Privat: Palamós promociona la seva oferta turística a la fira “Expovacaciones” de Bilbao
Palamós ha tornat a ser present a la fira turística Expovacaciones, celebrada a Bilbao del 9 a l’11 de maig, per promocionar l’oferta que el municipi prepara per a la temporada d’estiu.
L’estand de Palamós s’ha integrat dins l’espai del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, i ha estat gestionat per personal municipal. L’objectiu principal ha estat donar a conèixer la destinació entre el públic del País Basc, un dels mercats més fidels al turisme de la Costa Brava.
La proposta turística inclou una àmplia varietat d’atractius: des de les platges i els esports nàutics fins al comerç local, la restauració i les activitats d’oci. L’Ajuntament vol destacar la qualitat i diversitat de l’oferta, així com la seva accessibilitat per a escapades curtes.
Aquesta acció s’emmarca dins la participació de Palamós en cinc fires turístiques durant l’any, tant a escala estatal com internacional, amb l’objectiu de reforçar la promoció de la vila en mercats de proximitat.
Èxit rotund del songwriting camp “Nature is Home for Artists” a Girona
Entre el 5 i el 9 de maig, la natura i la creativitat musical es van fusionar en una masia de Girona durant la segona edició del “Nature is Home for Artists”, un songwriting camp pioner que promou la música, la sostenibilitat i la convivència artística.
El projecte, impulsat pel grup malagueny JavyPablo, el seu mànager Alfredo i l’artista Hanna Kawan, va comptar amb el suport d’imagin com a partner principal i la col·laboració de The Tyets com a ambaixadors de la música catalana. Entre els participants hi havia noms destacats com Suu, Vic Mirallas, Flashy Ice Cream, Pep Saula, Vernat, Stivijoes, Michael Foster, Al·lèrgiques al pol·len, així com els germans Samper, músics habituals de Nil Moliner i The Tyets.
Foto: Santi Garcia
Aquest campament no només va ser un espai per a la creació de noves cançons —com ja va passar en la primera edició celebrada a Astúries—, sinó també un entorn de formació i compromís ambiental. Els artistes van participar en el repte imaginPlanet Challenge, guiats per l’emprenedor Xavier Verdaguer, i van presentar idees innovadores davant d’un jurat. Els guanyadors gaudiran d’una experiència única: bussejar i plantar corall al Mediterrani amb l’equip d’imagin.
Amb aquesta iniciativa, “Nature is Home for Artists” consolida la seva presència a Catalunya i reforça la seva missió: generar comunitat, fomentar el talent emergent i vincular la música amb valors com la sostenibilitat i l’emprenedoria.
Una vintena d’entitats de l’Alt i el Baix Empordà han decidit aplegar-se sota una coordinadora, ‘Empordà Dempeus’, per lluitar de manera conjunta «contra l’allau de projectes» que «amenacen» el territori. Els impulsors han enumerat els principals riscos que hi ha sobre la taula, com la falta d’aigua i d’habitatge, la defensa dels béns comunals, o la protecció de les terres agrícoles. El portaveu d’Empordà Dempeus, Josep Ciurana, ha posat d’exemple el sistema elèctric, que està «segrestat per un model d’oligopoli». «Proliferen els parcs fotovoltaics i eòlics, però els importa un rave el consum exagerat de terres fèrtils o posar en risc la biodiversitat marina», ha criticat. La primera acció serà una manifestació el 14 de juny a Figueres.
«Estem esgotant la capacitat de càrrega del territori i dels nostres recursos». És l’alerta que ha llençat Josep Ciurana, un dels portaveus de la nova plataforma Empordà Dempeus, que s’ha presentat aquest dilluns a Figueres. L’associació neix arran del conjunt de projectes que es volen engegar a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i agrupa diverses entitats locals «per teixir una estratègia conjunta en defensa del territori».
Els seus impulsors han fet un llistat de les diferents problemàtiques que més els preocupen. D’una banda, l’escassetat d’aigua –»que la tenim contaminada i la destinem a la sobreexplotació turística», segons Ciurana. D’altra banda, les infraestructures, amb projectes «sobredimensionats i desproporcionats» com el Pla Logis Empordà o la variant de Vilafant.
Així mateix, han carregat contra les inversions realitzades en l’àmbit ferroviari: «S’ha invertit en el TGV i s’ha desatès el que realment interessa als ciutadans, que és el transport de proximitat. Només amb un terç de la inversió que s’ha fet al TGV, podríem haver millorat la línia del tren convencional», ha lamentat el portaveu.
