L’Ajuntament de la Bisbal de l’Empordà va presentar ahir a una roda de premsa, a càrrec de l’alcalde Oscar Aparicio, el pressupost pel 2025, que és de 16.072.748,81 euros. Ha augmentat 936.605,40 euros respecte a l’any passat. La finalitat és cobrir les necessitats ciutadanes i invertir els diners en els serveis bàsics. També volen millorar la ciutat, per això destinaran 225.000 euros en la recuperació de l’entorn i 1,2 milions d’euros a solucionar el problema de l’abastiment d’aigua.
La ciutat té ingressos municipals per habitant més baixos que altres territoris pròxims a la zona, amb 1.300,68 euros. Per exemple, Begur és el poble amb un pressupost per habitant més alt amb 3.854,78 euros, superant a la Bisbal per 2.554,1 euros.
A la roda de premsa l’alcalde va dir que amb les dades donades es veu de manera clara la necessitat de maximitzar aquells recursos més escassos, així es podran mantenir els serveis públics existents i conservar els diferents espais públics de la ciutat. També va anunciar que vol continuar amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques per tal de reduir la despesa energètica i poder abaixar les factures de consum. Un dels llocs on iniciarà el seu funcionament serà la residència geriàtrica, que està oberta les 24 hores del dia, cada dia de l’any.
Destinaran 400.000 euros als dipòsits a xarxa d’aigua i 815.000 euros als pous fins a nucli. Amb això es volen millorar les canonades d’aigua, el seu servei i complir amb els objectius de solucionar totes les problemàtiques que han estat presents des de fa temps. Després de 40 anys sense millores, busquen regularitzar la situació i millorar-ne la gestió. Totes les obres es finançaran amb un préstec que retornaran en tres anys i així mantenir estable el preu de l’aigua. Es faran altres inversions a edificis i espais públics, com ara 100.000 euros que seran destinats a vies i voreres i a obres al Castell Palau, entre altres.
Finalment, aquest projecte es portarà a aprovació a un ple ordinari que es realitzarà el dimarts 25 de febrer.
Òscar Aparicio: "Esperem que a mitjans del 2026 aconseguim reparar les canonades de la xarxa d'aigua a la Bisbal"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
L’equip de govern de la Bisbal d’Empordà hapresentat el pressupostprevist per aquest 2025 que s’enfila a més de 16 milionsd’euros, gairebé un més que el de l’anypassat. Elscomptesd’aquestanycomptenamb unes inversionsd’unmilió i mig, delsquals la majorpart van destinats a arreglar la xarxad’aigua. I per parlar delspressupostos i d’aquestesinversionsens ha visitat al Supermatí l’alcalde del mateixmunicipi, Òscar Aparicio.
La renovació de la xarxa d’aigua serà la principal actuació d’aquest exercici, amb la substitució de les canonades principals per evitar els talls de subministrament que han afectat el municipi en els darrers anys. Les obres es dividiran en dues fases: una primera per canviar la canonada que porta l’aigua dels pous als dipòsits, i una segona per renovar la connexió entre els dipòsits i la xarxa de distribució. Els treballs començaran a mitjans del 2025 i es preveu que estiguin finalitzats a mitjans del 2026. De moment s’han d’aprovar els pressupostos municipals durant el següent ple municipal.
A banda d’aquesta intervenció, el consistori ha reservat 250.000 euros en recursos propis per a la millora de la via pública. Això inclou asfaltatge, reforma de voreres i altres actuacions en espais comunitaris. També es destinaran fons a millorar l’eficiència energètica dels edificis municipals. Concretament, es preveu la instal·lació de plaques solars en el pavelló firal i la biblioteca, amb l’objectiu de reduir la despesa energètica i avançar cap a un model més sostenible.
Pel que fa a l’àmbit econòmic, el pressupost municipal per al 2025 augmenta en 1 milió d’euros respecte a l’exercici anterior, principalment gràcies a transferències d’altres administracions. Malgrat aquest increment, el govern local manté la rebaixa de l’impost de béns immobles aplicada el 2024 i no preveu increments en la pressió fiscal als ciutadans.
Una altra mesura destacada és la reestructuració del personal municipal per garantir una gestió més eficient dels recursos. L’Ajuntament ha optat per amortitzar places vacants per jubilacions i baixes voluntàries, prioritzant els serveis essencials. En aquest sentit, s’han reforçat àrees com la neteja viària i la seguretat amb noves incorporacions. Al geriàtric municipal, s’ha racionalitzat la despesa en substitucions, aconseguint un estalvi de 100.000 euros sense afectar la qualitat del servei.
