Tom Odell obrirà els concerts de Billie Eilish a Barcelona
Billie Eilish ha anunciat la llista d’artistes que obriran els seus concerts, amb noms com els de Lola Young, Magdalena Bay, SYD i Tom Odell, que serà l’encarregat d’actuar als dos concerts que l’artista farà al Palau Sant Jordi.
Curiosament, pocs dies abans dels concerts de Billie Eilish (14 i 15 juny), el músic haurà ofert un concert en solitari a la Sala Apolo, previst per l’11 de juny. Els concerts del Palau ja estan exhaurits, però per veure a Tom Odell presentant “Black Friday” encara queden entrades a Ticketmaster.
L’entrada Tom Odell obrirà els concerts de Billie Eilish a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.
La ciutat de Girona celebra les Festes de la Primavera 2025 amb una quinzena de propostes artístiques del 23 d’abril al 4 de maig
La ciutat de Girona es prepara per viure de ple la primavera. Del 23 d’abril al 4 de maig de 2025, la ciutat celebrarà les seves Festes de la Primavera amb una programació plena de propostes familiars, cultura popular i espectacles de circ, en homenatge al personatge icònic local, el Tarlà, que tornarà a fer tombarelles a la seva barra del carrer de l’Argenteria.
Tal com ha destacat Quim Ayats, el tinent d’alcaldia i regidor de cultura de l’Ajuntament de Girona, “amb l’arribada de la primavera, la cultura popular torna a omplir els carrers i places de Girona d’alegria i festa”.
Una quinzena de propostes per a tots els públics
La festa arrencarà de forma simbòlica amb una ballada de sardanes el dimecres 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi. Tot i això, no serà fins al divendres 25 d’abril quan les Festes de Primavera d’enguany donaran el tret de sortida oficial amb l’espectacle inaugural «Mice«, a càrrec del duet de clown i circ Martini & Manzani. A continuació, es representarà la tradicional i emotiva Consueta de Sant Jordi a l’interior de la catedral de Girona, amb dues sessions gratuïtes (18.30 h i 20.30 h).
Així mateix, un dels dies més esperats serà el dissabte 26 d’abril amb la cercavila de gegants, el pregó a carrer de Rosa Maria Sais, la fundadora de la històrica botiga del Barri Vell Nyigui-Nyogui; i com a moment culminant, la penjada del Tarlà, que girarà fins al 18 de maig a la ciutat.
Aquella mateixa tarda, tindrà lloc La Gerionada a la plaça del Vi, amb la participació del gegant Gerió, la Mula de Tarragona, els Gegants del Pi de Barcelona i els Faraons de Lleida. Hi haurà cercavila, espectacles i un final de festa amb focs artificials i el despertar del drac, a càrrec dels Diables i Trons de l’Onyar amb els Ministrers de la Griona (a partir de les 20 h, a la rambla de la Llibertat i el pont de Pedra).
El diumenge 27 d’abril, hi haurà un taller de circ a càrrec de Los Herrerita (11 h) i un concert de la Girona Banda Band (12 h), tots dos a la rambla de la Llibertat. La festa continuarà el cap de setmana següent, el dissabte 3 de maig amb la 3a Trobada de Sacaires (18 h, pels carrers del Barri Vell) i el diumenge 4 de maig amb la 9a trobada de Mulasses (10 h, rambla de la Llibertat). A més, també s’han programat espectacles familiars com: “Circ a les golfes”, “Kaboom”, “Street Sale” i “Mon Petit Cirque”.
Un homenatge al Tarlà i a la cultura de sempre
Les Festes de Primavera d’aquest 2025 consoliden l’aposta de la ciutat de Girona per apropar la cultura popular a tota la ciutadania, amb activitats gratuïtes, inclusives i amb el circ com a gran protagonista. Una invitació oberta a viure Girona amb els cinc sentits! Podeu consultar tota la programació fent clic aquí.
Millores a la C-31 a Ullà per guanyar seguretat i accessibilitat
El Departament de Territori ha tret a licitació les obres per millorar la seguretat viària i la mobilitat dels vianants a la carretera C-31 a Ullà. El projecte, amb una inversió prevista d’1,6 milions d’euros, es posarà en marxa la propera tardor i s’allargarà durant nou mesos.
Les actuacions previstes se centren en un tram d’1,5 quilòmetres i inclouen la construcció de noves voreres amb il·luminació per garantir un itinerari accessible. També es col·locaran semàfors en els dos passos de vianants actuals, se’n crearan de nous, es millorarà el drenatge i s’instal·larà nova senyalització tant vertical com horitzontal, segons informa el Diari de Girona.
