Inici de setmana de cru hivern. Aquesta matinada de dimarts allà on ha parat el vent la temperatura ha baixat de valent, glaçades generalitzades i importants per ser una comarca amb el mar a prop.
Dimarts assolellat i amb mar més mogut
Al cel esperem pocs canvis, sol radiant tota la jornada, perfecte perquè la temperatura de nit i matinada baixi en picat. El Meteocat ens activa l’avís per fred intens durant la matinada de dimecres, amb avís 4 sobre 6, fred important com a mínim una matinada més. Durant el dia temperatures contingudes, però un o dos graus més que ahir. El vent ja serà més fluix, però entrarà mar de fons de llevant, entre un i dos metres de tràngol, dia perfecte pels amants del surf a les platges habituals!
Llevantada a la vista a partir de dijous!
Doncs sí, aquest cop si què sembla que tindrem sort i aquesta situació d’aire fred i borrasques mediterrànies ens afectaran. En aquestes situacions, com que generalment els vents dominants són de l’oest, les borrasques que es formen al Mediterrani sempre acaben viatjant cap a Grècia. Aquest cop sembla que la borrasca farà marxa enrere i ens afectarà, com a mínim de manera indirecta, amb possibilitat de pluja de cara dijous i divendres. El què si tenim assegurat serà el temporal de mar de llevant podria ser el primer amb cara i ulls, amb onades de 3 a 4 metres a la mateixa costa. Demà ho tindrem més clar i donarem més detalls. Salut i abrigueu-vos!
Pere Subirana i Pirla, un dels periodistes esportius més coneguts a Palamós i a les comarques gironines, ha mort aquest dilluns a la tarda als 54 anys a causa d’un infart. La notícia ha commocionat el món del periodisme local, on Subirana era molt apreciat tant per la seva trajectòria com pel seu tarannà proper i amable.
Subirana va iniciar la seva carrera periodística fent ràdio a Calonge, el poble de la seva família. A la dècada dels vuitanta es va incorporar a Ràdio Palamós, on va seguir de prop l’actualitat esportiva, destacant per la seva cobertura del club de futbol Palamós en l’etapa daurada a la Segona Divisió.
El periodista també va treballar al Diari de Girona i va ser corresponsal al Baix Empordà de L’Esportiu i El Punt. A més, va col·laborar amb Ràdio Nacional d’Espanya, on va cobrir esdeveniments com la Volta a Catalunya i la Christmas Race.
En els darrers anys, Subirana treballava com a narrador per mitjans com TV Costa Brava i Esports en Xarxa. Fins i tot fa pocs dies va comentar un partit del Bisbal Bàsquet a la Segona Divisió de la Federació Espanyola de Bàsquet.
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)
L’aeroport de Girona ha tancat el 2024 amb 1.997.857 passatgers, a les portes dels 2 milions. Això suposa un increment del 25,9% en comparació amb el 2023. Bona part d’aquest creixement prové de l’aposta que fa Ryanair en la temporada d’hivern i les bones dades registrades per les diferents companyies durant els mesos d’estiu.
El conjunt d’operacions del 2024 també ha suposat un increment en comparació amb l’any passat. S’han operat 24.368 vols, un 19,4% més que l’any passat. Pel que fa a les dades del desembre, l’últim mes de l’any 48.986 passatgers han trepitjat la terminal gironina, fet que suposa un 50,9% més dels que hi havia el mateix mes de l’any anterior.
La meta dels dos milions de passatgers continua resistint-se a la terminal gironina, però aquest 2024 s’ha acabat més a prop de mai de superar-la. Només han faltat 2.143 persones per arribar-hi i tot fa pensar que el 2025 s’hi podrà arribar amb més facilitat si no es torcen les coses.
L’escenari actual compta amb l’aposta per part de Ryanair en la programació d’estiu, però sobretot en la d’hivern, que és quan la terminal menys activitat registra. De fet, en l’últim mes de l’any s’han fregat els 50.000 passatgers, mentre que a l’agost gairebé se’n van registrar 350.000.
Aquesta aposta de l’aerolínia irlandesa a la terminal gironina ha comportat que malgrat tancar el desembre amb 48.986 passatgers, l’aeroport cresqués un 50,9% en comparació amb les xifres de l’any anterior. Ryanair també ha tancat l’any amb bones dades.
