Pals millorarà la cobertura mòbil amb l’arribada del servei de quarta i cinquena generació

antena telefonia cobertura mòbil

Pals millorarà pròximament la cobertura mòbil de quarta i cinquena generació. L’empresa Llega 700 ha informat l’Ajuntament que la xarxa arribarà al municipi amb l’objectiu de millorar la velocitat de connexió a internet i ampliar la cobertura, especialment a l’interior dels edificis.

La nova tecnologia utilitza bandes de freqüència que abans estaven destinades a la Televisió Digital Terrestre. Aquesta reutilització podria afectar la recepció dels canals de televisió en alguns habitatges. Per resoldre qualsevol incidència, l’empresa posa a disposició dels usuaris un servei d’atenció gratuït mitjançant un correu electrònic i un número de telèfon.

La millora de la cobertura és una necessitat urgent als municipis de l’Empordà. La comarca pateix problemes greus de connexió, que s’agreugen durant els mesos d’estiu per l’augment de població. Durant aquesta època, l’ús massiu de dispositius mòbils provoca saturacions de la xarxa i dificulta les comunicacions. La implantació de la nova tecnologia pretén oferir una solució a aquestes deficiències i garantir una millor qualitat de servei.

La Fundació Jordi Comas Matamala celebra 10 anys amb el lliurament dels Premis T de Turisme

privat:-un-centenar-de-persones-assisteixen-al-xii-memorial-jordi-comas
Privat: Un centenar de persones assisteixen al XII Memorial Jordi Comas

La Fundació Jordi Comas Matamala ha commemorat el seu desè aniversari amb el lliurament dels VIII Premis T de Turisme. L’acte es va celebrar dijous 24 d’abril a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro, amb l’assistència de més de 100 persones.

Els anteriors directors, Enric Serra i Lluís Poch, juntament amb l’actual director, Martí Sabrià, van aprofitar l’ocasió per fer un balanç de la primera dècada de la Fundació. A més, van presentar el nou programa d’activitats que s’impulsarà enguany per reforçar el seu compromís amb el sector turístic.

Durant la vetllada, es va reconèixer la trajectòria de diverses personalitats destacades. Es va premiar, a títol pòstum, Joan Santolària per la seva dedicació al món del xàrter nàutic. També es va homenatjar Josep-Francesc Valls per la seva contribució acadèmica a l’escola de negocis ESADE i a la Universitat Pompeu Fabra. Televisió Costa Brava va rebre un guardó per la seva tasca de divulgació turística, i Josep Maria Cama va ser reconegut com a pioner dels parcs aquàtics a la Costa Brava.

L’acte va ser conduït pel periodista i vicepresident de la Fundació, Josep Puigbó. La música va ser a càrrec de Liza Wuyts i Bech, i l’esdeveniment es va retransmetre en directe a través del canal de YouTube de la Fundació. Posteriorment, es va emetre en diferit per Televisió Costa Brava. El sopar va ser servit pel Restaurant Aradi.

La Fundació Jordi Comas Matamala, presidida per Carme Hospital i Poch, es va constituir el 24 d’abril de 2015 amb la voluntat de mantenir viva la memòria i el compromís turístic de Jordi Comas.

La DO Empordà commemora els seus 50 anys de vida

privat:-la-do-emporda-commemora-els-seus-50-anys-de-vida
Privat: La DO Empordà commemora els seus 50 anys de vida

La Denominació d’Origen Empordà celebra aquest 2025 el cinquantè aniversari de la seva creació, oficialitzada el maig del 1975. Per commemorar-ho, el Consell Regulador ha preparat un ampli programa d’activitats que vol destacar la trajectòria de la denominació empordanesa, així com la seva aposta per la qualitat, les varietats autòctones i l’enoturisme.

Un dels plats forts de la celebració és el naixement del Festival Terrer Empordà, que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de maig. El festival combinarà tastos de vins amb espectacles en espais patrimonials emblemàtics de l’Empordà, com el MAC-Empúries, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, la Canònica de Vilabertran, Cadaqués o el Castell de Calonge. Aquesta proposta vol posar en valor la mil·lenària relació entre el territori i la cultura del vi.

A més del festival, durant el 2025 el Consell Regulador organitzarà diverses activitats per continuar celebrant el mig segle de vida de la DO Empordà. Actualment, la denominació agrupa una cinquantena de cellers de l’Alt i el Baix Empordà i comercialitza anualment prop de sis milions d’ampolles.

La Bisbal impulsa un pla d’inserció laboral en el marc de Treball als Barris

treball als barris

A principis d’any, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va posar en marxa un dispositiu d’inserció laboral per ajudar els veïns de la ciutat a trobar feina o millorar la seva ocupació. Aquesta iniciativa forma part del projecte Treball als Barris i compta amb el suport econòmic del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El dispositiu s’adreça a persones empadronades a la Bisbal que es troben en recerca activa de feina o volen millorar la seva situació laboral. El programa ofereix itineraris personalitzats que inclouen formació bàsica i reforç de competències transversals com ara la comunicació, la gestió emocional o el treball en equip.