Per guanyar espai per a la vorera, es construirà un mur de contenció de terres en un tram concret. A més, es reforçarà el ferm i s’adequarà l’espai de parada de bus, amb l’objectiu de facilitar l’accés al transport públic i als serveis de la zona.
La C-31 registra un volum de trànsit diari d’uns 10.600 vehicles, un 4% dels quals són pesants. Des de la Generalitat assenyalen que les millores contribuiran a reforçar la seguretat i la connectivitat per als veïns i vianants.
Verges representa dues vegades la Dansa de la Mort per primer cop en la seva història
La Dansa de la Mort de Verges s’ha representat dues vegades aquest Dijous Sant per primera vegada. És la novetat més destacada d’una nova edició d’aquesta tradició, que ha tornat a omplir el poble de visitants i emocions. Els cinc esquelets que simbolitzen la fragilitat de la vida i la inevitabilitat de la mort han desfilat al ritme sec i contundent d’un tabal, tal com marca la tradició que es remunta a l’edat mitjana. Enguany, però, la Dansa s’ha vist per partida doble a l’escenari, una decisió que busca combinar la fidelitat al passat amb un toc d’innovació.
L’associació organitzadora ha volgut fer aquest pas per fer créixer l’interès de les noves generacions i, alhora, reforçar l’impacte visual i simbòlic d’aquest moment tan esperat. “Cada any intentem afegir algun element nou per fer créixer la tradició sense trencar-ne l’essència”, ha explicat Ignasi Sabater, secretari de l’entitat. Aquesta voluntat de renovació constant ha estat clau per mantenir viva una Processó que només la Guerra Civil i la pandèmia van interrompre.
Verges ha tornat a viure el seu dia més gran. Aquest Dijous Sant, el poble ha rebut prop de 8.000 persones que no s’han volgut perdre una de les marxes litúrgiques més singulars de Catalunya. Des de primera hora de la tarda, els carrers estaven plens de visitants que esperaven els diferents quadres de la representació. A les deu de la nit, la plaça Major s’ha convertit en un escenari a l’aire lliure per reviure els últims moments de la vida de Jesucrist. L’aforament estava ple. “Fa setmanes que vam exhaurir les 1.400 entrades”, ha explicat Sabater, “i cada any superem les expectatives”.
La Dansa de la Mort és l’element més emblemàtic de la Processó. Només es conserva a Verges, i s’ha mantingut com una peça clau des del seu origen medieval. Els cinc esquelets fan moviments secs i coordinats, mentre avancen al ritme del tabal. Cada figura porta un símbol de reflexió. Un d’ells alça una bandera negra que representa la brevetat de la vida. Dos porten platets amb cendra com a recordatori del destí de tota persona. Un altre duu una dalla, símbol universal de la mort, i el cinquè mostra un rellotge sense busques, indicant que ningú sap quan arribarà el final.
A la Processó d’aquest any també s’hi ha afegit un concurs de cartells, per primera vegada en la seva història. La guanyadora ha estat Carme Sanglas, que ha volgut representar “la intensitat simbòlica i espiritual del Dijous Sant de Verges”. Aquesta iniciativa forma part dels esforços de l’associació per sumar activitats i ampliar la participació, especialment entre els més joves.
A més de la Dansa, la representació inclou escenes de la Passió de Crist, que es desenvolupen al llarg del poble. Un dels punts més singulars del recorregut és el carrer de l’Orient, conegut com el carrer dels Cargols. Per Dijous Sant, aquest espai es transforma: els veïns pengen closques de cargol plenes d’oli a les parets, que s’encenen i il·luminen el pas de la comitiva juntament amb les torxes. És un dels trams més esperats del recorregut, que culmina a la plaça de l’Església amb la Crucifixió i la reverència final de la Dansa de la Mort davant el Santíssim.
La participació popular és una altra de les claus del seu èxit. Més de 450 veïns de Verges han pres part en la representació d’enguany. En un poble de poc més d’un miler d’habitants, això significa que prop de la meitat de la població s’hi involucra activament. “El Dijous Sant és el dia gran per a tots nosaltres. No ens fa res arremangar-nos per mantenir aquesta tradició”, ha afirmat Sabater. Aquest esperit comunitari és un dels trets més admirats pels visitants.
