El Primer Congrés de Benestar Emocional de Girona supera previsions

Sota el lema “trencant tabús”, Girona celebra el segon congrés de benestar emocional que es fa arreu dels Països Catalans, després del de Parets dels Vallès que es va celebrar l’any passat.

Gemma Geis, vicealcaldessa de Girona i regidora de promoció econòmica de la ciutat n’ha estat la impulsora. Durant la inauguració, Geis ha explicat que una experiència personal ha sigut el que l’ha portat a impulsar aquesta iniciativa.

Més de 1.200 persones participaran al llarg dels dos dies de congrés. Des de l’organització comptaven amb una previsió d’aproximadament 500 participants, una xifra que finalment s’ha més que doblat. Aquest primer congrés de benestar emocional gironí té tres pilars principals; les polítiques públiques, el suïcidi i les xarxes socials.

Polítiques públiques i l’abordament del suïcidi, les temàtiques del primer dia

Durant la jornada matinal s’han abordat les polítiques públiques amb una conferència de l’exconseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon i el psiquiatre i director de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, Claudi Camps. Seguidament, ha tingut lloc una taula rodona amb Mònica Fidelis, project manager del portal SOM 360 Salut Mental, Gemma Brunet, coordinadora tècnica a l’àrea de benestar de Dipsalut, Sandra Ribas, coordinadora de programes de prevenció d’addiccions i benestar emocional a Grup ATRA, Carme Fornells, coordinadora de la secció de promoció de salut de l’Ajuntament de Girona i del Centre Jove de la Salut de la ciutat. Entre altres, s’ha posat especial èmfasi a no medicalitzar tot el malestar emocional i en saber gestionar les emocions negatives o no desitjades.

A la tarda, ha sigut el torn d’abordar el suïcidi de la mà del periodista Fidel Masreal, el psiquiatre Diego Palao i la presidenta de l’Associació Catalana de la Prevenció del Suïcidi, Clara Rubio. Més tard, ha tingut lloc una taula rodona amb Joan Roa, psicòleg i formador en prevenció de la conducta suïcida, la infermera especialista en salut mental, Judit Pons, la psicòloga clínica de l’IAS, Àngels Déu i Jordi Costa, president de l’associació Tramuntana i supervivent del suïcidi. Al llarg de la tarda dedicada al suïcidi s’ha subratllat que frases com “suïcidar-se és de dèbils” és un dels mites que dificulten el demanar ajuda. Durant la conferència també hi ha hagut una estona per escoltar la veu del públic i on s’ha compartit testimonis i qüestions al voltant del suïcidi i la prevenció. 

El congrés continuarà demà partir de dos quarts de deu, amb un matí dedicat a la relació entre les xarxes socials i el benestar emocional i la manera en què aquestes afecten la salut mental. Per parlar d’aquesta temàtica, el congrés comptarà amb ponents com la periodista Xantal Llavina, la psicòloga Domínica Díez o la sociòloga Liliana Arroyo. 

Exposició «Imatges del Dol: Reflexions sobre la Pèrdua per Suïcidi»

A l’avantsala del congrés hi ha l’exposició Imatges del Dol: Reflexions sobre la Pèrdua per Suïcidi, una exposició iniciativa de l’associació Tramuntana – Després del Suïcidi. A través d’una sèrie d’imatges, l’exposició relata l’impacte profund que suposa el suïcidi. L’exposició ha estat il·lustrada per Carlos Acedo. Segons l’associació, aquesta obra no només busca provocar una reflexió personal sinó que també vol fomentar l’empatia i la comprensió.

Valoració molt positiva

La valoració d’aquest primer congrés de benestar emocional ha superat totes les expectatives i fonts de l’organització asseguren que en fan una valoració «boníssima». Durant els pròxims dies es comunicarà si el pròxim 2026 hi haurà una segona edició del congrés.

Primera ciutat en tenir una regidoria de benestar emocional

Girona va ser la primera ciutat del Principat que va comptar amb una regidoria de Benestar Emocional. La regidoria de benestar emocional està liderada per la psicòloga Sílvia Bosch. Des de principis del passat 2024, Parets del Vallès també té una regidora de Benestar Emocional.    

