És legal restringir l’accés exclusiu al nucli urbà d’un poble com Santa Cristina, per evitar col·lapses?

privat:-santa-cristina-d’aro-s’afarta-que-els-cotxes-que-tornen-de-la-costa-brava-collapsin-el-poble-i-nomes-deixa-entrar-veins
Privat: Santa Cristina d’Aro s’afarta que els cotxes que tornen de la Costa Brava col·lapsin el poble i només deixa entrar veïns

La decisió de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro de restringir l’accés al nucli urbà només als veïns durant els moments de més afluència de trànsit ha aixecat alguns comentaris a les xarxes socials, que qüestionen la legalitat de la mesura. Alguns usuaris han qüestionat que es pugui impedir l’entrada a persones no residents, tot assegurant que “el Codi de Circulació no ho permet” o que es tracta d’una “discriminació il·legal”. Davant d’aquestes crítiques, diversos experts en dret administratiu i mobilitat consultats per radiocapital.cat recorden que la mesura és legal i possible, sempre que es basi en criteris objectius, sigui temporal i s’adopti mitjançant els instruments normatius adequats.

Segons va informar aquest mitjà aquest cap de setmana, l’Ajuntament ha decidit implantar aquesta limitació de manera puntual per evitar el col·lapse que es produeix en hores punta de retorn de la Costa Brava, quan molts conductors intenten escurçar el trajecte cap a l’interior travessant pel centre de Santa Cristina d’Aro. Aquesta afluència sobtada de vehicles, segons fonts municipals, “no només satura la circulació interna, sinó que posa en risc la seguretat dels vianants i dificulta l’activitat quotidiana dels veïns”.

Legal i regulable: què diu la normativa?

Contràriament al que s’afirma en alguns comentaris, el Codi de Circulació espanyol no prohibeix que els ajuntaments restringeixin l’accés a determinades vies o àrees del municipi. Al contrari, la Llei de Trànsit i Seguretat Viària (Reial decret legislatiu 6/2015) estableix, a l’article 7, que els municipis tenen la competència per regular la circulació de vehicles dins del seu terme municipal. Aquesta capacitat inclou la possibilitat de limitar o restringir l’accés a determinats vehicles o persones per raons justificades, com ara la seguretat viària, la protecció del medi ambient o l’ordre públic.

A més, la Llei de Bases de Règim Local (Llei 7/1985) reforça aquest principi i reconeix explícitament que els ajuntaments poden intervenir en la regulació del trànsit urbà. Així ho han fet, de fet, molts altres municipis catalans en contextos similars: Cadaqués, Begur, Tossa de Mar o el nucli antic de Girona, per exemple, han aplicat restriccions temporals durant l’estiu per evitar col·lapses i protegir la mobilitat local.

Els límits: proporcionalitat, publicitat i exempcions

Ara bé, perquè aquesta mesura sigui legal i no vulneri drets fonamentals com la lliure circulació (article 19 de la Constitució espanyola), cal que s’ajusti a uns criteris clars de proporcionalitat, necessitat i no discriminació arbitrària. Això vol dir que la restricció ha de tenir un objectiu legítim, com la protecció del trànsit o la qualitat de vida dels residents, i que ha de ser la mesura més adequada i menys invasiva per assolir-lo.

Fonts jurídiques consultades asseguren que “si la mesura s’aplica només durant unes hores concretes, té una motivació tècnica i no impedeix l’accés de serveis essencials o situacions justificades, la seva legalitat és clara”. També és fonamental que l’Ajuntament publiqui formalment la mesura mitjançant un ban, decret o resolució, i que s’informi la ciutadania amb la suficient antelació, amb senyals visibles i clares.

La jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional ha avalat restriccions similars sempre que s’adoptin de forma no arbitrària i es garanteixin les excepcions necessàries. El cas de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) implantades a Barcelona, per exemple, va seguir aquests mateixos criteris, tot i que en aquell cas la finalitat principal era ambiental.

Reacció municipal: “No és una mesura contra ningú”

Fonts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro insisteixen que “la mesura no busca discriminar ningú, sinó evitar que el poble col·lapsi els caps de setmana”. També recorden que en cap cas s’impedeix l’entrada a serveis d’emergència, repartidors o persones que tinguin una justificació clara. “Els agents regulen l’accés amb criteri i sentit comú”, afirmen.

De fet, diversos consistoris del Baix Empordà han mostrat interès per implementar mesures similars, especialment de cara als mesos d’estiu, quan les carreteres secundàries i els accessos als pobles es veuen desbordats per l’augment del trànsit.

L’accés restringit, una eina legal per protegir el territori

En definitiva, malgrat que la decisió de limitar l’entrada només als veïns pot generar controvèrsia i crítiques, el marc normatiu actual permet als ajuntaments aplicar aquest tipus de mesures sempre que estiguin justificades, siguin proporcionals i temporals, i es comuniquin correctament.

