La Policia Local de la Bisbal d’Empordà va detenir, durant la matinada del 30 de novembre, un home de 28 anys per un presumpte delicte de robatori amb força a l’Escola Bressol El Tren Petit. La central d’alarms va avisar a la policia quan es va activar l’alarma de l’equipament. Quan els agents van arribar al lloc, van registrar l’escola i van localitzar l’individu a la cuina. L’home no tenia antecedents policials. Va ser detingut i posteriorment va quedar a disposició judicial. L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà s’ha personat com a perjudicat en el cas.
La Comissió Europea proposa reduir un 79% els dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani per al 2025

La Comissió Europea ha proposat una reducció dràstica del 79% dels dies de pesca d’arrossegament al Mediterrani per al 2025. Aquesta mesura implicaria que les embarcacions de pesca d’arrossegament podrien sortir a mar entre 20 i 28 dies a l’any, en lloc dels 130 dies actuals.
Des de Brussel·les, la proposta busca regenerar els fons marins i protegir els ecosistemes marins, greument afectats pel sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic. No obstant això, el sector pesquer ha mostrat el seu rebuig frontal a aquesta mesura, que consideren com una amenaça per a la seva supervivència.
Els pescadors alerten que aquesta dràstica reducció provocaria la desaparició de més de 500 embarcacions i fins a 17.000 llocs de treball a tot el Mediterrani, incloent el Baix Empordà i altres zones costaneres de Catalunya. Segons les confraries de pescadors la proposta no té en compte els esforços que ja han realitzat en els últims anys per adoptar mesures de pesca sostenible, com vedes biològiques i l’ús d’arts més selectives.
La mesura s’inclou dins del Pla Multianual de Pesca del Mediterrani Occidental, que persegueix la protecció de les espècies marines com el lluç i la cigala, que es pesquen mitjançant l’arrossegament. Els pescadors també han expressat que no s’ha tingut en compte la seva contribució en la neteja dels fons marins, mitjançant la recollida de plàstics i altres deixalles que afecten la cadena tròfica marina.
Davant aquesta situació, el sector pesquer fa una crida perquè es defensin els interessos de la pesca tradicional davant les noves restriccions proposades per la Comissió Europea.
La pesca artesanal es troba amenaçada
La pesca artesanal de la Mediterrània es troba en una situació delicada. En els últims vint anys, la flota pesquera de Catalunya ha perdut més de la meitat de les naus, passant de 1.550 pesqueres el 2000 a tan sols 619 actualment. Aquest descens, que s’ha agreujat amb la competència de països tercers, posa en perill una activitat tradicional que és fonamental per a moltes famílies de la costa catalana.
El model de pesca artesanal, basat en petites embarcacions familiars, s’enfronta a una triple amenaça: la reducció de les captures per la sobreexplotació dels recursos marins, els efectes de l’escalfament global que alteren la cadena tròfica i la creixent competència d’altres sectors com la pesca industrial i l’aqüicultura. Aquestes dificultats són més evidents en un context de desinterès institucional, com es veu al País Valencià, on el sector pesquer sofreix la manca d’iniciatives que el recolzin.
Ajuda a les dones emprenedores del Baix Empordà, un projecte del Consell Comarcal
El Consell Comarcal està realitzant el projecte “Empremta: Emprenedoria i lideratge en femení al Baix Empordà” en el qual es pretén donar valor i visibilitat a la dona emprenedora en rols de lideratge. Enric Marquès, vicepresident primer i conseller de Promoció Econòmica, ha estat a TARDA CAPITAL, amb Joan Bosch, i ha destacat que amb aquest projecte les generacions futures del Baix Empordà podran “treballar plegades per una economia inclusiva i sostenible, on cada persona, independentment del seu gènere, pugui desenvolupar-se plenament”.
Enginyers i economistes proposen connectar les xarxes de l’Ebre, Segre, Ter-Llobregat i Costa Brava abans del 2050

L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua ha proposat al Govern que de cara a l’any 2050 es puguin interconnectar diverses xarxes de captació i distribució d’aigua de tot Catalunya per tal de garantir l’accés sostenible i equitatiu a l’aigua a tots els territoris i assegurar la competitivitat econòmica del país. Els quatre col·legis integrants de l’Observatori, economistes, enginyers industrials, agrònoms i els de camins, canals i ports, han subratllat la necessitat d’una xarxa hídrica interconnectada que respongui a l’increment de la demanda i a la disminució de la pluviometria. Les obres per als propers 25 anys es calculen en uns 21.000 milions d’euros entre administracions i empreses privades.
