Els pagesos gironins demanen poder matar senglars durant la nit mentre els caçadors no ho estiguin fent

Els pagesos gironins reclamen al Departament d’Agricultura que els deixin matar senglars durant les nits, quan els caçadors no ho estiguin fent. El sector assegura que segueixen vivint «un problema greu» amb la quantitat de porcs i cabirols i lamenten la «poca celeritat» per part del Govern en relació al decret que els permet sortir a matar. El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch, no entén la «poca diligència» del Departament d’Agricultura amb un problema que «fa anys que dura». Poch considera que la tramitació per donar permís als pagesos per matar senglars i cabirols és molt lenta malgrat que hi ha un decret que permet fer-ho. A més, alerta que la plaga del conill també els està començant a afectar.

Aquest dilluns es farà a Tàrrega una reunió entre el Govern i els diferents actors implicats en el control de la fauna cinegètica a Catalunya, o el que és el mateix, frenar el nombre de senglars, cabirols i conills que malmeten els camps dels agricultors. De la trobada els pagesos n’esperen «mesures concretes» que es reflecteixin en el decret que els ha de permetre ser un actor important en el control d’aquests animals. «Fa anys que fan mal i fa anys que ho estem denunciant», assenyala el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Poch.

I és que els agricultors de la demarcació estan «farts» de demanar que els hi permetin matar senglars quan els caçadors no estan actius, o sigui, principalment a les nits. De fet, Poch assenyala que en horari nocturn no es pot caçar, però sí que es pot fer control. «Nosaltres ens dediquem a fer control de població, perquè és evident que amb els caçadors no n’hi ha prou», argumenta.

De fet, cada vegada més pagesos s’apunten als cursos per treure’s el permís d’armes i així poder matar i protegir els seus camps dels atacs dels animals. I és que, fins fa poc, s’havia de demostrar que hi havia hagut danys en algun camp per permetre al pagès disparar.

«Moltes vegades ens deien que només teníem un 10 o un 20% del camp afectat, però és que segurament allò era el benefici que tenia previst el pagès», assenyala Poch. Des d’UP recorden que si al final d’any s’arriba amb pèrdues, especialment en finques arrendades on el pagès hi treballa, pot provocar l’abandonament de l’activitat.

No es maten els cabirols previstos

Una altra de les denúncies que fa Unió de Pagesos a les comarques gironines és que els caçadors no maten el nombre de cabirols que poden i que l’administració els permet. Cal recordar, que el Departament d’Agricultura expedeix un nombre concret de precintes per cada vedat.

Quan un caçador d’un vedat determinat mata un cabirol ha de precintar l’animal, per tal de tenir control de la població. Però la realitat és que aquests precintes mai s’acaben. «És curiós que no maten els cabirols que l’administració els permet i això ens generarà d’aquí poc un problema també amb el cabirol», lamenta Poch.

Però, per si no n’hi ha prou, ara a les comarques gironines també hi ha preocupació pels conills. En aquest sentit, Narcís Poch, ha advertit que ja han començat a detectar diversos camps amb plagues de conills que els afecten, si bé el problema més greu en relació a aquesta espècie és a la demarcació de Lleida.

Més celeritat

Una de les principals demandes dels pagesos de les comarques gironines és que hi hagi més celeritat a l’hora de tramitar els permisos pertinents per permetre poder matar senglars o cabirols als pagesos.

«Una vegada més es demostra que el senglar és molt més ràpid que la maquinària funcionarial del Govern desenvolupant normes. Fa molt més temps que anem darrere del problema i no aconseguim avançar-lo», ha lamentat Poch, que ha recordat que hi ha una carta del 1985 on ja s’advertia dels perjudicis que podia provocar el senglar.

Chappell Roan guanya el BBC Sound Of 2025

chappell-roan-guanya-el-bbc-sound-of-2025
Chappell Roan guanya el BBC Sound Of 2025

Chappell Roan ha estat la guanyadora del BBC Sound of 2025, amb la qual es distingeix l’artista que el famós mitjà considera que tindrà un bon recorregut musical durant els propers mesos.

