El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha fet efectiu el pagament de més d’un milió d’euros en ajuts destinats als cultius d’arròs que utilitzen llavor certificada.
Al Baix Empordà, la línia de subvencions beneficiarà onze explotacions agràries, que rebran un total de prop de 43.000 euros. Els ajuts corresponen a una superfície de més de 770 hectàrees de cultiu d’arròs.
La convocatòria forma part dels ajuts destinats a fomentar l’ús de llavor certificada amb l’objectiu de reduir la propagació de malalties i la presència de males herbes als arrossars, millorant així la sanitat vegetal i la qualitat dels cultius.
En conjunt, els ajuts han beneficiat 804 explotacions agràries de Catalunya i més de 15.000 hectàrees de conreu. La major part de les subvencions s’han destinat a les comarques del Montsià i el Baix Ebre, principals zones productores d’arròs del país.
Segons el Departament, la línia d’ajuts també contribueix al manteniment dels hàbitats en zones humides i a la sostenibilitat dels sistemes productius vinculats al cultiu de l’arròs.
Els ajuts formen part del Contracte Global d’Explotació i s’emmarquen dins el Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna per al període 2023-2027.
Sílvia Pérez Cruz obrirà la 14a edició del Festival Strenes amb un doble concert especial al març
La cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz, nascuda a Palafrugell, ha estat seleccionada per formar part de la iniciativa ELLE 40×40, impulsada per la revista ELLE coincidint amb el quarantè aniversari de la publicació a l’Estat espanyol.
El projecte vol reconèixer dones referents de diferents àmbits professionals i culturals per la seva capacitat de lideratge, transformació social i influència en les noves generacions.
Sílvia Pérez Cruz ha estat escollida dins la categoria de música, on el jurat la defineix com “una de les veus més singulars i versàtils del panorama musical estatal”.
La iniciativa seleccionarà durant deu mesos un total de 400 dones vinculades a àmbits com la cultura, la ciència, l’esport, l’empresa o la comunicació.
El jurat d’ELLE destaca especialment la capacitat de la cantant empordanesa per fusionar tradició i avantguarda, així com la seva trajectòria artística vinculada a gèneres com el jazz, el flamenc i la música mediterrània.
Amb més d’una vintena de treballs discogràfics publicats, Sílvia Pérez Cruz també ha compost bandes sonores per al cinema i ha col·laborat amb artistes com Rosalía, Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler o Residente.
La revista també remarca la seva influència sobre les noves generacions de músics i artistes, així com la seva aposta per una expressió artística lliure d’etiquetes.
Entre els reconeixements rebuts durant la seva trajectòria destaca el Premi Nacional de Músiques Actuals, concedit l’any 2022.
Amb el projecte ELLE 40×40, la revista assegura que vol reforçar la visibilitat del talent femení i generar nous referents socials i culturals.
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell arranja els camins de terra afectats pel temporal Harry
L’Ajuntament de Palafrugell ha dut a terme diverses actuacions per reparar els camins de terra afectats pel temporal Harry, que va provocar pluges intenses i desperfectes en diferents punts del municipi.
Les fortes precipitacions van erosionar diversos ferms, van generar reguerots i van arrossegar material en alguns camins rurals i accessos que, en alguns casos, havien estat arranjats recentment.
Els treballs impulsats per l’Àrea de Serveis Municipals s’han centrat en la recuperació dels trams més malmesos i en la millora de la transitabilitat dels camins.
Les actuacions s’han fet en diferents sectors de Llofriu, Palafrugell, Tamariu, Llafranc i Calella. Entre altres punts, s’ha treballat en camins rurals, accessos a urbanitzacions, vies verdes i zones d’aparcament de terra.
Actualment, el consistori està acabant els últims trams pendents. En concret, resten per finalitzar les actuacions al camí de Santa Margarida a la Colina del Sol i al camí de Santa Margarida a Prat Xirlo 3.