La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit

En Dani Chicano és periodista i director de la revista Proscenium
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit
Loading
/

En diuen podcast i ara tothom n’escolta. També us haig de dir que de qualsevol cosa en diuen podcast, actualment. És una idea que, per cert, no és nova. Abans alguns bojos gravàvem programes de ràdio en cintes de casset per escoltar-los quan podíem i no a l’hora que els emetien. Era un podcast primitiu, si voleu. Ara els pots escoltar a demanda i us vull fer una recomanació. A banda del que fa aquesta casa i que ja és multipremiat, l’Ui, si aixequés el cap, a spotify en trobareu un que porta com a títol La mala memòria. Àlbum sonor contra l’oblit. Els responsables en són el col·lectiu Cultura i conflicte, els mateixos que van aixecar els projectes multidisciplinars Encara hi ha algú al bosc o Moriu-vos. La mala memòria és un podcast molt ben treballat, amb guions molt ben travats de la periodista ceretana Teresa Turiera-Puigbó que permeten mantenir l’interès de l’oient al llarg de l’aproximadament mitja hora que dura cada capítol, amb una producció sonora d’una gran qualitat, amb un treball magnífic amb les veus i amb una quantitat de fonts documentals i sonores que enriqueixen enormement tots els episodis del podcast. Fins ara n’han publicat 5, que actualitzen o mostren un enfoc diferent o posen l’atenció en un aspecte important de diversos esdeveniments o fets que han marcat la història. El darrer episodi es centra en el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki i és una veritable delícia. En vindran més de capítols, però voldria destacar la necessitat que, en un oceà de frivolitat, superficialitat i tendenciositat com és l’àmbit audiovisual actual al nostre país i a la resta de l’Estat, existeixin productes fets amb rigor i professionalitat com La mala memòria, un podcastque és la demostració que es pot fer divulgació històrica de manera amena, alimentant un esperit crític i convidant a la reflexió. Per molts anys que el puguem escoltar!

 

Paula Badosa arriba als quarts de final en l’Open d’Austràlia

Paula Badosa

Paula Badosa ha arribat a quarts de final de l’Open d’Austràlia per primera vegada a la seva carrera, tal com apunten des de l’Esportiu. La cap de sèrie número 11 va superar la sèrbia Olga Danilovic, 55a del rànquing mundial, amb un marcador de 6-1 i 7-6 en una hora i vint minuts de joc. Badosa va demostrar gran consistència i força mental, especialment quan va aixecar un 2-5 advers en el segon set.

La propera rival de Badosa serà Coco Gauff, número 3 del món i campiona de l’Open dels Estats Units del 2023. La nord-americana arriba després de remuntar un set contra la suïssa Belinda Bencic, en un partit que va acabar 5-7, 6-2 i 6-1. Els precedents entre Badosa i Gauff estan empatats a tres victòries cadascuna.

Paral·lelament, la número u del torneig, Aryna Sabalenka, va accedir als quarts de final amb una victòria contundent per 6-1 i 6-2 sobre la russa Mirra Andreeva. Sabalenka s’enfrontarà a Anastasia Pavliutxenkova en la propera ronda.

Girona celebra el primer congrés de benestar emocional per «trencar tabús»

Girona acull el primer congrés de benestar emocional que organitza l’ajuntament aquest dilluns i dimarts amb l’objectiu de «trencar tabús», tal com ha assegurat la vicealcaldessa de Girona. Gemma Geis ha afegit que vol eliminar «la vergonya» que a vegades té la gent de parlar sobre el seu estat emocional i ha recordat que des de la pandèmia s’ha començat a posar sobre la taula la necessitat d’abordar la gestió de les emocions per evitar malalties de salut mental. El congrés gironí compta amb un programa amb diversos experts en l’àmbit de la salut i està liderat per Josep Maria Argimon que ha ofert una conferència sobre quines polítiques públiques han de tirar endavant les administracions per treballar la gestió emocional.

Aquest dilluns és l’anomenat ‘Blue Monday’, el dia més trist de l’any segons alguns experts. Per fugir d’etiquetes com aquesta, aquest dilluns ha arrencat el 1r congrés de benestar emocional que organitza l’Ajuntament de Girona al palau firal de la ciutat. L’objectiu d’aquestes dues jornades és parlar de les emocions. En la inauguració del congrés, la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, ha reafirmat que «no és cap vergonya parlar de com et sents» i remarca la importància d’expressar les emocions al cercle més proper.

