Tecnologia i oci digital 21/06/2016

Per
Josep Lluís Vidal
-

L’adquisició de la xarxa social de contactes professionals Linkedin per part de Microsoft ha estat una de les notícies de l’àmbit tecnològic més comentades dels darrers dies. L’empresa de Bill Gates ha pagat la xifra de 23.000 milions d’euros, una operació que ha fet que les accions de Linkedin pugin a la borsa, com no podia ser d’una altra manera. Els analistes interpreten aquesta adquisició com una estratègia de Microsoft per no quedar-se enrere a l’era de l’Internet social, dominat sobretot per Facebook.

A més, Microsoft no ha estat l’únic dels grans que ha moviments de capital en els darrers dies. Twitter s’ha decidit també a invertir 71 milions d’euros en la plataforma d’àudios a la carta, Soundcloud. Com podeu veure, en aquesta cursa ningú vol ser l’últim!

Teniu un iPhone? Això potser us interessa…

Un tribunal d’aquell país ha dictaminat que Apple ha copiat el disseny dels seus iPhones 6 i iPhone6 Plus a un fabricant local d’smartphones de gamma baixa. Segons el tribunal, les diferències entre el telèfon d’Apple i un model de la marca 100+, són tan insignificants, que un usuari ho tindria difícil per apreciar-les i ha ordenat que es deixin de vendre els telèfons d’Apple a Pekín. El més curiós del cas, és que l’empresa demandant es va declarar en bancarrota l’any passat.

Torna Nokia!

Recordeu Nokia, la marca de mòbils indestructibles? Doncs bé, donat que ja no tenen res a fer en el mercat de la telefonia després de vendre aquesta línia de negoci -precisament a Microsoft- ara volen posicionar-se com a referents en el mercat de la realitat virtual i la salut. I ho han fet com a inesperats patrocinadors d’una càmera que grava en 360 graus i amb la compra d’una startup francesa que fa polseres de medició de pasos.

Carregadors de bateries de cotxe molt ràpids

Per altra banda, Tesla ha presentat el primer súper carregador de bateries de cotxe elèctric a Amèrica Llatina, concretament a Mèxic, molt a prop d’Acapulco. Aquest punt és capaç de proporcionar en 30 minuts l’energia suficient a un cotxe per tal que pugui recórrer 250 quilòmetres. Tesla compta 640 estacions de càrrega com aquesta a tot el món per a vehicles que tenen una autonomia d’entre 338 i 443 quilòmetres.

Veu HD

Acabem amb una novetat que no ha tingut gaire difusió però que segur que has notat. Les trucades de veu mòbil amb qualitat HD. Els principals operadors ja estan començant a incorporar-les tot i que per gaudir de trucades amb una gran qualitat de veu s’han de donar una sèrie de requisits. Entre ells, que els dos terminals suportin aquesta funcionalitat; que els dos tinguin cobertura 3G o 4G i que els dos estiguin en la mateixa xarxa.

