Mariona Comellas: Tinc 63 anys i estic fresca com una rosa

La trobada entre Mariona Comellas i Joan Bosch és, com ells mateixos descriuen, «surrealista», però tan viva com la pròpia trajectòria de la periodista. L’entrevista es desenvolupa dins d’un taxi, una metàfora del viatge imprevisible que ha caracteritzat la seva carrera.

Els inicis i la televisió
Mariona recorda les seves primeres connexions professionals, una mica caòtiques en un decorat on la seva estatura la feia pujar en tamborets per entrevistar altres periodistes alts. Ens explica amb humor com, als seus 63 anys, la consideren un «dinosaure de la tele». Ella mateixa reflexiona sobre les etapes de la seva vida, des dels dies de ràdio fins a les experiències dins del plató.

Passió pel carrer
Mariona, qui considera que el carrer és on es troba la vida, comparteix la seva sorpresa quan li van dir que es convertiria en una «dona pública i de carrer» a TV3. Aquest amor pel carrer es manifesta en les històries de desnonaments que explica, on posa el focus en el paper de la política municipal i el poder de la ciutadania per frenar injustícies.

Moments significatius
Comellas narra el seu impacte davant d’un desnonament a Girona que ella va cobrir, un moment que va deixar una empremta indeleble en la seva memòria i que va encoratjar el seu compromís amb la justícia social. És un testimoni de com la seva feina ha anat més enllà del micròfon, connectant amb les ànimes de les històries que ha viscut.

Entusiasme per les sorpreses
Durant l’entrevista, es produeixen trobades inesperades, incloent l’aparició de Francesc Mauri, el meteoròleg, que aprofita per donar informació sobre el temps a Girona. Aquestes interrupcions, lluny de desvirtuar la conversa, aporten autenticitat i reforcen l’esperit del directe que tant agrada a Comellas.

Reflexions finals
Abans de concloure, Mariona bromeja sobre llegendes urbanes que se li atribueixen, com la interacció amb Cristóbal Colón, fundador dels famosos iogurts La Fageda. Aclarint malentesos, Mariona revela una cara amable i humana, en perfecta sintonia amb la seva naturalesa comunicativa i oberta.

En definitiva, l’entrevista revela un retrat complet de qui és Mariona Comellas: una professional apassionada pel periodisme de proximitat, la qual cosa queda palesa en la seva vitalitat incommensurable i la seva capacitat d’afrontar reptes amb una perspectiva única i optimista.

Engeguen un model d’atenció a Girona per coordinar i treballar de manera conjunta els trastorns de salut mental

acord salut mental Girona

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Agenda Compartida per impulsar una transformació profunda en l’atenció a la salut mental comunitària a les comarques gironines. L’objectiu és fer front als reptes creixents en aquest àmbit amb una estratègia compartida que implica institucions públiques, entitats del tercer sector, professionals de la salut, centres de recerca i la universitat.

El projecte s’ha presentat aquest dimarts 1 d’abril a la seu de la Generalitat a Girona. Forma part del Pla Catalunya Lidera i s’emmarca dins l’estratègia d’especialització intel·ligent per al 2030. La proposta té el suport de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació, la Direcció General d’Activitat Econòmica i el Programa de Regions del Coneixement. L’oficina tècnica està liderada per la Fundació Girona Regió del Coneixement.

L’Agenda Compartida es basa en una metodologia de treball en xarxa i ha constituït un grup motor format per representants de diversos sectors. Entre aquests hi ha el Servei Educatiu del Departament d’Educació a Girona, Dipsalut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, la xarxa de salut mental i addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, la Fundació Support-Girona, la Fundació Drissa i el grup de recerca en salut de la Universitat de Girona. Aquest grup és obert i es preveu que creixi amb noves incorporacions.

El projecte parteix d’una idea clau: el 80% dels factors que condicionen la salut tenen origen en l’entorn, com ara l’alimentació, l’activitat física, l’habitatge o les relacions socials. Això fa necessari un enfocament integral i sistèmic, on el sistema sanitari no actua sol, sinó en col·laboració amb molts altres àmbits.

Per al període 2024-2025 s’han identificat quatre actuacions prioritàries. La primera és crear una eina digital amb intel·ligència artificial per fer un mapeig de recursos i oferir orientació personalitzada segons el perfil i les necessitats de cada persona. També idear un espai de referència amb finestreta única, on les persones amb trastorns mentals puguin trobar tota la informació necessària per guanyar autonomia, amb acompanyament professional.

El tercer punt és crear un espai de coordinació per a la promoció del benestar emocional, pensat especialment per a infants, joves i famílies, amb intercanvi de recursos i bones pràctiques. I, finalment, l’expansió del projecte educatiu La Foixarda, impulsat per la Fundació Drissa, amb suport pedagògic i psicològic per a estudiants amb diagnòstics de salut mental, amb l’objectiu de millorar-ne l’èxit educatiu.

