La decisió de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro de restringir l’accés al nucli urbà només als veïns durant els moments de més afluència de trànsit ha aixecat alguns comentaris a les xarxes socials, que qüestionen la legalitat de la mesura. Alguns usuaris han qüestionat que es pugui impedir l’entrada a persones no residents, tot assegurant que “el Codi de Circulació no ho permet” o que es tracta d’una “discriminació il·legal”. Davant d’aquestes crítiques, diversos experts en dret administratiu i mobilitat consultats per radiocapital.cat recorden que la mesura és legal i possible, sempre que es basi en criteris objectius, sigui temporal i s’adopti mitjançant els instruments normatius adequats.
Segons va informar aquest mitjà aquest cap de setmana, l’Ajuntament ha decidit implantar aquesta limitació de manera puntual per evitar el col·lapse que es produeix en hores punta de retorn de la Costa Brava, quan molts conductors intenten escurçar el trajecte cap a l’interior travessant pel centre de Santa Cristina d’Aro. Aquesta afluència sobtada de vehicles, segons fonts municipals, “no només satura la circulació interna, sinó que posa en risc la seguretat dels vianants i dificulta l’activitat quotidiana dels veïns”.
Legal i regulable: què diu la normativa?
Contràriament al que s’afirma en alguns comentaris, el Codi de Circulació espanyol no prohibeix que els ajuntaments restringeixin l’accés a determinades vies o àrees del municipi. Al contrari, la Llei de Trànsit i Seguretat Viària (Reial decret legislatiu 6/2015) estableix, a l’article 7, que els municipis tenen la competència per regular la circulació de vehicles dins del seu terme municipal. Aquesta capacitat inclou la possibilitat de limitar o restringir l’accés a determinats vehicles o persones per raons justificades, com ara la seguretat viària, la protecció del medi ambient o l’ordre públic.
A més, la Llei de Bases de Règim Local (Llei 7/1985) reforça aquest principi i reconeix explícitament que els ajuntaments poden intervenir en la regulació del trànsit urbà. Així ho han fet, de fet, molts altres municipis catalans en contextos similars: Cadaqués, Begur, Tossa de Mar o el nucli antic de Girona, per exemple, han aplicat restriccions temporals durant l’estiu per evitar col·lapses i protegir la mobilitat local.
Els límits: proporcionalitat, publicitat i exempcions
Ara bé, perquè aquesta mesura sigui legal i no vulneri drets fonamentals com la lliure circulació (article 19 de la Constitució espanyola), cal que s’ajusti a uns criteris clars de proporcionalitat, necessitat i no discriminació arbitrària. Això vol dir que la restricció ha de tenir un objectiu legítim, com la protecció del trànsit o la qualitat de vida dels residents, i que ha de ser la mesura més adequada i menys invasiva per assolir-lo.
Fonts jurídiques consultades asseguren que “si la mesura s’aplica només durant unes hores concretes, té una motivació tècnica i no impedeix l’accés de serveis essencials o situacions justificades, la seva legalitat és clara”. També és fonamental que l’Ajuntament publiqui formalment la mesura mitjançant un ban, decret o resolució, i que s’informi la ciutadania amb la suficient antelació, amb senyals visibles i clares.
La jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional ha avalat restriccions similars sempre que s’adoptin de forma no arbitrària i es garanteixin les excepcions necessàries. El cas de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) implantades a Barcelona, per exemple, va seguir aquests mateixos criteris, tot i que en aquell cas la finalitat principal era ambiental.
Reacció municipal: “No és una mesura contra ningú”
Fonts de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro insisteixen que “la mesura no busca discriminar ningú, sinó evitar que el poble col·lapsi els caps de setmana”. També recorden que en cap cas s’impedeix l’entrada a serveis d’emergència, repartidors o persones que tinguin una justificació clara. “Els agents regulen l’accés amb criteri i sentit comú”, afirmen.
De fet, diversos consistoris del Baix Empordà han mostrat interès per implementar mesures similars, especialment de cara als mesos d’estiu, quan les carreteres secundàries i els accessos als pobles es veuen desbordats per l’augment del trànsit.
L’accés restringit, una eina legal per protegir el territori
En definitiva, malgrat que la decisió de limitar l’entrada només als veïns pot generar controvèrsia i crítiques, el marc normatiu actual permet als ajuntaments aplicar aquest tipus de mesures sempre que estiguin justificades, siguin proporcionals i temporals, i es comuniquin correctament.
Les restriccions de trànsit no són una novetat a Catalunya, sinó una eina urbanística i de gestió de mobilitat que cada cop més municipis fan servir per protegir el seu entorn i la convivència. En aquest context, la mesura adoptada per Santa Cristina d’Aro es pot considerar plenament compatible amb la legalitat vigent, lluny de la il·legalitat que alguns usuaris atribueixen erròniament a les xarxes socials.