Els experts han situat l’anomenat Corredor Litoral de l’Aigua com el primer pas clau en aquesta estratègia. Aquesta infraestructura hauria de permetre una resposta àgil a emergències hídriques i, en una segona fase, establir un acord amb el Canal d’Urgell per aprofitar els excedents derivats de la seva modernització, quan sigui necessari, en altres zones del territori.
El document ‘Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica’ calcula que caldrà mobilitzar uns 21.000 milions d’euros en els pròxims 25 anys, entre administracions públiques i empreses privades, per garantir un sistema hídric sostenible i resilient. En aquest informe, es presenta un nou model de futur hídric que té com a objectiu assegurar “la satisfacció d’una demanda d’aigua que s’estima en 4.782 hectòmetres cúbics, en tots els usos, per part dels 10 milions d’habitants previstos pel 2050 a Catalunya, mantenint els requeriments ambientals de rius i masses d’aigua”. Aquesta inversió no només permetria adaptar el país als efectes del canvi climàtic, sinó que també donaria resposta a l’increment previst de la demanda hídrica en els pròxims anys.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua proposa, doncs, 10 solucions des d’una perspectiva tècnica, econòmica i social, que marquen un full de ruta per fer front al problema estructural de l’aigua a Catalunya, i construir un nou model de gestió de l’aigua que s’hauria “d’acordar mitjançant un pacte de país, amb el consens tècnic, econòmic, social i polític”.
Les propostes de l’Observatori per a un ús eficient de l’aigua es concentren en “l’esforç per mantenir en bones condicions les xarxes de distribució”, amb una inversió total de 12.100 MEUR (484 MEUR anuals), i amb l’eficiència de la seva gestió també en la indústria i sobretot en l’agricultura.
El 72% de l’aigua regulada a Catalunya es destina a l’agricultura. El document proposa una sèrie de mesures per millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en aquest sector, en clau també de millora de la seva competitivitat i productivitat. L’objectiu d’aquestes solucions “no és només reduir el volum d’aigua utilitzada sinó poder produir més aliments de forma eficient i millorar l’actual 40% de sobirania alimentària”, s’explica en el document.
Si es volen assolir els objectius de productivitat agrícola, les inversions en la modernització dels regadius són imprescindibles, en concret, en la implantació de tècniques de reg de precisió i en la digitalització, tant de control com de mesura. L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua calcula que les inversions en modernització i ampliació dels canals de reg haurien de ser al voltant dels 3.930 milions d’euros i de 1.080 milions per a la tecnificació dels regs dins de les finques, assegurant eficiències globals d’un 70% o superiors. El reg tradicional és encara el predominant a Catalunya (48% de la superfície regada), seguit del degoteig (36%) i l’aspersió (16%).
Entre altres iniciatives possibles, en el document es proposa la implantació generalitzada de les tarifes bionòmiques pel reg (incloent-hi un terme bàsic fix), determinat per la superfície regada i en una forquilla d’entre els 200 i 250 euros per hectàrea, i un de variable que estigui entre 0,1 i 0,2 euros per metre cúbic, quantificat segons l’aigua utilitzada, i es reprèn l’opció d’un pacte entre els regants del Segre i la regió metropolitana de Barcelona (xarxa ATL), a negociar amb el territori de Lleida, per bescanviar inversió en la modernització del canal d’Urgell fins a peu de parcel·la (120 milions d’euros, el 12% del total, una part significativa de la qual pertoca aportar a les persones usuàries) per un 20% dels recursos, és a dir, 50 hectòmetres cúbics en còmput anual, per una situació d’emergència. “Seria una manera de contribuir a la modernització del camp des del món urbà“, s’apunta en el document.
Catalunya disposa, actualment, d’una capacitat de dessalació de 80 hm3, distribuïts entre les plantes de la Tordera i el Prat. Si es vol garantir el subministrament d’aigua de boca per a l’ús domèstic i urbà, que es calcula almenys en 100 litres per persona i dia i 360 hm3/any, “caldrà fer un esforç inversor d’uns 1.000 milions, per desenvolupar els 280 hm3 que falten i disposar d’un total de 6 dessaladores com la del Prat (planta que té una capacitat de 60 hm3/any) necessàries per complir amb aquesta magnitud”.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per prioritzar la regeneració en les plantes depuradores situades a prop de la costa, per aconseguir l’abocament zero d’aigua depurada al mar, que equivaldria a un 55% de l’ús urbà de l’aigua. En el document s’explica que incorporar els tractaments terciaris de regeneració en aquestes depuradores suposa una inversió aproximada de 500 milions. Els usos prioritaris de la regeneració són la recàrrega dels aqüífers, l’aprofitament pel reg eficient, agrícola i de parcs i jardins o de la via pública, pels cabals de manteniment, per a usos industrials (el complex petroquímic de Tarragona n’és un exemple) o per a la reutilització potable indirecta.