La companyia irlandesa ha transportat 45.926 passatgers dels 48.986 que hi havia. El desembre del 2023, aquesta empresa va tenir 31.778 passatgers, un 44,5% menys dels que ha tingut en l’últim mes del 2024. En el global de l’any, l’aerolínia de baix cost també ha registrat un creixement, arribant als 1.634.815 usuaris. Això suposa un 29,6% més que el 2023.
De lluny hi ha altres companyies com ara Jet2 que també ha registrat un creixement, tot i que més moderat. En tot l’any ha transportat 120.855 persones, un 13,2% més que el 2023. Per contra, Transavia ha tancat l’any amb 111.905 usuaris, un 6,9% menys dels que havia tingut l’any anterior. Aquesta és una aerolínia que opera des de fa molts anys des de la terminal gironina i que ofereix connexions amb els Països Baixos.
Un de cada dos passatgers és britànic
L’èxit de Ryanair i Jet2 ha fet que el Regne Unit suposi un referent en el mercat de l’aeroport de Girona, de fet, la meitat dels passatgers que ha tingut aquesta terminal són britànics (1.095.871). En segon lloc, hi ha Alemanya, amb 676.099. El mercat belga ha tancat l’any amb 337.529 passatgers, molt a prop dels Països Baixos, amb 331.006.
Per altra banda, la ruta entre Girona i Londres Stansted és la que més passatgers ha obtingut al llarg de l’any. En tot el 2024 l’han fet servir 300.600 persones. La segueix la ruta entre la terminal gironina i Brussel·les Charleroi, amb 197.283.
Creixen els vols comercials
En operacions, l’any ha tancat amb 24.368 aterratges i enlairaments. De tots ells, 15.314 han estat vols comercials, que han crescut un 26,7%. Al desembre, però, els vols comercials han suposat gairebé una tercera part de totes les operacions. I és que s’han fet 542 operacions comercials de les 1.359 que ha tingut l’aeroport gironí. Malgrat tot, els vols comercials han crescut al mateix ritme que el nombre de passatgers de l’últim mes del 2024, amb un increment del 43,4%.
Aquest dilluns al migdia, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha fet una visita institucional a Palafrugell, acompanyat pel subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon. Tots dos han estat rebuts a l’Ajuntament per l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, i pels membres del consistori.
Durant l’acte oficial, Carlos Prieto ha signat al Llibre d’Honor de l’Ajuntament, seguint la tradició protocol·lària. Posteriorment, ha mantingut una reunió amb l’equip de govern local per abordar diverses qüestions d’actualitat relacionades amb el municipi.
La visita s’ha completat amb un desplaçament fins a la residència geriàtrica Palafrugell Gent Gran, on Prieto i Parramon han estat acompanyats per Margarita Mauri, regidora d’Acció Social i Ciutadania. Aquesta trobada ha permès conèixer de prop el funcionament del centre i interactuar amb els residents. En la visita que ha fet aquest mateix dia el delegat del Govern a Palamós, destacava la importància dels canvis que s’han fet en la prestació de pensions i altres canvis socials que ha impulsat el Govern.
Narcís Llinàs: "Esperem renovar la llicència ambiental per a la planta de compostatge durant el primer trimestre d'aquest 2025"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Ja fa mésd’unany i mig que es va anunciar el tancament de l’abocador de Solius i abans que acabésaquest 2024 la Generalitat va anunciar que destinaria 7,3 MEUR per afrontar el tancamentd’aquesta infraestructura. I per parlar de l’actualitatd’aquestprocés de tancament i delspropersmesos del complexens ha visitat al Supermatí el president del Consorci de Solius i alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs.
Llinàs ha explicat que part d’aquests fons ja han estat transferits i s’estan destinant a tasques inicials de clausura i manteniment de l’abocador. No obstant això, el projecte complet encara requereix la gestió d’una part del finançament per part de l’Agència de Residus, que es farà càrrec del tancament definitiu del tercer vas que encara no està tancat.
El president del Consorci ha assenyalat els costos elevats que comporta aquest tipus d’infraestructures, sobretot pel manteniment necessari durant els pròxims 30 anys. «Estem parlant d’uns costos anuals d’aproximadament un milió d’euros, una xifra que, amb el temps, s’anirà reduint a mesura que disminueixin els lixiviats i els gasos generats pels residus», ha detallat. Les tasques inclouen la gestió de líquids residuals, el tractament de gasos i la replantació de l’espai per integrar-lo al paisatge natural.