Finalment, el consistori ha posat èmfasi en la necessitat de millorar la gestió dels residus, tenint en compte l’augment dels costos derivats del tancament de la planta de tractament de Solius. L’Ajuntament remarca la importància d’incrementar el reciclatge per reduir les despeses associades a la fracció de rebuig, que és la més cara. També insisteix en la necessitat que la Generalitat defineixi un pla de gestió de residus per evitar els elevats costos de transport i tractament.
La majoria dels marxants que paren a Platja d’Aro no han muntat el mercat aquest divendres i han omplert les furgonetes amb pancartes de protesta. Critiquen que el nou reglament que ha aprovat l’Ajuntament, i que reduirà les parades a la meitat, «afectarà de ple una setantena de famílies». «No són parades de ferro llançades a la deixalleria, sinó negocis que se n’aniran al carrer», diu el seu portaveu, Jaume Riera. Els marxants, que reclamen que les concessions actuals s’allarguin quinze anys més, han recollit signatures i han anunciat mobilitzacions. L’Ajuntament s’obre a parlar amb ells però també deixa clar que la decisió està presa perquè es vol apostar per un nou model, i que cap dels sectors que hi ha ara desapareixerà.
L’Ajuntament de Platja d’Aro va aprovar el nou reglament del mercat municipal al ple d’aquest gener, amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció de Vox. Ho va fer-ho acollint-se a un dels tres supòsits que permet la Generalitat, arran del fet que les concessions per quinze anys caduquen aquest 2025. Els consistoris poden escollir entre deixar de fer el mercat, renovar automàticament les concessions actuals per un termini d’uns altres quinze anys o bé apostar per un nou model.
Platja d’Aro es va decantar per aquesta última opció. «El mercat havia crescut molt, volíem redimensionar-lo i fer que l’oferta sigui més adequada al llarg de tot l’any», concreta la regidora de Promoció Econòmica, Imma Gelabert. El nou reglament, que aposta perquè entre d’altres el mercat tingui més producte de proximitat, manté els sectors que actualment hi tenen presència (com la fruita, la verdura, la roba o el parament de la llar).
Sí que redueix, però, el nombre de parades. Perquè de les 153 que hi ha actualment, a partir del 7 d’octubre -quan caduquen la majoria de llicències- es passarà a 87. Les concessions sortiran a concurs públic, i les bases per participar-hi es faran públiques un cop el reglament s’hagi aprovat de manera definitiva. A més, l’espai que actualment ocupa el mercat -a l’aparcament que hi ha a tocar de la Masia Bas- se subdividirà. La meitat serà per a pàrquing i l’altra meitat, per a les parades.
Sense parades i amb pancartes
La decisió, però, no ha agradat gens a la majoria de marxants que fa temps que munten parada al mercat de Platja d’Aro. I aquest divendres, han fet evident el seu malestar. La majoria dels marxants -excepte els de la fruita- han optat per no muntar les parades i han omplert les furgonetes amb pancartes i cartells en contra de l’Ajuntament. ‘Senyor alcalde: pot carregar-se fins a tres generacions de marxants’, ‘No volem marxar: volem treballar’ o ‘Escolti Ajuntament: treballar és un dret i no un luxe’ n’eren algunes.
Els marxants, que han recollit signatures de suport entre la gent que anava al mercat, també han fet una assemblea on han anunciat mobilitzacions. Entre aquestes, per exemple, es plantegen fer una marxa lenta amb furgonetes des de l’aparcament del mercat fins al davant del consistori.
Reclamen que l’Ajuntament de Platja d’Aro els renovi automàticament la concessió per quinze anys més i critiquen que, durant els darrers anys, no s’ha estat prou al damunt d’aquelles parades que no complien. «El 95% de les que hi ha aquí fan les coses bé; si alguna ven falsificacions, allò que cal és que s’apliquin les ordenances», critica el vicepresident dels marxants de les comarques de Barcelona, David Jiménez.
Els marxants critiquen que la decisió de l’Ajuntament és «la crònica d’una mort anunciada», perquè creuen que a la llarga el mercat acabarà desapareixent, i lamenten que hi pot haver més ajuntaments que també optin per aquesta fórmula. «Si avui aquí ens tallen un braç, en algun altre municipi ens poden tallar l’altre», diu Jiménez.
«Són famílies i negocis»
El portaveu de les associacions de marxants que paren a Platja d’Aro, Jaume Riera, critica que el nou model de mercat afectarà de ple una setantena de famílies que porten anys treballant-hi. «Estem parlant de tres o fins i tot quatre generacions; no són parades de ferro llançades a la deixalleria, sinó famílies i negocis que se n’aniran al carrer», afirma Riera.