En aquest document, es destaca la utilització dels aqüífers “no només com a font de subministrament, sinó també com a reservoris naturals d’aigua per ampliar la capacitat emmagatzemada als embassaments”. Segons l’Observatori, el volum d’emmagatzematge dels aqüífers en les conques internes és d’uns 1.000 hm3 i d’uns 400 hm3 en les conques de l’Ebre, “unes capacitats gens menyspreables”.
El document apunta que “cal comptar amb una xarxa interconnectada que permeti dur l’aigua dessalada i regenerada a qualsevol punt on sigui requerida”. El Corredor Litoral de l’Aigua és una proposta per vertebrar totes les xarxes de distribució de Catalunya de les zones costaneres (on es concentra la demanda més gran d’aigua d’ús urbà). En el document es projecten els trams que caldria completar que són el d’ATLL-CAT de 65 km i que connectaria la xarxa del CAT de Tarragona amb la de l’ATLL (dotaria d’una gran resiliència tant l’àrea metropolitana, com el Camp de Tarragona i el Baix Ebre) i l’ATLL-CACBGI que connectaria el sistema d’Aigües Ter-Llobregat amb el Consorci Costa Brava-Girona, aportant resiliència als sistemes molt deficitaris Muga-Fluvià. El volum d’inversió previst per executar aquestes connexions és de 600 milions.
En el document s’aposta per destinar el 4% del volum de negoci del sector en l’impuls dels recursos necessaris en recerca, desenvolupament i innovació de productes i serveis relacionats amb l’aigua. Es proposa, per exemple, la creació d’un ‘sand box’ regulatori de l’aigua en el qual es portin a terme, de manera controlada, proves i projectes amb serveis, productes o models de negoci innovadors, que podrien ser molt interessants en actuacions com les de la reutilització.
L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua aposta per a una nova governança de l’aigua que permeti “integrar la política de l’aigua en tot el territori (conques internes i de l’Ebre) i per a tots els usos (agrari, domèstic, industrial i mediambiental), convertint l’aigua en un eix vertebrador”, que incorpori tots els actors als òrgans de gestió, amb total transparència i que promogui processos participatius. El document també assenyala que aquesta nova governança “hauria d’actualitzar i mantenir el pla de regadius de Catalunya i determinar un marc metodològic homogeni per a l’establiment i càlcul de les tarifes, que tingui en compte tots els costos del servei i les amortitzacions”, entre altres objectius.
En total, segons l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, caldrà mobilitzar uns 21.000 milions d’euros per fer front a totes les actuacions previstes per poder comptar amb un sistema hídric sostenible i resilient a Catalunya pel 2050. “Els instruments econòmics emprats com a mecanisme de recaptació han de garantir l’equilibri econòmic i financer dels serveis i incentivar un ús racional de l’aigua, permetre la protecció del seu consum pels usos vitals i garantir la compensació dels costos dels serveis”, s’assenyala en el document.
En l’informe s’aposta per una estructura binòmia, amb una part fixa i una de variable, per assegurar uns recursos mínims per la prestació del servei (a través de la fixa) i donar alhora un marge al receptor per aconseguir un estalvi, fent un ús racional del servei. També es considera que caldria potenciar la integració de tots els costos, també els ambientals i els de garantia del subministrament.
Preocupació d’Aigua és Vida i la PDE
Per la seva banda, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i Aigua és Vida ha mostrat la seva preocupació per aquesta proposta d’interconnexió de totes les xarxes. Les organitzacions recorden que aquesta proposta ha estat rebutjada històricament pels diferents governs de la Generalitat i per la major part dels grups parlamentaris, així com el conjunt d’organitzacions socials i ambientals del país. “L’acord d’investidura de l’actual govern de la Generalitat té com a un dels punts importants, l’oposició als transvasaments, que anomenen interconnexió de xarxes”, recorden.
L’obertura de l’acte de presentació d’aquest dimecres a la tarda va anar a càrrec de Concha Zorilla, directora general de Transició Hídrica de la Generalitat, en el que ha estat el seu primer acte institucional. Per aquest motiu les dues plataformes es pregunten quina és la postura oficial del Govern. “L’ampliació dels transvasaments del Ter, el Segre i l’Ebre, no només és greu des del punt de vista ambiental, ja que posen en risc l’estat actual dels rius i els seus ecosistemes, com són el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. També tindrà un impacte socialment negatiu, ja que té com a objectiu aprofundir amb el model de creixement turístic i urbanístic del litoral català”, denuncien.