Expediente Warren: El caso Enfield

Per
Ignasi Arbat
-

Després de l’estrena d’Insidious: Parte 2 i d’Expediente Warren: The Conjuring, el director, James Wan, decidia allunyar-se del gènere que l’havia popularitzat, el terror. Wan va ser el relleu de Justin Lin a la saga Fast & Furious, però després dels nombrosos problemes que va partir aquella pel·lícula arran de la mort de Paul Walker, Wan ha tornat un terreny còmode i conegut per dirigir aquesta segona part, cosa que ens fa molt feliços ja que ni Insidious 3, ni l’spin-off d’Expediente Warren, Annabelle, han estat a l’alçada del llistó deixat per Wan.
Aquesta segona part aborda un altre cas real (la paraula real agafeu-la amb generositat) que van investigar els Warren, el conegut com a Poltergeist d’Enfield, un dels successos més populars de la història de la parapsicologia que va patir una família britànica. L’acció arrenca als anys 70 en una casa d’Enfield, on viu una mare soltera, interpretada per Frances O’Connor, i els seus 4 fills. La família començarà a experimentar fenomens sobrenaturals protagonitzats per esperits malignes. El matrimoni Warren, Lorraine i Ed, interpretats de nou per Vera Farmiga i Patrick Wilson, investigaran aquests fenomens que afectaran especialment a una de les filles. 
El caso Enfield és un autèntic festival del cinema de terror made in James Wan. El director torna a demostrar que domina la tècnica de crear atmosferes i impregnar ritme a les pel·lícules de gènere com ningú. Wan ens ofereix una proposta igual d’estimulant i terrorífica com la primera en una època en què el cinema de terror comercial està inundat de produccions mediocres protagonitzades per adolescents igual de mediocres. Així que resulta agradable veure’n una a la cartellera destinada a un públic que li agradi pensar una mica i, si pot ser, veure bones interpretacions. 
Wan sap utilitzar amb intel·ligència l’espant, posant-lo quan toca, fins i tot quan l’espectador se’l veu a venir, però que igualment t’acaba fent donar un salt de la butaca. Visualment introdueix esperits absolutament esfereïdors com la monja que sembla prendre vida més enllà de la pantalla de cinema, o l’home torçat, sortit d’una innocent joguina. Dos éssers terrorífics, especialment aquesta monja que ja passa a ser un dels fantasmes més acollonidors del cinema terror. 
Els dos intèrprets principals, Vera Farmiga i Patrick Wilson tenen molta química,i ens ho tornen a demostrar. Estan perfectes en el paper dels Warren. Les escenes en què hi surten ja tenen molt de guanyat amb la força que són capaços de transmetre solets.
Pocs retrets se li poden fer en aquesta pel·lícula quan cada detall està cuidat al mil·límetre. Per posar un exemple, si mireu per internet les fotografies dels protagonistes reals i us fixeu en la decoració de les habitacions i la roba, us adonareu del detall en què Wan ha cuidat aquesta producció.
De durada superior a les dues hores, manté el ritme i la tensió durant tot aquest temps. El secret de l’autèntic terror de la pel·lícula és la sensació de realisme que Wan sap donar-li. James Wan sembla viure la pel·lícula com un espectador més, i aquesta manera de veure-la des de fora, però estant dins, el fa brillant en el gènere. I sí, en volem més, ens encanta que James Wan ens ho faci passar així de malament.

Ràdio Capital estrena nou programa

Per
Ràdio Capital
-
Dissabtes de 22:00 a 02:00

El dissabte 25 de juny, Ràdio Capital de l’Empordà estrena Sessió Capital.  Produït per en Juli Pedrero, Sessió Capital és el primer programa de música ballable, de producció pròpia. Cada Setmana, el programa fa una tria de les versions més ballables de l’actualitat musical, i les presenta en forma de sessió durant dues hores. L’espai s’emet totes les nits de dissabte a través de Ràdio Capital de l’Empordà i se’n poden recuperar totes les sessions, a través del web de l’emissora.

Sobre en Juli Pedrero

A més de ser un dels fundadors de Ràdio Capital, en Juli Pedrero és el responsable de la programació musical de l’emissora i del seu funcionament. Nascut a Palafrugell i co propietari d’una botiga d’electrodomèstics, en Juli acumula més de 25 anys d’experiència radiofònica. Amb Sessió Capital, en Juli torna a agafar les regnes d’un programa propi, fent el que millor sap: Buscar bona música i avançar-se al que la resta d’emissores posaran d’aquí a un temps.

 