Un altre àmbit que preocupa als impulsors és la conservació dels terrenys agrícoles. «Les nostres terres rares són les terres de conreu, les necessitem pel nostre futur i les hem de preservar dels projectes especulatius», ha subratllat.
Pel que fa a l’urbanisme, Ciurana ha recordat que s’estan «sacrificant terrenys molt escassos per destinar-los a segones residències per rics». «Res a veure amb facilitar l’accés a l’habitatge als joves o a la gent gran», ha lamentat.
A més, també volen lluitar per preservar l’espai públic i els bens comunals, davant «d’aquells que se’ls volen apropiar», i han posat d’exemple la Gola del Fluvià, on un propietari hi fa activitats de manera «il·legal».
També han tingut crítiques pel model energètic i els projectes de parcs eòlics i fotovoltaics que es volen engegar. La nova coordinadora deixa clar que la «transició energètica és imprescindible i urgent», però asseguren que «mai serà ni justa ni respectuosa si es deixa en mans d’unes companyies que tenen com a objectiu aconseguir el màxim de beneficis».
Per aquest motiu aposten perquè les administracions planifiquin el desplegament de les renovables, per tal que l’energia es generi a prop d’on s’ha de consumir, i que es «respectin les terres agrícoles, el mar, la biodiversitat i el paisatge». «Només un sector públic potent podrà parar els peus als especuladors i podrà posar fi als abusos de les elèctriques», han subratllat.
Davant d’aquest «allau de projectes», els impulsors de la coordinadora han decidit agrupar-se i coordinar-se amb una estratègia de major nivell. «No només hem d’actuar a escala local, sinó que volem que sigui un exemple per fer front a totes aquestes agressions, que són comunes a l’Empordà i a tot el territori», ha insistit Ciurana. De fet, ara són una vintena d’entitats, però esperen que en les pròximes setmanes s’hi sumin moltes més.
Manifestació el 14 de juny
La primera acció que duran a terme com a coordinadora és una manifestació el dissabte 14 de juny a Figueres. La protesta començarà a les deu del matí, amb dues columnes: una sortirà del càmping Pous i, l’altra, des del supermercat de la carretera de Roses. Després, s’uniran a la Rambla figuerenca, on faran els parlaments i un vermut musical.
La vintena d’entitats que formen part d’Empordà Dempeus són: Albera Lliure de Molins, Amics del Manol, Amics de la natura de Cadaqués, Fòrum l’Escala-Empúries, Grup en Defensa de la Gola del Fluvià, IAEDEN-Salvem l’Empordà, Jovent Ecologista Empordanès, Mundus Omnium, No a la variant de Vilafant, SOS Costa Brava, Plataforma PDUAELE, No al PLEMCAT, Platges Netes Colera-Portbou, Stop Macroparc Eòlic Marí, Stop Especulació Verda, som territori; Unió de Pagesos, Joves Unió de Pagesos, Ateneu de Colera i Associació Turisme Rural Girona.
Els ajuntaments de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro han presentat aquest matí el pla estratègic que vol impulsar de manera conjunta l’economia, la formació i la ocupació de la zona Guíxols – Vall d’Aro. Aquest pla, que ha comptat amb un període d’elaboració d’uns vuit mesos, està previst que es desenvolupi entre el 2025 i el 2028 amb la voluntat d’unificar actuacions entre aquests tres ajuntaments. Han estat més d’una vuitantena d’actors els que han format part de l’elaboració d’aquest pla.
El pla preveu l’impuls de tretze actuacions en economia sostenible i diversificada que valorin el territori; cohesió social i inclusiva; de suport a la competitivitat i qualitat de vida; així com la governança i cooperació. Ho ha explicat la consultora d’Activa Prospect (empresa encarregada d’impulsar l’estudi), Laia Pellejà.
S’han analitzat les necessitats econòmiques i formatives de la zona Guíxols – Vall d’Aro per dissenyar un pla conjunt entre els tres ajuntaments. Aquest pla aposta per una economia més sostenible i variada. Per aconseguir-ho, els municipis volen atreure noves empreses i emprenedors que vulguin instal·lar-s’hi.
Pel que fa a la formació, el pla preveu cursos específics per al sector turístic. L’objectiu és professionalitzar perfils molt concrets, adaptats a les demandes de les empreses. Els cursos seran breus i permetran obtenir una certificació que acrediti els coneixements necessaris per aspirar a llocs de treball més qualificats. També s’inclouran formacions en idiomes, amb continguts útils per al sector turístic.
