Els centres d’activitats marítimes de Catalunya van generar un volum de negoci de 111 milions d’euros el 2023, segons l’estudi socioeconòmic del sector que el Departament d’Agricultura ha presentat al saló Mediterranean Diving Show de Cornellà. Segons aquestes mateixes dades, el valor afegit brut del sector és de 58,4 milions i dona feina a 1.663 treballadors. Són dades a l’alça i representen un creixement del 6% respecte a l’any anterior. L’estudi també xifra en 584 empreses el nombre d’acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics existents, una xifra que representa un 15% més que el 2022. Hi tenen un pes destacat els centres d’immersió. N’hi ha 155 i representen el 27% del sector en relació amb el nombre total d’empreses.
L’aportació total a l’economia blava dels centres d’immersió és de 41,6 milions, un valor afegit brut de 23,2 milions i una ocupació de 730 treballadors. En bona part es tracta d’empreses petites de menys de cinc treballadors. De fet, només el 3% dels centres d’immersió té més de 20 treballadors. La majoria són al litoral de Girona i Barcelona.
Pel que fa al model de negoci, en la majoria dels casos (91%) es tracta de microempreses de menys de deu treballadors. Aquests, segons la distribució per gèneres són homes en un 58% dels casos, mentre que les dones que treballen en aquest sector representen el 42% del total.
L’estudi també apunta una obvietat. I és que les activitats marítimes recreatives tenen una alta estacionalitat els mesos d’estiu. Així, el 58% dels centres comença la seva activitat durant la Setmana Santa i la finalitza a finals de setembre o octubre, mentre que només el 34% obre tot l’any.
La responsable d’Afers Marítims de la Generalitat, Carme Rodríguez, detalla en declaracions a l’ACN que aquest és un sector a l’alça que d’ençà de la pandèmia «atrau cada vegada més participants». Tot i això, l’estacionalitat està encara «molt marcada» per la temporada estival.
Amb tot, Rodríguez destaca l’arribada de cada vegada més visitants vinguts d’altres països més freds. Això, sumat a l’impacte del canvi climàtic, ajuda a poc a poc a desestacionalitzar el sector. Des del punt de vista turístic, el principal destí internacional de busseig a Catalunya és la Costa Brava.
Des de la Generalitat, però, apunten que hi ha destinacions com el Maresme, l’Ebre o la Costa Daurada que busquen el seu espai per oferir experiències igualment «atractives». En aquest sentit, el Departament elaborarà enguany un estudi sobre models d’oferta de busseig a Catalunya i les «aportacions específiques» de cada destinació al client final.
L’estudi d’enguany de l’impacte socioeconòmic del sector s’ha fet en col·laboració amb el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari CREDA UPC-IRTA.