Paral·lelament, aquests dies també s’estan fent tasques de desbrossament dels marges per millorar la visibilitat i facilitar el pas en diferents punts de la xarxa de camins.
A Llofriu, les actuacions han afectat espais com el camí de la Font de la Teula, el camí de can Genoher o el camí vell de Llofriu. A Palafrugell, s’ha treballat en punts com el camí del Coll de la Morena, la via verda del Tren Petit o el camí de Palamós a Pals.
A Tamariu, els treballs s’han concentrat en camins com el vell de Tamariu, el del Puig Rumí o el del Cap de Gall. També s’han fet actuacions a Llafranc i Calella en diversos accessos i camins rurals.
Unes 4.500 persones s’han manifestat aquest dijous al migdia a la ciutat de Girona, segons la Policia Municipal de Girona, per demanar més recursos a les aules, menys burocràcia i un increment salarial. Les protestes a la demarcació de Girona han arrencat a primera hora del matí amb diferents marxes lentes. A les deu del matí s’ha convocat un esmorzar popular on també s’ha fet una trobada informativa per part de la Coordinadora d’Assemblees Educatives de les comarques gironines on han anunciat que arrenquen una nova campanya per deixar de tutoritzar les pràctiques universitàries de mestres a partir del curs vinent. A hores d’ara ja són una quinzena de centres que s’hi han unit i volen arribar al miler a finals de curs.
Des de primera hora del matí, diverses marxes lentes han provocat un caos circulatori a la ciutat de Girona, coincidint amb l’entrada de bona part dels vehicles a la ciutat. Els docents han impulsat aquestes protestes per mostrar les reclamacions que fan al Departament d’Educació en una nova jornada de vaga educativa a les comarques gironines.
Les marxes lentes han desembocat totes a la plaça de Catalunya on a les deu del matí s’hi ha fet un esmorzar popular organitzat per la Coordinadora d’Assemblees Educatives de les comarques gironines. Croissants, coques i pomes s’han repartit entre docents que hi havia a la protesta, just abans de començar una classe que ha servit per explicar a tots els manifestants quins són «els següents passos» que vol impulsar la coordinadora.
La principal és una nova campanya que impulsen les assemblees educatives per deixar de tutoritzar les pràctiques universitàries dels estudiants de mestre. Un dels membres de la coordinadora de les assemblees, Pau Pagès, ha explicat que «s’ha acabat fer la feina no reconeguda» i per això hi ha quinze centres que s’han unit a la iniciativa. «Volem que les universitats es posicionin i prenguin partit», explica Pagès. Per això, confia que abans de l’estiu hi hagi més d’un miler de centres que s’uneixin a aquesta campanya, igual que ja són més d’un miler de centres que no faran colònies ni sortides a partir del curs vinent.
Les «últimes colònies»
Per altra banda, la coordinadora ha anunciat que organitzaran una nova protesta a les comarques gironines l’1 de juny amb un fil conductor: «organitzarem unes colònies», ha avisat Pau Pagès. El membre de la Coordinadora d’Assemblees Educatives a Girona ha alertat que seran «les últimes que es faran fins que no hi hagi un acord satisfactori amb el Departament d’Educació». La coordinadora obre aquesta protesta a docents però també a famílies que vulguin unir-se a la lluita.
A quarts de dotze els manifestants han decidit anar per la rambla, el carrer de Ballesteries i fins al Cul de la Lleona per mostrar les seves proclames. Un recorregut que aquests dies està freqüentat per turistes que visiten les exposicions de Temps de Flors i que han quedat sorpresos de sentir els xiulets i botzines que provenien de la ‘marea groga’ que formaven els docents.
Manifestació «massiva»
Finalment, han arribat fins a Correus, on s’han unit a altres docents que esperaven arrencar la manifestació convocada per tots els sindicats. La portaveu d’USTEC a Girona, Glòria Polls, ha recordat que la protesta d’aquest dijous ha estat «massiva» com les altres que s’han fet aquest curs a la demarcació. Polls remarca la importància de sortir al carrer aquest dijous, en plena negociació dels sindicats amb la consellera d’Educació, per fer «que se senti la veu» del col·lectiu docent.
