La Bisbal d’Empordà instal·larà 8 càmeres de vigilància per combatre els robatoris dels darrers mesos

Per
ACN
-
La Bisbal d'Empordà robatoris càmeres

La Bisbal d’Empordà instal·larà vuit càmeres de videovigilància al centre del municipi per lluitar contra els robatoris que hi ha hagut els darrers mesos. De fet, l’Ajuntament les va demanar fa un any i ara ha rebut el permís per poder-les posar. L’objectiu és fer front als robatoris “constants” que hi ha hagut els darrers mesos i facilitar la identificació dels lladres. Des de l’Ajuntament de la Bisbal, però, asseguren que el problema és la “poca contundència judicial” contra els multireincidents i destaquen que els lladres “estan plenament identificats”. Els veïns, en canvi, reclamen més càmeres a d’altres parts del municipi on hi ha hagut robatoris i lamenten que només se’n col·loquin al centre de la població.

La Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de la Generalitat ha donat llum verda a la instal·lació de vuit càmeres al nucli comercial del centre de la Bisbal d’Empordà. No són dispositius com els que registren les matrícules dels cotxes que entren i surten d’una localitat, sinó que estan destinat a «gravar cares» per tal de lluitar contra els robatoris. Per això, la instal·lació d’aquestes càmeres ha d’estar avalada per aquesta comissió formada, entre d’altres, per magistrats del Tribual Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

I és que la instal·lació d’aquests aparells ha d’estar «plenament justificada», ja que l’objectiu és que serveixin exclusivament per identificar els autors d’un eventual robatori en un comerç o habitatge de la ciutat. En cas de produir-se, les imatges es poden aportar com a prova de càrrec contra el responsable i pot servir als Mossos per identificar-los.

Efecte dissuasiu

Des de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà assenyalen que les càmeres també tenen un «efecte dissuasiu» per als lladres per tal que es pensin dues vegades si entrar a robar en un lloc determinat. El regidor de Seguretat de la Bisbal, Xavier Dilmé, reconeix que això pot ser un dels avantatges d’instal·lar aquests dispositius, més que no pas els d’identificar els responsables.

«Creiem que poden ser un element important de seguretat i dissuasiu, però cal tenir en compte que sabem perfectament qui són els que cometen aquests robatoris. Estan plenament identificats i són un grup que es dedica a cometre robatoris a diferents llocs», assenyala Dilmé

Queixes a la Fiscalia per la reincidència

Dilmé, però, ha assenyalat que un dels «problemes» és que no es peni la multireincidència i ha reclamat a la Fiscalia que «actuï» per tal que els multireincidents acabin en presó preventiva per risc de reiteració delictiva. En aquest sentit, Dilmé recorda que han tingut el cas d’una persona que no va entrar preventivament a presó fins que no va tenir 53 antecedents policials.

Actualment, hi ha dos joves que acumulen més d’una vintena de detencions i «segueixen fent». «Són un grup puntual, concret i conegut que entren al jutjat i tornen a sortir i això no és un mite, sinó que és el que passa. Com a institució et queda cara de tonto i la ciutadania encara és pitjor», lamenta Dilmé. El regidor assegura que s’han reunit amb la fiscal en cap de Girona per demanar més duresa però lamenta que «no veiem que es faci res i això genera una alarma social evident».

Tapiar portes i cartells d’avís

La Montse és una veïna del carrer del Pedró de la Bisbal. Aquí s’hi han produït diversos robatoris els darrers mesos que han alertat als veïns. La Montse explica que, des de fa unes setmanes, han decidit amb la seva parella no sortir al mateix temps de casa, de tal manera «que sempre estigui vigilada». Entre les mesures de seguretat que han pres hi ha el fet d’haver tapiat una porta lateral, per on van entrar els lladres.