La història documentada de la Dansa de la Mort i de la Processó de Verges comença el 1666. En aquell moment, un document eclesiàstic ja feia referència a aquest acte com a una tradició establerta al poble. Tot i això, els orígens es poden vincular a l’època de la Pesta Negra, al segle catorzè. La presència de la mort va marcar profundament l’art, la religió i les festes populars. La Dansa de la Mort n’és una expressió clara i perdurable.
L’any 1983, la Generalitat de Catalunya va declarar aquesta tradició Festa Tradicional d’Interès Nacional. Ara, l’associació que la impulsa vol fer un pas més. Estan treballant per presentar la candidatura de la Processó com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, una distinció que atorga l’Organització de les Nacions Unides. Aquest any, un equip de càmeres ha enregistrat tot l’esdeveniment amb aquest objectiu. “Tenim molts grups de treball oberts i molta il·lusió. Tant de bo vegi la llum ben aviat”, ha conclòs Sabater.
L’Ajuntament de Palafrugell resol el 91% de les incidències rebudes en un any
L’Ajuntament de Palafrugell ha rebut 7.460 incidències a la via pública, de les quals 6.831, un 91%, ja han estat resoltes, entre gener de 2024 i febrer de 2025. El 23% de les incidències rebudes han estat comunicades per la pròpia ciutadana a través de l’apartat “Millorem Palafrugell” de l’app “Palafrugell al mòbil”; les restants han estat detectades internament per les diferents àrees de l’Ajuntament.
Per tipus d’incidència, principalment s’han rebut temes de manteniment de carrers (17% de les incidències), seguit d’enllumenat (12%), recollida de residus i neteja viària (11% i 10%, respectivament). Majoritàriament, s’ha tractat d’incidències situades a Palafrugell (69%), seguit de Calella de Palafrugell (14%), Llafranc (8%), Tamariu (7%) i Llofriu (2%).
Del total d’incidències rebudes, n’hi ha un 5% pendents de resoldre per les diferents àrees, per diversos motius. Principalment, la causa d’aquest endarreriment rau en el retard en la recepció del material o la prolongació en la seva resolució per les característiques pròpies de la incidència. D’altra banda, un 4% s’han descartat en no considerar-se pròpiament incidències, com per exemple la utilització de l’espai públic per part de privats. En aquests darrers casos, s’ha comunicat al ciutadà, la via correcta per canalitzar la informació.
Aquestes dades han millorat respecte del primer mig any en funcionament de l’apartat “Millorem Palafrugell” i del telèfon d’incidències, conjuntament. Aleshores, el percentatge d’incidències resoltes va ser del 88%.
L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, afirma que “aquestes dades posen en relleu la feina que es fa des de l’Ajuntament per arreglar les incidències sorgeixen a l’espai públic, en un municipi amb les dimensions del nostre”. Afegeix també que «són un senyal del bon funcionament del sistema de comunicació d’incidències, i també mostra la implicació de la ciutadania per millorar el nostre entorn”.
Un any d’activitat de Millorem Palafrugell
El mes de febrer de 2024, l’Ajuntament va posar en marxa un apartat per comunicar incidències a la via pública, dins l’app “Palafrugell al mòbil”. Des d’aleshores, qualsevol persona pot comunicar una incidència de forma àgil i ràpida des del seu dispositiu mòbil en el mateix moment que la detecta.
Així doncs, l’aplicació “Palafrugell al mòbil” inclou l’apartat “Millorem Palafrugell”, a través del qual es pot omplir un formulari amb la breu descripció del desperfecte i penjar fotografies que es poden fer al moment des de la mateixa aplicació, detectant i vinculant automàticament la seva ubicació.
A més a més, l’app disposa d’una secció on l’usuari pot consultar l’estat de les incidències que ha registrat. Aquesta secció anomenada “Les meves incidències” es pot trobar al menú genèric de l’aplicació.
Els temes que es poden comunicar a través d’aquesta via han de fer referència a:
• Recollida de residus.
• Neteja viària.
• Manteniment de carrers.
• Enllumenat.
• Jardineria de la via pública.
• Manteniment del mobiliari urbà.
• Colònies de gats.
• Control de plagues.
• Altres.
Tot i aquest nou canal de comunicació d’incidències, l’Ajuntament manté actiu el telèfon de comunicació d’incidències que es va posar en marxa la passada tardor. Es tracta del número 972 30 30 66, al qual es pot trucar de dilluns a divendres (laborables) de 9 a 13 hores.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.