L’Observatori augmenta fins a sis les dessalinitzadores previstes, aportant al sistema un total de 360 hm3/any provinent de la dessalinització, així com 427 hm3/any provinents de la regeneració. A les organitzacions els sorprèn l’increment “desmesurat” d’aquestes dues fonts, quan el tercer pla de gestió de l’aigua de conques internes (2022-2027) preveu un dèficit de 190 hm3. “Aquest augment d’oferta d’aigua, que supera amb escreix la demanda que el document planteja per al 2050, només respon a una voluntat d’incrementar els consums futurs de l’aigua”, alerten.
A l’hora, manifesten que “l’Observatori actua com a ‘lobby’ de les empreses constructores i de gestió privada de l’aigua, especialment d’Agbar, que en seria la gran beneficiada, tant per les obres com per la posterior explotació. Aquestes obres estan sobredimensionadas i valorades en 21.000 milions d’euros. El finançament d’aquestes obres tindrà un fort impacte en els rebuts de l’aigua de la ciutadania, i alhora suposarà una reducció de les inversions públiques en altres àmbits”.
Aquesta proposta, per a les organitzacions, agreuja el desequilibri territorial a favor del creixement insostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona a costa de l’espoli d’aigua de de les conques més empobrides demogràficament i econòmica. “En cap moment es planteja una política real de gestió de la demanda, que abordi els consums excessius que el país té i la necessitat d’abastir cada conca amb la seva aigua”. El document tampoc aborda el potencial de les aigües grises i pluvials, perquè no genera beneficis a les empreses subministradores.
Lamenten que la sequera s’utilitzi com a pretext per a construir infraestructures al servei d’un determinat model econòmic, donant l’esquena a la crisi climàtica i energètica, així com a les necessitats dels diferents territoris del país.
Finalment, les organitzacions anuncien que en el marc de la Cimera Social de l’Aigua s’està treballant per teixir aliances amb tots els territoris i actors socials amb l’objectiu de “reforçar una estratègia de país basada en la preservació de l’aigua com a bé comú, la conservació dels rius, aqüífers i ecosistemes, així com l’equilibri territorial. I fer front, d’aquesta manera, a una estratègia basada en l’interès particular”.
Torroella de Montgrí i l’Estartit lliuren els distintius Banderes Verdes d’Ecovidrio 2024 a l’Hotel Panorama i al Càmping Medes
Aquest dijous, al Museu de la Mediterrània, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit han reconegut la tasca de dos establiments locals en la gestió del reciclatge de vidre, en el marc de la campanya Banderes Verdes d’Ecovidrio 2024. Els guardonats han estat l’Hotel Panorama, destacat per la gran quantitat de vidre recollit durant l’estiu passat, i el Càmping Medes, reconegut per l’excel·lent qualitat del residu recollit.
L’acte ha reunit representants del món institucional i del sector ambiental. Ivan Costa, gerent d’Ecovidrio a Catalunya, ha presentat els resultats de la campanya d’enguany, subratllant que Torroella de Montgrí i l’Estartit són un dels nou municipis de l’Estat que han obtingut la prestigiosa Bandera Verda aquest 2024. A més, per primera vegada, els municipis han assolit el primer lloc al rànquing català i el quart lloc a escala estatal, consolidant-se com un referent en sostenibilitat i reciclatge.
Josep Maria Tost, consultor en economia circular i expert en residus, ha ofert una conferència durant la jornada. Tost, que va ser director de l’Agència Catalana de Residus del 2011 al 2021, ha analitzat els reptes futurs de la gestió de residus, amb especial atenció als canvis normatius que marcaran les noves obligacions reglamentàries per als municipis i establiments. La seva intervenció ha destacat la importància d’avançar cap a models de gestió més eficients i sostenibles.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, i el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, Genís Dalmau, han inaugurat l’acte. Tots dos han posat en valor la col·laboració entre institucions, empreses i la comunitat local per aconseguir aquests resultats. Segons Colomí, «el reconeixement com a municipi líder ens encoratja a continuar implementant polítiques que prioritzin la sostenibilitat i el compromís de la ciutadania amb el medi ambient».
La jornada s’ha tancat amb el lliurament dels guardons, seguit d’una fotografia de família amb tots els assistents. Aquest gest ha simbolitzat l’esperit col·lectiu que ha fet possible l’èxit d’aquesta campanya, impulsada per la recollida selectiva de vidre com a eina clau en la lluita contra el canvi climàtic i la protecció del litoral.







