premi Llucieta Canyà reconeix dues visions complementàries sobre la biografia de Josep Pla

El Premi Llucieta Canyà de Crítica Literària ha reconegut enguany dues perspectives complementàries sobre la biografia de Josep Pla. Antoni Martí Monterde i Joan Simó han estat guardonats a exaequo per les seves crítiques a Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, de Xavier Pla. Els articles, publicats a La Veu dels Llibres i Nacional.cat, analitzen el llibre des de visions rigoroses però oposades, cosa que, segons el jurat, enriqueix la comprensió de l’obra.

Anna Pascual, membre del jurat, ha explicat que enguany ha estat difícil trobar crítiques de qualitat i que les seleccionades destaquen per anar més enllà d’una simple ressenya. “Són textos valents i ben fonamentats que, tot i ser oposats, es complementen a la perfecció”, ha afirmat.

El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí, després de l’acte inaugural de la setena edició d’Indilletres, a càrrec del dramaturg Joan Lluís Bozzo.

Amb aquest guardó, l’associació Indilletres vol posar en valor la importància de la crítica literària en català com a eina per millorar la literatura, enfortir l’ecosistema cultural i oferir suport a lectors, llibreters i editors. Tot i les dificultats actuals, com la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de crítiques amateurs, l’entitat aposta pel rigor i la professionalitat com a factors clau per destriar les millors obres.

Així queda el govern de Palamós després de la sortida de Junts

El govern municipal de Palamós ha reorganitzat les competències després de la sortida dels regidors de Junts per Catalunya, Palamós i Sant Joan a finals del mes passat. L’alcalde, Lluís Puig Martorell (Esquerra Republicana), continua gestionant Urbanisme, Obra Pública, Acció Social, Immigració i Ciutadania, i assumeix Agermanaments.

Raquel Gallego Cristóbal (Partit Socialista) manté Habitatge, Cementiris i l’Emissora Municipal, i incorpora Secretaria, Serveis Jurídics, Contractació, Transparència, Oficina d’Atenció Ciutadana i Noves Tecnologies. Antoni Bachiller Puig (Esquerra Republicana) lidera Seguretat i Mobilitat, Protecció Civil, Aparcaments, Emprenedoria i Empreses, i manté Promoció Econòmica, Turisme, Comerç i Mercats.

Yolanda Aguilar Gallego (Partit Socialista) continua amb Esports, Ciutat Educadora, Gent Gran i Igualtat, i afegeix Ensenyament. Eduard Riera Andreu (Esquerra Republicana) segueix amb Joventut, Solidaritat i Cooperació, Via Pública i recupera Serveis Econòmics.

Els regidors que mantenen les seves delegacions són Maria Puig Ferrer (Esquerra Republicana), responsable de Medi Ambient, Platges, Residus, Salut Pública, Patrimoni i Arxiu; Pere Deulofeu Garcia (Partit Socialista), que lidera Recursos Humans, Organització i Brigada, i Núria Botellé Rebull (Esquerra Republicana), encarregada de Cultura, Biblioteca i Participació Ciutadana.

La Junta de Govern inclourà els regidors Lluís Puig, Raquel Gallego, Maria Puig, Yolanda Aguilar, Antoni Bachiller i Núria Botellé, i continuarà amb veu però sense vot per a l’oposició. Les tinències d’alcalde s’amplien a cinc: Raquel Gallego com a primera tinenta, seguida de Maria Puig, Yolanda Aguilar, Antoni Bachiller i Núria Botellé.

Els casos de trastorns alimentaris creixen un 25% a les comarques gironines el 2023

El programa d’atenció als trastorns alimentaris de les comarques gironines va atendre 696 persones l’any 2023, un increment del 25% respecte al 2022. La majoria dels pacients eren dones, amb una edat mitjana de 29 anys. El 27% dels casos corresponien a menors, amb una mitjana d’edat de 15 anys, mentre que el 73% restant eren adults d’uns 34 anys de mitjana.

Per comarques, el Baix Empordà concentra un 18,5% dels casos atesos, només superat pel Gironès-Pla de l’Estany amb un 25,5%. Aquestes dades reflecteixen una presència notable de casos en aquesta zona costanera.

Durant el 2023, els ingressos hospitalaris per casos greus van créixer fins a 56, un augment del 37% respecte a l’any anterior. Els diagnòstics inclouen un 24,5% d’anorèxia, un 14,1% de bulímia i un 58,6% de trastorns inespecífics.

El model gironí d’atenció integral, actiu des del 2005, continua sent un referent en l’abordatge multidisciplinari d’aquestes malalties complexes, amb atenció des de la detecció precoç fins a la hospitalització

Jornades d’economia de S’Agaró: avisos dels perills d’una guerra comercial i satisfacció amb la situació a Catalunya

Les jornades d’economia de S’Agaró, celebrades aquest cap de setmana, han posat el focus en els reptes globals i catalans. El vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha advertit que una guerra comercial seria «extraordinàriament negativa» per al creixement econòmic mundial.

Segons De Guindos, les disputes comercials poden generar un cercle viciós d’augment d’aranzels, afectant la recuperació econòmica.

A més, ha assenyalat que la inflació a l’eurozona continua estabilitzant-se, però ha subratllat que la incertesa global segueix sent un obstacle important.

En l’àmbit català, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha remarcat que Catalunya es troba en un bon moment econòmic. Ha destacat el creixement del producte interior brut català, que supera la mitjana estatal, i el baix nivell d’atur, situant el territori com a motor econòmic d’Espanya. Illa també ha defensat una fiscalitat equilibrada que impulsi la prosperitat sense comprometre serveis clau com la sanitat o l’educació.

Un altre dels temes centrals ha estat el debat sobre el finançament autonòmic. Alguns investigadors i experts han coincidit que l’actual model és «obsolet i crític», i han advertit dels riscos d’implementar un sistema singular per a Catalunya que podria fragmentar l’agència tributària estatal. Ho ha dit Ángel de la Fuente, de la Fundació d’Estudis en Economia Aplicada.

Finalment, el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, ha mostrat optimisme sobre la recuperació de Catalunya com a líder econòmic. Ha afirmat que la Generalitat es troba «en les mans idònies» per assolir aquest objectiu, mentre ha advocat per fomentar la digitalització i la innovació tecnològica com a clau per millorar la productivitat.