Les accions previstes en aquest pla estratègic tindran un cost aproximat de 600.000 euros que els tres ajuntaments han decidit dedicar al projecte. Igualment, no descarten rebre suport d’administracions com la Generalitat. La redacció del pla, de fet, ha rebut una subvenció de 22.000 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Tot i això, els tres ajuntaments confien que podran rebre més suport per tirar endavant el pla.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, explica que el pla estratègic neix amb la voluntat de fomentar l’atracció de talent i la promoció de la ocupació sempre amb la «voluntat de voler mirar endavant». Per això, destaca la voluntat d’unir esforços entre aquests tres municipis. Tot i això, ha recordat la feina que queda per fer i la intenció de cercar finançament per poder promoure aquests objectius.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, explica que el pla estratègic s’estendrà en altres àmbits vinculats amb la formació i la ocupació. Apunta que els tres municipis «formen una àrea metropolitana» amb projectes i plans que han de ser compartits per millorar la qualitat de vida de la població de la zona.
L’alcalde de Santa Cristina, Josep Xifre, apunta que s’ha fet una gran feina de manera conjunta entre els ajuntaments. I reconeix que d’aquesta manera Santa Cristina pot aportar el seu valor en el turisme de natura o la promoció del sector primari.
Els Bombers reforcen la seva base de drons a la Pera amb nova tecnologia
La base dels Bombers de la Generalitat a la Pera ha reforçat els seus recursos amb nous drons d’última generació. Aquest equipament tecnològic permetrà millorar la resposta en casos d’incendis, recerques i altres emergències. El municipi és una de les tres seus operatives de la Unitat de Drons, juntament amb Cerdanyola del Vallès i Mollerussa.
A principis de 2025, la Unitat de Drons s’ha integrat a la Divisió de la Sala Central de Bombers. Aquesta reorganització pretén millorar la coordinació entre les aeronaus tripulades i les no tripulades en serveis d’emergència.
La distribució territorial de les tres bases permet arribar a qualsevol punt de Catalunya en menys d’una hora. Aquest desplegament també facilita la incorporació de nous efectius i garanteix una cobertura ràpida en zones de difícil accés.
La flota de drons inclou ara 25 aeronaus, de les quals 20 es van incorporar a finals de 2024. Els aparells tenen càmeres visuals i termogràfiques d’alta resolució, més autonomia i resistència a condicions meteorològiques adverses. L’equip està format per 23 bombers habilitats com a pilots, repartits entre les tres seus.
La Unitat de Drons va començar a operar el 2021 i ha anat creixent amb noves promocions de pilots i l’adopció de tecnologia com el sistema Lifeseeker, que permet localitzar telèfons mòbils en entorns de difícil cobertura. A més, recentment s’ha incorporat programari amb intel·ligència artificial per optimitzar l’anàlisi d’imatges.
Els objectius a curt termini inclouen ampliar l’equip humà, adquirir vehicles tot terreny per a cada base, adaptar-se a la nova normativa estatal i reforçar la col·laboració amb altres cossos d’emergència.
El passat divendres, el teatre Mundet de Sant Antoni va acollir la presentació de l’onzena campanya d’excavacions a la vil·la romana del Collet, situada a Calonge i Sant Antoni. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Jordi Soler i dels arqueòlegs Josep Burch, Marc Bouzas i Elisabet Moner, del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Girona.
Les excavacions, realitzades durant els mesos de febrer i març, han estat impulsades per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. Aquestes actuacions s’emmarquen en el projecte de recerca “La vil·la romana del Collet i el seu fundus”.
Les troballes obtingudes reforcen la idea que es tracta d’una vil·la d’alt nivell. S’han identificat marbres d’origen grec, un fragment de columna, una llàntia decorada amb una escena mitològica d’Hèrcules i el centaure Nessos, una màscara teatral, un podall relacionat amb el cultiu del vi i ceràmica importada de la Gàl·lia.
Els treballs s’han centrat en una gran cisterna situada darrere la façana marítima de la vil·la. Aquesta estructura ha proporcionat informació clau sobre l’abandonament de l’assentament original i la construcció d’una nova vil·la cap al final del segle I. També han permès delimitar millor les fases d’ocupació de l’espai i estudiar les activitats agrícoles, ramaderes, forestals i marines del seu entorn.
Les dades obtingudes confirmen que el Collet respon al model de vil·la romana “a mare”, en què la riquesa es basava en l’explotació del territori. En aquest tipus d’assentament, el propietari no hi vivia de forma habitual i deixava la gestió en mans d’un encarregat.
Durant l’estiu està prevista una nova fase d’excavacions amb estudiants de la Universitat de Girona, que continuarà aprofundint en el coneixement d’aquest jaciment arqueològic.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.