L’artista ve d’un 2024 on no ha parat de triomfar amb temes com ‘Good Luck, Babe!’, així com del seu debut editat el 2023 “The Rise and Fall Of A Midwest Princess”. Aquest any està previst que publiqui el seu segon treball.

Els BBC Sound of han reconegut en edicions anteriors a artistes com Adele, Sam Smith, Mika, Ellie Goulding, Jesse J, Keane o 50 Cent.

L’entrada Chappell Roan guanya el BBC Sound Of 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

El Consell Comarcal i MicroBank fomenten l’emprenedoria amb un conveni

Conveni MicroBank2

El Consell Comarcal del Baix Empordà i MicroBank, la banca responsable de CaixaBank, han signat un conveni de col·laboració per fomentar el finançament de projectes empresarials de la comarca mitjançant microcrèdits. Aquesta iniciativa està destinada a impulsar el treball autònom i les petites empreses locals.

La presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull Coll, i la consellera executiva de MicroBank, Cristina González Viu, han formalitzat l’acord, que té com a objectiu afavorir la creació i consolidació d’ocupació, així com donar suport a projectes viables. A més, el conveni pretén contribuir al desenvolupament del teixit productiu i al progrés social, tot afavorint la igualtat d’oportunitats entre els col·lectius més vulnerables.

El programa compta amb una línia de finançament d’un milió d’euros anuals destinada a professionals autònoms i microempreses amb menys de deu treballadors i una facturació anual inferior a dos milions d’euros. Els microcrèdits poden arribar a un import màxim de 30.000 euros per sol·licitant.

El Consell Comarcal serà l’encarregat d’avaluar els plans d’empresa, elaborar informes de viabilitat i verificar el compliment de les condicions. Per la seva banda, MicroBank analitzarà les sol·licituds, establirà les condicions financeres i atorgarà els microcrèdits als projectes seleccionats.

Amb aquest conveni, l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal reforça el seu compromís amb l’emprenedoria i les empreses locals, oferint assessorament i acompanyament en totes les fases del procés. Aquest servei compta amb el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

David Zamora: «No ampliem les inscripcions perquè tenim en compte la quantitat de persones que passaran per l’Ardenya»

privat:-el-15-de-gener-no-us-perdeu-la-ganxotrail!
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
David Zamora: "No ampliem les inscripcions perquè tenim en compte la quantitat de persones que passaran per l'Ardenya"
Loading
/

Aquest diumenge torna una de les curses més consolidades del Baix Empordà: La Ganxotrail. Amb les 600 inscripcions esgotades, els corredors passaran per alguns dels paratges més reconeguts del municipi. Per parlar de l’edició d’enguany ens ha visitat al Supermatí un dels seus organitzadors i impulsors, David Zamora.

La Ganxotrail ofereix dos recorreguts adaptats: un de 17 quilòmetres per als corredors més exigents i un altre de 11 quilòmetres pensat per a famílies i caminants. Zamora subratlla l’equilibri entre l’esport i la preservació del medi natural: “Des de l’inici vam limitar les inscripcions a prop de 600 persones per evitar impactar el massís de l’Ardenya, que és el cor de la cursa”. A més, detalla que el recorregut inclou trams emblemàtics.

L’organització també posa un gran èmfasi en l’ambient festiu. Segons Zamora, la cursa comença al passeig Rius i Calvet amb una animació especial: “Hi ha escalfament dirigit per Anna Buxó, música en directe i un speaker que fa vibrar tothom”. Al final del recorregut, els participants poden gaudir de serveis com fisioteràpia, parades gastronòmiques i un concert. “És una festa familiar més que una competició, i això atrau moltes parelles i famílies senceres”, afegeix.

Malgrat les inscripcions esgotades, Zamora anima tothom a acostar-se aquest diumenge: “L’ambient de la sortida i l’arribada és únic. Veure els corredors nerviosos i il·lusionats, amb el sol sortint al port de Sant Feliu, és una experiència que val molt la pena”.