A més de tapiar les portes, molts han optat per advertir als lladres que a dins de la casa hi ha gossos o bé que s’han instal·lat alarmes. De fet, els comercials d’alarmes han estat habituals al carrer els darrers dies oferint productes als clients. Els veïns del carrer celebren que s’instal·lin càmeres, però lamenten que no se’n posin «a tots els llocs on hi ha problemes», un d’ells, el seu carrer. «N’estem farts i no entenem per què no es posen més dispositius a tots els llocs», destaca la Montse.

La Voz de la Costa Brava: quan la ràdio va donar veu a un territori

Per
Miquel Curanta
-
La voz de la costa brava
La voz de la costa brava

A mitjans dels anys cinquanta, la Costa Brava es preparava per a una transformació que canviaria per sempre la seva identitat. El turisme començava a guanyar terreny, i les seves platges i pobles esdevenien un atractiu irresistible per als primers viatgers estrangers. En aquest context, la necessitat de comunicar, d’informar i d’entretenir es va fer evident. Així va néixer La Voz de la Costa Brava, una emissora que durant dècades va ser un referent de la comunicació a la comarca i que, encara avui, es recorda com una de les experiències radiofòniques més importants de la història local.

Els inicis d’una veu singular
La història de La Voz de la Costa Brava comença a Palamós, l’any 1954, gràcies a la iniciativa d’un grup d’apassionats de la ràdio encapçalats per Ferran Corredor. En un petit taller del carrer Sant Antoni, Corredor i el seu ajudant Josep Francesch, conegut com en Pepe, van començar a experimentar amb transmissors casolans fins a aconseguir emetre en ona mitjana. Poc s’imaginaven que aquell invent domèstic es convertiria en l’altaveu d’un territori sencer.

Els primers programes es feien des de la casa de Corredor, fins que la ràdio es va professionalitzar i es va traslladar a un espai més gran, sota l’empara de la Red de Emisoras del Movimiento, que controlava els mitjans de comunicació en aquella època. Això suposava certes limitacions, però també garantia una estructura tècnica i una estabilitat que van permetre l’expansió de l’emissora. Amb una freqüència de 900 quilocicles, La Voz de la Costa Brava arribava des de Cadaqués fins a Blanes, cobrint tot el litoral gironí.

Una programació per a tothom
Els continguts de l’emissora eren diversos i pensats per a un públic ampli. Hi havia programes d’actualitat, esportius, musicals i, fins i tot, d’entreteniment en directe. Un dels més populars era el de les “dedicatòries”, en què els oients podien enviar missatges i escollir cançons per a familiars i amics. La locutora Maria Estañol recordava com, en alguns moments, una mateixa cançó es dedicava desenes de vegades en un mateix dia.

Els concursos cara al públic també van ser un dels segells de l’emissora. Se celebraven en diferents pobles de la comarca i incloïen proves de cant, declamació i preguntes d’actualitat. Els guanyadors s’emportaven premis tan diversos com pernils, caixes de galetes o fins i tot animals de granja. Aquells esdeveniments omplien teatres i espais públics, demostrant la capacitat de La Voz de la Costa Brava per mobilitzar la gent.

Les veus que van marcar una època
Darrere d’aquell projecte radiofònic hi havia un equip de persones apassionades que van donar-li personalitat i autenticitat. Entre elles, tres dones van destacar per la seva veu i el seu carisma: Paquita Osca, Maria Estañol i Consol Martínez. En una època en què la presència femenina als mitjans era limitada, elles van aconseguir obrir-se camí i es van convertir en referents per a moltes oients.

Paquita Osca va començar a la ràdio amb només 16 anys, i recordava com La Voz de la Costa Brava li va donar una llibertat que no tenia en la seva vida quotidiana. “A la ràdio podíem fer coses que a casa eren impensables, com parlar amb naturalitat i expressar-nos lliurement”, explicava en una entrevista recollida a la Revista del Baix Empordà. Tot i això, la societat de l’època no va posar les coses fàcils i, com moltes altres dones, va haver de deixar la seva carrera radiofònica en casar-se.

