Enèsima versió cinematogràfica de la novel·la de Mary Shelley, gens original i en la qual els tòpics i referents coneguts desfilen sense vergonya. Però Victor Frankenstein es creu molt original quan converteix en protagonista principal a l’etern secundari, Igor. La pel·lícula està molt necessitada de comercialitat i per tant, no pot permetre tenir un protagonista lleig i geperut, així que Igor, com si fos un aneguet lleig qualsevol, perd la gepa i esdevé un jove atractiu que s’emporta a la més guapa.
El guió, un autèntic catàleg de tòpics, és un despropòsit, i la direcció un caos. El guionista ha estat Max Landis, que aprofitant la fama del seu pare, s’ha col·locat en un seguit de pel·lícules, fracassades totes elles, però que, malgrat això, no l’han fet baixar del podi dels escriptors joves més destacats de Hollywood. El seu nom va sortir a la fama amb Chronicle, pel·lícula que no destacava pel guió, més aviat ho feia per la creativitat visual i realisme que va donar al relat l’avui defenestrat Josh Trank.
 Sobre l’argument, tant sols explicar que tot comença amb Igor, un pallasso de circ maltractat pels seus companys. El seu entusiasme per la ciència i coneixements en medicina propicien que sigui rescatat per Victor Frankeinstein, el qual li cura la gepa amb una rapidesa insòlita. Igor es convertirà en l’assistent de Frankeinstein en l’ambiciós pla d’aquest de tornar a la vida, a través de la ciència, un cos inert. Igor representa la veu de la consciència per un doctor desesperat per crear vida.
Els protagonistes principals són James McAvoy com a doctor Frankenstein i Daniel Radcliffe. Els actors, malgrat la seva indubtable qualitat, no estan bé. McAvoy està sobreactuat i es mostra tota l’estona sobreexcitat, mentre que Radcliffe es mostra mancat de carisma i poca cosa pot fer davant un paper mal escrit que ni connecta amb l’espectador ni resulta creïble.
La suposada nova visió del mite de Frankeinstein acaba essent una versió de la història per un públic poc exigent o per aquell que només entra en una sala de cinema per passar una estona amb la parella de torn a les fosques. Al final, el cadàver que intenta ser reviscolat és la pròpia pel·lícula, però aquesta, per més llamps que rebi, mai reviscola.
[embedded content]

Font: Ningú no és perfecte

{$excerpt:n}