Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

Els dies 12 i 13 d’octubre de 2013, Palafrugell va acollir la primera edició de l’Oncotrail. La prova naixia com un repte esportiu i solidari de 100 quilòmetres per equips, amb sortida i arribada al municipi, i amb un objectiu molt concret: recollir fons per millorar les sales de quimioteràpia dels hospitals gironins. 

La iniciativa l’impulsa la Fundació Oncolliga Girona, amb el suport del Club Atlètic Palafrugell i l’Agrupació Excursionista Palafrugell. El plantejament combina resistència, muntanya, treball d’equip i compromís solidari. Cada equip ha d’aconseguir una aportació mínima abans de participar, de manera que la prova comença molt abans del dia de la sortida, amb la mobilització de familiars, amistats, empreses i col·laboradors. 

El funcionament és exigent. Els equips poden tenir fins a sis membres, però quatre han d’estar sempre en marxa. El recorregut és circular, passa per camins i pistes de l’entorn de Palafrugell i s’ha de completar en un màxim de 36 hores. Això fa que l’Oncotrail sigui una prova d’organització, relleus, assistència i coordinació entre corredors, caminadors i equips de suport. 

La primera edició va reunir 45 equips i 270 atletes. També hi van participar uns 150 voluntaris, una xifra important per a una prova que tot just començava. La recaptació va superar els 55.000 euros, una quantitat notable per a una primera convocatòria. Els diners es destinaven a millorar els espais on els pacients oncològics rebien tractament de quimioteràpia. 

L’equip de l’Agrupació Excursionista Palafrugell va ser el primer a completar el recorregut, amb un temps d’11 hores i 31 minuts.  

El naixement de l’Oncotrail s’explica en un moment en què les curses de muntanya i les proves de resistència començaven a tenir una presència creixent. Però el tret diferencial és la finalitat solidària. La participació depèn de la capacitat física dels equips, i també de la seva capacitat per generar aportacions. Aquesta combinació dona a la prova una identitat pròpia des del primer any. 

Palafrugell hi té un paper central. La sortida i l’arribada al municipi converteixen la cursa en una cita local, però l’abast és gironí. Els equips i voluntaris formen una xarxa que supera el marc estrictament esportiu. La causa contra el càncer dona sentit a l’esforç i ajuda a sumar persones que no necessàriament venen del món de la competició. 

Amb els anys, aquella primera edició s’ha convertit en el punt de partida d’una prova que continua creixent. El 2025, en la dotzena edició, l’Oncotrail va mobilitzar 3.029 participants repartits en 343 equips, amb el suport d’uns 600 voluntaris, i va recaptar 423.056,49 euros. La comparació amb el 2013 mostra l’evolució d’una iniciativa que va començar amb 45 equips i que avui és una de les cites solidàries més importants vinculades a Palafrugell. 

El format que va arrencar el 2013 encara defineix l’Oncotrail: 100 quilòmetres, equips, relleus, voluntariat i recaptació per als malalts de càncer. La primera edició va demostrar que la proposta podia funcionar i que Palafrugell podia ser el punt de sortida d’un repte esportiu amb impacte social. 

Aquell primer cap de setmana d’octubre va ser l’inici d’una mobilització que avui continua implicant entitats, corredors, caminadors, voluntaris i donants de tot l’entorn. L’Oncotrail manté una estructura clara i una finalitat concreta: convertir l’esforç col·lectiu en suport als malalts de càncer. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Comunicació Palafrugell. Els dies 12 i 13 d’octubre tindrà lloc a Palafrugell la primera edició de l’Oncotrail, 14 d’octubre de 2013.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2568-els-dies-12-i-13-doctubre-tindra-lloc-a-palafrugell-la-primera-edicio-de-loncotrail 

Cadena SER Ràdio Girona. Oncotrail: 100 quilòmetres contra el càncer, 9 d’octubre de 2013.
URL: https://cadenaser.com/emisora/2013/10/09/radio_girona/1381272259_850215.html 

Comunicació Palafrugell. Oncotrail, deu anys caminant i corrent junts contra el càncer, 5 d’octubre de 2023.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/esports/6176-oncotrail-deu-anys-caminant-i-corrent-junts-contra-el-cancer 

Fundació Oncolliga Girona. Oncotrail.
URL: https://oncolligagirona.cat/oncos/oncotrail/ 

Agrupació Excursionista Palafrugell. Oncotrail.
URL: https://aepalafrugell.org/activitats-aep/oncotrail/ 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2012, Palafrugell va celebrar els 50 anys de les Festes de Primavera, una de les tradicions més pròpies del municipi. L’efemèride arribava amb un reconeixement important: el 7 de maig de 2012, les Festes van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Aquell any, la programació es va concentrar del 18 al 27 de maig i va servir per mirar enrere, recuperar l’origen de la festa i posar en valor el paper de la societat civil. 