La manifestació ha congregat 8.000 persones segons els sindicats i la Policia Municipal de Girona l’ha reduït a 4.500. La marxa ha resseguit la Gran Via de Jaume I fins al mercat del Lleó, ha seguit pel passeig del General Mendoza per tornar a la plaça de Catalunya i acabar davant de la Delegació del Govern. Al llarg de la manifestació, els assistents han fet «una plantada» al Departament d’Educació fent una metàfora perquè la ciutat viu immersa la 71a mostra de Temps de Flors. Finalment, després de llegir el manifest, alguns membres han enganxat flors a la façana de l’edifici de la Generalitat.
La Bisbal En Comú Podem s’integra en la plataforma La Bisbal En Moviment per les eleccions del 2027. L’objectiu és superar les sigles tradicionals i construir una proposta política més àmplia i connectada amb la realitat social del municipi.
Així, La Bisbal En Moviment (BEM) ha inicia el seu recorregut com un nou espai ciutadà transversal que vol impulsar un projecte col·lectiu basat en el diàleg, la participació i la proximitat amb la ciutadania. El moviment neix amb la voluntat d’aglutinar sensibilitats diverses per donar resposta als reptes que, segons consideren, actualment té encallats la ciutat.
Entre les principals prioritats del nou espai hi ha l’accés a l’habitatge protegit, la millora del manteniment de l’espai públic i el reforç dels serveis bàsics. També situen com a objectius destacats l’ampliació del CAP, la construcció d’un nou geriàtric, la dinamització del comerç local i la finalització d’equipaments pendents com la biblioteca municipal. Defensen també la necessitat de recuperar el paper de la Bisbal d’Empordà com a capital de comarca i aposten per una manera de governar basada en “escoltar la gent”.
En aquest sentit, els impulsors del projecte ja han començat una ronda de trobades amb entitats, comerciants i veïns per recollir inquietuds i compartir propostes de millora per al municipi.
Les X Jornades de Turisme, Territori i Societat impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala reflexionen sobre l’arquitectura, la connectivitat, la responsabilitat social i el creixement econòmic i les perspectives pel sector turístic. L’acte s’ha celebrat aquest dijous 14 de maig a l’Auditori Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell.
La jornada ha estat inaugurada per la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital; el vicedirector de La Vanguàrdia, Enric Sierra; el director territorial Catalunya de CaixaBank, Josep Maria González; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán. Carme Hospital ha destacat que aquesta desena edició de la jornada és «especial», ja que hi ha representació institucional i alhora empresarial clau per poder parlar del turisme.
D’altra banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que la feina ben feta des de la Fundació Jordi Comas Matamala dona els seus fruits. A més, reconeix que fan falta espais per poder debatre sobre temes tan rellevants com els que es mostren en la jornada d’enguany.
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha destacat la rellevància de la jornada per un municipi com és Palafrugell. A més, apunta que els consistoris de la Costa Brava destinen molts esforços per mantenir la sostenibilitat d’una activitat com és el turisme. Per això, reconeix que és important reflexionar sobre l’arquitectura, la mobilitat, el creixement econòmic o la responsabilitat social del turisme.
La reflexió envers l’arquitectura
La primera taula de la jornada ha servit per treballar l’arquitectura com a espai turístic. Aquesta ha estat una ponència moderada pel periodista Xavier Grasset i que ha comptat amb l’expertesa de la directora de la Fundació Mies van de Rohe, Anna Ramos i l’arquitecte Josep Miàs. Aquesta taula també s’emmarca en la capitalitat de Barcelona d’enguany com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
Xavier Grasset reconeix que la Costa Brava és un espai paisatgístic que atrau a les persones i que molts cops s’ha de buscar l’equilibri entre el manteniment d’aquests paratges i la creació d’espais i/o edificis. Anna Ramos admet que a Europa ja «està tot construït» i que el què cal fer ara és «reutilitzar» aquests espais. «No podem deixar-nos endur per la nostàlgia del nostre patrimoni, però tampoc podem destruir la nostra identitat», reconeix Ramos.