Maria Estañol, per la seva banda, va ser una de les primeres grans veus de l’emissora. Va començar amb només 15 anys i en poc temps es va convertir en la veu principal dels informatius. “A casa passava hores assajant, perquè ens exigien ser com Ràdio Nacional d’Espanya”, recordava. La pressió era tan gran que, en una ocasió, va donar la benvinguda al programa dient “benvinguts a Ràdio Nacional d’Espanya” en lloc de La Voz de la Costa Brava. L’error li va costar una multa de 10 pessetes, una pràctica habitual en aquell temps per castigar els errors en antena.

Consol Martínez, que va substituir Estañol quan aquesta es va casar, va viure l’esplendor de l’emissora en els anys seixanta. Destacava especialment la proximitat de la ràdio amb els esdeveniments culturals i artístics de la comarca. “L’emissora estava a tot arreu: concerts, exposicions, partits de futbol… Era la veu d’un territori en moviment”, afirmava.

El final d’una era
Amb l’arribada de la freqüència modulada (FM) i els canvis en la regulació de les ràdios locals, La Voz de la Costa Brava va començar a perdre força. A finals dels anys seixanta, l’emissora va deixar d’emetre, tancant així una etapa fonamental en la història de la comunicació a la Costa Brava.

Tot i la seva desaparició, el seu llegat continua viu. Molts professionals de la ràdio van fer els seus primers passos entre els seus micròfons, i la seva empremta es pot rastrejar en els mitjans de comunicació actuals de la comarca. A més, els testimonis de qui hi va treballar mantenen viva la memòria d’aquella aventura radiofònica.

Josep Francesch, en Pepe, que va ser un dels tècnics que va muntar l’emissora, ho resumia així: “Va ser una experiència única. La ràdio ho era tot en aquell moment, era la connexió entre la gent i el món”.

Avui, quan l’Empordà compta amb una xarxa de mitjans més àmplia i diversificada, recordar La Voz de la Costa Brava és també reivindicar una manera de fer ràdio arrelada al territori i a la seva gent. Un testimoni d’una època en què la ràdio era més que un mitjà: era una finestra oberta al món.

Els aranzels de Trump

Per
Xavier Ferrer
-
xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els aranzels de Trump
Loading
/

La irrupció de la presidència de Trump ho està sacsejant tot, tant dins els EUA com a nivell internacional. Propostes com amnistiar als assaltants al Congrés, la gestió de la immigració, la imposició d’aranzels, la proposta per Gaza o el que s’intueix per Ucraïna, són decisions sorprenents que canvien les relacions internes i sobretot les internacionals. Pel que fa als aranzels, hem vist que, depenent de la reacció dels estats als que se’ls hi ha imposat, s’han cercat acords amb altres àrees, com s’ha demostrat amb la suspensió dels aranzels per un temps, amb el compromís de que Mèxic i el Canadà despleguin policia a controlar les fronteres. Veurem que passarà amb els aranzels a la Xina i a la UE. De moment, el portaveu xinès ja ha manifestat que contestaran amb la mateixa contundència i deixant ben clar que una guerra comercial no convé a ningú i que la solució és cercar acords consensuats. Mes o menys és el que es manifesta des del òrgans de govern de la UE. És evident que aquesta situació crea incertesa en el món empresarial en general i, naturalment, també al català, amb 3.100 empreses que interactuen amb els EUA i que es podrien veure afectades. Pel que fa a la UE, donant que tot plegat és imprevisible, podria succeir, com ha passat amb Mèxic i Canadà, que s’obrís una negociació que aturés la contundència dels aranzels, a favor d’una major inversió en defensa de la UE, aspecte molt sol·licitat pels EUA o alguna compensació en altres sectors. Veurem que ens depara el futur immediat, i esperem que es trobin espais de consens que evitin una guerra comercial que no convé a ningú.

Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025

Per
Primera Fila
-
charli-xcx-triomfa-als-brit-awards-2025
Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025

Charli XCX era la gran favorita dels Brit Awards amb 5 nominacions i finalment s’ha emportat a casa tots els premis als quals optava, entre els que destaquen cançó de l’any per ‘Guess’ (amb Billie Eilish); millor disc “BRAT” i millor artista. Les altres dues son a millor artista dance i millor compositora.

Chappell Roan ha triomfat a la categoria internacional, amb la millor cançó per ‘Good luck, babe!’, així com a millor artista internacional.

El grup de l’any ha recaigut en Ezra Collective; l’artista revelació per The Last Dinner Party; el grup internacional han estat Fontaines D.C.; Sam Fender millor artista rock; Stormzy a la categoria hip/hop; Jade a pop; RAYE a R&B; l’artista global de l’any Sabrina Carpenter i finalment el millor productor A.G Cook. Fa uns dies ja es va conèixer Myles Smith com a “Rising star”.

La gala va deixar un bon grapat d’actuacions en directe de Sabrina Carpenter, Teddy Swims, Lola Young o Sam Fender entre altres.

 

L’entrada Charli xcx triomfa als Brit Awards 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Els hospitals Palamós, Figueres i Olot impulsen la donació de teixits i són dels comarcals que més donen de Catalunya

Per
ACN
-
Una intervenció a un dels quiròfans de l'Hospital d'Olot Data de publicació: diumenge 02 de març del 2025, 04:00 Localització: Olot Autor: Ariadna Reche
Una intervenció a un dels quiròfans de l'Hospital d'Olot Data de publicació: diumenge 02 de març del 2025, 04:00 Localització: Olot Autor: Ariadna Reche

La Regió Sanitària de Girona està fent una gran aposta per augmentar les donacions de teixits. L’hospital Dr. Josep Trueta de Girona continua liderant el rànquing amb 185 donacions de teixits l’any passat (provinents de 135 donants). A més, aquest centre s’ha tornat a posicionar com l’hospital no trasplantador que més donacions fa de tot Catalunya i el quart absolut, darrere de tres hospitals que sí que són trasplantadors com l’Hospital de Bellvitge (528), el Vall d’Hebron (377) i el Clínic de Barcelona (337).

Tanmateix, a comarques gironines també destaca la tasca dels hospitals de Figueres, Olot i Palamós, que s’han convertit en els comarcals que més teixits donen a Catalunya en relació amb la població que atenen. Això ha passat sobretot els dos últim anys, quan l’Hospital de Figueres ha aconseguit 129 donacions, Palamós 97 i Olot 81. “Sempre diuen que els canvis en medicina tarden deu anys a sedimentar, i crec que ara estem collint els fruits dels esforços que s’han fet des del 2015 per impulsar les donacions a la demarcació de Girona”, detalla la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, Núria Masnou.

Còrnies i altres teixits

Concretament, l’any passat, a l’Hospital de Figueres es van donar 56 teixits, a Olot 52 i a Palamós 41, posicionant-se en les posicions 11, 12 i 15 del rànquing català, respectivament. D’aquestes 52 donacions de teixits que va registrar l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, la majoria van ser donacions de còrnies (49), però també hi va haver una donació de pell i dues donacions de teixit musculoesquelètic.

“Les extraccions de còrnies les fem aquí a l’hospital”, detalla la infermera Anna Grabulosa, que explica que “hi ha personal d’infermeria format per fer-ho”. En canvi, les donacions d’altres tipus de teixits s’han de fer al quiròfan i requereixen el desplaçament d’un equip de Barcelona coordinat per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que “allarga el procés”. Tal com detalla la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, Núria Masnou, “això fa que es perdin algunes donacions” perquè “cal no tenir pressa per enterrar el difunt”.