Yolanda Aguilar: “La nova aula de la Llar d’Infants de Palamós cobreix la demanda d’I2, però hem arribat al límit de capacitat”

privat:-la-llar-d’infants-municipal-de-palamos-“l’estel-de-mossen-gumersind”-amplia-el-nombre-d’alumnes-del-centre-fins-als-132-infants
Privat: La llar d’infants municipal de Palamós “L’Estel de mossèn Gumersind” amplia el nombre d’alumnes del centre fins als 132 infants
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Yolanda Aguilar: “La nova aula de la Llar d’Infants de Palamós cobreix la demanda d’I2, però hem arribat al límit de capacitat”
Loading
/

La llar d’infants municipal de Palamós, “L’Estel de mossèn Gumersind”, ha obert aquest dimecres una nova aula destinada a I-2. Aquesta ampliació cobreix la reducció de places derivada del tancament de la llar d’infants Kumbaià. I per parlar d’aquesta ampliació ens ha visitat al Supermatí la regidora d’educació de l’Ajuntament de Palamós, Yolanda Aguilar.

L’ampliació ha estat de 17 places, passant de 60 a 77, i assolint un total de 132 places públiques. La regidora d’Educació de l’Ajuntament, Yolanda Aguilar, ha explicat a Ràdio Capital que aquesta mesura busca solucionar el dèficit de places que es va produir pel tancament, fa un any, de la Llar d’Infants Kumbaià. “L’any passat, una dotzena d’alumnes van quedar en llista d’espera, però aquests infants ja cursen I3 i no han pogut aprofitar aquesta ampliació”, ha detallat Aguilar.

L’obertura de la nova aula s’ha fet a partir de la remodelació de l’antiga sala de professors i un magatzem del centre. Aquestes reformes, necessàries per adequar l’espai, s’han dut a terme amb l’autorització del Departament d’Ensenyament. Aguilar també ha destacat que l’increment de demanda s’ha vist afavorit per la gratuïtat del nivell I2, fet que ha obligat a reforçar l’equip docent amb nous professionals.

Pel que fa al futur, Aguilar ha explicat que no es preveu ampliar més l’edifici de la llar, ja que ha arribat al límit de la seva capacitat. Tot i això, no descarten estudiar la construcció d’una nova llar d’infants si hi ha canvis en les directrius del Departament o noves demandes, com la gratuïtat del nivell I1. «Aquesta seria una decisió que hauria de comptar amb el consens del plenari municipal i tenir en compte factors com la davallada de la natalitat», ha subratllat.

A més, Palamós compta amb l’oferta privada de la Llar d’Infants El Petit Món, que suma 42 places per als nivells d’I0, I1 i I2. Amb aquesta oferta combinada, Aguilar considera que es cobreixen les necessitats actuals del municipi, tot i que assegura que seguiran atents a les possibles necessitats futures de les famílies.

La Direcció General de Comerç i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda aposten per la Terracotta Biennal amb suport econòmic i difusió

Terracotta Museu La Bisbal

La Direcció General de Comerç (DGC) i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) de la Generalitat de Catalunya han confirmat el seu suport econòmic i de difusió per a la propera edició de la Terracotta Biennal, un esdeveniment que busca consolidar-se com a referent internacional de la ceràmica artística. La decisió es va prendre durant una reunió celebrada dijous al matí a la Sala de Juntes de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, amb la presència de l’alcalde Òscar Aparicio, altres representants municipals i la directora general de Comerç, Marta Angerri, entre d’altres.

La trobada va posar en valor la darrera edició de la Biennal, destacant-ne la capacitat per aglutinar professionals de la ceràmica i explorar-ne aplicacions pràctiques. Per a l’edició del 2026, la Generalitat proposa mantenir l’enfocament en la ceràmica i l’arquitectura, coincidint amb la designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura i la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes.

A més de reforçar l’aposta per la Biennal, la reunió també va abordar l’estat del comerç a la Bisbal d’Empordà. Es va acordar prorrogar la declaració de municipi turístic per facilitar horaris comercials i es van explorar reformes legislatives per simplificar tràmits administratius. L’alcalde va destacar la importància del comerç local, un sector clau tant a nivell econòmic com d’ocupació, i va anunciar que se seguiran oferint formacions específiques per a comerciants.

Com a part de la jornada, la comitiva va visitar el Terracotta Museu, un espai destacat en el món de la ceràmica que continua sent un punt de trobada per a galeristes, col·leccionistes i entusiastes de la disciplina.