L’Ajuntament de Pals ha anunciat que en els pròxims 10 dies es duran a terme tasques de manteniment a les franges de protecció d’incendis de la zona de la platja de Pals i Puigvermell. Aquestes franges, creades l’any passat al voltant dels nuclis urbans del municipi, tenen com a objectiu prevenir la propagació de focs en cas d’incendi forestal.
Els treballs consisteixen a desbrossar el sotabosc i eliminar arbres morts si s’escau. Tot i que la normativa estableix que el manteniment es pot fer a partir del segon any de la seva creació, l’Ajuntament ha decidit avançar-se i dividir la feina en dues fases: una part aquest any i la resta el 2026.
L’actuació garantirà un perímetre de seguretat de 25 metres al voltant de les zones urbanitzades, evitant així que la vegetació torni a créixer i augmenti el risc d’incendis. Aquestes tasques es duen a terme amb el suport de la Diputació de Girona, que col·labora amb el municipi en la prevenció d’incendis forestals.
Els ajuntaments del Baix Empordà amb més de 2.000 habitants han participat en una reunió convocada pel Consell Comarcal per abordar reptes comuns. La trobada ha comptat amb la presència de representants de Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Pals, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols. També hi han assistit la presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, i el vicepresident primer, Enric Marquès.
Durant la reunió, s’ha destacat la necessitat de reforçar el suport als ajuntaments en la gestió i el control de les activitats econòmiques. Els representants municipals han reclamat més recursos per tramitar expedients sancionadors i millorar la gestió tributària. També s’ha posat de manifest la importància d’ampliar els serveis d’atenció i informació als consumidors de la comarca.
Pel que fa a la mobilitat, s’ha posat èmfasi en l’expansió del transport escolar postobligatori per facilitar l’accés dels joves a la formació professional. A més, s’ha reclamat una millora en el transport adaptat per garantir la mobilitat de les persones amb dificultats de desplaçament. Un altre punt tractat ha estat la gestió de les colònies de gats a l’espai públic, una tasca que els ajuntaments han demanat abordar amb més recursos i suport tècnic.
Durant la sessió, també s’ha presentat la conferència estratègica per a la concertació territorial del Baix Empordà, que tindrà lloc el 20 de març. L’esdeveniment reunirà més de cent representants institucionals, empresarials i educatius amb l’objectiu de definir accions conjuntes per afrontar els desafiaments de la comarca.
Rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols. Maria Alsina
Les colles de Carnaval de municipis com Pals, Palamós, la Bisbal d’Empordà o Palafrugell podrien no poder desplaçar les seves carrosses entre municipis. Les carrosses, amb acompanyament de la Policia Local de cada municipi, poden circular per les vies secundàries que uneixen aquestes poblacions. La problemàtica sorgeix quan aquests vehicles han de circular per vies com la C-31 o la C-65. Aquestes dues carreteres són competència del Servei Català de Trànsit, tal com apunten des de fonts policials, i per tant poder circular per aquestes vies no és competència de les policies locals de cada municipi.
El president de l’Associació de Carrossaires de Palamós, Albert Ribot, explica que encara no tenen clar si podran circular amb les carrosses fins a Pals o la Bisbal. Per això, s’han unit amb colles d’altres municipis afectats. “Hi ha rues que les podrem fer sense problema perquè passarem per carreteres secundàries, però en d’altres les carrosses no podran sortir”, admet Ribot. Aquesta restricció també afecta a carnavals que tenen menys colles al municipi com és el cas de la Bisbal o Pals.
Albert Ribot reconeix que les colles fa temps que treballen per preparar el Carnaval i “tots els papers” que comporta haver de moure aquestes carrosses. “No se’ns està deixant clar el que passa”, admet Ribot. El president de l’Associació de Carrossaires de Palamós apunta que la solució és facilitar el permís que s’havia donat en anys anteriors i si cal fer millores en les carrosses perquè puguin sortir, ja que les colles no es poden permetre contractar góndoles perquè són massa cares. “Farem el que faci falta per posar els vehicles en condicions i poder sortir”, apunta Ribot.
Un dels carnavals que veuria més afectada la seva participació i, també, tenint en compte que és el que enceta els carnavals de la Costa Brava Centre, és el de Pals. A la rua hi ha apuntades 12 colles de municipis de la rodalia, però una de les membres de la Colla Quermània (entitat que organitza el Carnaval de Pals), Marta Perpinyà, admet que si no es permet circular a les carrosses fins a Pals el carnaval al municipi quedarà “deslluït”, ja que només comptaran la participació de la seva colla i de les comparses d’altres municipis. “Et quedes sense el Carnaval”, reconeix Perpinyà.
Perpinyà reconeix que les colles són conscients que les carrosses són vehicles que no poden circular de manera normal, ja que formen part d’antics vehicles desballestats que es reaprofiten per crear aquestes plataformes que serveixen per acompanyar les colles. Marta Perpinyà coincideix amb Albert Ribot quan es parla de regularitzar la circulació d’aquests vehicles. “Les colles dediquem moltes hores de feina a poder crear una carrossa per sortir a desfilar pels diversos Carnavals del Baix Empordà”, explica Marta Perpinyà.
I tot i que el Carroussel de Palafrugell se celebra cap al mes de maig, algunes de les colles d’aquest municipi també participen en altres Carnavals durant aquests mesos de febrer i març. Algunes d’aquestes colles són La Tustarrada, Els 4 Arreplegats i Les Cheerleaders 2.0. L’Albert Sayols, Alex Vilella i la Marta Bret, membres d’aquestes colles, expliquen que les afectacions fan que no es puguin moure del seu municipi.