Tots dos arquitectes creuen que cal trobar aquest equilibri entre mantenir l’arquitectura existent i històrica dels municipis, i alhora, tenir en compte que cal renovar o construir de nou. «Cal adaptar el patrimoni al què necessitem, estimant-lo», conclou Anna Ramos. Per fer això, cal conèixer el patrimoni.
Josep Miàs admet que el turisme ha aconseguit transformar aquest paisatge i, al final, la manera com veiem el patrimoni. Admet, però, que en el món arquitectònic a l’hora de transformar el paisatge hi ha poc risc en el panorama nacional. «Si no hi ha risc, no hi ha progrés», apunta Miàs.
Un dels exemples que exposa Miàs a l’hora de prendre riscos és la peatonalització del centre històric de Banyoles. A través d’aquest projecte s’han recuperat els recs, part de la identitat del municipi. Això, ha permès que aquesta recuperació no es faci únicament pel turisme, sinó que també s’ha aconseguit desenvolupar per les persones que viuen al mateix municipi. D’aquest projecte l’arquitecte en destaca el valor de les obres que es fan als espais públics.
Un dels reptes que tenen els municipis turístics actualment amb relació a l’arquitectura és mantenir la identitat de les ciutats davant les noves construccions que busquen la practicitat davant el manteniment patrimonial. «Es banalitzen les construccions», apunta Anna Ramos, i cada cop es fan ciutats més iguals. Per això, reivindica que cal fer el contrari, «s’ha de mantenir aquest paisatge arquitectònic i patrimonial que tenim».
Davant aquest manteniment i/o recuperació del patrimoni també s’ha de buscar l’encaix de la creació d’estructures més sostenibles i que fomentin la renaturalització dels espais. Josep Miàs reconeix que s’està instaurant una radicalitat en aquest sentit i apunta que caldria buscar un equilibri entre el que ja hi ha construït i el que cal canviar d’aquests espais perquè siguin més sostenibles.
Repensar la connectivitat
La segona ponència ha comptat amb la periodista Clara Jordan com a moderadora, que ha donat veu al Comissionat per al Traspàs de Rodalies, Pere Macias; a la directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Susi López; i al president de la Comissió d’Ordenació del Territori de la Cambra de Comerç de Girona, Àlex Gilabert.
Clara Jordan ha admès que cal promoure una mobilitat més sostenible més enllà del cotxe, sobretot quan comptabilitzem la població actual a Catalunya i els turistes que ens visiten cada any. Per això, apunta que cal diversificar els mitjans de transport que hi ha al territori i, alhora, desestacionalitzar el turisme.
Pere Macias explica que en els darrers 25 anys el nombre de quilòmetres de línia ferroviària s’ha ampliat – concretament en un 32%. També destaca la tornada del tramvia a les ciutats com Barcelona. Reconeix, però, que aquesta inversió ferroviària s’ha fet, sobretot, a Barcelona. Les comarques gironines és el territori a Catalunya on menys capitals de comarca estan connectades a la xarxa ferroviària. Macias apunta que davant de tot aquest context cal entendre que s’està tornant a revaloritzar l’ús del ferrocarril com a transport.
Per la seva banda, Susi López, reconeix que cal fer una reducció dels transports que contribueixen a generar gasos d’efecte hivernacle. Per això, el pla del Govern català és mirar de promoure polítiques que fomentin formes de transport més sostenibles. López admet que cada cop s’està promovent una mobilitat compartida o dividida en diversos transports i combinacions. També reconeix que es vol promoure aquesta mobilitat autònoma.