Per aquest motiu, Geis ha posat l’accent en parlar de la solitud no desitjada, l’angoixa i la salut mental o la prevenció del suïcidi. De fet, l’entrada al congrés passa per una exposició sobre els processos del dol en un cas de suïcidi. Geis ha explicat que el programa del congrés no pretén ser «una trobada científica, sinó divulgativa» per tal de «donar eines» a la societat per treballar aquests aspectes de benestar emocional.

La inauguració del congrés ha comptat amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que ha parlat de la importància que té el benestar emocional en la societat actual i l’impacte que poden tenir el canvi climàtic i les xarxes socials en aquest aspecte.

«Cada vegada hi ha més persones que pateixen angoixa pel canvi climàtic», ha detallat Rull. En aquest fet, cal sumar-hi que les xarxes socials i la intel·ligència artificial «poden tenir un mal ús» que afecti directament a problemes de salut mental. «Són eines creades per a la democratització, però que tenen un risc molt elevat», ha reafirmat Rull.

El programa per aquest congrés compta amb experts de l’àmbit de la salut, la psicologia i la sociologia. El focus d’aquesta primera edició recau sobretot en el suïcidi. El dimarts la cloenda es farà amb una festa del Dindr Club, una xarxa social per a persones amb discapacitat.

Comencen les obres a la deixalleria municipal de Palafrugell

deixalleria municipal de Palafrugell

Aquest dilluns, 20 de gener de 2025, han començat les obres a la deixalleria municipal de Palafrugell. Els treballs s’allargaran durant dos mesos i inclouen actuacions com la pavimentació de l’espai d’emmagatzematge de caixes per al transport de residus, la delimitació d’una cuneta perimetral per a la recollida d’aigües pluvials i la consolidació d’un espai verd al voltant de la instal·lació. També es durà a terme la demolició i reconstrucció d’un magatzem amb una antiga coberta de fibrociment, la construcció d’un nou magatzem per a la recuperació de residus i l’adequació de la instal·lació elèctrica del centre.

El projecte té un cost de 126.627,90€, dels quals el 90% està finançat per l’Agència de Residus de Catalunya. A més, aquestes obres inclouen la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, fet que contribuirà a millorar l’eficiència energètica d’aquest espai de reciclatge.

Durant el període d’obres, la deixalleria continuarà funcionant amb normalitat en el seu horari habitual, de dilluns a dissabte, de 8 a 13 h i de 15 a 20 h, per a usuaris particulars i comercials. Tot i això, es preveu que de manera puntual hi pugui haver restriccions en l’accessibilitat.

La Deixalleria Municipal de Palafrugell és una instal·lació destinada a la recepció selectiva de residus municipals, tant d’aquells que es poden dipositar als contenidors de recollida selectiva dels carrers com de residus especials que no disposen de contenidors específics. També dona servei a petites empreses, sempre que el volum o la quantitat de residus no superi el límit permès.

Les exportacions gironines cauen un 3,7% al novembre però ja freguen els 7.700 milions en l’acumulat de l’any

exportacions gironines

Les exportacions gironines tornen a decaure i tanquen el novembre amb un descens del 3,7%, empeses per la baixada de vendes de les empreses agroalimentàries. Segons recull l’estadística, al novembre les firmes de la demarcació han exportat per valor de 691,8 milions d’euros (MEUR). Tot i que les químiques i la maquinària -dos dels sectors considerats motor a l’exterior- tanquin el mes a l’alça, amb això no n’hi ha prou per decantar la balança. Perquè el sector que té més pes, l’agroalimentari, arriba a baixar un 14,3% en exportacions; i dins aquest, les càrnies tampoc se n’escapen. Sigui com sigui, però, en l’acumulat del 2024 encara s’està per sobre dels registres de l’any anterior i les exportacions gironines ja freguen els 7.700 milions.