De les 41 donacions de teixits registrades l’any passat a l’Hospital de Palamós, la majoria van ser còrnies amb un total de 39. A més, també es va aconseguir efectuar una primera donació de pell i una altra de teixit musculoesquelètic. Finalment, les 56 donacions fetes a l’Hospital de Figueres van ser de còrnies perquè el centre està preparat per rebre només aquest tipus de teixits. Es tracta d’una xifra més baixa que el 2023 -quan se’n van registrar 73-, però molt superior a la d’anys anteriors.

La infermera de l’hospital d’Atenció Intermèdia Bernat Jaume de Figueres, Marina Menor, diu que aconseguir augmentar les donacions “ha estat un repte”, que han afrontat a través de la formació. “Primer ens vam formar externament i després, hem fet formacions internes a tot el personal d’infermeria, inclús amb la possibilitat de ser extractors de còrnies”, detalla Menor.

Des de l’Hospital de Figueres s’han elaborat també uns documents informatius pel personal i pels pacients, que recullen els criteris que exclouen qualsevol persona de poder ser donant de còrnies. Aquests són: ser majors de 89 anys, tenir malalties infeccioses -com hepatitis o VIH- o malalties hematològiques. La resta, poden ser donants.

1.329 donacions en cinc anys

En els darrers cinc anys, entre el 2019 i el 2024, la Regió Sanitària de Girona ha aconseguit fer un total de 1.329 donacions de teixits procedents de 1.126 donants. L’any en què més se’n van obtenir va ser el 2023, amb 346, seguit de prop per l’any passat, quan n’hi va haver 340. La majoria dels teixits que es donen són còrnies, amb 1.113 durant aquests cinc anys (una xifra que representa gairebé el 84% del total). A més, durant aquest període, també s’han donat 70 teixits musculars esquelètics, 65 mostres de pell, 62 vàlvules i 19 vasos.

A tot Catalunya i segons dades de Salut, l’any passat es van distribuir 16.082 teixits a través del Banc de Sang i Teixits. D’aquests, 3.431 van ser còrnies; 11.901, teixits musculoesquelètics; 478, teixits cutanis i 272, teixits cardiovasculars. “Intentem que les donacions creixin any rere any, perquè hi ha una necessitat molt gran, que no es cobreix tot i que el volum de teixits que registrem és considerable”, afirma la infermera Menor.

Olot i Palamós, donants multi teixits

A comarques gironines, l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona es manté des de fa tres anys amb un volum de donacions de teixit molt elevat, en el podi de donacions a la demarcació i com un dels quatre hospitals amb més donacions de Catalunya. L’any passat va aconseguir donar un total de 185 teixits (la majoria còrnies, amb 133) i els dos anys anteriors en va donar 172 (2023) i 188 (2022). Fins al 2024, aquest centre i el de Santa Caterina de Salt (Gironès) eren els únics de comarques gironines habilitats per fer donacions multi teixit.

Aquesta situació ha canviat i l’any passat es van incorporar a aquest servei l’Hospital de Palamós i l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. “Haver aconseguit fer el pas en un hospital comarcal és fruit de l’esforç i gràcies a creure en el projecte, perquè els criteris són més específics i costa més”, explica la infermera membra de la Comissió de Donació de Teixits de l’Hospital d’Olot, Anna Grabulosa, que està convençuda que també hi ajuda que es lideri des d’infermeria, perquè són qui estan “sempre amb el pacient”.

Bona acollida

Pel que fa a com ho reben les famílies un cop es planteja l’opció de ser donants, des de l’Hospital de Figueres asseguren que “la majoria ho reben positivament i accedeixen a fer-ho, però també es respecta aquelles que decideixen no fer el pas i no es torna a plantejar l’opció”. La infermera de l’Hospital de Figueres, Marina Menor, alerta que “tot i ser una acció altruista, que simplement s’ofereix des de l’hospital, s’ha de plantejar amb molt respecte”.