Les Festes de Primavera havien nascut d’una prohibició. Mig segle enrere, Palafrugell era coneguda pels balls de disfresses i per les celebracions de Carnaval que es feien al Centro Español, avui Centre Fraternal. Quan es va voler incorporar una rua amb carrosses, la festa va ser denunciada i es va aplicar la prohibició del Carnaval vigent durant el règim franquista. La junta del Centre Fraternal va buscar una sortida: traslladar la rua a la primavera perquè els joves que ja treballaven en les carrosses poguessin mostrar-les. D’aquella decisió van néixer el primer Carroussel Costa Brava. 

L’acte central de la festa ha estat sempre el Carroussel Costa Brava, Carnaval de Carnavals. Els carrossaires dediquen mesos a preparar les carrosses, i el resultat ha estat un dels reclams més coneguts de Palafrugell. El Can Bech recordava que, en les deu edicions anteriors al 2012, el Carroussel havia aplegat més de 40.000 persones en cada edició. També recollia un exemple del nivell assolit per les colles: el 2011, PortAventura va comprar una carrossa per exhibir-la durant la campanya de Halloween. 

El programa de les 50es Festes de Primavera va voler reforçar aquest caràcter popular i transversal. Hi havia activitats per a públics diversos, propostes infantils, actes per a joves, activitats culturals, esportives i festives, i el retorn d’un ambient que buscava recordar l’esperit dels primers anys. El pregó teatralitzat, el Mercat d’artesans, les activitats familiars, la Turraiada, la Marxa de la Garoina, les activitats esportives i els actes musicals van formar part d’una celebració que volia ser més que una edició ordinària. 

Les Festes d’aquell any també van tenir una dedicatòria especial a Paco Dalmau, excarrossaire i coordinador del Grup Festes de Primavera durant aproximadament vint anys. El reconeixement tenia sentit en un cinquantenari que volia donar protagonisme a les persones que havien fet possible la continuïtat de la festa. 

El Carroussel va cloure les Festes el diumenge 27 de maig de 2012, amb el recorregut pels carrers de Palafrugell. Aquella edició reunia carrosses i comparses del municipi i d’altres localitats gironines. Com cada any, la desfilada era el moment de màxima visibilitat de mesos de feina als locals de les colles. 

El valor del cinquantenari anava més enllà de la programació. Les Festes de Primavera havien contribuït a donar a conèixer Palafrugell, havien creat un espai de participació intergeneracional i havien mantingut viu un model de festa fet des de les colles i les entitats. També havien superat etapes de crisi, anys més fluixos i canvis socials importants, sense perdre el vincle amb la creativitat popular. 

El 2012, Palafrugell va celebrar que una festa nascuda per esquivar una prohibició s’havia convertit en patrimoni festiu. Mig segle després, les Festes de Primavera continuaven parlant de carrosses, música i participació, però també de memòria local, d’associacionisme i de la capacitat del municipi per transformar una dificultat en una tradició compartida. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Can Bech, núm. 26, març-abril de 2012, p. 18-19. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. Un pregó teatralitzat iniciarà les activitats de la 50ena edició de les Festes de Primavera, 16 de maig de 2012. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2804-un-prego-teatralitzat-iniciara-les-activitats-de-la-50ena-edicio-de-les-festes-de-primavera 

Ajuntament de Palafrugell. Comunicació Palafrugell. El Carroussel Costa Brava clourà diumenge les 50 Festes de Primavera de Palafrugell, 25 de maig de 2012. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/2798-el-carroussel-costa-brava-cloura-diumenge-les-50-festes-de-primavera-de-palafrugell 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 8 de març de 2010, Palafrugell va viure una nevada històrica. Els primers flocs van començar a caure a primera hora del matí i la neu va continuar fins al capvespre. Els gruixos van arribar a situar-se entre els 12 i els 40 centímetres, segons la zona. Era una neu humida, pesada, de final d’hivern, que va passar ràpidament de la postal blanca a l’emergència. 

La imatge inicial va sorprendre molts veïns, poc acostumats a veure nevar amb aquella intensitat. Però el paisatge enfarinat va durar poc com a escena amable. La neu va començar a provocar problemes a les carreteres, va fer caure branques, va afectar sostres, va deixar vehicles bloquejats i va fer penjar cables elèctrics. L’episodi va ser recordat com la nevada que va parar el país, perquè va col·lapsar carreteres i va deixar moltes zones dies sense llum. 

A Palafrugell, el dispositiu municipal es va activar a mig matí, quan la tempesta de neu ja s’havia intensificat. El Comitè de Crisi municipal es va establir a les dependències de la Policia Local. Hi participaven l’alcalde, regidors, agents de policia, Protecció Civil, empreses d’obres públiques i voluntaris civils, amb el suport de Creu Roja i Càritas. La prioritat era mantenir oberts els serveis essencials i atendre les persones més vulnerables. 