Girona compta amb una llarga trajectòria en salut mental comunitària i ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. La Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària, funciona des de fa més de vint anys sense recórrer a llarga estada psiquiàtrica. El model aposta per la proximitat i l’accés universal a serveis com la psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial i la inserció social i laboral.

Cada any, la xarxa atén prop de 28.000 persones. D’aquestes, més de la meitat són ateses en centres de salut mental per a adults, gairebé un terç en centres infantils i juvenils, i la resta en dispositius especialitzats en addiccions. Aquest ecosistema ja consolidat ha estat clau per a la posada en marxa de l’Agenda Compartida.

Aquesta és la tercera Agenda Compartida que s’impulsa a Catalunya. La primera es va desplegar a les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran per combatre el despoblament rural a través de la bioeconomia. La segona es va posar en marxa a Manresa-Bages el 2019 amb l’objectiu d’enfortir el sistema sanitari i social davant l’envelliment de la població.

Uns 130 regatistes participaran en l’EurIlca Master 2025 de Calella de Palafrugell

EurILCA 2025-2 regatistes Calella de Palafrugell

Prop de 130 regatistes s’han inscrit per competir en l’EurILCA Master 2025 – XVII Trofeu Calella de Palafrugell – Memorial “Pitus” Jiménez, que es disputarà entre aquest dijous 3 d’abril i diumenge 6 d’abril a les aigües de Calella de Palafrugell. La prova està organitzada pel Club Vela Calella i s’ha consolidat com una cita imprescindible del calendari internacional per a regatistes veterans.

La competició destaca també per la seva participació internacional. Enguany, hi prendran part esportistes de 17 països diferents. Els regatistes de l’Estat espanyol són els més nombrosos, amb una trentena d’inscrits. Els segueixen els participants francesos, holandesos, britànics i alemanys. També hi haurà presència de regatistes de Suècia, Itàlia, Suïssa, Àustria, Portugal, Sèrbia, Ucraïna i el Canadà.

Les proves es dividiran en dues modalitats de vaixell, ILCA6 i ILCA7, amb diverses categories segons l’edat dels participants. Aquestes són: Apprentice Master (de 30 a 44 anys), Master (de 45 a 54 anys), Grand Master (de 55 a 64 anys), Great Grand Master (de 65 a 74 anys per a ILCA6 i majors de 65 per a ILCA7) i Legend (majors de 75 anys, només a ILCA6).

L’EurILCA Master és considerat l’epicentre del circuit internacional per la seva alta participació i el prestigi del seu escenari. Més enllà de la competició, també és un punt de trobada social molt esperat per als regatistes veterans, que aprofiten l’ocasió per compartir experiències i tornar a mesurar-se a l’aigua en una regata amb caràcter i tradició.

El Festival Mirades oferirà 15 exposicions fotogràfiques en 4 municipis de les comarques gironines

25FotoTorroella_Mirades_Slow Burning

El Festival Mirades, organitzat per l’associació Foto Torroella, torna aquesta primavera amb una programació que reuneix 15 exposicions fotogràfiques repartides en diversos espais de quatre municipis de les comarques gironines. Del 4 d’abril al 4 de maig, Torroella de Montgrí, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell i Figueres es convertiran en l’escenari d’un recorregut visual que connecta passat, present i futur a través de la fotografia.

La proposta d’enguany inclou obres d’artistes de Catalunya, de diferents punts de l’Estat i d’arreu d’Europa, amb presència destacada de creadors i creadores d’Ucraïna, Alemanya, Itàlia i França. L’objectiu és mostrar una fotografia viva, compromesa i diversa, a través de múltiples llenguatges i formats expositius.

A Torroella de Montgrí, el festival ocuparà equipaments com el Museu de la Mediterrània, la Capella de Sant Antoni, el Convent dels Agustins, la Fundació Vila Casas, la Fundació Mascort i el Garatge Vert. També s’instal·laran obres a la plaça de la Vila. A la Bisbal, la mostra sortirà a l’exterior amb una instal·lació a Torre Maria. Palafrugell s’estrena com a seu amb una exposició al Museu del Suro, i Figueres ho fa a l’espai de La Cate.

Segons Arnau Rovira, codirector del festival, la novena edició representa una consolidació de l’aposta per la qualitat artística i la proximitat al territori: “El festival està en creixement, tant en instal·lacions com en públic. Volem que sigui una trobada cultural oberta a tothom, amb propostes paritàries i intergeneracionals”.

La temàtica d’aquest any gira entorn del temps com a element narratiu i simbòlic. Les exposicions proposen reflexions sobre la memòria històrica, les transformacions urbanes, el canvi climàtic, les crisis socials o l’experiència personal del pas del temps.

Entre les propostes destacades hi ha “Un río sin puentes”, de l’asturià Andrés Solla, que revisita un episodi tràgic de la ciutat alemanya de Demmin; “Kickflip”, del navarrès Ignacio Navas, que retrata l’adolescència d’un grup d’amics a Tudela; o “Atlas provisional de Berlín”, de Sergio Belinchón, una crònica visual de la capital alemanya davant la gentrificació i el turisme massiu.