Per promoure aquesta mobilitat sostenible hi ha alguns reptes de futur. Un dels passos clau ha estat la integració del Baix Empordà en l’ATM de Girona, per unificar el preu d’aquest transport públic. Tot i això, tant el sector ferroviari com el servei de bus interurbà tenen reptes que cal que superin. Susi López admet, però, que els municipis també tenen un paper clau en el foment de la mobilitat sostenible.
Àlex Gilabert apunta que en termes de mobilitat encara hi ha «deures pendents» que cal fer per connectar un territori com les comarques gironines. Encara hi ha deficiències en infraestructures i serveis. Gilabert també apunta que es pressuposten projectes a l’alça, però que al final s’acaben executant a la baixa.
El turisme i la responsabilitat social
La jornada ha continuat amb les intervencions del secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sargatal, i la cap de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, Manuela Redondo. La periodista Isabel Pascual ha estat l’encarregada de moderar la taula.
Manuela Redondo ha destacat que el sector turístic té un gran pes en l’ocupació a comarques gironines i arreu del país. A més, és un dels grans motors econòmics de comarques com la Selva, l’Alt i el Baix Empordà. La problemàtica sorgeix que en aquest sector gran part dels contactes estan destinats a joves i són temporals (tot i que hi ha hagut un descens per la llei aprovada l’any 2022). Tot i això, i tal com apunta Redondo, els treballadors del sector turístic estan per sota de la mitjana en molts àmbits de l’índex de la qualitat del treball.
Redondo també ha detallat que els treballadors turístics pateixen desgast físic i emocional. Això acaba impactant en la salut d’aquests treballadors. Pel que fa als salaris d’aquest sector, Redondo apunta que el salari mitjà – en comparació amb altres sectors – és un 23% més baix.
D’altra banda, Jordi Sargatal, reconeix que a nivell ambiental es desenvolupament turístic es podria haver fet millor en una zona com la Costa Brava. Per això, explica que ara cal fer compatible el model turístic actual amb la realitat mediambiental i natural.
En aquest context, cal entendre que també cal fomentar la transició cap a energies més verdes, ja que les comarques gironines som deficitàries en aquest sentit. Sargatal defensa que projectes com el parc eòlic del golf de Roses pot ser compatible amb el paisatge i la fauna avícola i marina.
El creixement econòmic i el turisme
Per la darrera taula, les veus encarregades de discernir els dubtes sobre el creixement econòmic i les perspectives pel sector turístic s’ha comptat amb els testimonis de l’economista de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López, l’economista de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, i el president de PIMEC, Antoni Cañete. Tots tres moderats pel periodista Enric Sierra.
Joan Tugores destaca que el problema general del país és que els indicadors de productivitat han anat baixant respecte a valors d’altres països com els Estats Units. Hi ha diversos sectors que discrepen sobre l’aportació del turisme a la productivitat. Joan Tugores, però, és contundent amb les dades, «el sector turístic no és un llastre per la productivitat».
Per això, Tugores apunta que cal potenciar els segments de valor afegit en el sector turístic. A més, apunta que el sector turístic és el coixí de l’economia espanyola, aspecte que li permet un marge de maniobra a nivell internacional. Per Tugores també cal diferenciar i potenciar els aspectes únics de cada territori.
Per la seva banda, Guillem López, reconeix que el turisme té efectes en el benestar de l’economia catalana. Cal anar amb compte «en què l’interès de l’estat prevalgui sobre l’interès del territori», apunta López.
Antonio Cañete apunta que cal pagar el màxim salari mínim sense destruir llocs de feina. Per això, reconeix que actualment el debat quan parlem d’economia no es troba en la durada de la jornada laboral, sinó en la pujada dels salaris. Cañete detalla que s’ha de fer des d’un augment de la productivitat i una major viabilitat de les empreses.
Les conclusions d’aquestes jornades han anat a càrrec de Joaquim Nadal i amb la cloenda del Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández.