Una de les primeres preocupacions va ser garantir combustible per als grups electrògens del Centre d’Atenció Primària, l’Asil i el Geriàtric. Com que el trànsit de vehicles pesants estava col·lapsat i el proveïment de benzineres era difícil, es va recórrer al gasoil de diverses empreses locals, com Grues Mic, Avellí, Alquimat i Giralt. També es va arribar a extreure combustible de motocicletes policials. 

A les dotze del migdia es va comunicar la suspensió de les classes escolars. Paral·lelament, es van mobilitzar 25 excavadores i motos anivelladores de diverses empreses per obrir vials, carrers i voreres. També es va treballar per fer arribar medicaments a centres hospitalaris, malalts crònics i gent gran que vivia aïllada. 

El moment més crític va arribar a quarts de cinc de la tarda. Palafrugell es va quedar sense subministrament elèctric. Les cases van perdre la llum, la calefacció i els aparells elèctrics. L’endemà al migdia van arribar els dos primers generadors a la comarca, que es van instal·lar a la benzinera i a l’Ajuntament. Algunes zones van recuperar el servei dos dies després. En poblacions veïnes, el tall va durar cinc dies, i en alguns veïnats es va allargar fins a deu dies. 

La resposta ciutadana va ser clau. Forns com can Duran, can Facundo i can Serra van continuar fent pa. Alguns bars funcionaven amb cafeteres italianes i càmping gas. Molts veïns van sortir a treure neu amb pales, mentre altres ajudaven amb menjar calent o suport als qui ho necessitaven. També hi va haver relliscades i incidències derivades del gel acumulat. 

Quan la neu va deixar de caure, va començar una altra feina. Calia retirar branques, netejar carrers, eliminar gel, revisar edificis malmesos i recuperar boscos i camins afectats. Els estralls de la nevada van trigar dies a desaparèixer. També va quedar oberta la qüestió de les reclamacions a Fecsa Endesa pels talls de subministrament. 

Aquell 8 de març va quedar fixat en la memòria local perquè va alterar de cop la vida ordinària de Palafrugell. El municipi va passar d’una escena excepcional, amb carrers, places i teulades cobertes de neu, a una situació d’emergència que va posar a prova els serveis municipals, les empreses locals i la capacitat de resposta veïnal. 

La nevada del 2010 va ser recordada com una de les grans nevades del segle. A Palafrugell va deixar imatges poc habituals, carrers aturats, dies sense electricitat i una llarga feina de recuperació. També va mostrar fins a quin punt un fenomen meteorològic excepcional podia paralitzar un municipi i obligar tota la comunitat a reorganitzar-se en poques hores. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Crònica d’un any 2010, 31 de desembre de 2010, p. 40 i 46. Arxiu Municipal de Palafrugell.
URL: https://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/arxiu-municipal/consulta-en-linia/premsa-i-documentacio 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Situació a Palafrugell a causa de la nevada, març de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/3154-situacio-a-palafrugell-a-causa-de-la-nevada 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Entrada extraordinària de poda a la Deixalleria, provinent d’arbres afectats per la nevada, 30 de març de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/mediambient/2268-entrada-extraordinaria-de-poda-a-la-deixalleria-provinent-darbres-afectats-per-la-nevada 

Ajuntament de Palafrugell, Comunicació Palafrugell. Palafrugell s’adhereix al contracte de l’Associació Catalana de Municipis amb Gas Natural i canvia de subministrador elèctric, 8 de novembre de 2010.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/general/3077-palafrugell-sadhereix-al-contracte-de-lassociacio-catalana-de-municipis-amb-gas-natural-i-canvia-de-subministrador-electric 

Servei Meteorològic de Catalunya. Un estudi analitza les tempestes de la gran nevada que hi va haver a Catalunya el 2010, 10 de juny de 2013.
URL: https://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/publicacions/miscellania/un-estudi-analitza-les-tempestes-de-la-gran-nevada-que-hi-va-haver-a-catalunya-el-2010/ 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2009, Palafrugell va celebrar el centenari de l’arribada del futbol al municipi. La commemoració tenia com a referència l’any 1909, quan Tomàs Gallart, després d’una estada a Anglaterra, va impulsar els primers partits a la vila. Dos anys més tard, el 1911, es va crear la Secció d’Esports de l’Ateneu Palafrugellenc. El Futbol Club Palafrugell arribaria el 1920, amb Joan Rius com a primer president. 

La celebració del centenari va tenir una part institucional. El Ple de l’Ajuntament va atorgar al Futbol Club Palafrugell la Medalla d’Honor el 25 de març de 2009, amb motiu dels cent anys de futbol a la vila. L’acte de lliurament es va fer el 5 d’abril al Teatre Municipal de Palafrugell, en una jornada que va reunir memòria esportiva, reconeixements i participació de persones vinculades al club. 