A la Bisbal d’Empordà tenen la mateixa problemàtica que a Pals. Jordi Bofill, de la colla Sense Vàlvules, admet que no tenen gaire clara la normativa i si ha canviat per no permetre la circulació d’aquestes carrosses tal com s’havia fet fins ara. Tot i això, si la carrossa no pot sortir en altres municipis la intenció és sortir com a comparsa.
Cal recordar que aquest cap de setmana, dissabte 22 de febrer, arriba el Carnaval de Pals. Però les rues continuen el cap de setmana que següent a Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palamós i Santa Cristina. I a partir del 8 de març les rues se celebren a la Bisbal d’Empordà i a Calonge i Sant Antoni.
L’Ajuntament de Palafrugell ha obert les inscripcions per a la 9a Jornada d’Oportunitats Laborals, un esdeveniment que connecta persones en cerca de feina amb empreses de diferents sectors. Les persones interessades poden consultar les ofertes disponibles i inscriure’s a través del web de Promoció Econòmica de Palafrugell fins al diumenge 2 de març.
La jornada tindrà lloc el dijous 6 de març a la seu de l’Àrea de Promoció Econòmica, al carrer Tarongeta de Palafrugell. Durant tot el matí, de 9 a 14 hores, les empreses participants realitzaran entrevistes breus amb els candidats que prèviament s’hagin inscrit i compleixin els requisits de les vacants disponibles. En aquesta edició, s’han confirmat 50 empreses, que conjuntament oferiran més de 250 llocs de treball, tant temporals com de llarga durada.
Com a novetat, aquesta edició inclou un servei de canguratge gratuït per a infants, ubicat a les mateixes instal·lacions de la jornada i coordinat pel programa Temps per Cures de l’Ajuntament de Palafrugell. L’objectiu és facilitar l’accés a l’esdeveniment a mares, pares i cuidadors amb infants a càrrec, eliminant una barrera que sovint dificulta la recerca activa de feina.
La Jornada d’Oportunitats Laborals de Palafrugell s’ha consolidat com un punt de trobada entre empreses que necessiten incorporar personal i persones que busquen feina. Les entrevistes tenen un format àgil i directe, amb l’objectiu que tant empreses com candidats puguin aprofitar al màxim la jornada. Per participar-hi, cal inscriure’s prèviament a través del web de Promoció Econòmica de Palafrugell abans del 2 de març.
Josep Maria Solé: "Al Baix Empordà vam incorporar 55 nous casos d'acompanyament durant l'any passat a la Fundació Support-Girona"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Cada setmana, una nova persona amb discapacitat necessita suport al Baix Empordà. En l’últim any, la Fundació Support-Girona ha incorporat 55 nous casos a la comarca, un increment que reflecteix el creixement de la demanda d’ajuda a persones amb discapacitat, problemes de salut mental o situacions de dependència que els impedeixen gestionar la seva vida de manera autònoma.
Segons explica Josep Maria Solé, director de la Fundació Support-Girona, moltes d’aquestes persones no poden ocupar-se de la seva salut, l’economia o fins i tot la seva llar. “Quan això passa, en condicions normals, és la família qui assumeix aquesta responsabilitat. Però cada cop més sovint ens trobem amb persones sense entorn familiar o amb famílies que no tenen capacitat per donar suport adequat”, apunta Solé.
Aquesta realitat s’agreuja amb la manca de recursos als serveis socials. Segons Solé, els ajuntaments i el Consell Comarcal tenen equips saturats que fan un gran esforç, però que no donen l’abast. A més, la burocràcia retarda fins a un any l’obtenció de certificats de discapacitat i el reconeixement de la situació de dependència, cosa que impedeix que moltes persones puguin rebre l’atenció que necessiten amb rapidesa.
La Fundació Support-Girona treballa amb perfils molt diversos, des de persones grans amb demència fins a persones amb problemes de salut mental que viuen al carrer. «Al Baix Empordà tenim persones sense llar que acompanyem amb l’objectiu de trobar-los un habitatge digne, però no és gens senzill quan es barregen factors com el consum de tòxics o la manca de documentació en regla», afegeix Solé.
L’organització assumeix una tasca que va més enllà de la gestió econòmica o administrativa, ja que moltes d’aquestes persones necessiten un acompanyament integral. «No es tracta només de pagar factures, sinó d’ajudar-les a construir una vida digna», insisteix el director.
Les jornades per reflexionar pels drets de les persones amb discapacitat
Per abordar aquesta problemàtica i buscar solucions efectives, la Fundació coorganitza els dies 13 i 14 de març unes jornades internacionals a l’Abadia de Montserrat. L’objectiu de l’esdeveniment és reflexionar sobre el nou paradigma de drets humans en l’atenció a persones amb discapacitat i salut mental.
Segons Solé, cal avançar cap a un model en què les persones puguin prendre decisions sobre la seva vida, evitant mesures restrictives com les tuteles legals tradicionals. «Hem d’oferir suports perquè aquestes persones puguin decidir per elles mateixes, en lloc de prendre decisions per elles», explica.
A les jornades hi participaran experts de tot el món, alguns dels quals han destacat la tasca de la Fundació com a model de bones pràctiques. “Aquest any, la nostra feina ha estat mencionada en dos documents de Nacions Unides, cosa que ens ha permès generar interès internacional i portar ponents de primer nivell”, destaca Solé.
Com a recomanació final, el director de la Fundació insisteix en la importància de la prevenció. «Tots hauríem de pensar en què passarà si algun dia perdem la capacitat de gestionar la nostra vida», reflexiona. Fer tràmits preventius com designar un representant legal pot evitar problemes greus en el futur. “La realitat és que ens podem trobar en una situació inesperada en qualsevol moment. Si no deixem les coses clares, les persones que més ens estimen poden trobar-se sense eines per ajudar-nos”, conclou Solé.