Eddie el águila

Per
Ignasi Arbat
-
Pel·lícula produïda per Matthew Vaughn que narra els fets reals que van portar a l’esquiador amateur Michael Edwards a participar en els Jocs Olímpics. Dirigeix Dexter Fletcher (Amanece en Edimburgo), els protagonistes són Taron Egerton, Hugh Jackman i Christopher Walken.
Edwards volia participar en els Jocs Olímpics competint en els salts d’esquí. El Regne Unit, que mai havia tingut representació en aquesta disciplina, no li va voler donar suport. Així que Edwards va demanar prestat l’equipament i va buscar ajuda en el carismàtic i rondinaire entrenador Bronson Peary, que veu en el jove una oportunitat de redempció després de retirar-se massa aviat per culpa d’un conflicte amb el seu mentor. Malgrat tenir-ho tot en contra, Eddie va assumir el desafiament i va participar en els Jocs Olímpics de Calgary de 1988.
Eddie el águila és una pel·li de bon rotllo. No busca complicacions i tampoc pretén ser allò que no és. No és d’estranyar que la inspiració i l’esperit que volia recuperar Vaughn fos el d’Elegidos para la gloria, perquè la pel·lícula té molt de l’anima esportista cinematogràfica dels 80.
D’Eddie el águila destaca sobretot al protagonista, Taron Egerton que es transforma a través dels físic i la gesticulació en algú a les antípodes del jove atractiu que vàrem conèixer a Kingsman; i també la filmació de les escenes del salt d’esquí, que ens intenten mostrar el punt de vista de l’esquiador i veure els salts en plànols més variats dels típics que hem vist a les retransmissions de televisió.
Eddie el águila és una pel·li simple, de gent simpàtica i gent desagradable, en què les coses són blanques o negres que malgrat no ser gran cosa, la seva ànima nostàlgica aconsegueix atrapar-nos.

La leyenda de Barney Thompson

Per
Ignasi Arbat
-

Comèdia negra que suposa el debut en la direcció de Robert Carlyle en aquesta pel·lícula que protagonitza ell mateix acompanyat d’Emma Thompson i Ray Winston. Basada en la sèrie de novel·les escrita per Douglas Lindsay, s’ambienta a Glasgow, ciutat natal del mateix Carlyle. 

Barney Thompson és tímid barber que treballa en una humil perruqueria. Barney viu una vida de solter molt mediocre i rutinària. Suporta les humiliacions del seu cap, a la feina, i de la seva mare, a casa. Tot canvia quan el seu cap li comunica que enlloc d’ascendir-lo, tal i com espera, l’acomiada per no tractar prou bé els clients. La mort accidental del cap el posarà en el punt de mira de la policia i es convertirà en el principal sospitós, no només d’aquest crim, sinó d’una sèrie de macabres assassinats obra d’un psicòpata. 
En aquesta comèdia negra sorprèn com s’amunteguen desmembraments i riallades a parts iguals. Capítol a part mereix Emma Thompson que està grandiosa. Segur que la pel·lícula no hagués funcionat igual de bé sense ella ja que esdevé l’autèntica estrella de la funció. Thompson s’allunya dels papers en què habitualment la tenim encasellada i el fica en el rol de la peculiar mare del protagonista, situant-se a les antípodes dels seus treballs amb James Ivory. 
Malgrat que a la pel·lícula li manca agilitat i ritme en alguns moments, La leyenda de Barney Thompson és una pel·lícula divertida, sense pretensions, de baix pressupost i entretinguda. Una correcta pel·lícula pel debutant Carlyle que demostra que mai és tard per passar-se a la direcció.

Margarita Santo (C’s): «El port de Palamós hauria de ser frontera Schengen»

Per
David Parreño Mont
-

La cap de llista al Congrés de Ciutadans per Girona, Margarita Santo, defensa que el port de Palamós sigui considerat frontera Schengen perquè permetria l’arribada de creuers de països que no en formen part. En un qüestionari al Supermatí de Ràdio Capital de l’Empordà amb Miquel Curanta, defensa les obres del segon tram del passeig de Platja d’Aro, un municipi que destaca que té el gran superàvit de la província de Girona.

Margarita Santo també reivindica el pla de seguretat de l’estació ferroviària de Girona i culpa el govern espanyol de l'»eternització» de les obres de l’estació de Figueres-Vilafant. La candidata gironina de Ciutadans apel·la al «sentit comú» i a la «responsabilitat» davant dels «populismes» i el «secessionisme».

El 26 de juny se celebren eleccions generals i a Ràdio Capital, volem saber quins efectes i quines conseqüències tindran sobre la nostra comarca. Per això, el Supermatí del 27J es converteix en un programa especial per conèixer-ho a fons i de la mà dels seus principals protagonistes.

1...6.8656.8666.867...7.032Pàgina 6.866 de 7.032