Vivim en una societat dominada pels dispositius mòbils i les xarxes socials. Aquestes són una arma de doble fil, que moltes vegades tenen un impacte positiu en la societat, però que també tenen una cara molt fosca; vides de luxe que aparenten ser reals, estar de viatge permanentment, outfits diferents cada dia, esdeveniments, festes i cap mostra de dificultat o tristesa, un fet que fa inevitable la comparació i que moltes vegades ocasiona una baixa autoestima.

Tot i això, però, si decidim allunyar-nos dels dispositius mòbils, a vegades, també té conseqüències, com l’anomenat síndrome FOMO, que és amb el nom que es coneix la por que pateixen moltes persones a perdre’s esdeveniments importants a causa de la seva absència tecnològica. 

La periodista Xantal Llavina, durant la seva ponència en el congrés de benestar emocional de Girona, va assegurar que a les xarxes socials “hi ha riscos, però també oportunitats” i que aquestes són una arma de doble fil. Segons la periodista especialitzada en benestar emocional, per una banda, les xarxes socials són positives “perquè ens connecten a les persones, perquè ens permeten crear comunitats arreu del món, perquè ens permeten crear i compartir moments especials o ofertes laborals”, però, per altra banda, “tenen uns efectes negatius en el nostre cervell: comparacions constants, imatges de vides perfectes que poden crear una gran insatisfacció i una baixa autoestima”. 

«Vivim en un tecnofeudalisme»

No podem oblidar que vivim un moment en què  “les empreses tecnològiques dominen el món”, així ho assegurava Xantal Llavina posant exemples com Meta, l’empresa de Mark Zuckerberg que gestiona les apps Whatsapp, Instagram i Facebook o Elon Musk, propietari de X, la xarxa social que abans es coneixia com a Twitter.  

Llavina va afirmar que “vivim en un tecnofeudalisme”, ja que, les cinc webs més importants del món estan en mans de tres persones. Aquestes són Elon Musk (X), Mark Zuckerberg (Instagram i Facebook) i Larry Page (Google i Youtube). 

Cal donar mòbil a la mainada menor de 16 anys?

Durant el primer congrés de benestar emocional de Girona, el segon que se celebra arreu dels Països Catalans, es va analitzar el paper que juguen les xarxes socials en la salut mental i com les pantalles de smartphones o tablets poden crear addicció. 

En els últims anys està creixent un corrent de pares que no volen donar mòbils als seus fills abans dels 16 anys. Experts com el psicòleg i especialista en addiccions a les noves tecnologies, Marc Masip, defensa que les criatures menors de 16 anys no tinguin mòbil “no crec que s’hagi de limitar, s’ha de prohibir”. A més, Masip és impulsor de Desconnect@, un programa terapèutic que ajuda joves a superar les addiccions a les noves tecnologies a través d’un tractament multidisciplinari.

La mateixa postura comparteix el doctor en filosofia i impulsor de la iniciativa Adolescència lliure de mòbil, Xavier Casanovas, que assegura que amb les pantalles “s’acaba perdent qualitat en la nostra vida” . Casanovas és un dels impulsors de l’associació Adolescència lliure de mòbil, que va néixer al Poblenou (Barcelona) per iniciativa d’un grup de pares. Actualment, l’associació s’ha estès per tot l’Estat Espanyol i compta amb delegacions al País Valencià, Madrid o la província andalusa de Málaga, entre altres.

De fet, cal recordar que l’edat recomanada per fer servir aplicacions com Instagram, Facebook o Whatsapp és de 16 anys, tot i això, però, no hi ha cap control parental ni d’edat per accedir a utilitzar les xarxes socials, per tant, si hi ha criatures que amb 11 o 12 anys tenen accés a un mòbil, en conseqüència, també tindran accés a xarxes com Instagram, Tik Tok o X. 

L’addicció, una afectació mental amb menys visibilitat 

Les addiccions són un tipus més de trastorn mental. Apareixen quan les persones que les pateixen no saben gestionar les emocions i ho canalitzen tot a través d’una conducta concreta. 

Els professionals presenten les addiccions en forma d’iceberg, per explicar que l’addicció és només allò que es veu -la part que sobresurt de l’iceberg- però que té una part molt fonda, que pot arrossegar traumes infantils, solitud, mala gestió d’emocions o baixa autoestima.

Actualment, els experts distingeixen dos tipus d’addiccions, les addiccions a substàncies i les addiccions a conductes o comportamentals. D’addiccions comportamentals n’hi ha dos de reconegudes, el joc patològic i el trastorn per ús de videojocs. 

Tot i això, Cristina Altarriba, psicòloga especialista en l’àmbit infantil i juvenil i les addiccions va explicar, durant el congrés de benestar emocional, que els especialistes estan estudiant sis tipus d’addiccions comportamentals més, l’addicció al mòbil/internet, l’addicció a les relacions sexuals, l’addicció a l’exercici físic, l’addicció a les compres, l’addicció a la feina, i l’addicció a estar sentimentalment amb alguna persona. 

La mateixa Altarriba va assegurar que, entre els joves, l’addicció a substàncies ha perdut pes, però, per contra, l’addicció a les pantalles n’ha guanyat.