El portaveu reitera que el seu objectiu és que les concessions actuals es renovin automàticament, i que després el reglament «s’apliqui estrictament» amb aquells qui no compleixin. A més, critica que el fet que les concessions surtin a concurs suposarà que tots els paradistes «parteixin de zero» a l’hora d’optar-hi; també, aquells que mai han anat al mercat de Platja d’Aro.
Jaume Riera lamenta que l’ajuntament no vulgui fer marxa enrere i critica que, a la llarga, allò que passarà és que «mica en mica» el municipi es quedarà sense mercat. «Volen fer un aparcament a la meitat de l’espai, que quedi un mercat pobre i amb uns percentatges molt minsos per sectors com la roba», afirma.
«La decisió està presa»
La regidora de Promoció Econòmica diu que estan oberts a reunir-se amb els marxants i a escoltar-los, però també deixa clar que la decisió està presa, recorda que el ple la va avalar, i diu que «el reglament tirarà endavant». «Estan en el seu dret de no estar-hi del tot conformes, però la decisió que hem pres és perquè el mercat de Platja d’Aro millori i hi acabem sortint guanyant tots plegats; en especial, el poble», afirma Gelabert.
Entre d’altres, la regidora admet que el mercat actual està «sobredimensionat» per a tot l’any. Sobretot a l’hivern, quan és temporada baixa. «Nosaltres teníem l’opció de deixar de fer el mercat, que no ens hem ni plantejat; volíem continuar fent-lo, però ara bé, amb unes altres condicions», conclou.
Els establiments d’alimentació de menys de 300 metres quadrats de Palafrugell hauran de tancar a les 10 de la nit. L’Ajuntament ha aprovat aquesta mesura per reduir els problemes d’incivisme i les molèsties veïnals que es produeixen en determinades hores de la nit al voltant d’aquests comerços. La nova normativa prohibirà l’obertura d’aquests establiments fins a les 7 del matí.
L’augment d’aquest tipus de negocis en els últims anys ha provocat conflictes de convivència, especialment al centre del municipi. Aquests establiments solen romandre oberts durant tota la nit i s’han convertit en punts de concentració de persones que consumeixen alcohol a la via pública, generant sorolls i incidents que afecten el descans dels veïns.
Abans d’aprovar la nova regulació, el govern municipal va encarregar un informe a la Policia Local per analitzar l’impacte d’aquests establiments en l’ordre públic. Segons aquest document, el 2024 es van registrar 263 infraccions relacionades amb el consum d’alcohol a la via pública. D’aquestes, 144 es van produir entre les 9 del vespre i les 5 de la matinada, franja horària en què només aquests establiments es mantenen oberts.
Els incidents més freqüents inclouen soroll, baralles i conductes incíviques que han requerit la intervenció policial en diverses ocasions. L’Ajuntament considera que aquesta situació s’ha agreujat amb el pas del temps i que calia prendre mesures per evitar que la problemàtica continuï creixent.
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha destacat que aquesta limitació respon a una demanda veïnal expressada en diverses reunions amb les associacions de barri. Segons Millán, “els entorns d’aquests establiments acumulen moltes incidències, sobretot d’incivisme en determinades hores, relacionades amb el consum de begudes alcohòliques d’alta graduació”.
Aquesta no és la primera vegada que es debat la regulació de l’horari comercial al municipi. Palafrugell té la consideració de població turística durant tot l’any, fet que permet una ampliació especial dels horaris comercials respecte a altres municipis. No obstant això, des del consistori recorden que aquesta flexibilitat ha de ser compatible amb el descans veïnal i la seguretat ciutadana.
Altres mesures per combatre l’incivisme
A més de la limitació horària, l’Ajuntament ha anunciat un reforç de la presència policial a les zones més afectades. A partir d’ara, la Policia Local intensificarà la vigilància entre les 5 de la tarda i la 1 de la matinada per evitar conductes incíviques i garantir una millor convivència.
També s’han previst ajudes per als establiments que necessitin realitzar inversions en seguretat, com la instal·lació de càmeres de videovigilància o altres millores estructurals per evitar aglomeracions a l’exterior dels locals.
El govern local assegura que aquestes accions formen part d’un pla més ampli per consolidar un Palafrugell més segur i respectuós amb el descans veïnal. La nova regulació entrarà en vigor quan es publiqui l’aprovació definitiva al Butlletí Oficial de la Província i es completi el període d’exposició pública.