Aquell acte del 5 d’abril va ser un dels moments centrals de la commemoració. S’hi va presentar l’espectacle Cròniques viscudes, coordinat per Josep Bofill Blanch, amb la participació del Mag Xevi i de veterans del futbol local com Miquel Segura, Carles Francesch i Lluís Bosch. També es va interpretar El rei en honor de Raimon Juanmiquel. La jornada va incloure un repàs a la història del club amb imatges i testimonis com els de Jaume Guasch i Martí Filosia. 

Durant l’acte, el president del club, Lluís Carreras, va recollir plaques commemoratives de la Federació Catalana de Futbol, de la delegació d’Esports i de la Unió Esportiva Sants, una altra entitat centenària. La commemoració també va servir per presentar el llibre Cent anys de futbol a Palafrugell, d’Evarist Puig, publicat per Edicions Baix Empordà. 

El programa del centenari va anar més enllà de l’acte institucional. Es va organitzar una festa jove, un triangular d’equips centenaris amb el Palamós i el Sant Andreu, i diversos partits amistosos. Entre aquests partits hi va haver els enfrontaments contra l’Espanyol i el Girona, amb derrota i victòria respectivament per al Palafrugell. També es va convidar el Futbol Club Barcelona a fer un entrenament participatiu, una activitat vinculada al centenari que es materialitzaria l’any següent a les instal·lacions del club. 

El partit contra l’Espanyol va ser un dels actes esportius principals. Es va jugar el novembre de 2009 i l’equip barceloní es va imposar al Futbol Club Palafrugell en un partit de preparació. Abans de l’enfrontament, Lluís Carreras va lliurar una placa commemorativa al vicepresident de l’Espanyol, Joan Collet.  

En aquell moment, Lluís Carreras Servià era el president del club. Havia arribat a la presidència després que el seu fill jugués al Palafrugell i va assumir el càrrec amb una junta formada per persones vinculades al club, moltes d’elles també a través dels fills. Entre els noms que apareixen en aquella etapa hi ha Jordi Figarola, Ricard Puig, Dionís Martos i Toni Sánchez, aquest últim com a tresorer. 

El primer equip tenia aleshores l’objectiu de tornar a Primera Catalana durant l’any del centenari. Segons el Crònica d’un any 2009, feia temps que el primer equip no tenia tants jugadors de casa, i els futbolistes que venien de fora eren de les comarques gironines. El club no arribava als 300 socis i rebia suport de l’Ajuntament. 

La commemoració del 2009 va servir per ordenar i explicar una trajectòria llarga. El Futbol Club Palafrugell celebrava un segle de partits, camps, juntes, jugadors, entrenadors, socis i aficionats que havien fet del futbol una part estable de la vida local. El llibre d’Evarist Puig, els reconeixements institucionals, els actes al Teatre Municipal i els partits commemoratius van donar forma pública a aquesta memòria. 

El centenari va arribar en un moment en què el club mirava alhora cap enrere i cap endavant. Cap enrere, perquè recuperava els primers partits de 1909, l’Ateneu, la fundació del club i les generacions que havien passat pel futbol local. Cap endavant, perquè l’entitat continuava treballant amb equips, base, primer equip i una junta que havia d’afrontar els reptes esportius i econòmics del moment. 

El 2009, Palafrugell va recordar que el futbol havia estat, durant molts anys, molt més que una competició. Havia estat una manera de trobar-se, de crear identitat de club i de fer poble al voltant d’una samarreta blanc-i-negra. Aquell centenari va deixar constància d’aquesta història i va situar el Futbol Club Palafrugell dins la memòria esportiva del municipi. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia i fonts 

Ajuntament de Palafrugell. Futbol Club Palafrugell. Medalla d’Honor. 

https://palafrugell.cat/la-ciutat/honors-i-distincions/medalles-d-honor/futbol-club-palafrugell 

Crònica d’un any 2009, 31 de desembre de 2009, p. 54 i 55. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Comunicació Palafrugell. L’Espanyol participa en els actes del centenari del FC Palafrugell, 23 de novembre de 2009. 

https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/esports/2175-lespanyol-participa-en-els-actes-del-centenari-del-fc-palafrugell 

Esports Palafrugell. Festa de l’Esport. 25a edició, 2009. 

https://esports.palafrugell.cat/festa-de-lesport/ 

3Cat. El Barça trasllada la seva rutina de treball a Palafrugell per participar en el centenari d’aquest club, 2 de febrer de 2010. 

https://www.3cat.cat/esport3/el-barca-trasllada-la-seva-rutina-de-treball-a-palafrugell-per-participar-en-el-centenari-daquest-club/noticia/505325/