El tancament ha generat altres dificultats logístiques, com el transport de residus a altres zones de Catalunya, incloent llocs tan allunyats com Lleida. «És una situació insostenible que incrementa els costos de manera notable, tant pel preu d’entrada a altres abocadors com pel transport», ha remarcat. Per fer front a aquesta situació, el Consorci treballa amb la Generalitat per accelerar l’obtenció del permís ambiental necessari per reactivar i ampliar la planta de compostatge. Aquesta instal·lació seria clau per gestionar de manera eficient els residus orgànics, especialment ara que molts municipis de la zona han començat la recollida porta a porta.
Llinàs també ha descartat el buidatge complet de l’abocador, una solució que considera «inviable i poc sostenible». Ha destacat, però, que algunes terres procedents d’altres zones, com per exemple l’abocador de Vacamorta, s’han utilitzat per avançar en el tancament del tercer vas de Solius. «El futur passa per crear infraestructures més properes i sostenibles, una necessitat urgent per a les comarques gironines», ha afegit.
El president del Consorci ha conclòs assegurant que es manté un diàleg constant amb l’Agència de Residus i altres institucions per trobar solucions a llarg termini. «La prioritat és assegurar una gestió sostenible, viable i que respecti l’entorn», ha afirmat.
Marc Timón, compositor i director d’orquestra empordanès, viu un moment de contrastos entre l’angoixa personal pels incendis que afecten Santa Mònica, Califòrnia, i l’emoció d’un nou projecte cinematogràfic amb Netflix. Amb arrels a Castelló d’Empúries i una carrera internacional consolidada, Timón és un referent en la música de bandes sonores, combinant grans produccions de Hollywood amb la preservació de les tradicions musicals catalanes.
El foc que amenaça Santa Mònica
Els incendis forestals a Califòrnia han estat una font de preocupació constant per a Timón. La seva residència a Santa Mònica es troba en una zona afectada, fet que l’ha obligat a evacuar-la per seguretat. Des del desplaçament, segueix atentament l’evolució de les flames amb inquietud. “És una situació molt complicada”, explica, destacant com el clima californià i les construccions de fusta faciliten la propagació dels focs. Aquest fenomen recurrent posa en evidència els perills del canvi climàtic i les seves conseqüències devastadores.
Tot i l’impacte emocional d’aquesta situació, l’artista ha mantingut el seu compromís amb els projectes professionals. El seu equilibri entre la gestió personal i la feina exemplifica el caràcter resilient que l’ha portat a triomfar més enllà de les seves fronteres.
Un thriller per a Netflix
En paral·lel, Timón treballa en la banda sonora del thriller «Dos Tumbas», una producció de Netflix protagonitzada per Kitty Mamberg i Álvaro Morte. Aquesta nova creació representa un desafiament artístic que encaixa amb el seu estil, que combina emoció i tècnica. Tot i que no ha revelat detalls específics de la trama, Timón ha assegurat que aquest projecte l’estimula a explorar nous territoris musicals.
Aquest treball s’afegeix a una llista de col·laboracions destacades a Hollywood, on ha treballat en produccions de gran magnitud, com les vinculades a Marvel.
El vincle amb Catalunya
Marc Timón no oblida les seves arrels empordaneses. Tot i l’èxit internacional, manté una connexió viva amb la música tradicional catalana. Destaca especialment el seu compromís amb les sardanes, un gènere que ha contribuït a modernitzar i difondre, adaptant-lo als gustos contemporanis sense perdre l’essència.
A més, la seva capacitat per dirigir orquestres simfòniques i innovar en diversos gèneres musicals l’ha convertit en un artista polifacètic. Aquest equilibri entre tradició i modernitat li permet connectar amb audiències d’arreu del món, sense deixar enrere la seva identitat cultural.
Un compositor amb emoció i arrels
Quan se li pregunta per les seves influències musicals, Timón menciona amb afecte la banda sonora d’»E.T.» de John Williams, que considera una peça clau en el seu camí cap a la composició. Aquesta inspiració, unida a la seva passió pel cinema, l’ha portat a destacar en un sector competitiu i exigent.