Segons l’alcalde Òscar Aparicio, aquesta iniciativa reforça el compromís del govern municipal amb les polítiques actives d’ocupació i amb el suport als col·lectius més vulnerables. En les seves paraules, “l’ocupació és una eina fonamental per garantir la igualtat d’oportunitats i el benestar de la ciutadania”.

El dispositiu inclou accions diverses com l’orientació laboral individual, la gestió d’ofertes mitjançant la borsa de treball, tallers d’acompanyament emocional i jornades per facilitar el contacte amb empreses del territori.

Una de les novetats destacades d’enguany és la creació de sis tallers itinerants sobre recursos laborals. Aquests tallers ajuden les persones usuàries a elaborar el seu currículum, crear un perfil digital, conèixer els canals de recerca de feina i preparar entrevistes laborals.

Un centenar de persones assisteixen al XII Memorial Jordi Comas

Fundació jordi Comas Matamala

Més d’un centenar de persones van assistir ahir al XII Memorial Jordi Comas, celebrat a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro. També s’hi van entregar els premis T de Turisme, organitzats per la Fundació Jordi Comas Matamala. Aquests van servir per reconèixer la trajectòria de diverses personalitats del sector turístic.

Entre els guardonats hi ha Joan Santolària, a títol pòstum, per la seva aportació al món del xàrter nàutic; Josep-Francesc Valls, per la seva tasca acadèmica; Televisió Costa Brava, per la seva difusió de l’activitat turística, i Josep Maria Cama, pioner dels parcs aquàtics a la Costa Brava.

L’acte formava part del XII Memorial Jordi Comas i coincidia amb el desè aniversari de la constitució de la Fundació, formalitzada el 24 d’abril de 2015. Durant la cerimònia, els exdirectors Enric Serra i Lluís Poch, juntament amb l’actual director, Martí Sabrià, van fer balanç de la dècada d’activitat de l’entitat i van presentar el nou programa d’actes per a aquest any.

El periodista i vicepresident de la Fundació, Josep Puigbó, va conduir l’acte. La vetllada es va tancar amb una actuació musical de Liza Wuyts i Bech i un sopar servit pel Restaurant Aradi.

Palamós impulsa tasques de conservació i restauració dels 4 capgrossos de la vila

Capgrossos palamós

Palamós ha iniciat aquesta setmana els treballs de restauració dels quatre capgrossos que acompanyen la parella de gegants del municipi. Aquestes figures, creades l’any 1974, formen part del patrimoni festiu i cultural local i es conserven actualment a la sala polivalent de la Biblioteca Lluís Barceló i Bou, al costat dels coneguts Gegants Nous.

L’actuació està promoguda per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós i té un cost d’uns 1.400 euros. Els treballs els porta a terme una restauradora especialitzada, que intervé principalment sobre la superfície del cartó pedra, eliminant esgarrapades i zones aixecades de pintura que posaven en risc tant l’estètica com la resistència de les peces.

Els capgrossos palamosins tenen una forta vinculació amb la identitat local. Representen quatre personatges tradicionals: un pirata, una pagesa, un pagès i una bruixa, figures relacionades amb l’imaginari medieval del poble. Durant molts anys, aquestes figures van ser repintades amb colors brillants i foscos, sovint sense criteris tècnics, fins que el 2010 es va fer una restauració integral al taller Sarandaca. Aquella actuació va retornar-los un acabat més fidel al disseny original dels anys setanta.

Aquesta nova intervenció es fa quinze anys després, i busca mantenir el bon estat de les figures i evitar un nou deteriorament. Es preveu que les tasques durin dues setmanes. Un cop enllestida la restauració, els capgrossos es tornaran a instal·lar a la Biblioteca, on són accessibles per a les visites escolars i actes institucionals, juntament amb els gegants de Palamós.

Els Gegants Nous de Palamós, també creats l’any 1974, representen el rei Pere II el Gran i la reina Constança de Sicília, considerats fundadors de la vila. Aquestes imponents figures, obra del mestre faller valencià Vicent Luna i Cerveró, van rebre l’any passat uns vestits nous coincidint amb el 50è aniversari.

Els vestits, encarregats a la modista local Carme Llobet, recuperen els colors i textures dels originals. La geganta llueix un vestit de domàs rosat amb passamaneria i un fulard de tul amb lluentons. El gegant porta un vestit daurat amb brodats i una capelina de vellut decorada amb aplicacions de pell. A les mans, el ceptre i un ram de flors completen l’escenografia cerimonial de la parella.

La celebració del mig segle de vida dels Gegants Nous també va incloure la publicació d’un conte il·lustrat per l’artista local Lídia Rufo. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Àrea de Cultura, recull els orígens i l’evolució de la tradició gegantera a Palamós. El conte vol fomentar la transmissió oral i la memòria col·lectiva entre el públic infantil, tot destacant la importància d’aquestes figures dins l’imaginari cultural del municipi.