La situació del novembre és inversament proporcional a la dels registres d’octubre. Perquè aleshores les exportacions gironines van créixer un 8%, precisament impulsades per les càrnies, i tant les químiques com els fabricants de maquinària van tancar el mes a la baixa.

Ara, però, les xifres s’han capgirat. I el pes del sector agroalimentari es fa evident, perquè malgrat que aquest novembre els altres dos creixin en exportacions, el novembre tanca a la baixa.

Segons recullen les dades que periòdicament publica el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, al llarg d’aquest mes les firmes de la demarcació han fet vendes a l’exterior per valor de 691,77 MEUR. Traslladat en percentatges, això suposa un descens del 3,4% en comparació amb el mateix període del 2023.

Al darrere d’aquesta davallada hi ha una explicació clara: la baixada d’exportacions que ha registrat el sector agroalimentari, el que té més pes en l’exterior gironí (tant per nombre d’empreses com per volum de vendes). Al novembre, l’agroalimentari gironí ha fet exportacions per valor de 282,7 milions. La xifra suposa un 40% de tot allò que la demarcació ha enviat a l’estranger al llarg del mes. Però comparada amb la del novembre del 2023, representa un descens de fins al 14,3%.

Si es passa la lupa pels seus subsectors, l’anàlisi de les dades evidencia com les càrnies no s’escapen d’aquesta tendència. Perquè al novembre, les exportacions de carn i despulles d’animals que ha fet el clúster gironí han baixat en un 7,44% (passant dels 197,6 MEUR als 182,9).

La carn -sobretot, de porc- no és però l’únic producte agroalimentari que baixa en exportacions durant el novembre. De fet, el descens més significatiu es dona amb el cafè (de 14,5 milions a 1,7) i per posar alguns exemples, també perden presència a l’exterior els preparats alimentaris (de 32,4 a 16,7 milions), els articles de confiteria (de 13,4 milions a 11,6) o la llet i els derivats (de 8,5 a 8 milions).

Química i maquinària, a l’altra banda

La situació que viu l’agroalimentari gironí aquest novembre, però, no es trasllada als altres dos sectors que són motor de l’economia gironina a l’exterior: el de les químiques -dins les quals hi ha les farmacèutiques- i el dels fabricants de maquinària. Perquè tant l’un com l’altre tanquen el mes amb creixements.

Al novembre, la indústria química gironina ha pujat un 25,2% en exportacions (amb unes vendes de 120,5 MEUR) i la dels béns d’equip, al seu torn, ho fa en un 10,8% (amb vendes per valor de 59,20 MEUR). A més, l’estadística també recull com les empreses farmacèutiques tanquen un bon novembre en exportacions (perquè dels 35,52 milions d’euros del novembre del 2023 ara passen als 50,40).

Menys a França, Itàlia i Alemanya

Pel que fa a destins, tots els països que se situen al capdamunt del rànquing de les exportacions gironines pateixen descensos aquest novembre. El més destacat és França, que per proximitat i com ja és habitual, continua essent el principal mercat exterior de les empreses de la demarcació. Al novembre s’hi ha exportat per valor de 149,87 MEUR; una xifra que queda força enrere de la que es va registrar durant el mateix mes del 2023 (quan aleshores les vendes al país gal van situar-se en 171,59 MEUR).

També baixen les exportacions cap a Itàlia i Alemanya, els dos països que segueixen França. En el primer cas, entre novembre del 2023 i novembre del 2024, de 68,33 milions a 59,10; i en el segon, de 51,76 a 48,85. Per darrere d’aquests tres mercats se situen Polònia (36,91 MEUR), Portugal (36,74 MEUR), la Xina (31,53 MEUR) i el Regne Unit (24,53 MEUR).

Fregant els 7.700 milions

Tot i el descens d’aquest novembre, de moment en l’acumulat del 2024 les exportacions gironines continuen per damunt dels registres de l’any anterior. En concret, en un 2,5%. Segons recull l’estadística del Ministeri, al llarg d’aquests onze mesos les empreses de la demarcació ja freguen els 7.700 milions d’euros en vendes a l’exterior (en concret, 7.699,4 MEUR). Caldrà veure ara quina ha estat la tònica del desembre per saber si, durant l’any passat, les exportacions gironines han registrat un nou rècord històric.