Les restriccions de trànsit no són una novetat a Catalunya, sinó una eina urbanística i de gestió de mobilitat que cada cop més municipis fan servir per protegir el seu entorn i la convivència. En aquest context, la mesura adoptada per Santa Cristina d’Aro es pot considerar plenament compatible amb la legalitat vigent, lluny de la il·legalitat que alguns usuaris atribueixen erròniament a les xarxes socials.

Susana Lloret: «Amb l’Empordanet Escena volem que la cultura sigui accessible a tothom i que se li doni valor»

Aquest mes de maig torna Empordanet escena, el cicle d’arts escèniques que porta espectacles a municipis petits de l’Empordà. La iniciativa es reprèn després d’una aturada temporal. Ara, el projecte recupera la seva activitat amb actuacions a l’aire lliure els tres diumenges de maig, als municipis de Sant Climent de Peralta, Gualta i les Olives.

Aquesta edició de primavera proposa tres espectacles adreçats principalment al públic familiar. La programació arrenca l’11 de maig a Sant Climent de Peralta amb la companyia D’es Tro, que presenta «Poi», una peça visual que combina la tècnica tradicional de la baldufa amb circ i arts visuals. El 18 de maig serà el torn del pallasso gironí Pere Hosta, que actuarà a Gualta amb «Woof», un muntatge recent que ja ha començat a girar. El 25 de maig, a les Olives, la companyia Guga & Silvia tancarà el cicle amb l’espectacle de circ i humor «Here we Go». Ho explica la productora executiva del cicle, Susana Lloret.

El projecte aposta per escenaris a l’aire lliure, ja que molts dels municipis participants no disposen d’espais escènics tancats. La vinculació entre cultura i paisatge és un dels elements distintius del cicle, que pretén integrar les arts escèniques amb el patrimoni arquitectònic i l’entorn rural.

Amb aquesta iniciativa, l’organització vol acostar la cultura a zones amb poca oferta i reforçar el dret d’accés a la cultura de tots els ciutadans, especialment infants i famílies. Segons Susana Lloret, el projecte es fa “per militància” i respon a la voluntat de retornar al territori part de l’experiència acumulada en l’àmbit escènic.

La resposta del públic ha estat molt positiva. El circuit compta amb prop de 160 abonats que es desplacen entre els diferents municipis per seguir la programació. Segons Lloret, el 90% d’ocupació mitjana de les funcions demostra la necessitat i l’interès per aquesta oferta cultural.

Les entrades es poden adquirir a través del web d’Empordanet Escena, amb preus molt assequibles. L’abonament per als tres espectacles de primavera té un cost de 10 euros. Els organitzadors defensen que la cultura s’ha de valorar, però també ha de ser accessible per a tothom. De cara a la tardor, el cicle preveu reprendre espectacles que van quedar ajornats en l’edició anterior.

Lloret també reclama més suport institucional per garantir la continuïtat del projecte. Assegura que hi ha més de 15 ajuntaments interessats a acollir espectacles, però el pressupost actual no permet arribar a tots. “Tenim la proposta i tenim el públic, però calen recursos”, conclou.

El TSJC augmenta a 13 anys de presó la condemna a l’acusat de violar una treballadora sexual a Palamós

TSJC Palamós Violació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha augmentat a 13 anys de presó la condemna a l’acusat de violar una treballadora sexual a Palamós i causar-li lesions la matinada del 21 de novembre del 2023. L’Audiència de Girona li va imposar 6 anys però l’alt tribunal català ha estimat un recurs de la fiscalia que sol·licitava incrementar la pena al·legant que la secció quarta no va tenir en compte el grau de violència del processat. La sentència conclou que l’acusat va actuar amb «brutalitat» i amb l’objectiu «d’humiliar» la víctima quan «li va introduir amb força la mà a la cavitat vaginal i, un cop dins, la va girar fent torsió mecànica»: «La torsió no era necessària i obeïa només al desig d’humiliar».

La sentència del TSJC estima el recurs interposat per la fiscalia i resol que va ser una agressió sexual agreujada per la violència de l’acusat i perquè els seus actes van ser «particularment degradants o vexatoris».

La secció quarta de l’Audiència de Girona li va imposar una pena de 6 anys de presó (5 per agressió sexual amb penetració i 1 per un delicte de lesions). La sentència va declarar provat que cap a les 3 de la matinada del 21 de novembre del 2023, l’acusat va anar a un bordell de Palamós. Després de tenir sexe amb una treballadora, cap a les 4.30 hores va contractar els serveis de la víctima.

Quan estaven en una de les habitacions, el processat li va introduir els dits a la treballadora sexual, que es va oposar «a aquesta pràctica». L’home va parar, però després d’una «breu pausa», li va acabar introduint «amb força la mà» i la va regirar, provocant-li un esquinçament a la víctima. La dona va haver de rebre assistència mèdica i tractament quirúrgic per suturar les ferides.

L’Audiència va excloure l’encaix de l’agressió sexual de l’article 179.2, que és quan es comet utilitzant violència o intimidació. «El tribunal exclou la violència en considerar que es va tractar d’una penetració sorpresiva i la introducció de la mà a la vagina de la denunciant no va ser fruit d’un exercici de violència prèvia, sinó d’una conducta inesperada».