En el mateix sentit s’expressa Anna Grabulosa a l’Hospital d’Olot: “Convertir-se en donant és una acció altruista i fas un bé a la societat”. A la infermera no li sembla difícil plantejar el tema a les famílies o pacients que puguin optar-hi, perquè “hi ha molt bona acollida”. “Les infermeres creem vincle amb la família, perquè atenem els pacients totes les hores, i el que fem és informar-los que hi ha aquesta opció”, detalla, i afegeix: “també és una manera d’ajudar a passar el dol a la família, que sap que està ajudant a algú altre”.

“La donació pot no existir, però crear l’opció de donació al final de la vida de qualsevol persona hi afegeix un plus de qualitat”, afirma la doctora Núria Masnou en la mateixa línia, i diu: “Crear el moment oportú per parlar d’això és fruit de treballar amb els professionals perquè siguin capaços d’identificar possibles donants i puguin plantejar-los l’opció”.

Augmentar les donacions

En aquest sentit, des dels centres hospitalaris comarcals gironins consideren que cal “potenciar la informació” sobre donacions i “promoure que la gent faci un document de voluntats anticipades, perquè el pes d’aquesta decisió no recaigui a la família”, un cop la persona que pot convertir-se en donant hagi mort.

Des de l’Hospital d’Olot també es vol començar a potenciar les extraccions de còrnies a domicili. “Estem intentant impulsar les donacions a les llars per arribar a més gent, conjuntament amb els Centres d’Atenció Primària (CAP) i amb els Programes d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES)”, trasllada la infermera membra de la Comissió de Donació de Teixits de l’Hospital d’Olot, Anna Grabulosa. Aquest és un programa que s’ha posat en marxa i ja funciona a l’Hospital de Palamós.

“És molt important ampliar les donacions perquè serà més fàcil que els pacients que ho necessitin puguin optar-hi”, afirma la coordinadora de donació i trasplantaments del Trueta, que ho exemplifica dient que “cada any es trasplanten totes les còrnies que s’obtenen” i està convençuda que “si es registressin més donacions, hi hauria més trasplantaments”. A més, afegeix que en el cas dels teixits, l’avantatge sobre la donació d’òrgans és que “es poden guardar un temps» abans de ser trasplantats.

La Gran Rua del Carnaval de Platja d’Aro reparteix 11.000 euros en premis

Per
Redacció
-
Una de les colles participants a la rua de Carnestoltes de Platja d'Aro Data de publicació: dissabte 01 de març del 2025, 17:15 Localització: Platja d'Aro Autor: Ariadna Reche
Una de les colles participants a la rua de Carnestoltes de Platja d'Aro Data de publicació: dissabte 01 de març del 2025, 17:15 Localització: Platja d'Aro Autor: Ariadna Reche

El Carnaval de Platja d’Aro ha viscut aquest dissabte un dels seus moments més esperats amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses. La desfilada ha comptat amb 67 colles en concurs i més de 4.000 figurants, acompanyats per les colles dels Reis i Reines del Carnaval de la Vall d’Aro, que han obert la rua amb les seves coreografies i espectacles.

La festa ha culminat amb el lliurament de premis al Palau d’Esports i Congressos, on s’han repartit un total de 11.000 euros. En la categoria de Comparses, el primer premi ha estat per la Quarta Paret Team Carnaval d’Olot, seguida d’Els Emmaskarats i Les Tremendes – Casa Cultural d’Andalusia, també d’Olot.

En Carrossa Petita, la guanyadora ha estat la Banda del Pati de Castell-Platja d’Aro, amb I a tu que t’importa i Qui ens ha enredat completant el podi. En Carrossa Gran, el triomf ha estat per la Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca, per davant de La Santjoanenca de Sant Joan les Fonts i l’Associació Amics Carnaval Mar i Muntanya de Santa Cristina d’Aro.

El premi a la Primera Participació ha estat per la Colla Caps de Suro de Cassà de la Selva.

El Carnaval no s’acaba aquí, ja que les colles locals tenen una altra cita aquest diumenge a les 12 hores a Castell d’Aro, on tornaran a desfilar pels carrers de la població.

1...826827828...7.036Pàgina 827 de 7.036