Palamós ha donat el tret de sortida al seu calendari de fires promocionals del 2025 amb la participació a la fira «Free Munchen», la més gran de Baviera i una de les més importants d’Alemanya. L’esdeveniment, que se celebra del 19 al 23 de febrer a Munic, aplega més de 1.000 expositors de 50 països i espera rebre unes 150.000 persones.
El municipi forma part de l’espai del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, compartint estand amb altres destinacions com Calonge-Sant Antoni, Platja d’Aro, Lloret de Mar, Blanes, Roses i Empuriabrava, així com amb càmpings de la zona. Aquesta és la primera vegada que Palamós es promociona en una fira turística a Alemanya, amb l’objectiu d’atreure turisme d’aquest país i diversificar els seus visitants.
El calendari promocional seguirà amb la presència de Palamós al Mercat del Ram de Vic, de l’11 al 13 d’abril, i a la fira Expovacaciones de Bilbao, del 9 a l’11 de maig. A més, el municipi també participarà en fires especialitzades en turisme de creuers, com la Seatrade Cruise Global de Miami, al mes d’abril, i la Medcruise, que tindrà lloc a Croàcia al setembre.
Amb aquesta estratègia, Palamós busca consolidar-se com a destinació turística de referència i expandir la seva presència en mercats internacionals estratègics.
Els caps tallats eren un ritual fonamental entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica. No obstant això, la seva funció no era uniforme i variava segons cada assentament. Un estudi liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona ha analitzat set cranis enclavats de dos poblats ibers de l’edat de ferro, Ullastret i Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), i ha demostrat que aquesta pràctica tenia significats diferents en cada lloc.
Segons la investigació, publicada a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, a Puig Castellar els cranis pertanyien principalment a individus no locals i es col·locaven a la muralla. Aquesta ubicació suggereix que s’utilitzaven com a símbols de poder i intimidació, possiblement per advertir grups externs o reforçar el control social dins de la comunitat. En canvi, a Ullastret s’han trobat tant cranis de persones locals com de forans. Dos d’ells es van localitzar en un carrer cèntric de la ciutat, fet que suggereix que podrien pertànyer a figures destacades de la comunitat i ser objecte de veneració. Un tercer crani, d’origen forà, es va trobar en una fossa exterior, cosa que apunta a un possible trofeu de guerra.
L’anàlisi isotòpica revela diferències entre els pobles ibers
L’estudi ha combinat tècniques de bioarqueologia amb l’anàlisi isotòpica de l’esmalt dental. A partir dels isòtops d’estronci i oxigen, els investigadors han determinat si els individus estudiats havien crescut a la mateixa regió on es van trobar els seus cranis. Els resultats han confirmat que a Puig Castellar la majoria de les restes pertanyien a persones provinents d’altres zones, mentre que a Ullastret es va trobar una combinació d’individus locals i no locals.
Els arqueòlegs assenyalen que aquestes diferències indiquen que el ritual dels caps enclavats no tenia un significat únic per a totes les comunitats iberes, sinó que s’adaptava a les necessitats socials i polítiques de cada assentament. En alguns casos, servia per demostrar poder i dissuadir possibles enemics, mentre que en altres podia ser una manera de recordar i honrar membres destacats de la comunitat.
Noves perspectives sobre la societat ibera
Aquest estudi suposa un avenç en el coneixement sobre la mobilitat humana i les estructures socials de l’edat de ferro al nord-est peninsular. Fins ara, els arqueòlegs havien debatut si els caps tallats eren simplement trofeus de guerra o si també podien tenir una funció ritual més complexa. Els nous resultats suggereixen que aquesta pràctica era més variada i sofisticada del que es pensava.
Els investigadors destaquen que aquest treball també contribueix a entendre com els ibers gestionaven el seu territori i interactuaven amb altres pobles. L’anàlisi de restes humanes i fauna ha revelat patrons de mobilitat diferents entre Ullastret i Puig Castellar, cosa que indica estratègies diverses en l’explotació de recursos i en les relacions amb comunitats externes.
A més, aquest estudi obre la porta a futures investigacions sobre la mobilitat i les interaccions socials en altres assentaments ibers mitjançant tècniques isotòpiques. «Hem establert un referent local d’estronci a Catalunya que permetrà aprofundir en l’estudi de la mobilitat i ajudarà altres equips d’arqueòlegs a analitzar la relació entre els individus i el territori», explica Rubén de la Fuente Seoane, arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona i primer autor de l’estudi.