El TSJC avala els arguments de la fiscalia a l’hora de recórrer contra la sentència i conclou amb aquest atac «per sorpresa i amb força», el condemnat va «doblegar la voluntat» de la víctima: «No només va introduir per la força la mà, sinó que va fer una torsió mecànica, una acció especialment violenta».

«Ens hem de preguntar, la torsió era necessària per a l’agressió sexual? La resposta és no. Va ser especialment denigrant i humiliant per a la víctima? La resposta és sí», argumenta la sentència. El TSJC considera que la torsió que va causar una hemorràgia a la víctima «conté un plus de gravetat i de brutalitat»: «El processat era plenament conscient de les lesions que ocasionaria, que van necessitar tractament quirúrgic i que haurien pogut ser molt més greus».

«Així, va mostrar el seu enuig a la negativa de la denunciant, va imposar el seu poder, la va menysprear i humiliar. Hi va haver un excés de violència. El relat fàctic permet apreciar que el processat es va excedir en el seu ‘modus operandi’, més enllà de l’acció concreta que va portar a terme, va imposar la seva conducta a la denunciant amb una clara denigració com a dona», resol la sentència a l’hora d’acceptar el subtipus agreujat per ser una agressió sexual «particularment degradant o vexatòria».

Per això, eleva la pena per aquest delicte a 12 anys de presó i manté la condemna d’1 any pel delicte de lesions. A més, el processat no es podrà acostar a menys de 500 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 13 anys i li imposen 5 anys de llibertat vigilada.

El Club Nàutic de l’Estartit és el primer patrocinador oficial de l’Espai Medes

conveniespaimedescne2.jpeg-870x580

L’Espai Medes ha signat el seu primer acord de col·laboració i esponsorització amb el Club Nàutic Estartit. El conveni reforça el compromís del club amb aquest nou centre dedicat a la divulgació del patrimoni marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L’acte s’ha celebrat a les instal·lacions del centre, amb la participació de l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, el regidor Genís Pigem i el president del Club Nàutic Estartit, Jordi Ponjoan. Aquest acord consolida un vincle que ve de lluny: el club va tenir un paper clau en la creació de l’equipament, ja que l’any 2017 es va fer càrrec de la construcció de l’edifici dins del projecte de millora de la dàrsena esportiva.

Amb aquesta col·laboració, es preveu impulsar les visites dels més de 500 socis del club i donar suport a les activitats programades dins el Pla Director del centre. L’Espai Medes s’ha concebut com un centre d’interpretació marina de nova generació, amb una proposta immersiva que convida el públic a fer un viatge submarí per descobrir els valors ecològics i culturals d’aquest entorn natural.

El centre va obrir portes el passat 5 d’abril i, en les primeres setmanes, ha rebut prop d’un miler de visitants. El regidor Genís Pigem ha destacat la bona acollida del públic i ha agraït la implicació del Club Nàutic, que considera clau per consolidar les funcions educatives i de sensibilització del projecte.

Coincidint amb la signatura del conveni, s’ha activat el lloc web oficial del centre, www.espaimedes.cat, que anirà incorporant continguts de forma progressiva. A més, durant tot el mes de maig, les visites seran gratuïtes els dimarts, dimecres i dijous, amb sessions guiades els dimecres adreçades a col·lectius específics.

L’Espai Medes és fruit d’una col·laboració institucional àmplia que inclou l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, el Club Nàutic Estartit, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i la Diputació de Girona. El centre s’emmarca dins del Pla de Sostenibilitat Turística del municipi, en l’eix de valorització del territori.

Supermatí – 5 maig 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 5 maig 2025
Loading
/

L’Orquestra Di-versiones exhaureix les entrades per la celebració dels 20 anys

l’orquestra-di-versiones-celebrara-20-anys-amb-una-festassa-a-girona
L’Orquestra Di-Versiones celebrarà 20 anys amb una festassa a Girona

L’Orquestra Di-versiones ha exhaurit les més de 6.000 entrades per a la gran festa dels seus 20 anys, que se celebrarà el 10 de maig al Palau de Fires de Girona. Aquesta resposta del públic confirma l’èxit de convocatòria i l’expectació generada al voltant de l’esdeveniment.

La jornada festiva començarà a les quatre de la tarda al Mercat del Lleó. Des d’allà, arrencarà una rua que omplirà els carrers de la ciutat de música i espectacle fins arribar al Palau de Fires, on tindran lloc els concerts principals.

L’acte comptarà amb actuacions i col·laboracions especials que repassaran dues dècades de trajectòria de l’Orquestra Di-versiones. La música no s’aturarà fins a mitjanit, en una vetllada pensada per fer reviure els millors moments de la seva història i oferir una experiència única als assistents. Amb aquest concert, la formació gironina vol agrair el suport del seu públic i celebrar amb ell un camí compartit ple de bon humor, ritme i compromís amb la festa.