També hi ha obres de denúncia social com “Coexistir”, del català Pau de la Calle, sobre el maltractament d’animals de granja, o “Zona de sacrificio”, de la gallega Catara Rego, que reflexiona sobre l’impacte ambiental de l’explotació dels recursos naturals. Altres propostes exploren la fantasia, l’humor o la ironia, com “Metaversians”, de la ucraïnesa Spasi Sohrani, o “Fake Comunión”, del trio Pascual + Vincent + Águeda.

El festival inclou activitats paral·leles com presentacions de llibres i projeccions cinematogràfiques. El dissabte 5 d’abril es farà la inauguració oficial al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, amb la presentació del llibre “Oddments”, guanyador de la beca Foto Torroella 2024, i també de “Las flores mueren dos veces”, de Cristóbal Ascencio. A més, es projectarà la pel·lícula “Lee Miller”, sobre la fotògrafa britànica i corresponsal de guerra.

Amb aquesta programació, el Festival Mirades reafirma el seu paper com a referent cultural del Baix Empordà i aposta per apropar la fotografia contemporània a tota mena de públics.

Imatge destacada. Slow Burning, que formarà part de la mostra del Festival Mirades

Primeres confirmacions del Festival•B 2025

primeres-confirmacions-del-festival•b-2025
Primeres confirmacions del Festival•B 2025

El Festival•B anuncia dates i els primers noms del cartell de la que serà la seva onzena edició. Consolidat com el principal aparador a Barcelona dels sons alternatius que marquen les tendències musicals del futur, el Festival•B aposta per Amaia, Judeline, Ralphie Choo i Hoke per encapçalar una programació que destaca tant per la seva frescor i emergència com pel seu decidit i ja clàssic caràcter eclèctic.

A aquests noms se sumen altres artistes de gran rellevància que aporten frescor i diversitat al cartell de 2025. Alizzz, reconegut pel seu treball com a productor i pels seus èxits en solitari, torna amb el seu nou àlbum Conducción Temeraria, un treball que reafirma el seu estil únic fusionant pop, rock i electrònica. Cala Vento, Cariño i Mujeres també hi seran presents, representant l’escena indie i alternativa nacional amb la seva energia característica.

La programació d’aquest any també comptarà amb destacats artistes de música urbana com Sticky M.A., Rojuu, La Blackie i Agusfortnite2008 & Stiffy, dos dels noms més reconeguts de l’underground argentí, que fusionen el rap més cru amb un estil caòtic i ple d’actitud.

A més de la música urbana, el cartell de 2025 aposta per l’avantguarda electrònica i l’experimentació sonora, amb noms com Nusar3000, que fusiona funk brasiler i clubbing internacional, i Mainline Club, que porta la pista al límit amb la seva barreja de ghetto house, trance i acid. Barry B, amb el seu enfocament fresc que creua neo punk i pop vanguardista, i Amore, qui converteix l’emoció en so, també formaran part d’aquesta proposta innovadora. Azuleja desafia etiquetes amb el seu pop irreverent, mentre que Disobey transforma el caos digital en un fenomen generacional. Al costat més cru, L’haine i Grecas mantenen viva l’essència del rap sense concessions, mentre que Mvrk aporta sensibilitat i versatilitat a la nova onada.

El festival tornarà al Parc del Fòrum els dies 3 i 4 d’octubre, consolidant-se com l’espai de referència per descobrir les propostes més innovadores del panorama musical actual.

Els primers abonaments del Festival•B sortiran a la venda demà dijous 3 d’abril a partir de les 12:00 del migdia.

L’entrada Primeres confirmacions del Festival•B 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Sant Feliu de Guíxols organitza una conferència sobre intel·ligència artificial amb Genís Roca

Jornades Kit Digital

L’expert en cultura digital i desenvolupament de negoci Genís Roca impartirà una conferència el dimecres 10 d’abril a Sant Feliu de Guíxols. La sessió se celebrarà a l’edifici del Monestir i començarà a les set del vespre. El públic podrà accedir-hi a partir d’un quart abans.

La xerrada girarà entorn de la tecnologia i la intel·ligència artificial, i oferirà orientació pràctica a les petites i mitjanes empreses sobre com afrontar la transformació digital i millorar el desenvolupament del negoci. L’activitat s’adreça especialment a l’empresariat dels polígons i negocis del Baix Empordà.

Genís Roca és considerat una de les veus més autoritzades en l’àmbit digital, amb una trajectòria reconeguda tant a escala nacional com internacional. La conferència compta amb l’organització conjunta del Consell Comarcal del Baix Empordà, a través de l’Oficina Tècnica de Suport als Polígons, i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

L’esdeveniment rep també el suport de la Diputació de Girona, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, en el marc dels programes de suport al desenvolupament local.

Genís Roca conferència sobre intel·ligència artificial
Genís Roca conferència sobre intel·ligència artificial